Hi ha moltes maneres d’abordar la relació entre la salut mental i el rock, aquest mes el meu espai de Cançons per explicar el món de Badalona Matí (Ràdio Ciutat 94.4FM, conduït per Núria Rodríguez) ens hem centrat en algunes cançons (Stromae, Residente, SZA, Clara Peya, Florence & The Machine, REM… i Johnny Cash!) que en parlen des del reconeixement i, en part, les cures. Cada vegada més, sembla, la salut mental es tracta, també, des del mainstream del pop. Bona notícia, dins de tot.
Des de finals de febrer m’he reincoporat a la presidència d’Òmium Barcelonès Nord, amb un equipàs de persones que, plegades, en proposem avançar en les lluites compartides per un país (i uns barris) més justos. Tota la informació, aquí i també en aquestes dues entrevistes als mitjans públics locals, en els que he exposat algunes de les línies de treball de l’entitat per aquest 2024. “Llengua, cultura i país; Òmnium necessita les tres potes per sostenir-se.”
Tres titulars de fa uns pocs dies a la comarca. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del Barcelonès Nord, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones migrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural situant el Baix Besòs en el mapa cultural del país.
Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten: (continua llegint)
#MyYearinBooks Més de 14.700 pàgines llegides, 50 llibres, mitjana de puntuació dels llibres 3.7/5, mitjana de llargada del llibres 289 pàgines… això és el que diu Good Reads però jo ho resumiria amb molta felicitat a través de la lectura. Aquí els podeu repescar amb les seves corresponents ressenyes.
Badalona ha estat titular aquestes darreres setmanes al voltant d’un arbre, convertit a la desesperada en bandera d’un nou cicle polític a la ciutat i finalment evidència que l’indiscutible habilitat per generar titulars de l’alcalde de la ciutat no és, malgrat tot, un instrument infalible per dissimular tantes mancances i desigualtats (“i tan pobres com som”, deia el poeta). Però aquest no és l’enèssim article publicat a la ciutat sobre l’artefacte lluminós plantificat en la tossudament inhòspita Plaça Josep Tarradellas. Aquest és l’article, ja em permetreu el joc, sobre l’arbre que no ens deixa veure el bosc. O de com a vegades les llums —o més concretament, el seu excés— ens enceguen i ens impedeixen veure i gaudir el sentit més humà i cívic d’un Nadal entès com a metàfora d’allò que ens cohesiona com a ciutat.
Perquè és possible trobar als nostres barris i ciutats, desenes d’exemples d’un Nadal que va més enllà dels valors venuts al millor postor; un nadal alternatiu, que aconsegueix sonar amb harmonia enmig música estrident que sona en bucle des de la playlist més previsible; un nadal que es mostra malgrat les males còpies de Disney i que sobreviu a la gran orgia de consum i residus en què hem convertit aquests dies.
Tots aquests petits nadals al marge de la programació oficial i de l’omnipresent fil musical del capitalisme a l’ús conformen un itinerari –o un mapa, si ho preferiu– en què es mostren el compromís de ciutat i un sentit de comunitat que resisteix als algoritmes pensats per aixecar-nos la camisa i buidar-nos la cartera.
A “Cançons per explicar el món”, la meva secció mensual al programa Badalona Matí, conduït per la Núria Rodríguez, repassem aquest gener diferents aproximacions al món de l’esport, des d’un punt de vista cultural, social i crític. Un breu repàs amb temes de Zoo, John Fogerty, Kurtis Blow, Joan Manuel Serrat o Bob Dylan.
m’he reenganxat a Òmnium, mirant de trobar el meu espai per ajudar ciutat (#Badalona) i país;
m’he tornat a aficionar a llegir el diari en paper i una mica com tots m’he sentit impotent amb tanta injustícia i tanta violència a prop i lluny de casa…
Ah, i he vist molt de bàsquet amb el Círcol i la Penya;
Kirsty MacColl va morir sobtadament fa 23 anys, una mort que va trencar la singular carrera qu aquesta intèrpret i compositora, filla de la llegenda del folk britànic Ewan MacColl i elogiada i revindincada per grans noms com David Byrne, Bono o Billy Bragg, havia començat a finals dels setanta sota el paraigua de la millor new wave. La seva veu és molt coneguda –és la contrapart de Shane MacGowan a Fairytale in NY i el seu tema In this shoes? sonava a Sexo en Nueva York i ha viscut recentment una segona vida a Tiktok– però el seu llegat continua sent un dels secrets més ben guardats del pop, malgrat els esforços de gent com Guille Milkyway de La Casa Azul, que reivindicava el seu nom a Ellas cantan para mi, junt amb els de Nina Simone o Dusty Sprinfield. Al darrer Cançons per explicar el món, l’espai mensual a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, fa la seva contribució en record de Kirsty MacColl, a través d’una selecció de 4 cançons descobrirem perquè era una excel·lent compositora, una brillant lletrista i una intèrpret inoblidable.
“Protegim-nos front la decepció per tal de garantir-nos la capacitat de seguir treballant.”
Aquesta frase de l’article d’Andreu Escrivà a El Periódico del passat 29 de novembre obre aquest breu apunt que intenta aplegar algunes notícies i recursos d’interés per la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic de Dubai, la COP28, esdeveniment que resumeix a la perfecció el periodista de La Vanguardia Antonio Cerrillo aquí.
D’altra banda, també teniu aquest recull en construcció de notícies sobre la conferència, i aquesta llista d’X, l’antiga Twitter, amb més de 170 referències de periodistes, institucions i organitzacions que habitualment parlen de #crisiclimàtica.