Foto: DANIEL JULIÀ.

Dimecres vaig participar en un dels diàlegs convocats per la campanya unitària Ara és l’Hora a l’espai que Òmnium Badalona i l’Assamblea Nacional Catalana tenen al carrer de Mar de Badalona. La xerrada la vam plantejar en una situació de normalitat, d’envejada i envejable normalitat, amb ganes de recuperar el debat segrestat i abordar la discussió sobre els grans temes que afectaran -i afecten- el nostre país a curt, mitjà i llarg terme. Parlar de com veiem el nou país, dels reptes concrets, de les polítiques a emprendre, dels condicionants a sortejar. Per això el títol d’aquesta xerrada era Infraestructures i territori i per això vam convidar un amic i còmplice de tantes coses, en Daniel Albalate, doctor en economia, coordinador de la càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori.

Finalment vam parlar d’infraestructues -línia 9, extensió del metro, accesos al port, corredor mediterrani, incorporació de criteris de retorn social i de participació en el disseny- i també de la urgència del moment. La ‘normalitat’ amb la qual plantejavem la xerrada la destorba insistentment el govern espanyol, l’objectiu del qual està centrat en interferir en les garanties democràtiques de la deliberació sobre el nostre futur.

• 9N: data marcada al calendari. Malgrat tot. No votarem com ens esperavem, no votarem com voldríem. Però votarem. Missatge internacional, també en clau nacional. Ha de sortir bé. Hem de ser molts, hem de ser més.
• Fins al 9N hem de continuar ben articulats i coordinats amb campanya unitària: crida a diumenge a plaça Catalunya, crida a ser voluntaris.
• Hem de treballar per cosir ferides, per reparar esquerdes. Cal temps de recuperació, i aquesta s’ha de fer sobre el reconeixement que s’han trencat confiances.
• Tota discussió sobre eleccions, candidatures… ha de quedar ara en un segon terme, per important que sigui. I ha d’abordar el QUÈ. Unitat per a fer què? Declarar independència i iniciar nova (i difícil) fase del procés.