Lliçons de Vilaweb

Reportatge publicat a Presència en el qual es destaca el meu blog a Vilaweb.

Reportatge publicat a Presència en el qual es destaca el meu blog a Vilaweb.

Crec que toca dir-ho, i que és un bon moment dir-ho ara. Vilaweb celebra aquests dies els seus deu anys del servei de blogs, un projecte fonamental en la consolidació de la ‘catosfera’, també clau per entendre una de les contribucions d’aquest mitjà al periodisme català dels darrers anys: la importància de la comunitat (complicitat + compromís) en qualsevol projecte periodístic que es valori com a tal.

El projecte de Vicent Partal i Assumpció Maresme s’ha avançat al llarg dels seus anys d’història en la definició sobre com han de ser avui les noves capçaleres periodístiques. De fet, s’han articulat al voltant de Vilaweb propostes que avui conformen la normalitat però que en el seu moment van despertar recels, incomprensions o indiferència.
Del seu model de blogs, bastit al voltant de la comunitat MesVilaweb, en podem extreure’n algunes lliçons:

– La conversió del lector en actor. El mitjà va ser dels primers en entendre que Continue reading

10 anys dels blogs de Vilaweb

En Roger Cassany i companyia em van preguntar fa uns dies sobre els blogs a Vilaweb, que aquest juny han celebrat un remarcable desè aniversari. Aquest és el vídeo que recull part de les meves reflexions sobre el servei en concret i el món dels blogs més en general. El vídeo val molt la pena per desvirtualitzar bloggers i compartir pensaments al voltant de l’anomenada ‘catosfera’, passat, present… i futur. Per molts anys!


10 anys Blocs VilaWeb per vilawebtv

+ Per cert, aquest és el meu blog a Vilaweb, encara actiu… després de tot aquest temps!

La portada políticament incorrecta

Conformen la portada que cap redactor en cap hauria escollit mai, hi trobem amb recurrència les notícies que cap dels gurus de l’actualitat dissecciona o analitza des de les seves tribunes, són com les restes d’un naufragi, les peces que fan grinyolar l’engranatge dels nostres mèdia. Són els llistats de ‘notícies més vistes’ i que es mostren a les portades dels mitjans, especialment els de les capçaleres amb més, diguem-ne, solera. En realitat, són una finestra amb continguts imprevisibles, sovint dissociat de tota línia editorial: ‘Resucita’ después de que lo dieran por muerto hace cuatro años, Científicos aseguran que hay vida extraterrestre y que se hallará en 20 años, ¿A quien quieres engañar con este donut?, la anatomía de Kate Middlelton, cuestión de estado… Són exemples extrets d’aquests widgets (requadre dinàmic que Continue reading

Decidir més i millor, entre tots

Captura de pantalla 2014-04-22 a les 17.27.03

Podem conjugar participació amb innovació i facturació, també amb motivació. La participació entesa com el motor de les empreses i organitzacions que avui aprofiten tots els seus recursos humans per fer la seva feina. Les cooperatives tenen una avantatge de partida per assegurar una cultura de treball més participada?

Article publicat a Coop. 2014.

Continue reading

Hemeroteques (més) a l’abast

Els murs de pagament regulen avui l’accés a la informació de bona part dels nostres mitjans professionals, especialment els més venerables –els de la premsa escrita–, però també alguns de nova creació i format. És normal: fer periodisme té un preu i és normal (i legítim) que les empreses que l’exerceixen vulguin cobrar-se’l, sigui al quiosc o a la pantalla del nostre dispositiu.

L’objecte d’aquest breu apunt no és el de valorar el sentit o l’eficàcia d’aquest model (en el fons divers), sinó apuntar una proposta modesta, Continue reading

Tens #app?

apps-oriollladoJa fa dos anys d’això, però de tant en tant algú encara m’ho recorda. El març de 2012 em van convidar a inaugurar el II Congrés de Comunicació Ambiental. En un moment de la meva ponència vaig explicar com la pregunta del ‘Tens web?’ estava passant progressivament a la de ‘Tens App’? D’aquesta manera, un pèl provocadora, subratllava un canvi de fons en el món de la comunicació. En realitat, ‘web’ i ‘app’ (programació específica per a dispositu mòbil que permet accedir a continguts sense passar per un navegador) no són instruments excloents, sinó complementaris en l’actual context on la mobilitat guanya cada vegada més terreny. En un àmbit com el de l’ambient i la sostenibilitat, entendre aquest canvi de centralitat en la comunicació –de la pantalla gran a la petita– és una oportunitat majúscula. S’imaginen una comunitat amb més ganes i necessitat d’aire lliure i amb més capacitació i motivació per a interactuar? La pregunta del ‘Tens App?’ aquí és especialment pertinent. També avui.

En efecte, aquests dos anys han anat passant coses d’interès en aquest trànsit cap a les aplicacions accessibles des de dispositius mòbils. Aquestes darreres setmanes, hem conegut que el CREAF està treballant per fer possible la versió en català, castellà, gallec i euskera de la xarxa social enfocada amb la natura de referènciaiNaturalist. També SEO/Birdlife ha presentat fa poc una guia d’aus d’Espanya per accedir-hi des de mòbils amb sistema operatiu d’Apple i de Google. D’altra banda, funciona de fa temps el portal Apps 4 Bcn, que aplega les diferents aplicacions Continue reading

L’oficina a la butxaca

Captura de pantalla 2014-02-12 a les 10.28.13“On són les mides que vam prendre ahir?” “Quina és la previsió de venciments de crèdit?” “A qui es va convocar a la reunió de la tarda?” “Quina és la darrera versió de la memòria?” “Ara no t’ho puc mirar, espera que arribi a l’oficina…”, una frase ben habitual i que avui comença a sonar a excusa. L’oficina, si volem, la podem portar al damunt. És fàcil i més barat del que sembla. El mòbil cada vegada ens entén millor i ja no és una quimera de la ciència-ficció que el nostre assistent particular ens càpiga al palmell de la mà. A continuació podeu accedir a tres articles publicats a la revista Theknos del Col·legi d’Enginyers Tècnics Indistrials (CETIB) i que aborden el tema, tot repassant aplicacions i solucions vinculades al nostre dia a dia professional.

 

#Newsonomics, més enllà de l’etiqueta

Sobreinformació / GràciaEls gurús de la nova comunicació fan servir la paraula #newsonomics per referir-se a l’emergència d’un nou tipus de mitjans: més petits i àgils, més ben connectats amb els lectors, més independents i desperts… Recentment, n’han parlat al referencial Nieman Journalism Lab i també David Carr, al seu The Media Equation, al NY Times. És interessant seguir el debat, sí… i acceptar la invitació de respondre la pregunta que s’hi associa i de la qual no sabem (encara) la resposta: es tracta d’una (nova) bombolla? O aquesta tendència ha arribat per quedar-se? Certament, l’anomenat periodisme 2.0 ha vist com anaven madurant els models de negoci i com diferents millores en la programació i paramtetrització de la publicitat anaven oferint noves oportunitats.

És difícil traspassar aquest debat al nostre país, immers en el context d’una crisi profunda que ha comportat i comporta dramàtiques retallades, i amb massa reconversions pendents al sector. L’ecosistema informatiu dels EUA és massa singular per a fer aquest exercici com una traducció automàtica. Tanmateix, sí que Continue reading

Va de pares, va de nosaltres

pugorosafoulardportabebesDes de fa uns dies, participo en el blog col·lectiu Va de pares, amb alguns sospitosos habituals, en Francesc Balaguer (promotor), en Rubèn Capilla (aka Producte) i l’Ismael Peña-López (aka Ictlogist, el de la tasseta eterna de cafè). A aquests tres, i a aquestes altures ja podem gens casualment, formen part de la meva primera comunitat 2.0, són dels primers perfils amb els quals vaig interactuar i amb els tres ens vam acabar desvirtualitzant ben aviat. A ells s’ha afegit un admirat il·lustrador, l’Oriol Malet, que també aportarà al blog, en aquest cas amb traços, no només amb lletres.

Vadepares.cat és necessàriament un espai viu, en construcció. Com les nostres paternitats… Us animo a seguir el blog, la pàgina al Facebook i el canal de Twitter.