#MyYearinBooks Més de 14.700 pàgines llegides, 50 llibres, mitjana de puntuació dels llibres 3.7/5, mitjana de llargada del llibres 289 pàgines… això és el que diu Good Reads però jo ho resumiria amb molta felicitat a través de la lectura. Aquí els podeu repescar amb les seves corresponents ressenyes.
Badalona ha estat titular aquestes darreres setmanes al voltant d’un arbre, convertit a la desesperada en bandera d’un nou cicle polític a la ciutat i finalment evidència que l’indiscutible habilitat per generar titulars de l’alcalde de la ciutat no és, malgrat tot, un instrument infalible per dissimular tantes mancances i desigualtats (“i tan pobres com som”, deia el poeta). Però aquest no és l’enèssim article publicat a la ciutat sobre l’artefacte lluminós plantificat en la tossudament inhòspita Plaça Josep Tarradellas. Aquest és l’article, ja em permetreu el joc, sobre l’arbre que no ens deixa veure el bosc. O de com a vegades les llums —o més concretament, el seu excés— ens enceguen i ens impedeixen veure i gaudir el sentit més humà i cívic d’un Nadal entès com a metàfora d’allò que ens cohesiona com a ciutat.
Perquè és possible trobar als nostres barris i ciutats, desenes d’exemples d’un Nadal que va més enllà dels valors venuts al millor postor; un nadal alternatiu, que aconsegueix sonar amb harmonia enmig música estrident que sona en bucle des de la playlist més previsible; un nadal que es mostra malgrat les males còpies de Disney i que sobreviu a la gran orgia de consum i residus en què hem convertit aquests dies.
Tots aquests petits nadals al marge de la programació oficial i de l’omnipresent fil musical del capitalisme a l’ús conformen un itinerari –o un mapa, si ho preferiu– en què es mostren el compromís de ciutat i un sentit de comunitat que resisteix als algoritmes pensats per aixecar-nos la camisa i buidar-nos la cartera.
M’hi acompanyeu? (continua)
Continue reading
A “Cançons per explicar el món”, la meva secció mensual al programa Badalona Matí, conduït per la Núria Rodríguez, repassem aquest gener diferents aproximacions al món de l’esport, des d’un punt de vista cultural, social i crític. Un breu repàs amb temes de Zoo, John Fogerty, Kurtis Blow, Joan Manuel Serrat o Bob Dylan.
🎧 Escolta’l en format podcast a Spotify i a Ivoox.
📻 Altres programes emesos.
I d’altra banda, aquí una mena de balanç personal de l’any que ha acabat:
Han passat moltes coses en el meu 2023:
Però m’han quedat un munt de coses per fer! Hola 2024! I que vingui la pluja!
Altres també escoltats i prou gaudits!
No he pogut escoltar prou:
Kirsty MacColl va morir sobtadament fa 23 anys, una mort que va trencar la singular carrera qu aquesta intèrpret i compositora, filla de la llegenda del folk britànic Ewan MacColl i elogiada i revindincada per grans noms com David Byrne, Bono o Billy Bragg, havia començat a finals dels setanta sota el paraigua de la millor new wave. La seva veu és molt coneguda –és la contrapart de Shane MacGowan a Fairytale in NY i el seu tema In this shoes? sonava a Sexo en Nueva York i ha viscut recentment una segona vida a Tiktok– però el seu llegat continua sent un dels secrets més ben guardats del pop, malgrat els esforços de gent com Guille Milkyway de La Casa Azul, que reivindicava el seu nom a Ellas cantan para mi, junt amb els de Nina Simone o Dusty Sprinfield. Al darrer Cançons per explicar el món, l’espai mensual a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, fa la seva contribució en record de Kirsty MacColl, a través d’una selecció de 4 cançons descobrirem perquè era una excel·lent compositora, una brillant lletrista i una intèrpret inoblidable.
“Protegim-nos front la decepció per tal de garantir-nos la capacitat de seguir treballant.”
Aquesta frase de l’article d’Andreu Escrivà a El Periódico del passat 29 de novembre obre aquest breu apunt que intenta aplegar algunes notícies i recursos d’interés per la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic de Dubai, la COP28, esdeveniment que resumeix a la perfecció el periodista de La Vanguardia Antonio Cerrillo aquí.
D’altra banda, també teniu aquest recull en construcció de notícies sobre la conferència, i aquesta llista d’X, l’antiga Twitter, amb més de 170 referències de periodistes, institucions i organitzacions que habitualment parlen de #crisiclimàtica.
Amb l’excusa del Dia Mundial del Flamenc, l’especial Cançons per explicar el món, a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, se centra aquest mes en aquesta expressió artística i la petja que ha deixat a la ciutat. Un itinerari en què descobrirem com Rosalía tenia com a referent el fons de flamenc de la Biblioteca de Sant Roc o els milers de persones que van acomiadar Camarón de la Isla en les seves darreres hores al voltant de l’Hospital Germans Trias i Pujol on va morir, un juliol de 1992. Hi ha un ecosistema a la ciutat –format per hermandades, peñas, tertúlias, aficionats, periodistes i, és clar, artistes!– que han generat un terreny molt fèrtil del qual han sortit grans noms com Miguel Poveda, el Yiyo o Jesús Carmona. Això i molt més al programa:
– Article publicat al Línia.
Abans de començar, una advertència obligada. Aquest és el típic article en què un critica que es parli (massa) d’un determinat tema… parlant d’aquest tema (precisament). Però la cosa té, o hauria de tenir una dispensa, en la mesura que les línies que venen a continuació volen (ajudar a) plantejar una alternativa, un mecanisme de resposta a la pregunta que es va plantejant a la ciutat de Badalona en els darrers mesos: hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim del municipi?
La resposta és sí, que hi ha ciutat i no amb pocs problemes! I hi és, la ciutat, encara que la realitat del debat públic a les xarxes, als mitjans i fins i tot al plenari municipal s’entesti per terra mar i ‘X’ a convèncer-nos que no, que no hi ha ciutat més enllà de l’hegemonia de relat del PP i la seva capacitat per catalitzar tota discussió en còmodes i afavoridores (per ells) disjuntives: les darreres de les quals es conjuguen amb accent nadalenc: arbre gegant sí/no; tornemis sí/no. (continua llegint)
Continue reading
De la minuciosa lectura del diari dominical (“Well, it’s tuesday and I’m still not done”) de Loudon Wainwright III, entranyable reivindicació del temps en què el periodisme escrit ‘escrivia’ la manera de veure i interpretar el món; a la lliçó de Billy Bragg i el seu ‘It says here’, recordatori del pes dels interessos en els mitjans (i els seus propietaris); passant per Gil Scott Heron i el seu ‘The revolution will not be televised’, tan interessant encara per molts debats vigents. En el segon capítol de Cançons per explicar el món al magazine de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, dedicat al periodisme… temps també per als Rolling Stones i ‘Yesterday’s Papers’ –el periodisme aquí com a metàfora de l’amor passat– i per Ruben Blades que en el seu cas fa servir el titular d’un hipotètic diari com a element retòric per fer avançar una història –sempre excel·lent narrador–. I finalment, el camí a la inversa: la cançó que comença en un pentagrama i acaba convertida en article d’opinió. És el cas de ‘A few words in defense of our country’, de Randy Newman, i que el New York Times va publicar en la seva versió impresa pocs dies després de ser presentada en un concert al Carnegie Hall.