
Un tel gris s’enganxa d’imprevist arran de mar i transforma un paisatge que crèiem segur. Són uns pocs minuts, per sort, perquè a tots ens atrapa amb massa poca roba i una perplexitat com mig meravellada. Els carrers i les places que coneixíem esdevenen un decorat punyent i inquietant: no ens sabem trobar, a la nostra pròpia ciutat. Aquell cafè amb gel que pensavem fer a mig matí a la terrassa ha de convertir-se en un cafè llarg, a l’interior del bar de la cantonada. I des de la finestra estant, amb el got calent a les mans, observem com la boira va entereanyinant arbres i bancs i descobrim, un pèl aturdits, que som com la planta més petita i modesta. Nosaltres també necessitem el sol per sobreviure. Àvids de llum.
* El fenomen de les boirines matinals que ahir i avui ens han sorprès a molts a la costa central del país, –expliquen a Ara Méteo–, “és típic de les primeres calorades primaverals” i es produeix quan xoquen l’aire càlid amb el mar encara molt fred. Per cert, la foto que il·lustra aquest apunt la vaig fer ahir sobre les 11.30h a la platja de la Barceloneta.



És una de les propostes més arriscades de la Capitalitat de la Cultura Catalana exercida aquest 2010 per Badalona. 100 dissenyadors han proposat una lectura gràfica d’algun capítol destacat de la història de la ciutat. Fa uns mesos, es van poder veure el centenar de cartells dissenyats davant de la peixera, l’edifici d’oficines principal de l’ajuntament. La cosa, promoguda per 



