Recuperem la cultura i els llibres a la fira de Sant Jordi de Badalona

+ARTICLE PUBLICAT A L’INDEPENDENT ORIGINALMENT

Una empresa de sabons al cor de la Fira de Sant Jordi gestionava multituds, mentre algunes de les entitats que al llarg de l’any organitzen presentacions i activitats literàries quedaven marginades a l’extrem de la fira, on amb prou feina arribava la gent; una parada amb llibres infantils d’editorial i qualitat dubtosa a tocar de la plaça de la Vila mentre les llibreries de la ciutat, que tanta feina fan els 365 dies de l’any, quedaven desconnectades a un racó de la Plaça Pompeu Fabra. Dues imatges que obliguen a una reflexió a Badalona que hauria d’interpel·lar el govern del PP (no soc optimista) però que, principalment, hauria de fer pensar (i actuar) al teixit cívic. Com podem recuperar una Fira de Sant Jordi cívic i cultural? Com assegurem una festa participativa, popular i que vagi més enllà de la penosa còpia de les ‘Ferias i Fiestas de Primavera y de San Anastasio’ en què corre el perill d’acabar caient.

Amb tot, abans de seguir, crec que està bé fer una mica d’història.

Continue reading →

L’altra cara de la lluna

La lluna és l’astre metàfora per excel·lència. Fa unes setmanes, la missió Artemis ens hi ha tornat a connectar i el satèl·lit de la terra ha saltat de poemaris i discos, on ocupa un lloc destacat des de temps immemorials, als titulars de tots els diaris. I així hem gaudit durant uns dies —i això no és poca cosa enmig del caos i violència arreu del planeta— amb les fotografies impressionants de la NASA, que ens han descobert la seva cara oculta. Unes imatges que ens serveixen d’invitació per reprendre el viatge de l’Artemis i explorar la lluna com la quintaessència de l’amor inassolible i esquiu, aquesta altra cara que es resisteix a ser vista.

Aquest és el tema del Cançons per a explicar el món d’aquest abril, l’espai mensual que s’emet a RCB, dins Badalona Matí, amb Núria Rodríguez, i que també trobeu disponible en versió pòdcast.

Continue reading →

10 llibres amb la ciutat de ‘coprotagonista’

En els darrers 12 mesos, he recorregut deu lectures que, d’una manera més directa o subtil, tenen la ciutat de ‘coprotagonista’. Des de la Barcelona impressionista de Julià Guillamón fins al Londres post-Brèxit d’O’Hagan, passant pel Tòquio quotidià de Shimazaki o el Dublín distòpic de Paul Lynch. He trobat reflexions sobre la crisi de l’habitatge, el paper de les biblioteques com a nodes comunitaris, la construcció de la identitat urbana i com les ciutats són, en última instància, l’escenari on es lliuren algunes de les batalles del nostre temps (algunes distòpies semblen, certament, la crònica periodística del present!).

Són títols recents, disponibles a llibreries i a la nostra xarxa de biblioteques públiques. Us en comparteixo la llista de més a menys recents en l’ordre de lectura.

Abans d’entrar en matèria, tres recomanacions (de moment) que també relacionen el fet urbà i els llibres:

Continue reading →

En el conte contat

‘Amada’ de Toni Morrison (Segona Perifèria, 2026): És un llibre de punt i a part. Arribo tard a una obra que ha canviat moltes vides (perquè ofereix, ras i curt, una manera diferent de mirar el món). Immersió d’alta intensitat emocional en l’horror vergonyós de l’esclavitud als EUA en un relat que combina el que sembla impossible (brilla en aquest cas la traducció d’Ester Tallada): una prosa crua, dura i també precisa, amb una poètica bella, que reforça una de les grans troballes de Toni Morrison; la de fer gran literatura, tot homenatjant les històries orals, els mites i llegendes que viuen en tota comunitat, el poder del somni i el malson i finalment el de la literatura com a capital col·lectiu. Gràcies, Segona Perifèria per portar-la al català.

El llibre, en el fons una història de ‘fantasmes’, requereix atenció i concentració, el fil narratiu aquí és complex i fa algunes ziga-zagues, però és aquesta complexitat desbordant i quasi lírica (en molts moments) la que regala les millors pàgines.

Continue reading →

La difícil contenció, troballa literària

‘Un assumpte familiar’ de Claire Lynch (Periscopi, 2026): un llibre d’una tendresa feridora i una mirada gens òbvia a la violència institucional que el patriarcat imposava a les dones que sortien del marc de la normalitat fa només unes poques dècades (en la novel·la dues dones lesbianes, a qui arrabassen els infants per la seva ‘protecció’). La Claire Lynch treballa aquesta història a partir de tres punts de vista, el de la filla ‘abandonada’, el del pare que inicia el procés de separació i el de la víctima; i ho fa amb sensibilitat, molta empatia i amb un to contingut que, penso, és molt difícil d’aconseguir i que aquí és la gran troballa de la novel·la. Molt recomanable.

Sobre l’Àfrica, des de l’Àfrica

El llibre del no, de Tsitsi Dangarembga (L’agulla Daurada, 2024, amb traducció d’Aurora Ballester i pròleg de Jordi Nopca): És la segona part d’un llibre que no és imprescindible haver llegit (Neguit permanent, publicat per Tigre de Paper), tot i que a mi m’agradat abordar primer perquè l’obra en qüestió té un sentit clarament cronològic. En tot cas, el plantejament és molt interessant: la història d’una nena/jove feta a si mateixa i que fuig de la violència d’una Rodhèsia a punt de ser Zimbawe, un país en guerra, en definitiva; i una família tradicional que no l’entén (perquè ni vol ni pot) i que és ‘adoptada’ per un tiet que li projecta unes expectatives insuportables quan l’apunta a una escola d’elit blanca. M’ha interessat posar-me en la pell i els ulls de la jove Tambu, i totes les trampes de la discriminació i el racisme (les més evidents i sistèmiques i les ‘auto’ inflingides). És un llibre molt ben escrit i amb una mirada, trista i desesperançada, m’ha semblat. Signa una escriptora del país (que sap de què escriu). Sobre l’Àfrica, des de l’Àfrica. Molt bé l’Agulla Daurada per facilitar-ho en català!

No és nostalgia, és ‘millor’

El rellotge verd, de Julià Guillamon (Anagrama, 2025): Un llibre feliçment caòtic, retrat impressionista d’una Barcelona que ja no és (però que jo d’alguna manera recordo i una mica enyoro, ni que sigui agafant prestats alguns dels records dels meus pares). El que podria ser un tou exercici de nostàlgia és aquí un text efervescent i sincer (és crítica i autocrítica, també) i una exhibició d’àgil i imprevisible erudició, que funciona com a peces d’un puzzle a punt per ser completat i a la vegada com a invitació per llençar les peces pel terra i tornar a començar. Identitat, família, classe i la construcció de la cultura… alguns dels grans temes de Guillamon en un llibre amb un (bon) humor especial. M’ho he passat teta!

Tres fragments que m’han agradat:

Continue reading →

Moments que ho canvien tot

Entre amics, de Hal Ebbott (Periscopi, 2026): a estones l’he trobat una mica massa afectat, amb un excés d’adjectius. Els meus ‘problemes’ amb la forma s’han anat temperant a mesura que avançava en el llibre, certament addictiu, i he entrat a fons en una història d’altra complexitat que dissecciona amb molta intel·ligència i sensibilitat com un esdeveniment violent desestabilitza les precàries relacions de poder i dependència d’un grup d’amics de tota la vida i els seus fills. És un llibre aspre, dur, cosa que el text de la coberta no acaba de reflectir (suposo que per convertir-lo en una peça més interessant a l’aparador de la llibreria). El final (que sembla una mica aquells de ‘esculli la seva aventura’) m’ha sorprès una mica, però no invalida un llibre d’aquells que fan pensar i que, crec, deixarà una certa petja.

També a Goodreads.

Fight like a girl! Dones empoderades

+ Escolta el programa aquí i en aquest altre link, recupera les cançons a Spotify i Tidal.

Encara sota l’influx del 8M (més important que el dia en si, ho són els 364 dies restants!) el ‘Cançons per explicar el món’ d’aquest març (en aquest enllaç pots recuperar tots els capítols) l’he dedicat a un seguit de dones que no demanen permís i que a través de la seva música es reivindiquen sense complexos i es comprometen amb una lluita en clau present.

Aquest espai mensual el podeu escoltar en directe al magazine Badalona Matí (94.4 FM), conduït per la Núria Rodríguez, i també a la plataforma de pòdcasts iVoox. La llista hauria pogut ser infinita (Joni Mitchell, Nina Simone, Patti Smith, Rosalía o Taylor Swift en podrien haver format part), però al final la cosa ha quedat així:

Continue reading →

El naufragi va més enllà de Can Casacuberta

El cas de la Biblioteca Can Casacuberta, tancada des de fa sis anys, s’ha convertit en un rotund exemple de mala gestió pública: més d’un milió d’euros invertits en els darrers anys en pedaços, licitacions fragmentades i “problemes ocults” que apareixen sempre a l’últim minut (ho explica bé aquest article de l’Independent). Tanmateix, Can Casacuberta és només la punta de l’iceberg d’una xarxa cultural que a Badalona s’enfonsa silenciosament i des de fa temps. El naufragi, crec que no és una paraula exagerada, va més enllà del cas de l’equipament insígnia a la ciutat. (continua)

Continue reading →