Remor de tecles

http://www.instagram.com/oriolllado


+ instagram.com/oriolllado

El Times de Londres ha fet públic un excèntric experiment, segurament més dissenyat a obtenir notorietat a la secció de notícies curioses que no pas als seus resultats concrets. Signe dels volàtils temps dels RT i ‘likes’.

Segons informava fa uns dies la Ràdio Pública Nordamericana en un dels seus blogs especialitzats en periodisme la direcció del diari de Murdoch ha instal·lat uns bafles a la redacció que quan s’apropa l’hora de tancament emeten el peculiar clac, clac, clac de les tecles de les velles màquines d’escriure. Remor de tecles per motivar periodistes.

Primera paradoxa. La idea és que el percuteig de les tecles, que anirà en crescendo a mesura que vagi passant el temps, convidi als periodistes a escriure més ràpid. El so vol evocar un suggerent ambient de treball (a la Mad Men), però segurament pot no ser més un molest soroll més en una professió cada vegada més precaritzada.  En el millor dels casos, la Continue reading

‘El Medi Ambient’, punt i final

 

Captura de pantalla 2014-09-01 a les 16.28.02D’aquesta manera el periodista Xavier Duran, tot un referent al nostre país!, comunicava fa una estona que El Medi Ambient el programa degà de la informació/educació ambiental a Catalunya no renovaria una nova temporada (en portava 22!). Un dia trist pel periodisme al nostre país, cada vegada amb una agenda més accelerada i superficial.

He recuperat aquest apunt que vaig fer al meu blog d’aleshores per reconèixer els 20 anys de programes:

“El 23 de març del 1992 es va emetre el primer programa d’El medi ambient. Aquesta setmana, Televisió de Catalunya celebra l’aniversari d’un dels seus programes més veterans. 4.700 reportatges elaborats per un equip rigorós, dirigit per Xavier Duran. Se m’acudeixen almenys 20 motius per felicitar-los
Dic felicitar-los i m’adono que és més apropiat dir ‘felicitar-nos’.

Pel tenaç i gens ingenu optimisme demostrat
Per voler/saber explicar-nos la transformació en clau de present
Pel rigor
Pel compromís
Per la professionalitat
Per haver esquivat dos temibles ‘ismes’: el victimisme i el catastrofisme
Per una enraonada visió sistèmica en la selecció dels temes
Per la diversitat en el tractament de les notícies
Per la diversitat de les localitzacions
Per la diversitat de les veus recollides
Per l’amabilitat exigent
Per ser pioners en parlar de les oportunitats d’una nova economia
Per ser dels primers en parlar d’internacionalització
Per fer una acurada atenció a la ciència i a la investigació
Per haver vist que calia reconèixer la tasca de tants ajuntaments
Per haver entès el més evident que no tot és verd, sinó gris, blau, vermell…
Per haver-nos presentat tanta gent que fa coses i tan bé
Per saber escoltar
Per saber explicar
Per ser allà.”

El nostre menú informatiu s’ha empobrit una mica més, avui. :-(

Lliçons de Vilaweb

Reportatge publicat a Presència en el qual es destaca el meu blog a Vilaweb.

Reportatge publicat a Presència en el qual es destaca el meu blog a Vilaweb.

Crec que toca dir-ho, i que és un bon moment dir-ho ara. Vilaweb celebra aquests dies els seus deu anys del servei de blogs, un projecte fonamental en la consolidació de la ‘catosfera’, també clau per entendre una de les contribucions d’aquest mitjà al periodisme català dels darrers anys: la importància de la comunitat (complicitat + compromís) en qualsevol projecte periodístic que es valori com a tal.

El projecte de Vicent Partal i Assumpció Maresme s’ha avançat al llarg dels seus anys d’història en la definició sobre com han de ser avui les noves capçaleres periodístiques. De fet, s’han articulat al voltant de Vilaweb propostes que avui conformen la normalitat però que en el seu moment van despertar recels, incomprensions o indiferència.
Del seu model de blogs, bastit al voltant de la comunitat MesVilaweb, en podem extreure’n algunes lliçons:

– La conversió del lector en actor. El mitjà va ser dels primers en entendre que Continue reading

10 anys dels blogs de Vilaweb

En Roger Cassany i companyia em van preguntar fa uns dies sobre els blogs a Vilaweb, que aquest juny han celebrat un remarcable desè aniversari. Aquest és el vídeo que recull part de les meves reflexions sobre el servei en concret i el món dels blogs més en general. El vídeo val molt la pena per desvirtualitzar bloggers i compartir pensaments al voltant de l’anomenada ‘catosfera’, passat, present… i futur. Per molts anys!


10 anys Blocs VilaWeb per vilawebtv

+ Per cert, aquest és el meu blog a Vilaweb, encara actiu… després de tot aquest temps!

La portada políticament incorrecta

Conformen la portada que cap redactor en cap hauria escollit mai, hi trobem amb recurrència les notícies que cap dels gurus de l’actualitat dissecciona o analitza des de les seves tribunes, són com les restes d’un naufragi, les peces que fan grinyolar l’engranatge dels nostres mèdia. Són els llistats de ‘notícies més vistes’ i que es mostren a les portades dels mitjans, especialment els de les capçaleres amb més, diguem-ne, solera. En realitat, són una finestra amb continguts imprevisibles, sovint dissociat de tota línia editorial: ‘Resucita’ después de que lo dieran por muerto hace cuatro años, Científicos aseguran que hay vida extraterrestre y que se hallará en 20 años, ¿A quien quieres engañar con este donut?, la anatomía de Kate Middlelton, cuestión de estado… Són exemples extrets d’aquests widgets (requadre dinàmic que Continue reading

Decidir més i millor, entre tots

Captura de pantalla 2014-04-22 a les 17.27.03

Podem conjugar participació amb innovació i facturació, també amb motivació. La participació entesa com el motor de les empreses i organitzacions que avui aprofiten tots els seus recursos humans per fer la seva feina. Les cooperatives tenen una avantatge de partida per assegurar una cultura de treball més participada?

Article publicat a Coop. 2014.

Continue reading

Hemeroteques (més) a l’abast

Els murs de pagament regulen avui l’accés a la informació de bona part dels nostres mitjans professionals, especialment els més venerables –els de la premsa escrita–, però també alguns de nova creació i format. És normal: fer periodisme té un preu i és normal (i legítim) que les empreses que l’exerceixen vulguin cobrar-se’l, sigui al quiosc o a la pantalla del nostre dispositiu.

L’objecte d’aquest breu apunt no és el de valorar el sentit o l’eficàcia d’aquest model (en el fons divers), sinó apuntar una proposta modesta, Continue reading

Tens #app?

apps-oriollladoJa fa dos anys d’això, però de tant en tant algú encara m’ho recorda. El març de 2012 em van convidar a inaugurar el II Congrés de Comunicació Ambiental. En un moment de la meva ponència vaig explicar com la pregunta del ‘Tens web?’ estava passant progressivament a la de ‘Tens App’? D’aquesta manera, un pèl provocadora, subratllava un canvi de fons en el món de la comunicació. En realitat, ‘web’ i ‘app’ (programació específica per a dispositu mòbil que permet accedir a continguts sense passar per un navegador) no són instruments excloents, sinó complementaris en l’actual context on la mobilitat guanya cada vegada més terreny. En un àmbit com el de l’ambient i la sostenibilitat, entendre aquest canvi de centralitat en la comunicació –de la pantalla gran a la petita– és una oportunitat majúscula. S’imaginen una comunitat amb més ganes i necessitat d’aire lliure i amb més capacitació i motivació per a interactuar? La pregunta del ‘Tens App?’ aquí és especialment pertinent. També avui.

En efecte, aquests dos anys han anat passant coses d’interès en aquest trànsit cap a les aplicacions accessibles des de dispositius mòbils. Aquestes darreres setmanes, hem conegut que el CREAF està treballant per fer possible la versió en català, castellà, gallec i euskera de la xarxa social enfocada amb la natura de referènciaiNaturalist. També SEO/Birdlife ha presentat fa poc una guia d’aus d’Espanya per accedir-hi des de mòbils amb sistema operatiu d’Apple i de Google. D’altra banda, funciona de fa temps el portal Apps 4 Bcn, que aplega les diferents aplicacions Continue reading

L’oficina a la butxaca

Captura de pantalla 2014-02-12 a les 10.28.13“On són les mides que vam prendre ahir?” “Quina és la previsió de venciments de crèdit?” “A qui es va convocar a la reunió de la tarda?” “Quina és la darrera versió de la memòria?” “Ara no t’ho puc mirar, espera que arribi a l’oficina…”, una frase ben habitual i que avui comença a sonar a excusa. L’oficina, si volem, la podem portar al damunt. És fàcil i més barat del que sembla. El mòbil cada vegada ens entén millor i ja no és una quimera de la ciència-ficció que el nostre assistent particular ens càpiga al palmell de la mà. A continuació podeu accedir a tres articles publicats a la revista Theknos del Col·legi d’Enginyers Tècnics Indistrials (CETIB) i que aborden el tema, tot repassant aplicacions i solucions vinculades al nostre dia a dia professional.