La pregunta, i la resposta, venen a colació de la llista que el periodista Jordi Fortuny ha fet amb un punt de saludable ironia, a partir del llistat previ de Saül Gordillo i que em situa a mi en el 13è lloc, davant de periodistes com en Toni Soler i Pilar Rahola, i que no inclou col·legues com Enric Juliana, Eduard Voltas o Roger Palà, amb una presència molt valuosa a les xarxes, especialment a Twitter. Fortuny ha ordenat els periodistes no a partir del seu número de seguidors sinó a partir de l’índex Klout d’influència i ha generat un apunt al blog amb el llaminer títol de ‘el llistat ocult de Saül Gordillo: els periodistes més influents’.

En realitat, però, la influència que determina el ‘Klout’ no és traduïble en allò que tradicionalment coneixem com a tal, la capacitat de marcar agenda, incidir en la presa de decisions i de modelar l’opinió pública. Potser no calia aclarir-ho. O sí. En tot cas, l’interessat mal ús de la paraula influència per part dels promotors d’aquesta eina, nascuda als EUA l’any 2008, s’ha convertit en el seu pitjor advocat. … perquè genera situacions del tot surrealistes: fa un temps, Barack Obama tenia una puntuació menor que Justin Bieber, fins que la mateixa empresa va millorar el algoritme per introduir criteris correctors. La cosa clamava al cel.

Klout defineix com d’influents som en les nostres comunitats virtuals (i com a tal és una eina interessant), no el nostre grau d’incidència en el -diguem-ne- món real (on genera una expectativa rotundament fallida). A vegades una i altra influència van de la mà (el cas de Jordi Évole o Vicent Partal), però en (molts) d’altres no, com demostra el llistat de periodistes més seguits ordenats per l’índex Klout.

La influència que calcula ‘Klout’ és fruit d’un seguit d’automatismes que entre moltes, canviants i no sempre transparents variables determina un número (l’índex Klout) que representa el nostre grau de desplegament en les xarxes socials. Aquest número valora coses com: participem en una o en diverses? hi som regulars? interactuem? estem en moltes llistes? quina és la ‘qualitat’ de la gent que seguim i ens segueix? els nostres continguts hi tenen recorregut? qui i com fa córrer les nostres actualitzacions?

L’índex mira d’establir un criteri que ens ajudi a definir si som valorats en la nostra comunitat i quin hi és el nostre pes; però no ho fa en termes absoluts, sinó en relació amb la gent amb qui compartim el cercle social/virtual i amb les interaccions que hi fem. L’índex té, doncs, un valor relatiu; però valor, al capdavall. És un criteri més, entre molts d’altres, per valorar qui som a les xarxes. A Klout cal reconèixer-li l’esforç d’estandaritzar i quantificar el nostre perfil virtual, però és evident que aquest és un camí emergent que necessita molts ajustos i segurament un reconeixement de la pròpia limitació de l’objectiu.

No sóc el 13è periodista més influent del país. Reconèixer-ho així no és fruit d’un atac de falsa de modèstia, ni és fruit d’una patològica falta d’autoestima. És la veritat, o una  part de la veritat… atès que no és menys cert que sóc, segurament, un dels que té una presència a les xarxes més endreçada, constant i intencionada (i en aquest sentit és un honor compartir llistat amb gent com en Josep Maria Ganyet, la Gina Tost o la Susanna Ginesta). Això és el que ajuda a fer-nos veure el Klout. No és poca cosa.

Més enllà del joc proposat per Jordi Fortuny en el seu apunt al blog sobre el ‘llistat ocult’… cal aclarir a què ens referim quan parlem d’influència… ni que sigui per evitar haver de fer aclariments tan estranys com el del títol d’aquest apunt. Continue reading →