Cultura maltractada? sí i no

L’art urbà, tan present, tan oblidat. Aquí al Turó d’en Carig.

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

  • la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
  • l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
  • l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
  • el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
  • la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

  • la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
  • la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
  • les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
  • la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
  • i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

  • tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
  • una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i les Continue reading →

Sis raons per comprar el darrer llibre de Joan Tardà

  1. Per la pedagògica autoritat amb què Arnaldo Otegui explica en el pròleg que obre el llibre com les línies rectes no existeixen en política: i sí, en canvi, hi ha camins, correrols, creuaments, bifurcacions, marrades… i, fet i fet, ben poques dreceres. “En la meva militància –escriu el líder basc– he hagut de superar moltes contradiccions, algunes de molt greus. En permetreu que us digui que el problema no és que hi hagi contradiccions, sempre n’hi haurà si el procés política ja no avui, si no gestionar les de la manera més intel·ligent i menys costosa pels interessos dels nostres pobles. Hem de detectar aquestes contradiccions, analitzar-les, aïllar les i sotmetre’s a un criteri constructiu, a fi que no ens penalitzen i ens divideixen gestionem les per al nostre interès col·lectiu, amb la certesa que, si aquestes contradiccions ens porten a un combat entre nosaltres, hi haurà un salt guanyador: L’Estat”.”On és escrit que s’hagi de guanyar a la primera?” es pregunta l’autor a la pàgina 92. Ja ho veieu, ‘En defensa pròpia’ és més un manual de resistència, més que un tractat de màgia.
  2. Perquè, de fet, el llibre comença amb dos exemples que podrien invalidar la mateixa tesi de l’autor al voltant de la conveniència d’una ‘convergència de les esquerres’ que desbordi els actuals blocs de la política catalana. Els dos exemples són el fracàs de l’acord ERC-Comuns a Barcelona; i la investidura fallida a Badalona, que va portar a l’alcalia a Xavier Garcia Albiol… Però l’elecció dels dos exemples en realitat no debilita sinó que dona més sentit al plantejament de Tardà. Dos fracassos sonors que no condemnen sinó que animen a continuar lluitant, no des de l’autocomplaença sinó a través del reconeixement de les dificultats. És un llibre per als que piquen pedra. 100% Tardà, ja ho veieu, perquè de fet pocs com ell han obert tant de camí, aquí hi ha allà, en clau de fraternitat i república.
  3. Perquè s’afegeix i reforça, per bé que des de la seva singularitat política, l’esforç col·lectiu del partit republicà per “pensar i repensar tot el que hem viscut” des de l’1o… ‘En defensa pròpia’ és un bon complement, així doncs, al llibre Tornarem a Vèncer, de l’Oriol Junqueras i la Marta Rivera, i a les aproximacions que han fet en els seus llibres Raül Romeva, Carles Mundó o Dolors Bassa. Lluny de les proclames voluntarioses, de les fórmules placebo, del fullderutisme i del llenguatge inflamat… tindreu a les mans un text sec, crític i autocrític, sincer i lúcid… i tanmateix fèrtil en Continue reading →

Objectiu vacuna, fred de moltes pobreses i projectes 'nostres' encara

[RESUM DEL 29 DE DESEMBRE DE 2020 AL 8 DE GENER DE 2021] Que aquest mapa d’entitats de l’#economiasolidària del Barcelonès Nord elaborat per l’Ateneu Cooperatiu serveixi per il·lustrar el primer apunt de l’any al blog. Inclou tot el que tot el que necessites i més per poder començar l’any fent un consum responsable i de proximitat!

Aquest apunt serveix també com a recopil·lació de les darreres entrades al blog:

I també per apuntar algunes de les novetats en clau Badalona aquestes darreres setmanes ‘festives’.

El 2021 ha arribat amb dues notícies: el reforç de la campanya de vacunació (rècords sucessius de vacunacions diàries aquests darrers dies de la setmana, també a Badalona) i les baixes temperatures. Fred que ha mostrat una de les pobreseses que s’acumulen al nostre municipi. Ho explica bé aquest article al diari ARA: “Sant Roc es Continue reading →

2020: el millor i el pitjor de Badalona

L’any va començar amb el temporal Glòria, que no només va trencar el pont del Petroli, símbol de la sempre precària autoestima badalonina, sinó que feia tremolar els fonaments de la política municipal d’una manera que alguns van veure ja com un avís del que havia de venir en pocs mesos. El mandat a Badalona havia començat el juny de 2019 amb un xantatge (el PSC va fer valer el seu o jo o Albiol, davant la força d’esquerres que l’havia superat en vots formada per la unió de Guanyem i ERC) i en poc temps havia de fracassar davant d’una potent prova d’estrès després de la detenció de l’alcalde del PSC per saltar-se ebri el confinament. Una notícia xocant que va revelar les esquerdes irreconciliables (?) entre les forces polítiques de progrés a la ciutat alhora de defensar que la candidata de la principal força d’esquerres al plenari tingués l’alcaldia. Badalona, abocada al tercer ple d’investidura en dos anys assistia estupefacta al retorn de Xavier Garcia Albiol i les seves polítiques intolerants a l’alcaldia. Tornava així en primer terme de l’agenda local l’alarmisme i l’assenyalament del pobre… ingredient principal de la fórmula populista del PP a l’àrea metropolitana.

En realitat, però, la notícia era (és, encara, de fet) una altra. Amb la nova investidura, la ciutat sumava inestabilitat política a la inestabilitat política que ja patia… i ho feia en Continue reading →

2020: Més de 100 apunts al blog en un any d'altíssima intensitat

Any d’altíssima intensitat, singular com pocs… potser com cap. En aquest enllaç podeu accedir a l’article de resum que m’ha encarregat l’Independent sobre el 2020.

Aquest apunt aplega (i en part endreça) diferents continguts publicats en aquest blog i que reflecteixen el més destacat dels darrers 12 mesos des d’aquest trosset de món que és Catalunya i que és Badalona. Han estat 111 apunts… sobre l’actualitat local, buscant les interconnexions amb la realitat metropolitana, subratllant les bones notícies (que hi han estat), denunciant les incongruències i les injustícies (també, és clar). Destaca la forta incursió del vídeo en els meus continguts, en especial en la sèrie Diari de confinament, amb 60 capsules (diàries en el moment més intens del confinament). Les teniu aquí.

El més destacat de l’any ho teniu en aquests 37 resums setmanals de l’actualitat. Ja veureu que la ciutat dona per molt! ;-)

Mes a mes, la cosa ha anat així:

  • Gener: el Glòria fa la primera escombrada a la política local.
  • Febrer: pas important per la protecció del turó de l’Enric, baròmetres interessats i #resetBDN.
  • Març: pla d’accessibilitat en marxa, per fi; 8M necessari i la irrupció del coronavirus i el confinament. Neix la Xarxa Solidària de Badalona.
  • Abril: Catacrac a la política municipal. La detenció de l’alcalde Pastor.
  • Maig: Torna el PP. El #resetBDN surt per la culata. Núvols negres sobre el teixit productiu.
  • Juny: El PP evidencia falta de múscul per donar resposta a les necessitats. Sense resposta a la pandèmia i servint-se del fum. Badalona estrena platja.
  • Juliol: Desgel a les 3X, Sant Jordi d’Estiu i el PP que va omplint l’agenda amb l’alarmisme:
  • Agost: el debat ‘construït’ sobre les ocupacions, més que una ‘serp d’estiu’. Festa major confinada i amb nous protagonistes (malgrat tot).
  • Setembre: #escolessegures, front comú de l’oposició per la reactivació, mobilitzacions al voltant de la pobresa habitacional.
  • Octubre: Open House Barcelona, Filmets… normalitats lluitades, amb tant d’esforç #laculturaéssegura; aposta de la Generalitat a Can Ruti, acampada per l’habitatge davant del Viver, el treball coordinat amb l’oposició continua.
  • Novembre: sis mesos de govern del PP: ni resposta a la pandèmia ni estabilitat al plenari. Noves oportunitats a la CACI. Continua l’acampada… sense resposta! I emergeix una nova crisi al govern populista: el desgovern a la Guàrdia Urbana.
  • Desembre: aposta estratègica del govern per la comarca i Badalona amb les 3X, l’incendi mortal al Gorg revela l’emergència al voltant de la pobresa. Reprovació al govern del PP.


+ Aquests són els articles publicats aquest any en diferents mitjans.


+ Aquestes són les infografies dels darrers plens a l’Ajuntament de Badalona.

+ I aquí les 24 entrevistes de #Laciutatqueensespera, un aprenentatge fantàstic amb gent fantàstica com la Maria Sisternas, l’Elisenda Alamany, l’Isma Peña, en Pere Joan Cardona, la Continue reading →

Convenis escolars desbloquejats i reforç Marina Badalona: darrer ple de l'any

En el #plebdn extraordinari d’avui, ara sí, el darrer de l’any, s’ha discutit un important reforç de l’empresa pública que gestiona el Port de Badalona, amb la la incorporació del Departament de Territori en l’accionariat. Badalona té a la zona del Gorg un repte de ciutat, i cal tenir un instrument fort per vetllar l’interés del municipi. Aquí un resum de la meva intervenció en vídeo.

El ple també ha aprovat les addendes que desbloquegen la inversió de 1,5M d’euros d’ajuts per part del Deprtament d’Afers Socials del Govern per a Badalona, dins el contracte programa de serveis socials, molt enfocades a la realitat de la ciutat de la pandèmia, i en especial al #sensellarisme. La regidora Anna Lara ha fet aquesta intervenció al ple.

El tema del ple, però, ha estat l’aprovació per part muncipal dels convenis amb el Departament d’Educació que impliquen la construcció avançada per part de l’Ajuntament de les escoles del Continue reading →

Nadal enllaçat a Badalona (recomanacions i activitats per unes festes confinades)

Impacència en la inauguració del Pessebre a la plaça de la Vila.

Impacència en la inauguració del Pessebre a la plaça de la Vila.

  • El Museu de la ciutat és un dels clars protagonistes del Nadal a la ciutat: al hall es pot visitar la fantàstica mostra sobre Ramon Casas i al Decumanus (que per cert compleix 10 anys com a espai museïtzat) es poden conèixer les darreres novetats de les excavacions a Bétulo, amb ‘itinerari infantil’ inclòs. Per cert, que el Museu ha reeditat el plànol de Solà i Seriol de 1878 sobre Badalona, i ja es troba a la venda a la seva botiga… és un autèntic regalàs.
  • Un Nadal sense cavalcada de Reis, però amb la Fàbrica de Joguines i un Campament Reial al parc de Montigalà, i que, amb tot, arriba envoltada d’una certa controvèrsia atesa la situació d’alarma sanitària. Aquí podeu conèixer la programació municipal i aquí conèixer el posicionament d’ERC sobre el tema.
  • Tanmateix, algunes entitats de la ciutat (el Círcol, les associacions de veïns de Sant Antoni de Llefià, Bufalà, Centre, Dalt de la Vila i moltes altres) han fet també programació, plantejada amb termes més prudents. Destaca aquí el Fes a casa el teu fanalet, la sopa de pedres virtual, els entranyables Pastorets i totes les activitats al voltant del tió. Estigueu al dia amb la web saps què? i amb la tot just estrenada agenda muncipal.
  • Més enllà del lluminós consumisme que ens envolta, són diverses les entitats de la ciutat que aprofiten aquests dies per demanar aportacions i suport. En aquest enllaç podeu saber-ne més. També pot ser un bon moment per conèixer d’a prop l’economia social, que va arrelant cada vegada més a la ciutat i a la comarca. Per cert, l’Ajuntament coordina la Continue reading →