Resiliència i resistència: arribar allà on necessitem arribar

  • Hem d’assegurar que el proper #Parlament està preparat x al llarg hivern, amb tots els accents, que és capaç de defensar gir social des del govern; objectiu refer i bastir ponts. Continuar ‘parlant’ en la línia del que explica el Toni Soler en el seu article de l’ARA.
  • És precisament per això que em sembla que la millor manera d’anar-hi és amb llistes separades amb acord per amnistia (#llibertatpresos), institucions pròpies i en defensa REPÚBLICA. Veurem com evoluciona aquest debat, però és així com ho veig jo a hores d’ara amb la informació que tinc.
  • I tanmateix, davant nostre resten anys de resistir i construir, de ser ferms i dúctils, de resiliència i resistència, de sumar i de sumar. … i precisament pq no hi ha via ràpida no renunciem a cap eina x República, les necessitem totes: la mobilització i la internacionalització, naturalment; també les accions… i si cal (cal) les eleccions, i si ens convé (ens convé, malgrat tot) el #referèndum o la feina per incidir encara i fins que ens sigui útil en la política espanyola.

Continue reading

Benvinguda República, has vingut per quedar-te

Benvinguda República, has vingut per quedar-te. Però t’haurem de cuidar (… i ens haurem de cuidar, també).

I tanmateix, la primera estructura d’estat que haurem de defensar és l’acord civil i cívic dins la nova República. Catalans tots, els del Sí a la República, els del No i els que no ho veuen clar. Ens cridaran a resistir. Naturalment. Ens tindran al costat de les institucions. Però resistir també és i serà, potser principalment, defensant la cohesió i capacitat de consens que ens han fet un projecte polític de suma.

La República comença avui.

>> Aprofito aquest apunt per enllaçar alguns enllaços que tenyeixen l’alegria d’aquest cap de setmana d’un tel de gravetat i també de la necessària fredor.

El primer és l’article que l’Oriol Junqueras ha publicat aquest diumenge a El Punt Avui: Front ampli contra el 155 + “Mai” renunciar a les urnes x revalidar la #República. Val la pena llegir-lo.

Altres articles que m’han interessat i considero valuosos en aquest crucial moment de Continue reading

Llums de llar arreu. #llibertatJordis

Els conec de fa anys i els dos són referents d’activisme cívic. Ni un vidre trencat en 7 anys de manifestacions. Son presos polítics a l’estat espanyol en ple segle XXI. Vergonya.

[Text escrit després de la manifestació de suport el dimarts 17 d’octubre] Llums de llar arreu de Catalunya… ara que, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez us les han robat amb la major de les covardies i injustícies. No esteu sols. Us volem a casa. #LlibertatJordis

Són dies complicats, amics… i precisament per això és important socialitzar neguits, pors i també de renovar compromisos. Avui he anat a Barcelona acompanyat de bons amics. Ha estat reparador.

Una forta abraçada a la família d’Òmnium, tan propera i estimada, i en especial a amics i referents com l’ Oleguer Serra (sempre allà), en Marcel Mauri (genial, avui), en Jordi Bosch, en Jordi Ballesteros Ventura, la Sílvia Soler Guasch, l’ Eduardo Alessandria… i tants altres.

Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé

Hi ha moltes imatges de la manifestació d’aquest matí a Badalona. Més de 10.000 persones en la convocatòria d’#AturadadePaís. Impressionant. Però em quedo amb aquesta foto, que he fet just a l’acabar la marxa, a la plaça de la Vila. El noi de la pancarta és un jove, joveníssim mag de la ciutat l’Álvaro Albaladejo. Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé. Una abraçada fraternal… l’atac i la repressió als nostres drets és vergonyós.

Davant la repressió, més democràcia

Davant la repressió, més democràcia. A #Badalona hem exercit avui una desafiadora normalitat. La ciutat ha mantingut 34/34 col.legis en una gran demostració de civisme i amb una alta participació i vot divers a tota la ciutat.

Gràcies a tots els ciutadans q han votat Sí i No, als més de 1.000 voluntaris, als representants de l’administració…

#HolaRepública (ja res continuarà igual).


Article / anàlisi de Jose Téllez sobre els resultats.


Continue reading

A disposició del país


 

#Comsempre, també a #Badalona. Ciutat de Sí, ciutat de No, però sobretot ciutat madura i valenta. Col.legis a disposició de la Generalitat, naturalment. Hem fet el que tocava. La nostra ciutat no és més que cap altra, tampoc menys. El dia 1 tots estem convocats davant l’urna per decidir plegats el futur del país. Votarem!

Millor votar que xiular, no?

Al voltant de la tan comentada i gens espontània xiulada al president Puigdemont divendres passat a les festes del Gran Sol, a Llefià.

  1. Llefià és un barri tenaç i digne, de moltes lluites compartides. És MÉS q els xiulets orquestrats al president escollit per la majoria… al barri, com a arreu, hi ha gent per tot. Per sort, això es va veure entre el públic (per bé que algú ha tingut bona cura de que no sortís al vídeo): hi havia gent que cridava en contra, naturalment; i d’altres, molts d’altres, que aplaudien animant al president a acabar el seu discurs.
  2. És ben legítim xiular a qui es vulgui, ho és avui i ho serà en la futura república. El que no es pot fer és, com ha fet el PP, atribuir als que cridaven i insultaven el paper de ‘representants del poble’. ¿Per què el senyor que cridava ‘fuera, fuera’ és més representatiu que la senyora del costat que aplaudia el president en solidaritat?
  3. En tot cas, als de la bronca ahir a #Badalona, una pregunta: si esteu contra la independència millor votar q xiular, no? L’#1O teniu/tenim una cita amb la democràcia. Allà sabrem què pensa Llefià i Badalona de veritat. Ah, i que consti, que el senyor a qui escridassaveu està jugant-se-la per garantir el vostre ‘no’.
  4. Però més enllà de l’incident, gens innocentment magnificat pel partit d’Albiol, em quedo amb això: la reivindicació reeixida de l’espai públic com a lloc de cultura i ciutat. Aquest cap de setmana el festival musical del Gran Sol ha situat Badalona de nou al mapa de la cultura.

L’Enric Juliana al seu FB ha escrit això sobre el tema (molt recomanable) i en Jordi Ballesteros, aquest altre post. En Jose Téllez també s’hi ha referit.

Com ens governem?

C0DP-4SXUAAeWgj

Com governem les nostres ciutats i pobles? O millor dit, com ENS governem? En aquest apassionant temps de governances compartides que ens ha tocat viure, la resposta a aquesta pregunta no ens ha d’interpel·lar només als que ens toca exercir la representativitat de la gent en un ple o en un parlament. La pregunta té sentit especialment quan sabem interpretar-la correctament, és a dir a peu pla. Perquè preguntar-nos per com ens administrem no és només una qüestió dels ‘polítics’, sinó de la ciutadania. La pregunta, però sobretot la seva resposta, és pertinent i ha de ser formulada amb moltes veus i amb tots els accents…

Tenim una ciutadania més connectada que mai i amb un volum d’informació a l’abast impensable en altres temps; al nostre país, a més, tenim la sort de tenir corrents ciutadans de fons amb ànim transformador, el més potent dels quals és el que avança cap a la  República catalana. Però també tenim unes realitats socials cada vegada més desiguals i injustes i reptes globals de gran calat com el canvi climàtic, la crisi dels refugiats o la globalització econòmica.

És en aquest escenari que ens toca exercir la nostra tasca, i això implica avui noves habilitats i competències… i potser també un nou pacte social, que també en podríem dir Continue reading

‘Ens han volgut segrestar i coartar la sobirania local’

Aquí teniu l’entrevista que Josep Rexach em va fer per a Vilaweb pels fets del 12 d’octubre. La transcric completa, però en la seva versió original la podeu recuperar en aquest enllaç.

ORIOLVILAWEBDe l’un dia per l’altre, i sense preveure-ho, Oriol Lladó (ERC) s’ha convertit en la cara visible de l’Ajuntament de Badalona, arran de la polèmica del 12-O. ‘Quan vius en la teva pell l’engranatge de l’estat és dur’, confessa per telèfon després d’haver anat a declarar davant el jutge per haver obert les dependències municipals durant la festa de la Hispanitat. Ens explica que van prendre la decisió els regidors, tot i que en un primer moment havien dit que acatarien la interlocutòria. Diu que ho tornaria a fer i confessa que el gest d’estripar el document no va ser compartit. Lladó creu que, de tot plegat, se n’ha d’extreure una lliçó: amb vista a futures situacions similars, s’ha d’adoptar una estratègia per consens a tot el país.

—Sou el batlle en funcions per l’absència de Dolors Sabater. Com ho viviu?
—Han estat tres bastant durs, sí. Ho visc bé, però ha estat un tobogan ple de revolts on de cop els esdeveniments s’han precipitat. No deixa de Continue reading