Tag Archives: urbanisme

Carrers reconquerits i baròmetres interessats a Badalona

Posted on by
Reply

[RESUM DE LA SETMANA DEL 30 DE NOVEMBRE AL 6 DE DESEMBRE] Aquesta foto ho diu tot: la reconquesta del carrer de Francesc Layret, a Badalona, després de la marxa enrera de fa unes setmanes del PP que va tornar a permetre-hi la circulació el cap de setmana. Bones notícies, per tant, però cal ser exigints i impulsar la veritable pacificació. En aquest enllaç podeu ampliar posicionaments personals.

Abans d’entrar en matèria, em permeto recordar-vos dos apunts més publicats al blog aquests dies. Aquesta vídeo-ressenya del nou llibre del Raül Romeva; i aquest altre que recupera un article meu de 19 anys enrera, que lliga amb una reflexió molt actual al voltant de com han de ser els habitatges des de la perspectiva de l’interés públic.

Políticament, aquests set dies ha estat rellevant la presentació de l’enquesta sociopolítica (el baròmetre) que l’Ajuntament encarrega anualment des de fa uns anys. La majoria dels veïns de Badalona (50,8%) consideren que la ciutat millorarà en els propers Continue reading →

Can Llamas: assegurar el màxim interès públic en una operació estratègica

Posted on by
Reply

La notícia saltava fa uns dies en l’entrevista mensual de l’alcalde del PP al programa Badalona Matí de Ràdio Ciutat: l’operació de Can Llamas tornava a l’agenda urbanística a la ciutat, reconvertida d’operació comercial per fer un Corte Inglés en l’enèsima promoció immobiliària a l’ús. Una notícia massa important per ser comunicada així, a mitges i amb interessada opacitat… A dia d’avui, i ja ha passat més d’una setmana, cap partit de l’oposició en té més informació i damunt la taula no hi ha més concrecions. Un titular més que busca amagar com sempre la inacció del govern del PP a la ciutat.

El cas és que la parcel·la que ocupava l’antiga Can Llamas, al barri de Coll i Pujol és per la seva dimensió i centralitat una de les que té major poder transformador de Badalona. No pot ser, per tant, una operació immobiliària més sinó que ha de ser una aposta estratègica de municipi, en que l’Ajuntament ha d’anar més enllà del ‘això és privat’ i implicar-se en la seva concreció final.

A Can Llamas tenim un espai únic i estratègic, amb un potencial que seria imperdonable malbaratar. El desbloqueig d’aquesta operació haurà de passar, obligadament, pel ple municipal i caldran almenys 14 regidors darrera qualsevol canvi que es vulgui fer en el planejament actual. Aquest és un debat polític i Continue reading →

Debats incòmodes sobre urbanisme

Posted on by
1

Ni les xarxes socials ni l’acceleració de la política ens ajuden a aprofundir sobre els reptes que tenim com a ciutat. En aquest article exposo sintèticament –entre la nota personal i la reflexió política– alguns dels debats que resten amagats, malgrat la seva crítica importància, en l’agenda de futur de Badalona. Amb l’ànim d’ajudar a un debat necessari, però massa sovint ajornat, aquí van aquests apunts:

Desprogramar sòl. Al voltant de la redacció del nou planejament urbanístic amb la qual treballa en aquests moments l’Àrea Metropolitana i que ha de substituir l’actual i obsolet de 1976, sorgeix l’oportunitat inexcusable de revisar les qualificacions urbanístiques a la ciutat. És a dir, on permetem fer nous pisos? En quines condicions? Com assegurem els equipaments i les zones verdes necessàries? Al voltant d’això caldrà una reflexió sobre la desprogramació de sòl (tema delicat), perquè segurament la densitat de Continue reading →

L'urbanisme que cus

Posted on by
Reply

A Sistrells, entre Marià Benlliure i Pere Martell, en la confluència de l’avinguda Catalunya i Salvador Espriu, a la falda del Turó d’en Caritg, es cou des de fa més de vint anys (!) una operació de transformació urbanística important i que, tanmateix, avança massa lentament. El seu impuls ha implicat a diferents governs (des del 1987, podeu comptar!) i també diferents administracions (en un primer moment el Consell Comarcal hi va jugar un paper important en l’impuls).

L’urbanisme és lent, ja se sap, però la manera com aquest projecte s’ha allargat en el temps és un indicador de falta de persistència preocupant. Un mal exemple que paga la pena conèixer més per centrar-hi la mirada amb vista a reimpulsar-lo i Continue reading →

Barcelona 2050… desbordar la lògica dels trossets

Posted on by
Reply

Em quedo amb algunes reflexions. “quan hi ha moltes diferències entre rics i pobres la ciutat esdevé un lloc de confrontació, no lloc de tolerància i inclusió.” Ricky Burlett (LSE) en una cita que ressona en ciutats com #Badalona amb tantes desigualtats a l’alça. De la governança metropolitana, on cal superar la lògica dels petits trossets (en expressió de Judit Carrera). La mirada de Mariona Tomàs i Carme Ribas és molt interpel·ladora. Cal ser valents i articular millor salut, habitatge, mobilitat. Cal un actor polític +fort, eficient i representatiu. El documental situa la lupa igualment en les #3X, on caldrà ‘cosir ciutat’ (Vicent Guallart) i encara que no entra en qüestions estructurals (llàstima) pel que fa al model econòmic, sí que apunta elements de fiscalitat i de reforç de l’inversió pública prou interessants.

La ciutat que ens espera 21 i 22: Eva Baró i Jordi Sànchez

Posted on by
Reply

A #laciutatqueensespera l’Eva Baró amb un tema que crema: la crisi de l’#habitatge i la necessitat de regular els lloguers (aquesta setmana s’ha aprovat la llei que els regula al Parlament!).

Cohesionar socialment des de la intervenció a l’espai públic. A #laCiutatQueEnsEspera amb en Jordi Sànchez, tinent d’alcaldessa a Montcada i vicepresident de polítiques de desenvolupament urbanístic de l’Àrea Metropolitana.

#laCiutatQueEnsEspera 1: Maria Sisternas, objectiu parc públic habitatge

Posted on by
Reply

Poques persones com la MariaSisternas ens han fet (re)pensar tant la ciutat i l’#habitatge aquests dies. Em fa molta il·lusió explicar q avui començo una nova sèrie amb veus sobre #laCiutatQueEnsEspera i que la Maria Sisternas, arquitecta, articulista i una de les persones escollides per pensar l’estratègia de país post pandèmia, és la primera ‘convidada’.

En aquest enllaç podeu repescar alguns dels seus articles sobre urbanisme i habitatge i que són un bon complement al vídeo.

Continue reading →

La gran plaça republicana, en defensa de l'espai públic

Posted on by
Reply

Hi ha moltes maneres d’explicar la ciutat que volem; la ciutat al capdavall com la gran plaça pública del projecte republicà, com el gran espai compartit obert a tots i a totes, accessible, el lloc on passen coses i on podem treballar millor per la igualtat d’oportunitats. També el lloc on l’escletxa, on l’esquerda de la desigualtat es mostra amb més cruesa. Aquesta és la ciutat que tenim, i a la vegada, la ciutat que aspirem a millorar.

Dues maneres de descriure-la, dues maneres d’aproximar-s’hi. La primera la dic amb l’expressió de l’exalcaldessa Dolors Sabater que, agafant el fil de Francesco Tonucci (aquí podeu aprofundir), sempre diu, i trobo que és un encert, que no hi ha millor de treballar per una ciutat per tots i per totes que fer-ho des de la perspectiva dels infants. Una ciutat pensada per als més petits és una ciutat pensada per la gent amb dificultat de mobilitat, per la gent gran; també pensada com el lloc obert a les oportunitats, com el lloc obert a l’intercanvi.

Al voltant d’aquesta ciutat amb ulls d’infant quan estavem a govern precisament vam començar a dissenyar parcs Continue reading →

Recuperar l'espai públic i altres reflexions (resum de la setmana)

Posted on by
Reply

Setmana marcada per un Sant Jordi singular (apunt específic al blog) i per la crisi política local (apunt específic al blog), però aquests darrers set dies de confinament també han convidat a fer diferents reflexions.

Per exemple aquesta, que va formar part del diari de confinament #41 espai públic ‘a reconquerir’.

Aquests dies em dona la sensació que tots plegats estem reflexionant, potser com mai, sobre com és el lloc on vivim, el nostre habitatge; també aquesta reflexió la fem balcó enllà: com han de ser els carrers i places de les nostres ciutats i pobles en aquest món post Covid19, en aquest món post pandèmia tenint en compte que potser en un futur n’aniran venint d’altres en aquest context globalitzat en el qual ens toca viure. Però en aquesta reflexió de món globalitzat se suma la lluita actual amb una que la precedia i que segurament la sobrepassa. I que és la lluita i tot allò que fem per atendre la crisi climàtica.

Aquí és on hem de saber sumar la preocupació per carrers més segurs des d’un punt de vista de la salut pública amb el compromís per carrers amb menys emissions, més nets, i en definitiva amb carrers que afavoreixin una interacció més Continue reading →