Postals de Madrid (revisted)

postalsdemadridAquest article d’Enric Juliana sobre el Palacio de Cristal i una setmana amb l’eix informatiu centrat principalment en la capital de l’estat espanyol m’han convidat a repescar aquestes quatre postals de Madrid que vaig publicar l’estiu de 2010 al que aleshores era el meu blog de Time Out…

i de propina, algunes fotos meves al Flickr amb el ‘tag’ Madrid.

Un blog que va creixent

1147489_10151952734872647_2129556246_oHan passat dos mesos de la publicació al blog col·lectiu Vadepares d’aquest primer apunt meu, Breu manual de gestió d’expectatives. Després d’aquell n’han vingut altres (i més que en vindran, és clar, que la cosa funciona amb prodigiosa química 2.0).

Fins i tot l’ARA, a través del seu criatures n’ha fet un reportatge (accessible en PDF, aquí).

A dia d’avui, aquests són els meus apunts:

Hemeroteques (més) a l’abast

Els murs de pagament regulen avui l’accés a la informació de bona part dels nostres mitjans professionals, especialment els més venerables –els de la premsa escrita–, però també alguns de nova creació i format. És normal: fer periodisme té un preu i és normal (i legítim) que les empreses que l’exerceixen vulguin cobrar-se’l, sigui al quiosc o a la pantalla del nostre dispositiu.

L’objecte d’aquest breu apunt no és el de valorar el sentit o l’eficàcia d’aquest model (en el fons divers), sinó apuntar una proposta modesta, Continue reading →

Tens #app?

apps-oriollladoJa fa dos anys d’això, però de tant en tant algú encara m’ho recorda. El març de 2012 em van convidar a inaugurar el II Congrés de Comunicació Ambiental. En un moment de la meva ponència vaig explicar com la pregunta del ‘Tens web?’ estava passant progressivament a la de ‘Tens App’? D’aquesta manera, un pèl provocadora, subratllava un canvi de fons en el món de la comunicació. En realitat, ‘web’ i ‘app’ (programació específica per a dispositu mòbil que permet accedir a continguts sense passar per un navegador) no són instruments excloents, sinó complementaris en l’actual context on la mobilitat guanya cada vegada més terreny. En un àmbit com el de l’ambient i la sostenibilitat, entendre aquest canvi de centralitat en la comunicació –de la pantalla gran a la petita– és una oportunitat majúscula. S’imaginen una comunitat amb més ganes i necessitat d’aire lliure i amb més capacitació i motivació per a interactuar? La pregunta del ‘Tens App?’ aquí és especialment pertinent. També avui.

En efecte, aquests dos anys han anat passant coses d’interès en aquest trànsit cap a les aplicacions accessibles des de dispositius mòbils. Aquestes darreres setmanes, hem conegut que el CREAF està treballant per fer possible la versió en català, castellà, gallec i euskera de la xarxa social enfocada amb la natura de referència, iNaturalist. També SEO/Birdlife ha presentat fa poc una guia d’aus d’Espanya per accedir-hi des de mòbils amb sistema operatiu d’Apple i de Google. D’altra banda, funciona de fa temps el portal Apps 4 Bcn, que aplega les diferents aplicacions Continue reading →

Sant Valentí i les noves pàtries

Charlie Brown Valentines

El 14 de febrer de 2009 publicava aquest text al meu blog d’aleshores, l’Àlbum de Retalls de Vilaweb:

“Els catalans políticament correctes no celebrem Sant Valentí –aquest invent del Corte Inglés, mussitem entre dents–, i està bé que sigui així. Està bé que aquí i arreu del món hi hagi gent que resisteixi la irresistible onada i que mantingui els seus focs en la nit: d’aquesta manera el món és com un cel estrellat a l’inversa, un indret més segur i hospitalari; milers, centenars de milers, milions de focs ens donen la benvinguda allà on anem, diversos, variats, sorprenents. Aquí tenim Sant Jordi, és clar, el nostre dia els enamorats. És la nostra diferència, el nostre petit foc, la nostra contribució a la benaurada constel·lació que ens aplega a tots. Però jo un dia com avui tinc un conflicte; Continue reading →

L’oficina a la butxaca

Captura de pantalla 2014-02-12 a les 10.28.13“On són les mides que vam prendre ahir?” “Quina és la previsió de venciments de crèdit?” “A qui es va convocar a la reunió de la tarda?” “Quina és la darrera versió de la memòria?” “Ara no t’ho puc mirar, espera que arribi a l’oficina…”, una frase ben habitual i que avui comença a sonar a excusa. L’oficina, si volem, la podem portar al damunt. És fàcil i més barat del que sembla. El mòbil cada vegada ens entén millor i ja no és una quimera de la ciència-ficció que el nostre assistent particular ens càpiga al palmell de la mà. A continuació podeu accedir a tres articles publicats a la revista Theknos del Col·legi d’Enginyers Tècnics Indistrials (CETIB) i que aborden el tema, tot repassant aplicacions i solucions vinculades al nostre dia a dia professional.

 

#Newsonomics, més enllà de l’etiqueta

Sobreinformació / GràciaEls gurús de la nova comunicació fan servir la paraula #newsonomics per referir-se a l’emergència d’un nou tipus de mitjans: més petits i àgils, més ben connectats amb els lectors, més independents i desperts… Recentment, n’han parlat al referencial Nieman Journalism Lab i també David Carr, al seu The Media Equation, al NY Times. És interessant seguir el debat, sí… i acceptar la invitació de respondre la pregunta que s’hi associa i de la qual no sabem (encara) la resposta: es tracta d’una (nova) bombolla? O aquesta tendència ha arribat per quedar-se? Certament, l’anomenat periodisme 2.0 ha vist com anaven madurant els models de negoci i com diferents millores en la programació i paramtetrització de la publicitat anaven oferint noves oportunitats.

És difícil traspassar aquest debat al nostre país, immers en el context d’una crisi profunda que ha comportat i comporta dramàtiques retallades, i amb massa reconversions pendents al sector. L’ecosistema informatiu dels EUA és massa singular per a fer aquest exercici com una traducció automàtica. Tanmateix, sí que Continue reading →

Pacte Local pel Dret a Decidir a Badalona, som-hi!

Dijous, 6 de febrer, al Centre Cívic de la Salut es presenta el Pacte Local pel Dret a Decidir. Quatre apunts per assenyalar, molt esquemàticament, la importància d’aquesta iniciativa, en clau de ciutat.

  • Ara mateix és l’únic espai que aplega la majoria dels partits polítics de Badalona. PSC, CiU, ICV-EUiA –junts tenen la majoria absoluta del ple municipal–, juntament amb ERC i les CUP, avui sense representació.
  • El treball es fa per consens, amb la participació activa de diferents entitats de la societat civil a Badalona; exemple d’un nou model de lideratge compartit i constructiu i que pot recordar (sense arribar a emular, però) l’esperit d’iniciatives com l’Assemblea de Catalunya.
  • L’espai està liderat per l’exalcaldessa de la ciutat, Maite Arqué, i compta amb la complicitat de tots els alcaldes des de la democràcia recuperada, excepte l’actual.
  • L’objectiu del Pacte Local enllaça amb els elements principals definits en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, liderat per Joan Rigol, però subratlla els aspectes més socials, fet inexcusable en una ciutat com Badalona. El manifest de Badalona combina hàbilment pragmatisme, coneixement de la realitat de la ciutat i complicitat amb el mal moment que viuen moltes persones al territori. La Democràcia i el vot es presenten com a vies de solució als problemes quotidians de les persones; una revindicació necessària de la política.

Aquestes són les meves raons per assistir dijous a l’acte de presentació. I les vostres? Ens hi veurem?

+ info, aquí.