Passejant pels volts de Can Puig, a Vilaür (Alt Empordà), fa uns mesos. El sol converteix una sola branca d’un arbre petit en una cosa molt especial, un tresor proper. Una eloqüent metàfora es presentava per sorpresa en fer ‘click’ amb la càmera. Avui un nou diari arriba a la pantalla (ah, i també al quiosc…). Només cal que cliqueu en aquest enllaç per il·luminar la vostra branqueta. Funciona, ja veureu.
Això no és un hotel (gràcies a la lluita veïnal). Aquest mural, situat al carrer Magdalenes, al barri Gòtic, és contundent en la tipografia, el color i en el missatge, especialment. A magdalenes.net expliquen més coses: com ara que l’oposició d’un col·lectiu de ciutadans al projecte d’obertura d’un hotel va néixer l’any 2006 i que des d’aquell any s’ha impulsat un espai social amb una activitat regular, ben intrincada, que des de fa un temps s’han mantingut negociacions estretes amb altres entitats del barri i amb la seu del districte, que finalment aquest treball discret però tenaç ha portat l’anul·lació de la llicència d’obertura de l’equipament turístic. M’han interessat dues coses: una, el debat sobre com volem que sigui la ciutat (necessàriament vinculat en aquesta àrea a la pèrdua de diversitat social i econòmica per culpa de la voracitat de la indústria turística) i la forma com aquest debat és entomat per diferents organitzacions i col·lectius, que no sempre responen a la tipologia clàssica i que s’afegeixen, enriqueixen i en alguns casos competeixen amb les associacions de tota la vida. Finalment, paga la pena fer notar la importància que, cada vegada més, donem a la comunicació en les diferents lluites (veïnals i no veïnals). El col·lectiu ESM desenvolupa una tasca presencial ben intensa, però també té una pàgina a Twitter i informa, a temps real, de les principals novetats en la seva lluita. És una de les claus, i no pas menor, del seu èxit.
Una notícia ‘s’acaba’ en el moment que es publica? O és a l’inrevés? Que una notícia comença precisament en aquest moment, en l’instant precís que és llegida i compartida? La pregunta no és innocent. Si l’objectiu de la notícia és arribar com a producte ‘manufacturat’ a un públic, parlem de receptors; si centrem la mirada en la manera com aquests receptors interactuen amb la informació…, parlem d’una altra cosa. Parlem de ciutadans. Ens nodrim de la informació per configurar la nostra mirada crítica del món. No som receptors, som constructors. La notícia és un material, un punt de partida. Una eina per a desxifrar el mapa. Ni comença ni s’acaba…, es transforma amb nosaltres, a temps real. Fa unes quantes setmanes Vilaweb va intentar… (Continueu llegint l’article al Mail Obert de Vilaweb).
L’associació East Yard Communities for Environmental Justice, que opera a Los Angeles, treballa de fa temps convencent veïns i, si cal, els va a buscar porta a porta, al marge de brillants estratègies de publicitat, sense suport de glamurosos actors, sense sopars de recaptació a base de xampany francès i sushi. Hi ha, només (només?), la voluntat d’abordar un problema proper i quotidià (…) Continueu llegint l’article a Sostenible.cat.