Els efectes més greus del canvi climàtic no corresponen a un llunyà escenari, situat en el bromós futur dels nostres néts. Un estudi del qual es fa ressò Reuters explica que l’increment de més de dos graus centígrads que descontrolarà definitivament el clima el veurem en molts indrets del planeta dins el nostre cicle vital. Les conseqüències més dramàtiques del canvi climàtic les patirem, per tant, conjugant el present. L’Agència Internacional de l’Energia fixa el 2017 com la data límit per a acotar l’increment tèrmic a nivells ‘no irreversible’. Tenim cinc anys per fer la feina, explica aquesta notícia d’El País. Respirem tranquils?

Continue reading →

“Dirigimos esta carta a las personalidades políticas y empresariales, así como a la opinión pública en general. Este año hemos presenciado fenómenos climáticos extremos en muchas regiones del planeta. Nadie puede asegurar con certeza que el cambio climático se encuentre en el origen de acontecimientos tales como las inundaciones de Pakistán, los episodios climáticos sin precedentes en algunas partes de Estados Unidos, la ola de calor y la sequía de Rusia o las inundaciones y los corrimientos de tierra del norte de China. Sin embargo, estos acontecimientos constituyen una severa advertencia. Los fenómenos climáticos extremos aumentarán de frecuencia e intensidad a medida que lo haga la temperatura del planeta.” (continueu llegint, aquí) Continue reading →

Un equip de la Universitat de Kyushu ha capturat amb èxit allò que, des d’una perspectiva poètica, semblaria més intangible: el núvol de pols, l’aire de la tempesta. A vegades el vers i la ciència estan més a prop del que sembla. Una nota de l’agència Reuters  explica els resultats d’un estudi que demostra que un núvol de pols originat l’any 2007 al desert de Taklimakan, al nordoest Xina, va fer una volta completa al globus terraqui. L’estudi afina més: ho va aconseguir en 13 dies, i el núvol en qüestió ocupava 3 quilòmetres en vertical i (atenció…) 2.000 en horitzontal. Les xifres certament poden aigualir la imaginació del poeta. O obrir-li noves portes.

Continue reading →

Michael Booth és un periodista del Guardian que es pregunta ‘quin serà el pròxim sushi?‘. És interessant, la pregunta. Per dues raons. La primera és perquè prova que les coses no passen perquè sí. Que hi ha gent que ja està pensant en la propera, que quan el gruix de persones està gaudint d’allò que convenim que és ‘una moda’ és que ja hem fet tard, que ja no és moda. Que la moda és ara alguna altra cosa. Molts restaurants xinesos del nostre país es disfressen de fa un temps de restaurants japonesos. Aquells murals en relleu plens de dragons i construccions inacabables s’han transfigurat avui en els traços d’una simplicitat quasi desafiadora. Sushi, maki,sashimi s’han incorporat en el vocabulari de l’home i la dona de carrer. Malament, malament, malament, diuen amb el cap mig inclinat els curadors de l’exclusivitat. Quin serà el pròxim sushi?, es pregunten, quasi amb urgència. La pregunta de Booth respon, segurament, a aquesta preocupació, però va una mica més enllà. Per sort.  Continue reading →

Obama i McCain comparteixen que el canvi climàtic requerirà una política més decidida i valenta per part de la presidència del país més poderós del món.

Continue reading →