Kit especial per seguir la #COP28

📷 Flickr COP28 / Mahmoud Khaled

“Protegim-nos front la decepció per tal de garantir-nos la capacitat de seguir treballant.”

Aquesta frase de l’article d’Andreu Escrivà a El Periódico del passat 29 de novembre obre aquest breu apunt que intenta aplegar algunes notícies i recursos d’interés per la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic de Dubai, la COP28, esdeveniment que resumeix a la perfecció el periodista de La Vanguardia Antonio Cerrillo aquí.

D’altra banda, també teniu aquest recull en construcció de notícies sobre la conferència, i aquesta llista d’X, l’antiga Twitter, amb més de 170 referències de periodistes, institucions i organitzacions que habitualment parlen de #crisiclimàtica.

Itinerari per la Badalona flamenca

Amb l’excusa del Dia Mundial del Flamenc, l’especial Cançons per explicar el món, a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, se centra aquest mes en aquesta expressió artística i la petja que ha deixat a la ciutat. Un itinerari en què descobrirem com Rosalía tenia com a referent el fons de flamenc de la Biblioteca de Sant Roc o els milers de persones que van acomiadar Camarón de la Isla en les seves darreres hores al voltant de l’Hospital Germans Trias i Pujol on va morir, un juliol de 1992. Hi ha un ecosistema a la ciutat –format per hermandades, peñas, tertúlias, aficionats, periodistes i, és clar, artistes!– que han generat un terreny molt fèrtil del qual han sortit grans noms com Miguel Poveda, el Yiyo o Jesús Carmona. Això i molt més al programa:

La ciutat sota el ‘relat’

– Article publicat al Línia.

Abans de començar, una advertència obligada. Aquest és el típic article en què un critica que es parli (massa) d’un determinat tema… parlant d’aquest tema (precisament). Però la cosa té, o hauria de tenir una dispensa, en la mesura que les línies que venen a continuació volen (ajudar a) plantejar una alternativa, un mecanisme de resposta a la pregunta que es va plantejant a la ciutat de Badalona en els darrers mesos: hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim del municipi? 

La resposta és sí, que hi ha ciutat i no amb pocs problemes! I hi és, la ciutat, encara que la realitat del debat públic a les xarxes, als mitjans i fins i tot al plenari municipal s’entesti per terra mar i ‘X’ a convèncer-nos que no, que no hi ha ciutat més enllà de l’hegemonia de relat del PP i la seva capacitat per catalitzar tota discussió en còmodes i afavoridores (per ells) disjuntives: les darreres de les quals es conjuguen amb accent nadalenc: arbre gegant sí/no; tornemis sí/no. (continua llegint)

Continue reading

Cançons sobre el quart poder

De la minuciosa lectura del diari dominical (“Well, it’s tuesday and I’m still not done”) de Loudon Wainwright III, entranyable reivindicació del temps en què el periodisme escrit ‘escrivia’ la manera de veure i interpretar el món; a la lliçó de Billy Bragg i el seu ‘It says here’, recordatori del pes dels interessos en els mitjans (i els seus propietaris); passant per Gil Scott Heron i el seu ‘The revolution will not be televised’, tan interessant encara per molts debats vigents. En el segon capítol de Cançons per explicar el món al magazine de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, dedicat al periodisme… temps també per als Rolling Stones i ‘Yesterday’s Papers’ –el periodisme aquí com a metàfora de l’amor passat– i per Ruben Blades que en el seu cas fa servir el titular d’un hipotètic diari com a element retòric per fer avançar una història –sempre excel·lent narrador–. I finalment, el camí a la inversa: la cançó que comença en un pentagrama i acaba convertida en article d’opinió. És el cas de ‘A few words in defense of our country’, de Randy Newman, i que el New York Times va publicar en la seva versió impresa pocs dies després de ser presentada en un concert al Carnegie Hall.

Nou focus per parlar d’ocupacions

Parlavem de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). No és un canvi de focus menor o innocent. Els darrers mesos hem viscut una mena de competició política a veure qui demanava més canvis legislatius o es dotava de més eines per fer front a l’emergència habitacional, però amb un estudiat (i descoratjador) canvi de subjecte a objecte. S’han promogut textos legislatius i diferents ajuntaments han posat en marxa unitats de resposta i fins i tot han definit regidories específiques. L’objectiu, però, no ha estat –ni és– el d’abordar el drama humà vinculat amb la dificultat d’un nombre cada vegada més gran dels nostres veïns i veïnes a un habitatge en condicions, sinó el de simplificar aquest repte colossal en una crua qüestió de seguretat al voltant de la gestió i conservació d’unes propietats. L’habitatge vist com una mercaderia, un capital, no pas com un dret. Doncs sí: vam començar parlant de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). 

Però no només això. Veiem cada vegada més com passem de puntetes per les raons estructurals que expliquen la crisi habitacional (la falta d’un parc de vivenda social, el col·lapse dels serveis socials, l’encariment de l’habitatge i els lloguers, les dificultats de regularització a que sotmetem una part de la ciutadania, la precarietat laboral que afecta en especial dones i joves…), mentre s’imposa un frívol seguidisme de les estratègies incendiàries de l’extrema dreta i els interessos empresarials de fons d’inversió i fabricants d’alarmes i que, a còpia, de tik tok han acabat arrossegant un ampli espectre polític. (continua)

Continue reading

Un Garcia Albiol amb moltes vides

La gent de ‘Política i Prosa’ em van encarregar un perfil sobre l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol. No va ser una feina fàcil (aconseguir la distància necessària, un repte); si en voleu llegir el resultat, aquí el teniu. Brillant com sempre la caricatura de Luis Grañena.

Per raons d’espai no va poder ‘entrar’ la seguent postdata:

Conec Xavier Garcia Albiol personalment: l’he tractat com a periodista (si fa o no fa
ell va començar en política en el mateix moment que jo entrava al periodisme local) i
políticament hem estat adversaris alguns anys. Durant molt de temps, vam ser veïns
del barri de la Morera. No he escrit aquest article com a expolític o des d’una òptica
partidista, sinó amb l’ànim d’entendre i situar el personatge per a la gent de dins i
fora la ciutat on visc, Badalona. Espero haver-me’n ensortit.

Continue reading

Itinerari gens patriòtic per no-llocs

Tornem-hi amb la secció Cançons per explicar el món, aquesta vegada amb un recorregut eclèctic i un pèl arriscat per vuit cançons que ens permeten reflexionar sobre la identitat i la pertienença a partir del no-lloc: del país inventat per Bert Kalmar i els germans Marxa amb Freedonia, al paisatge idealitzat dels inoblidables Family al “país de los sueños polares”, a l’utopia amb camisa hawaiana del Margaritaville de Jimmy Buffet o a l’Atlàntida d’Iggy Pop, tan mítica i tan llunyana. També el ‘no-lloc’ per antonomàsia, el Everybody knows this is nowhere de Neil Young, al lloc que podria ser qualsevol lloc d’Ani Di Franco i el seu clàssic Little Plastic Castle. Enmig, parades amb bons amfitrions com Joan Manuel Serrat o Elvis Prestley… que ens recorda que tots els ideals xoquen a vegades amb ‘adreces desconegudes’. Per cruel que sigui el ‘Return to sender’ no deixarem de buscar ideals –tinguin forma de país o de ciutat– fins a fer-los realitat.

L’estiu agreuja el col·lapse a Badalona

[ Article publicat a Línia Nord ]

Un 18,73% de la població de Badalona viu en zones altament vulnerables al canvi climàtic, i en especial a l’impacte de la calor. L’alta densitat de l’espai urbà, l’urbanisme desarticulat, el parc immobiliari envellit i precari i unes rendes en caiguda lliure i que afecten en especial col·lectius ja molt vulnerables (gent gran, famílies monoparentals…) expliquen una situació greu, especialment candent als districtes 4 i 6 (en què veiem barris com la Salut o Sant Roc). Són dades de l’estudi “La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Metròpoli i finançat per l’Àrea Metropolitana. La ciutat que ens espera haurà de saber donar una resposta a una realitat física cada vegada més hostil i amb un major impacte en la salut dels nostres veïns i veïnes.

Aquest estiu, en què la calor ha pulveritzat rècords a Catalunya, i també a la nostra ciutat, el termòmetre ha esdevingut el més cruel dit acusador per mostrar les vergonyes d’unes polítiques públiques insuficients, i que a Badalona s’han mostrat de nou a la ratlla del col·lapse i la fallida tècnica. (continua)

Continue reading

Els drets dels infants, tema crític

Badalona se la juga amb la infància els propers 4 anys. La gran tasca d’entitats com l’Ateneu de Sant Roc, el Centre Sant Jaume, la Salut Alta, la Fundació Germina, el Casal dels Infants, la Rotllana o ISOM cal que estigui emmarcada en una política municipal forta, que pugui articular i dotar de recursos temes tan crítics com els vinculats amb l’educació, l’habitatge, el lleure, la salut mental, l’alimentació… en definitiva, amb els drets dels infants.

El dels #dretsdelsinfants és un dels grans temes de mandat; no és en cap cas un tema més. Defugir l’assistencialisme i anar a les raons estructurals (serà clau escoltar tots els actors, Consell de la Joventut, Consell dels Infants… i sobretot la Taula de la Infància i l’Adolescència de Badalona, que endreça i promou una mirada estratratègica a reforçar. Caldrà seguir d’a prop el govern del PP a la ciutat.

Dues notícies recents:

👉Casals amb entrada lliure: el refugi de l’estiu per als nens del carrer (un tema d’Elisenda Colell per a El Periódico).
👉Oportunitats pels més vulnerables (un reportatge de Lorena Ferro per a La Vanguardia).

L’educació i el lleure educatiu són claus per una ciutat més justa. Es pot fer més.

I per ampliar el fil, fa uns mesos vaig fer aquest article (Drets grans per a ciutadans petits). . També podeu seguir tot el que fa i publica l’Institut de la Infància, les campanyes de la Fundació Bofilll o les accions de Fampas Badalona.

El PP català es ‘rearma’

Avui publico a Sentit Crític aquest breu anàlisi sobre el PP a Catalunya i el #23j. El bon resultat de les municipals no va ser una anècdota, sinó part d’una seqüència per recuperar l’espai (i influència!) al Principat. Propera parada, #Parlament.

Per cert, més informació sobres eleccions de diumenge en aquest enllaç en consrucció.

Continue reading