Seguretat placebo: resum de l'agost

A banda, de la frivolitat del govern local amb la seguretat, aquest mes d’agost la ciutat ha celebrat la seva Festa Major. Un reconeixement a totes les colles i entitats que ho han fet possible amb un esforç de presència (real i virtual) i introduint nous elements.

[RESUM DEL MES D’AGOST DE 2020] El PP ha decidit convertir Badalona en camp de batalla d’una societat espantada, assetjada per la inseguretat. Un fil conductor ben tensat per l’alcalde Xavier Garcia Albiol i que es basa en l’estigmatització de col·lectius, dels ocupes als Mena, fent un vergonyant seguidisme de VOX en seguretat. En realitat, una estratègia que sembla pensada per un guionista de COPS. Badalona convertida en un gran plató de problemes. El darrer exemple, aquí.

Una altra perspectiva del debat sobre la seguretat, té a veure amb els constants anuncis i seguiment d’acció policial. De la seguretat ‘placebo’, podríem dir. El PP recicla titulars i torna a dir q recupera la unitat antiavalots Omega. Al meu blog, algunes dades i reflexions sobre seguretat, que podeu acabar d’enriquir amb les reflexions del criminòleg Roger Mancho a #laciutatqueensespera, que podeu repescar aquí.

Al voltant d’aquest debat, ERC ha fet dos comunicats: sobre l’estigmatització i sobre la recuperació de la unitat Omega.

Mentrestant, la dura realitat: la ciutat fracassa en polítiques de reactivació econòmica i social. Ho hem denunciat com a ERC en diferents ocasions (aquesta és la darrera). En aquest apunt, el portaveu del grup municipal republicà ho explica bé.

Altres comunicats d’ERC

#vacancesBDN: reivindicació d'una Badalona que val la pena!

En aquest enllaç podeu accedir a tots els continguts publicats en la sèrie #vacancesBDN, un intent de reivindicació de Badalona durant l’agost –per bé que jo he tingut la sort de poder sortir força– i també durant tot l’any. De fet, la majoria de suggeriments no tenen caducitat.

Aprendre a mirar el món des de la cova de Plató

M’ha impressionat l’Aquí no hem vingut a estudiar d’Enric Juliana, un llibre a mig camí de la biografia, el tractat d’història i l’assaig polític i q amb l’ús de la primera del plural en començar el darrer capítol esdevé tb reflexió personal de certeses, dubtes i pors.

El llibre ens situa davant d’un gran mirall trencat (o deformat, com volgueu, xq tota mirada és subjectiva). Malgrat no compartir (òbvi) algunes de les tesis de l’autor (i q aquest projecta al present) he après i desaprès d’una història recent i… vigent. Exercici recomanable.

Tots mirem el món a través de la nostra pròpia cova de Plató, també l’autor; però el focus posat en els vaivens d’una força tan decisiva com ho va ser el PSUC i el PCE, i amb personatges com Moreno Mauricio, Ormazábal o Comorera convida a moltes lectures ibèriques.

Vaja, que en el llibre hi ha tanta informació i és tant potent i original el que s’hi explica (i s’hi analitza) que ‘Aquí no hem vingut a estudiar’ és, més enllà d’algunes ‘pulles’ a l’independentisme, un instrument útil, que permet, malgrat tot, afinar la mirada pròpia.

El llibre ressona a Badalona, “on tot és nou encara q sigui vell”. Moreno Mauricio, l’heroi q no es va posar de puntetes per sortir a la foto (MVM), va ser un personatge molt recordat x mon pare, amic de l’autor, tb compromès en aquell (re)despertar de la ‘fi’ del franquisme.

Un principi de realitat que és també invitació a un millor debat

Més enllà de la tesi (compartida, i àmpliament explicada i divulgada arreu: per exemple aquí), 6 exercicis de (diguem) mètode que em semblen interessants i útils a partir de la lectura del Principi de Realitat del Jordi Muñoz, publicat per l’Editorial L’Avenç.

1️⃣  És possible escriure un llibre de part, –“mirada particular sobre el present i el futur del país que parteix d’un compromís polític que no tinc cap interés a amagar”–, sense caure en el pamflet.
2️⃣  L’esforç de valorar (“i dialogar”) amb els arguments contraris. Un entrenament diari que no hauria d’admetre excuses. Ens interpel·la a totes i em temo que especialment… a tots.
3️⃣  La fal·libilitat: els articulistes: “tenim responsabilitat col·leciva d’autoexigència i autoavaluació”. “Fins i tot un pessimista com jo hi va caure [en l’excés d’entusiasme]”. Honrada revisió dels ‘errors’… ja té mèrit q el faci precisament un dels q més la va encertar.
4️⃣  Reivindicació del bon to: presentar idees incòmodes amb una certa delicadesa és necessari perquè siguin s’hi presti atenció i convidin al debat. Fugir de la ’boutade’ tan efectista com estèril.
5️⃣  Contra la linialitat, causalitat… fullderutitis: “pq el Procés, ens el mirem des d’on ens el mirem, és un fenomen sociopolític molt complex q demana matís en l’anàlisi si és q volem entendre alguna cosa. És polièdric, divers i fins i tot contradictori.” L’ànàlisi multibanda. “No es tracta de fer pronòstics sobre què passarà en el futur: és un exercici tan arriscat com inútil. (…) Ser capaços d’identificar analíticament els factors que poden influeir en l’evolució del conflicte en un futur proper”.
6️⃣  Entendre i reconèixer els inevitables ‘raonaments motivats’ (és a dir “buscar raons i arguments per arribar a conclusions preestablertes”)… millorar la qualitat i el sentit de totes les converses pendents (intra i inter).

En el significatiu ‘seguim buscant’ amb que acaba el llibre… la sensació que aquest llibre en crida un altre que, em sembla, no s’ha escrit encara des del federalisme o l’autonomisme i potser una versió/adaptació en castellà.

Finestres d'oportunitat per reprendre el Museu del Còmic

Ja és una realitat el parc de Can Bada, una de les obres estratègiques clau del nostre govern. Connectivitat, renaturalització, participació ciutadana. Estem molt contents, finalment!

Ja és una realitat el parc de Can Bada, una de les obres estratègiques clau del nostre govern. Connectivitat, renaturalització, participació ciutadana. Estem molt contents, finalment!

[RESUM DE LA CINQUENA SETMANA DE JULIOL] Badalona ha invertit prop de 4M d’euros en preparar un edifici, fruit d’un conveni vigent amb el Departament de Cultura per acollir Museu del còmic. Cal ‘reajustar’ el projecte? D’acord! Però aquesta aposta és vigent, tenim una oportunitat per reprendre el fil. Un comentari en relació a aquesta notícia, publicada per eldiario.es:

“El sótano donde se esconde la historia del cómic catalán: 400 cajas buscan un lugar para no acabar en la basura. El archivo del Museu del Còmic de Barcelona, oculto en un local desde hace ocho años, corre el riesgo de acabar en la calle al quedarse sin un espacio donde guardarse” Podeu llegir la notícia, aquí.

Fa sis mesos el Parlament instava al govern a ‘reprendre’ el conveni per readaptar-lo. El text aprovat per ERC, JxC, Comuns i PSC deia: “continuar la política d’adquisicions dirigida a constituir una base patrimonial”, com podeu llegir en les actes del Parlament.

Del tema, ERC-Avancem en feiem el mateix dilluns aquest comunicat.

Darrera setmana del curs polític, en què podeu ampliar la informació en aquests tres apunts específics també al blog:

I també repescar més informació al web d’ERC Badalona (amb diferents posicionaments d’interés) i en aquest Continue reading →

#laCiutatQueEnsEspera 16, 17 i 18: Ricard Vilaregut, Anna Pérez Català i Elisenda Alamany

Fins aquí la primera tongada de veus de #laCiutatQueEnsEspera. Des de mitjans de juny, han estat de moment 18 persones que des de perspectives molt diferents han intentat respondre sobre els reptes que tenim com a societat, sobretot des d’una perspectiva urbana. Aquests darrers set dies, ha estat el torn de Ricard Vilaragut, Anna Pérez Català i Elisenda Alamany.

Continue reading →

Ple ordinari de juliol: 3X, Turó de l'Enric i laterals que es desgelen

Un ple amb crit renovat: “no podran empresonar mai tanta dignitat.” #llibertatpresospolítics

#3X, dependrà de nosaltres que sigui espai d'oportunitats

+ cliqueu per ampliar

+ cliqueu per ampliar

D’oportunitats i reptes a les #3X, que aquest gran espai sigui un motor d’oportunitats, no una illa de privilegis:

Continue reading →

Nova platja per a Badalona i ajuts que van arribant en compta gotes

[RESUM DE LA QUARTA SETMANA DE JULIOL 2020] Recuperada per a la ciutadania, descontaminada després d’un llarg i complicat procés. Aquests dies ja es pot disfrutar la platja portuària de la Marina, la número 9 a #Badalona, la 42 d’entre totes les #platgesmetropolitanes. Aquest matí de dissabte, ben d’horeta, tenia aquest fabulós aspecte. En la seva recuperació un reconeixement a la tenacitat d’Àlex Mañas i a la gent de Marina Badalona, i també, és clar, a Francesc Duran, Agnès Rotger i Elisabeth Garcia que van ajudar-hi; i a les administracions i governs que també van fer camí. L’aplaudiment, però, és principalment pel veïnat que tant va insistir-hi! En aquest enllaç podeu ampliar els detalls d’aquest nou espai públic per a la ciutat.

Aquesta ha estat també setmana de ple extraordinari, amb diferents convocatòries d’ajut aprovades sobre les quals podeu ampliar la informació en aquest enllaç.

Aquests darrers set dies, la cultura ha estat notícia amb el Sant Jordi d’Estiu, sobre el qual vaig fer aquest apunt específic i també per la malurada mort de Juan Marsé (en aquest i aquest altre enllaç podeu accedir gratuïtament a diferents articles publicats en memòria).

Abans de fer el repàs de tuits i informacions, permeteu-me compartir aquest ‘petit secret’: Continue reading →

La ciutat que ens espera 14 i 15: Meius Ferrés i Nel·la Saborit

La Meius Ferrés, cap de comunicació de la Universitat de Girona, es defineix al seu perfil de TW com a teixidora de xarxes i és així mateix. Avui a #laCiutatQueEnsEspera reflexions sobre la tecnologia com a aliada.

La Nel·la Saborit, enginyera civil a l’oficina tècnica del Pla Estratègic Metropolità (PEMB), apunta un munt d’aspectes clau sobre mobilitat, equipaments i logística en el capítol d’avui de #laCiutatQueEnsEspera.