Fa uns dies, vam estar passejant amb l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas per Can Mercader, #Badalona. Ella avui diumenge ha fet aquest article tan bonic i interpel·lador al Diari ARA; d’una arquitectura que fa ciutat, fins i tot quan en trenca les línies previsibles. D’aquest ‘sub’barri a Casagemes, popularment se’n diu també els pisos de la Caixa, obra de Francesc Joan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira y Joan Antoni Padrós Galera i construïts entre els anys 1964-1975, aquí en podeu ampliar la informació sobre detalls constructius i altres. En aquest altre enllaç hi ha “Can Mercader, principis del moviment modern i la interbau aplicats a Badalona”, de Miquel Feliu (treball de final de màster per l’ETSA La Salle). Continue reading
Tag Archives: urbanisme
#redibuixaBadalona, un exercici interessant
Aquesta és la meva contribució a la Festa del Dibuix en línia, una activitat de participació lliure on els organitzadors animen a reinterpretar alguns espais de #Badalona a través del dibuix, amb la idea d’anar confegint entre tots un arxiu interpel·lador de Badalones possibles. Podeu etiquetar les vostres creacions @festadeldibuix i el hashtag #redibuixabadalona o bé enviar-les al correu de festadeldibuix@gmail.com.
El cor darrere la pedra: per un urbanisme a escala humana
Sobre model de ciutat i en defensa d’un #urbanisme a escala humana… aquí van aquestes reflexions que en forma d’article em publica el Línia Xarxa aquest dijous. Agafen el fil del debat proposat per Restarting BDN fa uns dies. Espero que us interessi:
Fa uns dies l’associació Restarting BDN (rbdn.cat) va organitzar un debat al voltant de la projecció de la ciutat de Badalona i de com el municipi pot i ha de lligar urbanisme i innovació per reinventar-se. Articulat sobretot al voltant de les oportunitats que s’entreveuen en els processos de transformació en marxa amb l’autopista C-31 i en el sector de les Tres Xemeneies, en el debat diferents ponents van obrir el Continue reading
Una oportunitat clau a la comarca: 3X per la innovació
El Govern de la Generalitat aposta per situar a les #3Xemeneies un projecte internacional vinculat amb el coneixement. El projecte ha de contribuir tb a la reactivació i a la reindustrialització i s’ha aprovat avui al consell executiu. És una gran notícia en clau de país (i amb profund impacte a #Badalona).
El desenvolupament de les #3X canviarà #Badalona i és molt positiu que es reforci el caràcter públic de l’operació, que ara ja és molt més q una operació immobiliària més. De fet, lliga amb el capital innovador de la comarca (energia, alimentació, salut) i és una oportunitat crucial per repensar-nos com a territori.
El que ha passat avui és fruit d’una aposta sostinguda en el temps i en la qual hem participat en clau republicana: convertir una operació immobiliària (que és el que hi havia el 2015) en una aposta amb un percentatge molt significatiu de sòl destinat a activitat econòmica i a equipaments; i amb una governança interna amb més pes públic (a través del Consorci del Besòs, un procés participatiu que ja va concloure la necessitat de situar-hi un gran equpament vinculat amb la ciència, i amb la implicació del govern de la Generalitat a través del PDU). D’aquest procés per situar el tema en clau estratègica en podeu ampliar la informació en aquest apunt al blog de fa uns mesos.
Una operació d’orfebreria política que, en els darrers tres mesos s’ha vist reforçada amb diferents posicionaments com a ERC Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià per insistir en la necessitat d’aprofitar els Fons Europeus i el projecte de HUB del coneixement en desenvolupament sostenible i la pau, que finalment ha obtingut avui l’aprovació del consell executiu.
Carrers reconquerits i baròmetres interessats a Badalona
[RESUM DE LA SETMANA DEL 30 DE NOVEMBRE AL 6 DE DESEMBRE] Aquesta foto ho diu tot: la reconquesta del carrer de Francesc Layret, a Badalona, després de la marxa enrera de fa unes setmanes del PP que va tornar a permetre-hi la circulació el cap de setmana. Bones notícies, per tant, però cal ser exigints i impulsar la veritable pacificació. En aquest enllaç podeu ampliar posicionaments personals.
Abans d’entrar en matèria, em permeto recordar-vos dos apunts més publicats al blog aquests dies. Aquesta vídeo-ressenya del nou llibre del Raül Romeva; i aquest altre que recupera un article meu de 19 anys enrera, que lliga amb una reflexió molt actual al voltant de com han de ser els habitatges des de la perspectiva de l’interés públic.
Políticament, aquests set dies ha estat rellevant la presentació de l’enquesta sociopolítica (el baròmetre) que l’Ajuntament encarrega anualment des de fa uns anys. La majoria dels veïns de Badalona (50,8%) consideren que la ciutat millorarà en els propers Continue reading
Can Llamas: assegurar el màxim interès públic en una operació estratègica
La notícia saltava fa uns dies en l’entrevista mensual de l’alcalde del PP al programa Badalona Matí de Ràdio Ciutat: l’operació de Can Llamas tornava a l’agenda urbanística a la ciutat, reconvertida d’operació comercial per fer un Corte Inglés en l’enèsima promoció immobiliària a l’ús. Una notícia massa important per ser comunicada així, a mitges i amb interessada opacitat… A dia d’avui, i ja ha passat més d’una setmana, cap partit de l’oposició en té més informació i damunt la taula no hi ha més concrecions. Un titular més que busca amagar com sempre la inacció del govern del PP a la ciutat.
El cas és que la parcel·la que ocupava l’antiga Can Llamas, al barri de Coll i Pujol és per la seva dimensió i centralitat una de les que té major poder transformador de Badalona. No pot ser, per tant, una operació immobiliària més sinó que ha de ser una aposta estratègica de municipi, en que l’Ajuntament ha d’anar més enllà del ‘això és privat’ i implicar-se en la seva concreció final.
A Can Llamas tenim un espai únic i estratègic, amb un potencial que seria imperdonable malbaratar. El desbloqueig d’aquesta operació haurà de passar, obligadament, pel ple municipal i caldran almenys 14 regidors darrera qualsevol canvi que es vulgui fer en el planejament actual. Aquest és un debat polític i Continue reading
Debats incòmodes sobre urbanisme
Ni les xarxes socials ni l’acceleració de la política ens ajuden a aprofundir sobre els reptes que tenim com a ciutat. En aquest article exposo sintèticament –entre la nota personal i la reflexió política– alguns dels debats que resten amagats, malgrat la seva crítica importància, en l’agenda de futur de Badalona. Amb l’ànim d’ajudar a un debat necessari, però massa sovint ajornat, aquí van aquests apunts:
Desprogramar sòl. Al voltant de la redacció del nou planejament urbanístic amb la qual treballa en aquests moments l’Àrea Metropolitana i que ha de substituir l’actual i obsolet de 1976, sorgeix l’oportunitat inexcusable de revisar les qualificacions urbanístiques a la ciutat. És a dir, on permetem fer nous pisos? En quines condicions? Com assegurem els equipaments i les zones verdes necessàries? Al voltant d’això caldrà una reflexió sobre la desprogramació de sòl (tema delicat), perquè segurament la densitat de Continue reading
L'urbanisme que cus
A Sistrells, entre Marià Benlliure i Pere Martell, en la confluència de l’avinguda Catalunya i Salvador Espriu, a la falda del Turó d’en Caritg, es cou des de fa més de vint anys (!) una operació de transformació urbanística important i que, tanmateix, avança massa lentament. El seu impuls ha implicat a diferents governs (des del 1987, podeu comptar!) i també diferents administracions (en un primer moment el Consell Comarcal hi va jugar un paper important en l’impuls).
L’urbanisme és lent, ja se sap, però la manera com aquest projecte s’ha allargat en el temps és un indicador de falta de persistència preocupant. Un mal exemple que paga la pena conèixer més per centrar-hi la mirada amb vista a reimpulsar-lo i Continue reading
Barcelona 2050… desbordar la lògica dels trossets
Aquí podeu (re)veure el reportatge "#Barcelona2050TV3, Reptes urgents per a un futur sostenible", dirigit per @joanubeda i amb guió de @mariasisternas (referent!) i @crisrivas. https://t.co/YQJWDQKqFI
— Oriol Lladó (@oriolllado) September 23, 2020
Em quedo amb algunes reflexions. “quan hi ha moltes diferències entre rics i pobres la ciutat esdevé un lloc de confrontació, no lloc de tolerància i inclusió.” Ricky Burlett (LSE) en una cita que ressona en ciutats com #Badalona amb tantes desigualtats a l’alça. De la governança metropolitana, on cal superar la lògica dels petits trossets (en expressió de Judit Carrera). La mirada de Mariona Tomàs i Carme Ribas és molt interpel·ladora. Cal ser valents i articular millor salut, habitatge, mobilitat. Cal un actor polític +fort, eficient i representatiu. El documental situa la lupa igualment en les #3X, on caldrà ‘cosir ciutat’ (Vicent Guallart) i encara que no entra en qüestions estructurals (llàstima) pel que fa al model econòmic, sí que apunta elements de fiscalitat i de reforç de l’inversió pública prou interessants.
La ciutat que ens espera 21 i 22: Eva Baró i Jordi Sànchez
A #laciutatqueensespera l’Eva Baró amb un tema que crema: la crisi de l’#habitatge i la necessitat de regular els lloguers (aquesta setmana s’ha aprovat la llei que els regula al Parlament!).
Cohesionar socialment des de la intervenció a l’espai públic. A #laCiutatQueEnsEspera amb en Jordi Sànchez, tinent d’alcaldessa a Montcada i vicepresident de polítiques de desenvolupament urbanístic de l’Àrea Metropolitana.