Els drets dels infants, tema crític

Badalona se la juga amb la infància els propers 4 anys. La gran tasca d’entitats com l’Ateneu de Sant Roc, el Centre Sant Jaume, la Salut Alta, la Fundació Germina, el Casal dels Infants, la Rotllana o ISOM cal que estigui emmarcada en una política municipal forta, que pugui articular i dotar de recursos temes tan crítics com els vinculats amb l’educació, l’habitatge, el lleure, la salut mental, l’alimentació… en definitiva, amb els drets dels infants.

El dels #dretsdelsinfants és un dels grans temes de mandat; no és en cap cas un tema més. Defugir l’assistencialisme i anar a les raons estructurals (serà clau escoltar tots els actors, Consell de la Joventut, Consell dels Infants… i sobretot la Taula de la Infància i l’Adolescència de Badalona, que endreça i promou una mirada estratratègica a reforçar. Caldrà seguir d’a prop el govern del PP a la ciutat.

Dues notícies recents:

👉Casals amb entrada lliure: el refugi de l’estiu per als nens del carrer (un tema d’Elisenda Colell per a El Periódico).
👉Oportunitats pels més vulnerables (un reportatge de Lorena Ferro per a La Vanguardia).

L’educació i el lleure educatiu són claus per una ciutat més justa. Es pot fer més.

I per ampliar el fil, fa uns mesos vaig fer aquest article (Drets grans per a ciutadans petits). . També podeu seguir tot el que fa i publica l’Institut de la Infància, les campanyes de la Fundació Bofilll o les accions de Fampas Badalona.

Drets grans per a ciutadans petits

El meu darrer article al Línia Xarxa, amb referències a Tonucci (via Carles Capdevila) i la darrera enquesta de l’Institut de la Infància de Barcelona (IERMBCN).

Els infants són ciutadans de ‘ple dret’, però no sempre són tractats (i escoltats) com a tals. I és així com la ciutat perd l’oportunitat d’entendre i d’aprendre d’uns dels seus usuaris més avançats, exigents i imaginatius.

Fa uns dies, l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (més informació aquí) revelava algunes dades preocupants, fruit d’un treball molt interessant de l’Institut de la Infància de la capital. Les seves conclusions conviden a una reflexió que hauria d’interpel·lar també els municipis de l’àrea metropolitana.

Entre el 2017 i el 2021, el percentatge d’infants gens satisfets amb la seva vida a la ciutat s’ha quasi duplicat, i això que els nens i les nenes porten les ulleres de color de rosa gairebé de fàbrica. Hi ha una expressió tècnica (quasi poètica) que ho descriu: el biaix de Continue reading

Drets dels infants, iniciatives potents des de la societat civil

[RESUM DE LA SETMANA DEL 16 AL 22 DE NOVEMBRE] Divendres va ser el #DiaMundialDretsDelsInfants, una bona ocasió per posar l’atenció en un col·lectiu vulnerable i que mereix millors polítiques i major visualització. El Parlament aprovava a principi de la setmana una declaració institucional i el departament d’Afers Socials exposava les seves línies d’acció. En clau local, destacava la inauguració de l’exposició Veus d’Arpillera pels Drets dels Infants a l’Ateneu de Sant Roc, amb col·laboració de Conflict Textiles; i l’emissió d’un informatiu espeical #infoSA pels infants de la Fundació Salut Alta. Dijous i divendres es podien veure a la plaça de la Vila els murals realitzats pel Consell dels Infants de Badalona, i podeu veure aquí.

L’informe de Càritas ‘Fronteres in-visibles’ revela com el risc d’exclusió social es triplica en persones migrants de fora de la UE. Per això era tan oportuna la moció sobre l’empadronament que l’Anna Lara va proposar en nom d’ERC-Avancem al darrer ple, i per i per això és tan clau la campanya de denúncia de la societat civil que podeu veure ampliada en aquest reportatge de l’Independent.

Esquerra Republicana ha denunciat aquesta setmana la inoperància dels primers 6 mesos a govern del Partit Popular i insisteix en la necessitat de posar en marxa un Pla de Continue reading

Un nen veu un tigre…

imatge_778“A l’ombra d’una branca, sota la lluna, un nen veu un tigre i els grans diuen: no hi ha cap tigre! Vés a dormir! I el seu son és un somni de tigres i una nit de tigres i sent l’alè d’un tigre al vidre de la finestra de la mitja nit. Déu les empari, les criatures! Perquè totes tenen un Predicador que les persegueix pel riu fosc de la por i la incapacitat d’expressar-se i les portes tancades.”

El Cercle de Viena reivindica amb la Nit del Caçador, de Davis Grubb, el llibre (inèdit fins ara, en català) que va donar lloc a la famosa pel·lícula dirigida per Charles Laughton amb Robert Mitchum com al malvat predicador (inoblidable aquest fotograma per els que encara no s’acaben de situar).

En les pàgines del llibre trobem l’atmòsfera d’ombres allargades i inquietants del film, però en el paper es projecten de forma diferent. La pel·lícula centra el focus en el predicador, que roba totes les escenes amb el verí del seu carisma. Al llibre, el predicador no ho té tan fàcil.

La Nit del Caçador, el llibre, és una faula sobre la infància i els seus silencis terribles, les pors que no es poden expressar amb paraules, el terror que esquerda la llar per sempre. El llibre tracta sobre la ‘presa’ (el nen, la innocència) i la manera com d’ell s’esqueixa l’adult confrontant-se al dubte, a l’ombra i a l’imprevist.

Tots hem vist l’ombra del Predicador quan érem petits.