Debats incòmodes sobre urbanisme

Ni les xarxes socials ni l’acceleració de la política ens ajuden a aprofundir sobre els reptes que tenim com a ciutat. En aquest article exposo sintèticament –entre la nota personal i la reflexió política– alguns dels debats que resten amagats, malgrat la seva crítica importància, en l’agenda de futur de Badalona. Amb l’ànim d’ajudar a un debat necessari, però massa sovint ajornat, aquí van aquests apunts:

Desprogramar sòl. Al voltant de la redacció del nou planejament urbanístic amb la qual treballa en aquests moments l’Àrea Metropolitana i que ha de substituir l’actual i obsolet de 1976, sorgeix l’oportunitat inexcusable de revisar les qualificacions urbanístiques a la ciutat. És a dir, on permetem fer nous pisos? En quines condicions? Com assegurem els equipaments i les zones verdes necessàries? Al voltant d’això caldrà una reflexió sobre la desprogramació de sòl (tema delicat), perquè segurament la densitat de Continue reading

L'urbanisme que cus

A Sistrells, entre Marià Benlliure i Pere Martell, en la confluència de l’avinguda Catalunya i Salvador Espriu, a la falda del Turó d’en Caritg, es cou des de fa més de vint anys (!) una operació de transformació urbanística important i que, tanmateix, avança massa lentament. El seu impuls ha implicat a diferents governs (des del 1987, podeu comptar!) i també diferents administracions (en un primer moment el Consell Comarcal hi va jugar un paper important en l’impuls).

L’urbanisme és lent, ja se sap, però la manera com aquest projecte s’ha allargat en el temps és un indicador de falta de persistència preocupant. Un mal exemple que paga la pena conèixer més per centrar-hi la mirada amb vista a reimpulsar-lo i Continue reading

Barcelona 2050… desbordar la lògica dels trossets

Em quedo amb algunes reflexions. “quan hi ha moltes diferències entre rics i pobres la ciutat esdevé un lloc de confrontació, no lloc de tolerància i inclusió.” Ricky Burlett (LSE) en una cita que ressona en ciutats com #Badalona amb tantes desigualtats a l’alça. De la governança metropolitana, on cal superar la lògica dels petits trossets (en expressió de Judit Carrera). La mirada de Mariona Tomàs i Carme Ribas és molt interpel·ladora. Cal ser valents i articular millor salut, habitatge, mobilitat. Cal un actor polític +fort, eficient i representatiu. El documental situa la lupa igualment en les #3X, on caldrà ‘cosir ciutat’ (Vicent Guallart) i encara que no entra en qüestions estructurals (llàstima) pel que fa al model econòmic, sí que apunta elements de fiscalitat i de reforç de l’inversió pública prou interessants.

La ciutat que ens espera 21 i 22: Eva Baró i Jordi Sànchez

A #laciutatqueensespera l’Eva Baró amb un tema que crema: la crisi de l’#habitatge i la necessitat de regular els lloguers (aquesta setmana s’ha aprovat la llei que els regula al Parlament!).

Cohesionar socialment des de la intervenció a l’espai públic. A #laCiutatQueEnsEspera amb en Jordi Sànchez, tinent d’alcaldessa a Montcada i vicepresident de polítiques de desenvolupament urbanístic de l’Àrea Metropolitana.

#laCiutatQueEnsEspera 1: Maria Sisternas, objectiu parc públic habitatge

Poques persones com la MariaSisternas ens han fet (re)pensar tant la ciutat i l’#habitatge aquests dies. Em fa molta il·lusió explicar q avui començo una nova sèrie amb veus sobre #laCiutatQueEnsEspera i que la Maria Sisternas, arquitecta, articulista i una de les persones escollides per pensar l’estratègia de país post pandèmia, és la primera ‘convidada’.

En aquest enllaç podeu repescar alguns dels seus articles sobre urbanisme i habitatge i que són un bon complement al vídeo.

Continue reading

La gran plaça republicana, en defensa de l'espai públic

Hi ha moltes maneres d’explicar la ciutat que volem; la ciutat al capdavall com la gran plaça pública del projecte republicà, com el gran espai compartit obert a tots i a totes, accessible, el lloc on passen coses i on podem treballar millor per la igualtat d’oportunitats. També el lloc on l’escletxa, on l’esquerda de la desigualtat es mostra amb més cruesa. Aquesta és la ciutat que tenim, i a la vegada, la ciutat que aspirem a millorar.

Dues maneres de descriure-la, dues maneres d’aproximar-s’hi. La primera la dic amb l’expressió de l’exalcaldessa Dolors Sabater que, agafant el fil de Francesco Tonucci (aquí podeu aprofundir), sempre diu, i trobo que és un encert, que no hi ha millor de treballar per una ciutat per tots i per totes que fer-ho des de la perspectiva dels infants. Una ciutat pensada per als més petits és una ciutat pensada per la gent amb dificultat de mobilitat, per la gent gran; també pensada com el lloc obert a les oportunitats, com el lloc obert a l’intercanvi.

Al voltant d’aquesta ciutat amb ulls d’infant quan estavem a govern precisament vam començar a dissenyar parcs Continue reading

Recuperar l'espai públic i altres reflexions (resum de la setmana)

Setmana marcada per un Sant Jordi singular (apunt específic al blog) i per la crisi política local (apunt específic al blog), però aquests darrers set dies de confinament també han convidat a fer diferents reflexions.

Per exemple aquesta, que va formar part del diari de confinament #41 espai públic ‘a reconquerir’.

Aquests dies em dona la sensació que tots plegats estem reflexionant, potser com mai, sobre com és el lloc on vivim, el nostre habitatge; també aquesta reflexió la fem balcó enllà: com han de ser els carrers i places de les nostres ciutats i pobles en aquest món post Covid19, en aquest món post pandèmia tenint en compte que potser en un futur n’aniran venint d’altres en aquest context globalitzat en el qual ens toca viure. Però en aquesta reflexió de món globalitzat se suma la lluita actual amb una que la precedia i que segurament la sobrepassa. I que és la lluita i tot allò que fem per atendre la crisi climàtica.

Aquí és on hem de saber sumar la preocupació per carrers més segurs des d’un punt de vista de la salut pública amb el compromís per carrers amb menys emissions, més nets, i en definitiva amb carrers que afavoreixin una interacció més Continue reading

Pas important per a la protecció del Turó de l'Enric

#Naturaurbana a tocar de casa. Aquest matí de diumenge ha estat un autèntic plaer seguir la mirada atenta i curiosa de Joan Cuyas de DEPANA, que ens ha guiat per un itinerari naturalístic pel Torrent de la Font de Badalona. Hem aprofitat per celebrar les bones notícies amb el Turó de l'Enric.

#Naturaurbana a tocar de casa. Aquest matí de diumenge ha estat un autèntic plaer seguir la mirada atenta i curiosa de Joan Cuyas de DEPANA, que ens ha guiat per un itinerari naturalístic pel Torrent de la Font de Badalona. Hem aprofitat per celebrar les bones notícies amb el Turó de l’Enric.

[RESUM DE LA CINQUENA SETMANA DE GENER DE 2020] Bones notícies per a la natura a Badalona, aquesta setmana. A l’espera de saber tots els detalls,és positiu l’anunci de permuta per protegir el Turó de l’Enric i celebrem que el govern hagi seguit l’estratègia de negociació que vam iniciar quan érem a govern. De fet, a principis de 2018 ja vam proposar el terreny on finalment es farà el tanatori –al torrent de Vallmajor, a les Guixeres–, però aleshores el va desestimar. Felicitats als col·lectius implicats i un reconeixement a qui va ajudar a l’inici a trobar alternatives (Josep Duran, Francesc Ribot, Clara Solà…) i a l’actual govern per, finalment, seguir-ho. Per cert, al blog aquest tema ha anat sortint recurrentment com podeu veure en aquest llistat.

Més coses. Setmana de ple a Badalona (aquí podeu repescar l’apunt al blog amb el més destacat) i a la Diputació de Continue reading

Projectes que es van fent realitat (però que en realitat evidencien falta de propostes)

[RESUM DE LA SEGONA SETMANA DE GENER DE 2020] Segurament, un dels tristos indicadors de la paràlisi municipal a Badalona (que afecta la gestió, però també el disseny de ciutat) és que prop de dos anys després de la moció de censura en què PSC, PP i C’s es van posar d’acord per acabar amb el govern del canvi en que participavem com a ERC els projectes que es van anunciant i que es van fer realitat són els que es van engegar en aquell moment. Aquesta setmana n’han coincidit tres.

Comencen aquest mes les obres de millora de l’accessibilitat als barris de la Salut, Sant Joan de Llefià, la Pau i Sant Crist. La primera intervenció és la construcció d’un ascensor al carrer d’Hipòlit Lázaro amb el grup Verge de la Salut. Vam comprometre (projecte + pressupost) la major inversió en accessibilitat mecànica a #Badalona. Contents q ara finalment (s’havien anunciat al maig) comencin les obres per una ciutat més habitable en els barris amb més pendent de la ciutat. Del projecte global en podeu saber més aquí.

Més coses:

Abans i després, plaça i carrer Azorín.

Abans i després, plaça i carrer Azorín.

En breu comencen les obres de reurbanització del carrer i la plaça Azorín i que reforçarà a Llefià l’espai públic amb domini per al vianant. La remodelació millorarà i pacificarà l’espai públic a Llefià, un projecte impulsada fa dos anys mentre érem a govern amb la participació de l’AV de la Ronda, en el marc d’acord amb PSC.

Una petita actuació a la Riera Matamoros, entre Germà Juli i Francesc Layret, un dels trams amb voreres més estretes de Continue reading