El cicle Converses sota la Figuera, impulsat pel projecte cooperatiu Vall de Betlem i la Sargantana i que he tingut el plaer de moderar personalment aquest mes de juny, ha consolidat un espai de reflexió pausada, amb vincles intensos amb el territori, la cultura i la sostenibilitat a un dels cors més verds de l’àrea metropolitana, a pocs metres d’alguns dels barris més poblats d’Europa. Durant tres vespres de juny, sota l’ombra fresca d’una fantàstica figuera i amb la vinya de Sant Jeroni de la Murtra com a escenari, hem viscut una experiència que ha servit, més enllà de passar una bona estona —que en els temps que corren, ja seria un acte de per si prou meritori— sinó per reivindicar:
- L’agricultura a tocar de ciutat com a eina de transformació social, a través de la recuperació de la vinya i el paisatge a la falda de la Serralada de Marina. Cal més suport polític i administratiu efectiu, que entengui el retorn social d’aquestes iniciatives, i que les afavoreixi amb una estratègia apropiada.
- La dignificació d’un patrimoni natural menystingut, com és la Vall de Betlem, amb un gran potencial ecològic, històric i cultural. Això requereix polítiques públiques ambicioses i valentes (en línia al que exposava en aquest apunt al meu blog fa unes setmanes).
- Veus valentes i singulars, com la de Rosa Rodon, amb una crítica ferma a l’excés de màrqueting en la gastronomia; o les de Roser Vernet i Júlia Viejobueno, que amb els seus llibres inclassificables ens recorden que la vida quotidiana també és un acte polític quan alinea idees i accions. I el pensament radicalment serè de Josep Maria Mallarach, que ens convida a reconciliar natura i cultura.
- Sant Jeroni de la Murtra com a espai viu de cultura: de pensament, de vi i de comunitat. Un lloc fantàstic on fer cultura. (continua)
La sessió amb Rosa Rodon va obrir el cicle amb una reflexió incisiva sobre el paper dels mitjans i les narratives dominants en la cultura gastronòmica actual. “Parlar de gastronomia és parlar del país que som i del que volem ser”, va dir, tot defensant la necessitat d’un periodisme crític que subratlli les experiències dels petits productors i la restauració compromesa amb el territori. “Hi ha una gran assignatura pendent: la sobirania alimentària”, va afirmar amb contundència, qüestionant l’ús indiscriminat d’etiquetes com “km0” convertides en mer eslògan comercial.
La segona sessió va ser una oportunitat per escoltar dues veus prioratines que dialoguen amb el territori des d’una mirada literària i vital. Roser Vernet va recordar-nos que “les petites batalles sí que serveixen” i va reivindicar la cultura com a espai de complicitats i de transformació des de la base. “Moure’s canvia les coses”, va dir, en una defensa apassionada de les formes de fer cultura que sorgeixen de les comunitats. Júlia Viejobueno, per la seva banda, va fer valdre la decisió de tornar a la terra: “La manera com vivim, com decidim viure, és política”. El seu llibre, Quedar-se al tros, és un testimoni vital que qüestiona el despoblament rural, l’esgotament de la pagesia i la necessitat d’un canvi profund en la relació amb el territori.
La cloenda, amb Josep Maria Mallarach, va oferir una mirada serena i radical a la vegada, centrada en la necessitat de reconciliar natura i cultura. “La pobresa, entesa com a frugalitat, no és misèria”, va recordar. “És una manera de viure amb el necessari”, en una reflexió que connecta amb les propostes contemporànies de decreixement i sostenibilitat profunda. Mallarach va reivindicar el llegat de les comunitats monàstiques com a model de relació equilibrada amb el territori i va assenyalar iniciatives com el projecte Vall de Betlem com a exemples inspiradors d’aquesta nova manera de fer.
El projecte de la Vall de Betlem no seria possible sense l’impuls i la perseverança d’Ignasi Niubó i Anna Abellan, les ànimes de Vall de Betlem, que han sabut activar complicitats i vincles per convertir aquest paisatge oblidat en un espai amb un gran potencial de confluència entre natura, cultura i comunitat.
En el marc del cicle, es van presentar també tres vins que són expressió d’aquest projecte i del seu entorn: Maleses, una garnatxa blanca elegant i fresca que parla de la mineralitat del sòl i de la influència marítima; La Murtra, una malvasia de Sitges que recupera una varietat històrica amb una gran capacitat aromàtica i de guarda; i La Miranda, la novetat d’aquest any, un cupatge de sumoll i macabeu que sorprèn per la seva vitalitat i complexitat. Tots tres vins expressen una manera d’entendre la vinya com a pràctica cultural, respectuosa amb el paisatge i compromesa amb el territori.