Estris, cuina i política a Badalona

“Mai com ara, en el govern de la ciutat, la imaginació i l’habilitat per arribar a consensos hauran de ser un valor tan important” Vet aquí les propostes de participació de la candidatura Fem-ho plegats, coalició independentista liderada per Esquerra Republicana de Catalunya, i de la qual formen part també Accent, Reagrupament i les JERC.

O dit d’una altra manera:

Aquest ‘singular’ vídeo de campanya presenta cinc estris de fusta de bambú. Dissenys de sempre i per a sempre. Eines imprescindibles a la cuina. Cadascun fa la seva feina, però si convé, són intercanviables. Surten els plats, s’escriuen els menús a la pissarra i a la sala els comensals van cruspint-se les menges, una rera l’altra. Una cuina és un equip on quan la cosa va bé, no hi ha de faltar ni sobrar ningú. Apuntem cinc conceptes, que volen interpel·lar tota la ciutadania, la que està en associacions, la que està en partits, la que senzillament s’interessa i es preocupa per la ciutat. Són cinc objectius que ens semblen importants per al pròxims 4 anys. Més participació, més pactes de ciutat, més ajudar la innovació, més treball en xarxa, més transparència. Vaja, cinc receptes per a una cuina que ha de funcionar millor, per a un restaurant ple de colors i sabors, en el qual un dia, un s’aixeca de la taula creua la porta i diu… ei, aquí estan les meves mans: qui em passa un cullerot?

'Quatre' passes fan molta cultura

Un llarg corredor connecta Badalona. És un camí cultural que en realitat podria començar a qualsevol racó de la ciutat, però que nosaltres situem al futur museu del còmic, a l’antiga fàbrica del coco, la CACI. D’allà va seguint el passeig marítim per enfilar-se, carrer del Mar amunt, zona comercial i de teatres, batec incansable de la cultura i potent aparador. És el centre de Badalona, no pas el barri del centre (distinció pertinent, crec). Ben aviat el camí enllaça amb Dalt de la Vila, una Baetulo que brilla més que mai, a 3 minuts de l’estació de metro. El Museu de Badalona es reivindica com a equipament metropolità de primer ordre. Bé. Ja era hora. A tocar, Can Barriga; equipament pel barri, d’una vegada!; i Ca l’Andal, la imponent masia que entre esquerda i esquerda es mira la vella ciutat de reüll. Aquesta edificació podria ser el nou centre de cultura tradicional a la ciutat (de fet, ja hi ha compromès el finançament). Amb els peus direcció al Maresme, trobem la masia de Can Canyadó (perquè no? un centre cívic jove?) i la futura biblioteca del barri. Per arribar-hi, haurem passat per un parc preciós, que cal recuperar amb imaginació i valentia, i que pot arribar a ser un reclam metropolità. Continuem la caminada enfilant-nos fins a Morera i Pomar, la biblioteca, el centre cívic de Morera (centre especialitzat en la dona?) i d’un salt ens plantem a les masies, la vall de Pomar i la vall de Canyet, la ruta dels tresors. Després d’una bona caminada baixarem per Montigalà fins a Lloreda i el Sant Crist. Camí del Besòs passarem per la Salut i l’Escorxador (on toca fer encara tantes coses!) i Llefià, amb la biblioteca i la Torre Mena i el teatre Blas Infante. A una sola parada de metro, Santa Coloma de Gramenet i una programació cultural interessant, que caldria considerar també una mica pròpia. Creurarem l’autopista, de nou, camí de la biblioteca de Sant Roc i l’Ateneu, l”experiment’ que sí que val la pena. A una parada de metro, Sant Adrià de Besòs, i el seu museu de la immigració i equipaments culturals emergents, que toca descobrir. I amb ‘quatre’ passes tornem a ser davant del Museu del Còmic.

Tot això s’explica en aquest vídeo d’un minut, que hem preparat per mostrar la nostra visió de la cultura a la ciutat. Un llarg corredor que connecta cultura, cohesió i reactivació econòmica. Hi trobem diferents protagonistes, és clar: l’administració, sí; però també, i principalment, desenes d’entitats i col·lectius, gent que promou la cultura amb ambició i compromís, un amor per la ciutat que és, segurament, el nostre millor capital. Prenguem-ne nota, especialment en temps de crisi.

En aquest enllaç podeu veure un resum de les propostes sobre cultura i aquí accedir al programa complet.

Eleccions sense 'programa'?

Aviat farà una setmana que ha començat la campanya i només una candidatura té el programa accessible al web. Se n’adonava fa uns dies en Jordi Crisol i avui en Pep Mita també se’n feia ressò. El programa de la coalició independentista Fem-ho plegats es pot descarregar des de fa almenys 10 dies. No és que les altres forces no hagin fet propostes per la ciutat: i ara! se n’han fet un fart; i, la veritat, n’hi ha hagut de ben interessants: les idees sobre educació d’ICV-EUiA o algunes accions contingudes en el document sobre reactivació econòmica de CiU, per posar dos exemples. Segur que també hi ha moltes coses valuoses en les propostes que farà la CUP en el seu, de programa, i més sorgint d’un singular procés de participació. 

Només que… ¿no els sembla que ara, precisament ara, és el moment en el qual el ciutadà hauria de poder mirar-se amb calma (i un cert marge per a la reflexió) les propostes dels partits que votarà el 22 de maig? Bé, encara queden uns dies per a publicar el programa. Estarem atents.

Hi ha qui diu, tot mirant-nos amb una certa suficiència, que el ‘programa’ no se’l mira ningú. Nosaltres no n’estem tan segurs.

El bloc del candidat

Amb c, no pas amb g. Un bloc de butxaca, dels de tota la vida, de paper. També un llapis, amb la punta afilada, o un boli, o algú a qui poder-lo demanar. Et caldrà apuntar alguns telèfons, el nom d’un carrer, d’una persona o d’una botiga o una associació. Referències críptiques que caldrà descodificar, després. Amb puntual disciplina. El bloc serà la crossa imprescindible quan la conversa muta en combat d’idees: avançar arguments, definir les rèpliques el full de ruta del debat. Però finalment, el més important de tot serà quan miris el bloc i descobreixis que, malgrat tot el que hi apuntes, les pàgines en blanc són majoria. Sabràs que vas pel bon camí si més que les teves idees, que també, s’hi van fent un lloc les idees dels altres.

* Més informació sobre la campanya en la qual em trobo immers, aquí. 

Front comú? Projecte comú!

Avui acaba aquesta llarga i elèctrica precampanya electoral. Aquesta nit es pengen els cartells (aquell ritual, sí) i a les 00.00h comença un compte enrere amb resultat incert.

La candidatura Fem-ho plegats!, en la qual participa Accent juntament amb ERC, Reagrupament i les JERC, ha fet bandera aquests darrers dies de la necessitat d’arribar a acords de ciutat, una aposta oberta que en realitat és molt més que el tan comentat ‘front comú’ per fer front al PP. En efecte, és important impedir els plantejaments que desafien la convivència no arribin a tenir l’oportunitat de convertir-se en accions concretes (i aquí la nostra aposta per impedir un govern que doni validesa a aquests plantejaments és inequívoca); però encara és més important trobar la clau de volta que ens permeti trobar entre tots un model de ciutat que pugui convèncer i implicar moltes de les persones que avui donen suport a la intolerància. El repte no és ‘parar’ el PP, el repte és trobar la manera de respondre amb raons i il·lusió a la por i l’odi llaurats amb tanta cura i professionalitat per l’equip de Xavier Garcia Albiol.

Aquest model de ciutat és el projecte comú, que, ja veieu, és molt més que un front comú. És per això que nosaltres demanem un govern ampli, generós, que sàpiga treballar amb la societat civil… tenim molt clar que no hi ha cap partit, ni cap col·lectiu ciutada, que pugui trobar la resposta per ell sol. Nous problemes? –diu l’Agnès Rotger en l’spot de campanya– Noves solucions!.

En aquesta precampanya, no és perquè sí que hem parlat, principalment, de projectes de futur i d’idees factibles i sensibles amb totes les realitats d’una ciutat com la nostra, on sempre acostuma a ploure sobre mullat. Fins i tot alhora d’elaborar el nostre programa hem fet un esforç previ de trobar les zones de consens. I encara més: hem elogiat les propostes d’altres partits i n’hem fet difusió, quan ens semblava que calia; també ens hem fet un fart de parlar, al twitter o a peu de carrer (que ve a ser el mateix, no ho dubteu).

Demà, primer dia de campanya, comencen uns dies complicats: no serà fàcil fer arribar aquest missatge, que potser és massa complex, que reconeix les dificultats i que demana tanta generositat; una proposta, en definitiva, que reclama una altra manera de fer política. Una manera de fer sobre la qual tenim moltes intuïcions, però que encara hem de saber transformar en instrument de canvi… real. Em sembla que cada vegada tenim més còmplices, en aquest objectiu… a la cerca del projecte comú, ja ho veieu. Com qui diu, fa quatre dies que ens presentavem amb aquesta carta… i avui ja queden només dues setmanes pel 22 de maig.  

Ja no hi ha excuses! (notes sobre cultura a la ciutat)

Fa dies que ho volia fer. Vet aquí els apunts que vaig preparar per al debat sobre cultura que va tenir lloc al Museu de Badalona el passat dijous 28 d’abril. Jo hi era en representació de la candidatura Fem-ho plegats!, formada per ERC, Accent, RCat i les JERC. Per veure les notes, heu de clicar en aquest enllaç. Hi trobareu també els eixos estratègics del nostre programa sobre cultura i diferents propostes concretes.

Les línies principals de la meva intervenció es van centrar en la necessitat de 1) treballar junts més i millor: l’accent posat en la participació i en la visió estratègica més enllà d’un mandat, 2) fer més amb menys tot aprofitant recursos existents: finançar els millors projectes, política fiscal intencionada a ajudar la cultura i la innovació, 3) repensar el mapa de la ciutat: especialització de centres cívics i coordinació comarcal en la programació, i 4) comunicar millor: compliciatat dels mitjans públics i creació d’una agenda. En definitiva, la cultura entesa com un actiu de ciutat, un instrument clau per a la reactivació econòmica i per abordar el nostre principal repte, el de la cohesió social.

Al debat hi va haver molts consensos (excepte el cas del PP). “Ja no hi ha excuses perquè el pròxim mandat no abordem aquest tema com es mereix, i més quan la societat civil, a través de la Taula de Cultura, ja fa temps que treballa buscant acords”.

Deu piulades que resumeixen una idea de ciutat

Dilluns al vespre, al bar del Sant Josep, va tenir lloc el “Fem-ho plegats & Tuits” una proposta oberta a la comunitat 2.0 de la ciutat per debatre i parlar del programa de la candidatura formada per ERC+Accent+RCat+JERC per a les eleccions del 22M a Badalona. En aquesta trobada es van presentar les principals propostes sobre participació i eficiència municipal (les podeu veure aquí). Van ser dues hores de conversa molt intensa i suggerent, i que he intentat resumir en aquestes 10 piulades. Gràciesa tots i totes per acompanyar-nos!

1. La convivència, abans que res: “La convivència és l’àmbit indefugible de la política local.”

2. Governar ‘amb’: “Hi ha un clam x part de les entitats per prendre part de la política ciutadana.”

3. Cosir la ciutat: “Cosir la ciutat a partir de la potenciació i especialització dels centres cívics.”

4. Front comú o projecte: “No parlem de front comú sinó de dur a terme un projecte de ciutat que ens aplegui a TOTS.”

5. La nova transició: “Condició per pactar: compromís de participació, obertura i regeneració democràtica.”

6. La Comarca com a oportunitat: “Cal aprofitar la millora del transport i orientar empreses i equipaments culturals pensant en la comarca”.

7. De dormitori a cuina de projectes: “Econòmicament, fer jugar a favor la proximitat de #bdn a #bcn, de dormitori a un pol econòmic i cultural més.”

8. La tecnologia és el mitjà: “l’#opendata coma mitjà per a involucrar la societat civil, no com a fi.”

9. Pactes amplis de futur: Volem un pacte de ciutat, no de govern, per la cohesió i la reactivació econòmica.

10. Explicar, contrastar, debatre: “Explicar, escoltar, contrastar, debatre, compartir, sentir-se part d’un tot complex, viu. Compromís ciutadà a #femhoplegats & tuits. Gràcies!”

I una propina que paga la pena llegir, el comentari que l’Edgar Sànchez ens ha deixat aquí.

Quan comença la política…

Si cliqueu en aquest enllaç podreu accedir al programa electoral de la coalició independentista formada per ERC, Accent (grup que encapçalo), Reagrupament i les JERC. Aquest document és (o vol ser) una guia per una ciutat possible i no és (o almenys no vol ser) cap carta als reis a destemps, tan habituals quan s’apropen les eleccions. Aquí hem procurat substituir les promeses vagues pel realisme. Perquè hi ha evidències molt preocupants que interpel·len, tossudes, a tots els que estem compromesos amb la transformació i millora de la nostra ciutat. Les hem tingudes en compte. “Com podem mantenir els mateixos serveis i millorar-ne l’eficiència en un context greu de crisi econòmica? Caldran altres polítiques, caldrà organitzar-nos millor. Nous problemes? Noves solucions!”. El document proposa el canvi de diferents dinàmiques per tal d’abordar millor el repte que tenim com a ciutat: increment de l’eficiència municipal i de la visió estratègica; priorització dels ajuts als projectes amb compromís social; formules de cogestió en equipaments municipals; increment de la participació; i foment de polítiques imaginatives.

Ni aquestes són unes eleccions més, ni el mandat que començarà el 23 de maig s’assemblarà gaire al que hem tingut en un passat recent. L’endemà de les eleccions comença un camí difícil però inexcusable, el camí dels consensos.

La nostra candidatura parla sovint de garantir acords amplis. Això no vol dir només parlar d’acords de govern, sinó que vol dir posar l’accent en la necessitat de garantir els espais de trobada per dissenyar la Badalona de demà. Espais que, per ser útils i potents, hauran de saber incorporar el màxim nombre de forces polítiques i d’entiats i col·lectius. Hem fet un esforç per avançar alguns d’aquests consensos, en la pròpia elaboració programàtica.

Aquest document, digueu-ne programa, mostra les nostres prioritats de treball, però és alguna cosa més. També vol ser un document vàlid per quan la campanya s’hagi acabat, que és quan comença de debò la política.

Lletres, pètals i idees per a la ciutat

Cultura és cadascun dels carrers de la ciutat, cultura és una infinitat d’arguments, de personatges, tots els colors, tots els accents… Cultura és Badalona, una ciutat fantàstica, que no te l’acabes; i, tota vegada, Badalona és també cadascun dels 23 llibres repartatits arreu del municipi aquest Sant Jordi per Fem-ho plegats!, la candidadura independentista formada per ERC, Accent, Reagrupament i les JERC que es presenta a Badalona aquestes eleccions municipals. La coalició ha presentat el seu programa sobre cultura amb un ‘bookcrossing’ (correllibres, si som normatius), com una invitació oberta, un joc que, necessàriament, requereix més jugadors per tenir èxit. S’han repartit 23 llibres en diferents punts de la ciutat, cadascun del quals du a dins un parell de propostes en forma de punt de llibre (les presentem el dimecres vinent, però en podeu llegir un tastet aquí). En una sola acció s’uneixen, per tant, cultura, ciutat i innovació. Lletres, pètals i idees per a la ciutat. Bona Diada! 

* En aquest enllaç podeu veure el mapa amb els llibres repartits.

El meu 'jo' polític, en forma de vinyeta

Surto en una caricatura política. Concretament, a la “Casa de la Vila”, la imprescindible vinyeta dibuixada per l’Avi i pensada amb sana malícia per l’Andreu Mas. És a l’últim número de la nova Revista de Badalona, (aquesta secció, però, és un clàssic recent de la publicació badalonina i s’arrossega ben bé des de dues de les seves darreres ‘èpoques’). Al dibuix en qüestió, se’m reconeix a la teulada del número 1 de la Plaça de la Vila, amb un ordinador al davant. D’acord, no és el meu MacBook, però vaja, per la resta la cosa és bastant exacta: les ulleres, la barbeta, algun quilet de mes (ejem!). A la samarreta hi surt un Accent, clar. 

M’ha sobtat, descobrir-me caricutaritzat. Recordo, amb un cert vertígen, quan feia de periodista a la ciutat i rebia a l’Avi a la redacció. Portava les il·lustracions encarregadades, sempre puntual, sempre amb temps per fer-la petar.

En un relatiu poc temps, jo he passat d’un cantó a l’altre de la taula de redacció. I res, que la cosa encara em sorprèn una mica.