(Els meus) discos del 2016

North Lexington Avenue, Asheville, NC.Aquests són els 32 discos que més he escoltat aquests darrers mesos, d’entre els que s’han publicat aquest 2016. No els he relacionat en forma de llista, sinó a partir d’un possible diàleg entre ells a partir del que m’han inspirat o suggerit. És una manera diferent de recomanar o compartir la música que m’ha ajudat i interessat aquest any.

Viatge
Dos viatges en forma de disc, el que conformen “Shine a light: field recordings from the great american railroad” de Billy Bragg i Joe Henry i “The ghost of Highway 20” de Lucinda Williams. El primer enregistrat dalt del tren i en estacions entre Chicago i L.A, singular reivindicació del cançoner nordamericà amb el ferrocarril com a fil conductor. El segon, un nou disc majúscul de la Williams, un road trip emocional resseguint Continue reading

Els meus discos del 2015

bestof2015

Discos de 2015 que he disfrutat molt, llista amb un cert ordre de preferència (variable i canviant, això sí).

  • Nashville Obsolete, The Dave Rawlings Machine
  • Irredempt, Roger Mas
  • To Pimp a Butterfly, Kendrick Lamar
  • Carrie & Lowell, Sufjan Stevens
  • Tomorrow is my turn, Rhiannon Giddens
  • Heartbreak Pass, Giant Sand
  • Something more than free, Jason Isbell
  • Natalie Prass, Natalie Prass
  • Still, Richard Thompson
  • Sing into my mouth, Iron & Wine + Ben Bridwell
  • HWY62, Peter Case
  • Songs to play, Robert Forster
  • Fresh Blood, Matthew E. White
  • Wisdom, Laughter and Lines, Paul Heaton
  • Solo: songs and collaborations, Tracey Thorn
  • Carnival, Natalie Merchant
  • I can’t imagine, Shelby Lynne
  • La clau de girar el taller, Adrià Puntí
  • Duets, Van Morrison
  • Pageant Material, Kacey Musgraves
  • Live at the Rock Room, Greg Trooper
  • Saturn Patterns, Paul Weller
  • Gates of Gold, Los Lobos
  • The Bad Plus Joshua Redman, The Bad Plus and Joshua Redman
  • Terraplane, Steve Earle
  • Sermon on the rocks, Josh Ritter
  • Shadows in the night, Bob Dylan

Pendents d’escolta (detallada) els nous de: Richard Hawley, The Waterboys, Patty Griffin, Shawn Colvin, Calexico, The Bottle Rockets, The New Raemon, Low, Soleá Morente, Ryan Adams, Adele, My Morning Jacquet, Jasmine Sullivan, Tachenko, Bikimel…

+ Recull personal de ‘best of’ diversos repescats d’altres mitjans.

+ El meu 2015 a Spotify.

Discos de l’any, selecció provisional (#bestof2014)

bestof2014

  1. Black Messiah – D’Angelo (soul majúscul)
  2. If roses don’t kill us – Christopher Denny (gospel fora borda)
  3. Morning Phase – Beck (pop perfeccionista)
  4. Everyday Robots – Damon Albarn (pop de càmara amb màquines)
  5. Comet, come to me – Meshell Ndegéocello (soul majúscul)
  6. Strong Feelings – Doug Paisley (pop perfeccionista)
  7. Terms of my surrender – John Hiatt (blues d’autor)
  8. Lazaretto – Jack White (rock mainstream benentès)
  9. Down where the spirit meets the bone – Lucinda  Williams (blues d’autor)
  10. The Voyager – Jenny Lewis (rock mainstream benentès)
  11. Festival – Sanjosex (rock feliç)
  12. The Man upstairs – Robyn Hitchcock (folk lletraferit)
  13. Brothers and sisters of the eternal son – Damien Jurado (pop elèctric)
  14. Moustique – Geraint Waitkins (pop de cabells blancs)
  15. Storytone – Neil Young (pop de càmera amb molts violins)
  16. Popular Demons – Leonard Cohen (pop de cabells blancs)
  17. Night Surfer – Chuck Prophet (rock feliç)
  18. Brill Bruisers – The New Pornographers (pop de tota la vida)
  19. Benji – Sun kill moon (pop perfeccionista)
  20. Shattered – Reigning Sound (rock a l’americana)
  21. The River and the Threat – Rosanne Cash (folk lletraferit)
  22. World peace is not of our busniess – Morrissey (rock en singular)
  23. Natalie Merchant – Natalie Merchant (folk lletraferit)
  24. The invisible Hour – Joe Henry (pop de càmara)
  25. My favorite faded fantasy – Damien Rice (pop perfeccionista)
  26. Somewhere under wonderland – Countring Crows (rock a l’americana)
  27. St. Vincent – St. Vincent (pop perfeccionista)
  28. Blank Project – Neneh Cherry (pop de càmara amb màquines)
  29. What have we become – Paul Heaton i Jacqui Abbott (country a l’anglesa)
  30. MENCIÓ ESPECIAL, al disc més escoltat a casa aquest any: Tauró a la Vista, d’Oriol Canals, editat també aquest any i que hem ballat i cantat infinitament, com infinita és la pena per la mort recent de l’insustituïble artista.

Festivals que obren portes

Bv_yKifCEAAbAOx“Pels 25 anys d’un festival que s’ha guanyat, any rere any, el respecte dels aficionats i dels amants de les músiques d’arrel del planeta. Per l’encert d’una programació que ha
portat per primera vegada al nostre país artistes llegendaris que són uns referents en la història de la música. I per ser un festival pioner a casa nostra en el gènere del blues internacional que alhora ha obert la porta als artistes que practiquen tota mena d’estils de música d’arreu del món.” Amb aquest text el Festival Altaveu reconeixia el Blues i Ritmes de Badalona en l’edició 2014 dels seus prestigiosos premis. Un honor haver pogut contribuir a aquest festival els últims darrers anys amb Guillem Vidal i Jordi Pujol-Nadal! I un honor també poder treballar al costat de gent com en Daniel Gelabert, en Josep ‘Patxi’ Pascassi, la Maribel Picapiedra, la Naomi Daniels… i comptar amb complicitats tan valuosoes com les de l’Ignasi Vidal, en Jordi Turtós, en Cesc Sau, en Simon Berrill, en David Prat…

Aquí podeu descarregar l’especial que vam fer amb la col·laboració de la gent de Postdata (de qui és la foto) per celebrar els 25 anys del festival.

10 anys dels blogs de Vilaweb

En Roger Cassany i companyia em van preguntar fa uns dies sobre els blogs a Vilaweb, que aquest juny han celebrat un remarcable desè aniversari. Aquest és el vídeo que recull part de les meves reflexions sobre el servei en concret i el món dels blogs més en general. El vídeo val molt la pena per desvirtualitzar bloggers i compartir pensaments al voltant de l’anomenada ‘catosfera’, passat, present… i futur. Per molts anys!


10 anys Blocs VilaWeb per vilawebtv

+ Per cert, aquest és el meu blog a Vilaweb, encara actiu… després de tot aquest temps!

Aquells badalonins ‘desafiants’

“La festa literària de la Nit de Santa Llúcia –la diada més important de les lletres catalanes– es celebrarà enguany a la ciutat de Badalona. I es celebrarà a Badalona per dos motius fontamentals: perquè fa cinquanta anys aquí es fundaren les Edicions Proa –de tant bona memòria– i perquè els badalonins d’avui han estat capaços d’organitzar aquesta festa a casa nostra.”

“(…) Cal que la festa d’aquesta nit no sigui una celebració figissera. Cal que Badalona, avui, es plantegi de nou si vol tornar a ser aquell centre de cultura viva, popular, catalana, que fou; la ciutat capdavantera que sabia fer revistes com ‘Gent Nova’ o ‘Joia’, entre tantes d’altres mostres de vitalitat. Aquells badalonins que fa cinquanta anys iniciaven la singladura arriscada de les Edicions Proa, desafien, cordialment, els badalonins d’avui a seguir lluitant per a assolir una ciutat més viva, més culta i més lliure.”

Aquest text de Josep Maria Ainaud de Lasarte obria l’especial que la Revista de Badalona dedicava a aquest esdeveniment nacional el desembre de 1978. A continuació, l’exemplar escanejat d’aquella publicació, original facilitat per Joan Soler i Amigó i que aquesta setmana ha tornat a l’actualitat el Joc de Badalona.

[slideshare id=34896312&doc=revistadebadalona-santallucia1978-140520052629-phpapp01&type=d]

 

Per cert, l’any 2004 Badalona va tornar a acollir l’esdeveniment, que vaig viure molt directament com a president d’Òmnium Badalona.

Foto-llibreria de butxaca

llibreriesAvui és dia de llibres i llibreries, potser també d’alguna biblioteca, de bona part dels escriptors no misàntrops i dels llibreters que no han posat punt i final al seu ofici. Demà i cada jornada d’ara fins l’any vinent, el proper 23 d’abril, més discretament que solemnement, serà el nostre dia, viatgers de tinta, lletraferits… lectors.

Aquí podeu accedir a una selecció de fotografies meves sobre la temàtica –llocs bonics on triar i remenar llibres–. En aquest altre enllaç podeu accedir a un #storify amb recomanacions de la campanya d’aquest any, #wishlist i altres recursos.

Continue reading

#Newsonomics, més enllà de l’etiqueta

Sobreinformació / GràciaEls gurús de la nova comunicació fan servir la paraula #newsonomics per referir-se a l’emergència d’un nou tipus de mitjans: més petits i àgils, més ben connectats amb els lectors, més independents i desperts… Recentment, n’han parlat al referencial Nieman Journalism Lab i també David Carr, al seu The Media Equation, al NY Times. És interessant seguir el debat, sí… i acceptar la invitació de respondre la pregunta que s’hi associa i de la qual no sabem (encara) la resposta: es tracta d’una (nova) bombolla? O aquesta tendència ha arribat per quedar-se? Certament, l’anomenat periodisme 2.0 ha vist com anaven madurant els models de negoci i com diferents millores en la programació i paramtetrització de la publicitat anaven oferint noves oportunitats.

És difícil traspassar aquest debat al nostre país, immers en el context d’una crisi profunda que ha comportat i comporta dramàtiques retallades, i amb massa reconversions pendents al sector. L’ecosistema informatiu dels EUA és massa singular per a fer aquest exercici com una traducció automàtica. Tanmateix, sí que Continue reading