De qui és i qui és el responsable del conjunt de Sant Josep? El que coneixem com ‘Sant Josep‘ –i que acull i ha acollit al llarg del temps diferents activitats cíviques i esportives– és propietat de l’Arquebisbat de Barcelona –per tant, de titularitat privada– i està qualificat, en la seva major part, com a equipament. El bisbat va delegar en una associació, el Centre Parroquial, la gestió de l’espai actual, a principis de la dècada dels 40: l’aspirantat, una secció de teatre encara recordada, de muntanya i l’activitat esportiva, principalment vinculada amb el bàsquet figuren en pàgines destacades de la història associativa i ciutadana de la ciutat.

Quin és el problema? Les activitats que s’hi desenvolupen no tenen el que es coneix com a títol habilitant; és a dir la llicència d’activitat i és per això que progressivament han anat tancant diferents serveis (teatre en un primer moment, terrassa, bar… i ara pistes). Les obligacions de legalització, manteniment i seguretat del conjunt equipamental del Sant Josep corresponen al propietari, l’Arquebisbat de Barcelona. Administrativament, el centre ha de complir amb la normativa, com ho fan la resta d’establiments de pública concurrència. No és una qüestió d’obcecació burocràtica, sinó de seguretat. La llicència assegura l’adeqüació dels espais a tots els requeriments de seguretat, accessibilitat i salut pública que pertoquin.

Es pot evitar el tancament immediat? La realitat és que la propietat ha esgotat ja tots els procediments possibles de disciplina urbanística oberts en el seu moment per l’administració i ha deixat perdre així l’oportunitat de legalitzar i acondicionar l’espai. I així hem arribat al punt de no retorn actual, que afecta i perjudica tantes famílies. A hores d’ara l’administració, des d’aquest punt de vista, només pot fer una cosa: requerir el cessament de l’activitat; i la propietat només pot respondre d’una manera: atenent Continue reading →