20 minuts de reflexions sobre l’àrea metropolitana

Entrevista sobre els reptes de l’#EixBesòs a L’Espiell, de Ràdio Barberà, un programa singular a l’#àreametropolitana sobre ciutats i drets socials. Són una mica més de 20 minuts, si us interessa el tema crec que us interessarà. Hem parlat de desigualtats, eines que podrien servir de més (Consorci del Besòs), el repte de la governança i el gran repte de dir les coses pel seu nom, i l’oportunitat (malgrat tot) del Catalunya Media City al sector de les Tres Xemeneies. Un plaer l’entrevista, Òscar Blanco!

👇🏻Recupereu-lo:

🟠 A iVoox.
🟢 A Spotify.

Més sobre l’àrea metropolitana al blog en aquest enllaç.

Minúscules i majúscules en una foto

[ Article publicat al diari Línia ]

Ens ha deixat en Joan Guerrero, fotoperiodista a i des de Santa Coloma de Gramenet, català d’elecció i també de convicció. Convicció en un país viscut des de la ciutat, des del barri, i també des de la mal anomenada perifèria. Un patriotisme en minúscula, el seu, i en canvi tan majúscul en mestratge i exemplaritat.

Poques mirades com la seva en el retrat de l’àrea metropolitana i la seva complexa i viva realitat… Inicialment, des d’aquesta gran escola de periodisme i transformació social que va ser Grama i, després, sense perdre en cap moment la connexió colomenca, també a través d’algunes de les grans capçaleres del país. En Joan ens deixa imatges plenes de força i intenció, i un missatge implícit que ens convida a mirar i remirar per veure més enllà en unes fotografies que defugen la condescendència i la cursileria. Fotografia a peu de carrer. En tots els sentits (i amb tota la força) de la paraula. (Continua llegint)

Continue reading

La ciutat dels 15 minuts, més que una qüestió de rellotge

Hi ha una xarxa d’equipaments bàsica que el 90% de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen a menys de mitja hora de casa. Hi ha una primera lectura precipitada d’aquesta dada –per cert, fruit d’un espectacular treball periodístic d’eldiario.es–, i és que anem bé. Fins i tot molt bé. Almenys si ens centrem en el context propiciat per la nova ‘expressió de moda’, la ciutat dels 15 minuts, i no hi aprofundim gaire.

Però alguna cosa grinyola encara que el titular, que recull la proximitat a hospitals, escoles o supermercats, és estrictament correcte. Vegem-ho. La informació recollida pels periodistes que han elaborat l’experiment ens permet concloure dues coses: la primera és que els primers ajuntaments des de la dictadura van fer una bona feina amb la planificació de mínims (que en aquell moment era més aviat de màxims). La segona és que, malgrat això, aquests mínims no es compleixen en algunes zones de l’estat espanyol, i això és indicador d’una determinada agenda política. Fins aquí, diguem, bé. (continua)

Continue reading