Catalan Voices: múltiples veus per explicar Catalunya

@catalanvoices

La setmana passada vaig ser el ‘curador’ de Twitter a Catalan Voices. Durant set dies vaig piular des de @catalanvoices, sense deixar del tot el meu perfil personal (a on vaig derivar els temes més locals o especialitzats); en tot cas, una experiència estranya a estones, però sempre estimulant i espero que útil, finalment. L’experiència de Catalan Voices amb el Twitter és certament interessant. Cada setmana una persona Continue reading

Periodistes amb compromís

Avui Media.cat, projecte del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha presentat l’Anuari sobre silencis mediàtics del 2011, amb quinze temes que han passat desapercebuts pels mitjans (notícia a Vilaweb). La presentació ha coincidit amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Recupero l’entrevista que vaig realitzar fa uns mesos als dos autors de l’anuari, en Roger Palà i en Sergi Picazo. En Roger, a la presentació, apuntava que “‘En Joan Fuster deia que la política, o la fas o te la fan. Doncs el mateix amb el periodisme: o el fas o te’l fan'”.

Aquí podeu accedir a l’entrevista publicada al web d’Òmnium i en aquest altre enllaç a l’entrevista completa, realitzada a través de Twitter.

L’spotify del cine independent

Filmin es presenta com l’spotify del cinema independent. Aquest portal de cinema està promogut per diferents productores independents de l’estat espanyol (Cameo, El Deseo, Tornasol Films i Vertigo) i ofereix un catàleg sòlid i molt coherent del millor cinema independent mundial, amb ganes d’obrir-lo també a films inèdits i curtmetratges. És una mica com si els programadors del Verdi s’haguéssin fet per unes hores amb el vídeoclub de la cantonada. Una delícia! Les pel·lícules es poden veure en streaming (no cal baixar-les a l’ordinador): es poden veure en versió original, tenen una qualitat d’imatge quasi perfecta (sempre que hom tingui una bona connexió) i estan organitzades amb rigor i una encomiable fantasia (algunes de les catagories: ‘pel·lícula per a un dia de pluja’ o ‘descobrir nous móns’. El preu és molt raonable, per cert: ja que va dels 1.95 als 2.95 i hi ha l’opció d’accedir a una tarifa plana de 10 euros al mes.

La selecció de films haurà de crèixer, necessàriament (hi ha poca presència del cinema nordamericà de qualitat), tot i que de moment hi ha una base molt creïble i prometedora.

La indústria del cinema en crisi? Home, depèn. Aquí hi ha un nou model de negoci assequible, pràctic i de qualitat i que tracta el consumidor amb intel·ligència i respecte. Proveu-lo, té més intenció que Netflix i és molt més interessant que el servei de lloguer de pel·lícules d’Itunes.

Per cert, nosaltres vam recuperar la Mosquitera, sorprenent i inquietant exercici d’observació familiar d’Agustí Vila. Hi excel·leix Emma Suarez, interpretant en català (!) el paper protagonista.

Jo abans prenia notes…

Jo mateix, enganxat 'in fraganti' en un 'Dijous a l'Òmnium'. Foto: ÒC.

Jo mateix, enganxat 'in fraganti' en un 'Dijous a l'Òmnium'. Foto: ÒC.

Jo abans prenia notes a les conferències. Ara ‘tuïto’ allò que em sembla interessant. Twitter és, des d’aquest punt de vista, la meva manera d’estar atent. Tragino una ‘moleskine’ amunt i avall, però diria, que deu ser per motius més estètics que no pas pràctics. Perquè cada vegada més, i amb més rapidesa, allò que em capta l’atenció es concreta (o desconcreta, no ho sé!) en una URL. [Llegeix l’article complet a Vilaweb]

Neva (també) a les xarxes socials

Neu al badiu (8/3/10)La neu ha fet sospirar mig país amb l’alè davant els vidres de l’oficina o de casa. És impossible de comptar les emocions que poden contenir els petits cristalls d’un floc. Hi ha una màgia poderosa en la neu, quan es deixa veure a la vora de la mar. És com una sirena: ens sedueix per ofegar-nos tot seguit, la neu. De l’alegria al col·lapse en unes poques hores, viscudes amb la urgència del minut a minut. Neva als carrers, neva a les xarxes socials.

Al Twitter i al Facebook la neu hi esdevé ‘trending topic’ ja a primera hora del dia. Aquesta serà la nevada més fotografiada de la història. La facilitat i la creixent competència en aquests mitjans esbossen una nova mirada sobre allò que passa. És una ‘nevada 2.0’, deien alguns (dels primers, en @rispau, l’Eduard Batlle), pels carrers (cada vegada menys) virtuals de la xarxa.

Al matí, la impaciència: la neu és un regal car i capriciós. ‘Mira, sembla que… [Continueu llegint al Mail Obert de Vilaweb].

Els drets d’autor en temps d’ebooks

mcewanIan McEwan, un dels pocs escriptors que combina un solvent prestigi global, amb saludables vendes, “>ha arribat a un acord amb Rossetta una editorial independent dels EUA perquè gestioni part del seu catàleg. Atenció: Rossetta Books és una editorial d’ebooks i l’acord duplica el percentatge de drets d’autor que rebrà l’anglès: del 25% al 50%. La notícia és una de moltes d’un món editoral en plena transformació. Amazon ja ha ofert als escriptors un 70% dels royalties si l’utilitzen com a ‘editorial’. Al nostre país, el món editorial també s’està posicionant. Tria Llibres i el Leqtor en són bones mostres. Anem fent els deures.