En aquest enllaç podeu saber més dels llibres que he llegit des del gener d’aquest any fins a finals d’agost.
Author Archives: oriolllado
#itineraris La Font del Pop i una carretera (també) per passejar
Excursió familiar a la Font del Pop (o d’en Beu i Tapa) de Badalona, pujant per la Vall de Pomar i baixant per la fantàstica carretera de Can Ruti, adaptada per a vianants. En aquest itinerari (d’uns 4/5 quilòmetres i d’una dificultat baixa) podeu veure d’a prop diferents elements de patrimoni prou interessants com les masies de Can Miravitges, Mas Boscà, Ca l’Arquer o el Castell de Godmar.
Els (meus) discos del 2019
- The father of the bride – Vampire Weekend
- (vinil) Western stars – Bruce Springsteen
- (vinil) Per la bona gent – Manel
- (vinil) Years to burn – Calexico | Iron & Wine
- (vinil) Capitalist Blues – Leyla McCalla
- (vinil) Jamie – Brittany Howard
- (vinil) Guesswork – Lloyd Cole
- 15 canciones de amor, Barro y motocicletes, Miqui Puig
- Lover – Taylor Swift
- (vinil) Three chords and the truth – Van Morrison
- (vinil) Kiwanuka – Michael Kiwanuka
- Absolute zero – Bruce Hornsby
- Closer than together – Avett Brothers
- Shepherd in a sheepskin – Bill Callahan
- Ghosteen – Nick Cave
- (vinil) This (is what I wanted to tell you) – Lambchop
- I am easy to find – The National
- (vinil) Ode to joy – Wilco
- On the line – Jenny Lewis
- Guy – Steve Earle
- The new adventures of… PP. Arnold
- Everything hits at once – Spoon
- Psychedelic country soul – The Continue reading
10 llibres del 2019
1. La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
2. Les formes del verb anar – Jenny Erpenbeck (Angle)
3. Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín Domaine (Club Editor)
4. Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà (Anagrama)
5. Claus i Lucas – Agata Kristof (Amsterdam)
6. L’estrangera – Sergei Dovlatov (Labreu)
7. Màquines com som – Ian McEwan (Anagrama)
8. Lamento lo ocurrido – Richard Ford (Anagrama)
9. Visc, i visc i visc – Maggie O’Farrell (L’altra)
10. Sis nits d’agost – Jordi Lara (1984)
Llista completa de #llegits aquest any aquí:
#llegits a la tardor de 2019
- “-¿Qué?- pregunté. -¿Sigues ahí? -No. Ya me he ido. -Bien. –Era todo sonrisas– Es posible que yo también.” “Esta canción me recuerda a mí” de Joe Pernice, editat per Blackie Books.
- “En cualquier caso, el ‘aquí’ no era nunca el lugar q alcanzabas (una idea q a menudo se recordaba a sí mismo), sino el punto en el que ya te encontrabas, solo q no te dabas cuenta. ¿Era eso lo q significaba el destino?” “Lamento lo ocurrido”, de Richard Ford, editat per Anagrama.
- “Ningú no pot ser completament independent dels altres; per tant, per què no renunciar a intentar-ho?, —va pensar—, per què no arrencar a córrer en l’altra direcció?” ‘La gent normal’ de Continue reading
50 anys Anagrama, editorial-brúixola
A la foto, llibres d’Anagrama que m’han agradat molt(íssim), espigolats a les tantes de la llibreria de casa. Però seguint el fil d’alguns altres companys a les xarxes… faig el meu particular i personalíssim top-10:
- El dia de la independencia. Richard Ford.
- 31 canciones. Nick Hornby.
- Tren de nit. Martin Amis.
- Catedral. Raymond Carver.
- En la orilla. Rafael Chirbes.
- El país de las últimas cosas. Paul Auster.
- Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà.
- Qualsevol de PG. Wodehouse.
- Las cartas de Groucho. Groucho Marx.
- Un día más con vida. Ryszard Kapuscinski.
Quatre i mig, #llegits de l’agost de 2019
Aquest són els meus #llegits del mes d’agost. A l’espera de ‘No cerramos en agosto’ d’Eduard Palomares (Libros Asteroide), —que tot just he començat—, quatre cites que esperen convidar la gana de lletra.
“On abans només hi havia una casa, una vorera, una quotidianitat berlinesa, sorgeix de cop una frontera, brota entre l’herba, invisible, com una malaltia.” Les formes del verb anar. Jenny Erpenbeck. Angle Editorial. Traducció Marta Pera.
“Vine, mare, que cantarem | melodies per fer adormir els plors, | tonades per consolar els goigs, | cançons per fer ballar els morts.” Canto jo i la muntanya balla, Irene Solà. Anagrama.
“Clar que m’ha servit per pagar la hipoteca i la universitat als fills, però això era de més a més. Ho he fet per aquella excitació especial. He escrit per l’alegria que em dona.” Escriure, Stephen King. L’Altra Editorial. Traducció Martí Sales.
“I potser seguirà així per sempre. Ara soc un viatger, algú que no para mai de viatjar. Ja m’he expatriat, de fet. He emigrat als Ferrocarils del Reich Alemany. Ja no sóc a Alemanya. Soc en trens que recorren Alemanya.” El viatger, Ulrich Alexander Boschwitz. L’Altra Editorial. Traducció Carlota Gurt.
#llegits Maig, juny i juliol de 2019
- “Sis dies d’agost”, de Jordi Lara (Edicons 1984). “El vespre del diumenge cinc d’agost del 2007, quan la senyora Remei va veure llum a la cuina del veí del tercer, no podia saber que l’home ja feia almenys dos dies que dejunava i tenia altra feina que fer-se el sopar. Ella era una septuagenària desvagada i observadora, més per avorriment que per tafaneria li endevinava el tragí domèstic pels llums del celobert; ell era un veí tan reservat que mai no necessitava re i la saludava amb la correcció justa quan ensopegaven en l’estretor de l’escala. Xirinacs ho preparava tot a consciència, i el més probable és que dediqués aquell vespre a acabar d’endreçar un piset de quaranta metres quadrats que era més una cel·la ben aprofitada que una llar.”
- “Una casa amb rodes” d’Ivan Jablonka (Llibres Anagrama, traduït per Marta Marfany): “Les pasejades que fèiem em mostraven, sobretot, que la història no és només una lliçó en un manual escolar, sinó una excursió entre la pols, una cerca sota el sol entre les columnes de temples en ruïnes, a la recerca de bocins, de plantes, de fíbules i de ferralla que esdevindran proves en un raonament. Passejar-se, llegir, escriure: la vida ideal. L’historiador és algú que viatja tant en l’espai com en el temps.”
- “Claus i Lucas” d’Agata Kristof (Amsterdam, traduït per Sergi Pàmies): “Ella diu: ‘És clar. Hi ha vides que són encara més tristes que els llibres més tristos’. Dic: ‘Exacte. Un llibre, encara que sigui molt trist, mai no serà tan trist com Continue reading
De Sant Jordi a Sant Jordi, un #top10 molt personal
- Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín-Domine (Club Editor).
- La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
- La mesura dels nostres dies – Charlotte Delbo (Club Editor)
- Entre ells dos – Richard Ford (l’Altra Editorial)
- Aprendre a parlar amb les plantes – Marta Orriols (Ed. Periscopi)
- Permagel – Eva Baltasar (Club Editor)
- El tumor – Toni Soler (Anagrama)
- El barri de la plata – Julià Guillamón (Avenç)
- Los asquerosos – Santiago Lorenzo (Blackie Books)
- La cançó de la plana i Capvespre, els dos primers de la trilogia de Holt – Kent Haruf (Ed. Periscopi)
- El tinc a mig acabar, però ja apunta maneres: Sis dies d’agost – Jordi Lara (Edicions 1984)
- Llegits aquest any (malgrat ser de 2017) i que m’han flipat: 4, 3, 2, 1 de Paul Auster (Ed. 62), Taxi de Carlos Zanón (Salamandra). Altres llibres llegits aquests darrers mesos, aquí.
- Llegits també aquest any dos llibres d’assaig/testimoni, els d‘Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Llista a Twitter amb periodistes culturals, editorials i llibreries.
Enllaços amb recomanacions Sant Jordi 2019.
Els primers quatre mesos de 2019, llibre a llibre
1️⃣ Los Asquerosos – Santiago Lorenzo a Blackie Books. Desembre-gener. Les primeres pàgines són un tobogan fantàstic on et sembla que llegeixes una llengua nova. No pots deixar de llegir ni de riure, malgrat que el llibre es va desinflant un pelet, per reiteratiu i, al final, per pecar de previsible; és una novel·la molt i molt recomanable, una mena de robinson al cor de la España Vacía.
2️⃣ Canteu, esperits, canteu – Jeremyn Ward a Edicions del Periscopi. Gener. Una road movie polsosa, duríssima… a la perifèria del sistema, on els fantasmes de tantes marginacions es solapen en aquest mirall deformat (i així més real) del somni americà.
3️⃣ La dansa del rellotge – Anne Tyler a Edicions 62. Gener-febrer. Història humana en un fresc temporal en que es reivindica la sororitat comprensible Continue reading









