“Balla’m i, pessigant amb delicadesa les cordes d’un violí ardent, fes-me arribar d’un salt a la teva bellesa; balla’m i fes aparèixer un pont, passem de puntetes damunt del pànic, trobem-nos al final, dins teu, dins meu. Balla’m, alçant-me com alçaries la branca d’una olivera, sigues el colom que em mena a casa. Balla’m. Balla’m fins al final de l’amor.” Versió lliure de les primeres línies de ‘Dance me to the end of love’, de Leonard Cohen. Fa unes setmanes, a les portes de l’església de Santa Anna, a Barcelona, una parella ‘ballava’, sense música, buscant l’amor que no s’acaba. Cohen no hi era, però somreia des d’una cantonada de la placeta. Jo hi era, però ningú hi parava esment. Tan se val. Per sort duia la càmera a sobre.