‘Amada’ de Toni Morrison (Segona Perifèria, 2026): És un llibre de punt i a part. Arribo tard a una obra que ha canviat moltes vides (perquè ofereix, ras i curt, una manera diferent de mirar el món). Immersió d’alta intensitat emocional en l’horror vergonyós de l’esclavitud als EUA en un relat que combina el que sembla impossible (brilla en aquest cas la traducció d’Ester Tallada): una prosa crua, dura i també precisa, amb una poètica bella, que reforça una de les grans troballes de Toni Morrison; la de fer gran literatura, tot homenatjant les històries orals, els mites i llegendes que viuen en tota comunitat, el poder del somni i el malson i finalment el de la literatura com a capital col·lectiu. Gràcies, Segona Perifèria per portar-la al català.

El llibre, en el fons una història de ‘fantasmes’, requereix atenció i concentració, el fil narratiu aquí és complex i fa algunes ziga-zagues, però és aquesta complexitat desbordant i quasi lírica (en molts moments) la que regala les millors pàgines.