Obama i McCain comparteixen que el canvi climàtic requerirà una política més decidida i valenta per part de la presidència del país més poderós del món.

Continue reading →

La ciència ficció sempre ha parlat del present. És d’aquí que treu la seva força, el seu poder suggeridor. Wall-E, l’últim èxit de la factoria Pixar, i que ha entusiasmat a crítics i públic, retrata un món esgotat, on els gratacels són fets de residus i on s’ha exhaurit tota forma de vida. Només un robot tossut, absent a tot, continua fent la feina pel qual va ser dissenyat, la gestió de residus, tot fent piles com un mecànic prometeu del reciclatge. Aquest és en Wall-E. Però en realitat, els creadors d’aquest film no han volgut parlar de robots. O almenys no només han volgut parlar de robots. Han volgut parlar, així ho fa, paradoxalment la millor ciència ficció, del món d’avui: la infatigable generació de residus, el consumisme desbocat, la sedentarització de bona part de la societat… A la pel·lícula, és clar, aquests extrems són portats al límit, però està clar que si l’argument funciona és perquè l’espectador es veu reflectit en algunes de les imatges. En alguns moments, l’efecte mirall incomoda el públic. Està bé, això. És demolidora la segona part de la pel·lícula -bé que, certament, com ha estat assenyalat, és menys poètica: els últims humans recorren sense esma l’espai entretinguts en un món de mentida, alimentats amb palleta i amb el cervell en stand-by. Amb humor i intel·ligència la pel·lícula parla dels recursos, però també de la responsabilitat. I aquest és un tema calent. En parla el New York Times en l’article ‘Handle with Care’ (Tractar amb cura), que repassa l’interessant debat que viu el món científic al voltant de noves tecnologies o descobertes: la nanotecnologia, la robòtica, la enginyeria genètica. Continue reading →

Dubtes sobre la ‘congestion charge’ de Londres: el periodista especialitzat en transport del Guardian (quins luxes que gasten, ja ho veuen, els del rotatiu britànic) informa  aquesta setmana que els embussos que afecten Londres continuen a l’ordre del dia. Malgrat la tantes vegades citada ‘congestion charge’ volia resoldre el col·lapse circulatori a la capital, aquest es troba a un nivell similar al de l’any 2002, l’any en el qual l’exalcalde de la capital anglesa, Ken Livingstone, va situar-se en la avantguarda de les polítiques de mobilitat impulsant la limitació d’accés al vehicle privat. El nou alcalde, el populista (i popular) Boris Johnson no ho veu tan clar. Johnson ja està estudiant el fet de permetre a les motocicletes utilitzar els carrils de bus, així com altres iniciatives. Continue reading →