Al voltant de la tan comentada i gens espontània xiulada al president Puigdemont divendres passat a les festes del Gran Sol, a Llefià.

1. Llefià és un barri tenaç i digne, de moltes lluites compartides. És MÉS q els xiulets orquestrats al president escollit per la majoria… al barri, com a arreu, hi ha gent per tot. Per sort, això es va veure entre el públic (per bé que algú ha tingut bona cura de que no sortís al vídeo): hi havia gent que cridava en contra, naturalment; i d’altres, molts d’altres, que aplaudien animant al president a acabar el seu discurs.
2. És ben legítim xiular a qui es vulgui, ho és avui i ho serà en la futura república. El que no es pot fer és, com ha fet el PP, atribuir als que cridaven i insultaven el paper de ‘representants del poble’. ¿Per què el senyor que cridava ‘fuera, fuera’ és més representatiu que la senyora del costat que aplaudia el president en solidaritat?
3. En tot cas, als de la bronca ahir a #Badalona, una pregunta: si esteu contra la independència millor votar q xiular, no? L’#1O teniu/tenim una cita amb la democràcia. Allà sabrem què pensa Llefià i Badalona de veritat. Ah, i que consti, que el senyor a qui escridassaveu està jugant-se-la per garantir el vostre ‘no’.
4. Però més enllà de l’incident, gens innocentment magnificat pel partit d’Albiol, em quedo amb això: la reivindicació reeixida de l’espai públic com a lloc de cultura i ciutat. Aquest cap de setmana el festival musical del Gran Sol ha situat Badalona de nou al mapa de la cultura.

L’Enric Juliana al seu FB ha escrit això sobre el tema (molt recomanable) i en Jordi Ballesteros, aquest altre post. En Jose Téllez també s’hi ha referit.