Quin cristo! Temible abigarrament objectes de decoració en un aparador de la plaça de la Font, a la Barceloneta. Una ràpida mirada i l’espai en qüestió ja s’ha convertit en altar del kitsch més descontrolat. I acabaria sent una instal·lació artística sinó fos per l’eloqüent despreocupació dels propietaris de l’establiment per suggerir-la a una nova mostra de la cultura Trash al CCCB.

Val la pena dedicar una estona a aquest caòtic despropòsit de criatures alades i objectes daurats –ni que sigui amb els ulls mig clucs–. Tot plegat per comprovar com tot eslògan mor del mateix mal i que cap frase, per enginyiosa que sigui pot resumir ni la més modesta de les realitats… perquè, de fet, no hi ha cap realitat modesta. Que una cosa és el que ens agradaria que fos, i l’altre el que és. Que una cosa és que la ‘marca’ Barcelona centre de disseny vulgui refermar un missatge descriptiu, i l’altra que acabi suggerint un missatge en interrogant.

No et fiïs gaire d’aquestes senyals equívoques, els rètols de les botigues. El sistema de retroil·luminació treu de context aquesta elegant tipografia que es desajusta en una exclamació impossible. FarmaCIA! Amb quin dramatisme es clou la paraula, despullada del seu entorn més immediat: on som? Podria ser qualsevol lloc. I, tanmateix, som en un lloc que no és cap altre. A la part alta del carrer de Muntaner, baixant del Passeig de la Bonanova. M’enamoren els capricis de la ciutat: en apuntar l’objectiu de la meva càmera, el cartell d’aquesta farmàcia es transforma en l’ingredient sorprenent de la gran sopa de lletres. Una senyal equívoca. Una més. D’aquí néixen sempre els millors versos. A vegades… també les millors fotografies.

Aquesta flor s’ho juga tot a un sol color. Verd intens en un impressionant –per singular i minimalista– ram de crisantems, adquirit a www.herbs.es, una floristeria a descobrir i també un bon representant d’un nou estil d’establiment que selecciona amb rigor les pròpies cartes. Aquest és el comerç que s’acabarà imposant als millors carrers de les nostres ciutats. Vet aquí: una curosa selecció de plantes, flors i altres delicadeses ens subratlla amb elegància que… no, aquí no hi ha de tot. Els comerciants –els floristes, en aquest cas– reivindiquen el seu paper prescriptor… perquè només algú que domina i estima el producte que ven pot triar amb encert d’entre tanta oferta. I aquesta qualitat -l’habilitat de satisfer tot seleccionant- ja no és intercanviable: que aquí només triomfaran els millors i no els que venen més barat o tenen més recursos per a dedicar a estratègies de màrqueting.