… només un 20% de nenes van a l’escola. Amb aquesta piulada redifonia diumenge l’article que la Sara Muñoz va escriure a El Punt sobre l’absentisme escolar a la zona sud de Badalona. El reportatge servia per situar a la taula un tema que no n’havia d’haver sortit mai. Tenim a Sant Roc i Artigues un dels majors reptes de ciutat: és allà on les costures de la cohesió social s’hi revelen més precàries, és allà on les grans paraules i compromisos polítics no han aconseguit anar gaire més enllà de les declaracions d’intencions. No hi ha ajudat gens, certament, l’enfocament del govern del PP, que ha fet servir aquest territori com a arma de demagògia, tampoc el context de retallades. L’article de la Sara Muñoz va despertar interessantíssimes aportacionsde gent tan informada i compromesa com en Roger Palà, en Bertran Cazorla i la Montse Santolino. És hora de tornar a centrar la nostra mirada en aquesta part de la ciutat. No n’hauria d’haver sortit mai. 

I la solució són +recursos (això no s’arregla amb bones paraules), +compromís institucional i +responsabilitat a pl. de la Vila. #Badalona

— Oriol Lladó (@oriolllado) July 13, 2014

He recollit les seves aportacions en aquest storify. 

Finalment la moció que vam preparar Esquerra Republicana de Catalunya i ICV-EUiA es va aprovar, tot garantint-se així l’ús industrial del polígon de Canyadó-Manresà. La moció aprovada la trobareu aquí.

A continuació la meva intervenció al ple del 30.6.2014 tal i com la vaig preparar i que vaig ‘seguir’ parcialment. Al vídeo la trobareu a les dues hores 14 minuts i durant 5 minuts.

“Benvolguts conciutadans,

tant els que serveixen Badalona com a càrrecs electes, presents a aquesta banda de la sala; com els la serveixen des d’organitzacions polítiques, socials, sectorials o ciutadanes, presents a aquesta altra, i també a baix. Bona tarda a tots, també als molts que ens segueixen gràcies a les noves tecnologies, a Twitter o a través d’streaming.

Abans d’entrar en matèria, dues prèvies. 1) No hi ha temes petits en política local. 2) No hi ha temes que en política no mereixin una reconsideració… o una rectificació.

La política es mostra en la capacitat de saber veure i valorar les conseqüències de determinades decisions i en la capacitat d’escoltar i revisar acords. Per avançar a vegades s’ha de retrocedir. I sempre, en tot cas, cal prendre les decisions amb la màxima informació i prudència, i més si aquestes decisions tenen a veure, com la que avui ens ocupa, amb el model econòmic de la nostra ciutat.

Amb ICV-EUiA i el comitè d’empresa de Giró defensem avui que es reconsideri la modificació del pla especial urbanístic d’ampliació d’usos del sector industrial dels barris de Canyadó i Manresà, aprovada fa uns mesos. L’objectiu és aconseguir que es garanteixi l’ús industrial de determinats carrers, ara posat en risc amb l’actual modificació del planejament.

Proposem doncs, la modificació del pla especial per excloure les parcel·les situades als carrers Jaume Ribó i de Vallmajor de possibles usos recreatius i culturals i estudiar detingudament a través d’una comissió constituïda a tal efecte, els usos terciaris al polígon de Canyadó i Manresà.

Creiem que la ciutat ofereix molts espais per a la instal·lació de sòl comercial i recreatiu i que és un luxe que no ens podem permetre, amenaçar sòl industrial. Al capdavall, aquest sòl industrial és un capital vulnerable, que és i ha de ser prioritari preservar.

La indústria en una ciutat com la nostra té un valor afegit enorme, i en cap cas pot ser vista com a part de cap problema… sinó com a part de la solució.

No és per un ‘romanticisme’ mal entès que enyora aquells titulars que situaven la ciutat com a capital de la indústria a l’estat espanyol; és des del realisme i la responsabilitat que demanem tornar a situar la indústria en el cor estratègic de la ciutat. Una indústria posada al dia, ben dimensionada, adeqüada a la realitat del municipi. Indústria.

I parlar d’indústria, encara que sigui a partir d’aquest tema aparentment petit, és parlar de model de ciutat. I és una bona notícia. N’hauríem de parlar més.

Pensem que la indústria ha estat absent massa vegades en una acció municipal que ha tendit a deixar-se conduir per les inèrcies i que no ha pogut o sabut plantejar polítiques propositives sobre el tema.

Avui celebrem també la moció que presenta Convergència i Unió per la millora dels polígons, i reivindiquem l’impuls d’un pacte local per la reindustrialització del municipi, en la línia del que proposavem fa uns dies des d’Esquerra.

Esperem poder abordar-ho en el que queda de mandat i en especial en el mandat que començarà en menys d’un any, si no hi ha canvis polítics de fons que invaliden aquest calendari determinat per la legislació espanyola.

Finalment, ens posem a disposició de la resta de forces, sindicats, actors i ciutadania per continuar-ne parlant i anar plantjeant entre tots el model econòmic i productiu de la ciutat de les pròximes dècades.

El cas del pla especial urbanístic a Canyadó i Manresà ens convida veure que no podem passar per alt cap modificació que afecti els nostres polígons industrials. Afecta la nostra competitivitat i qualitat com a ciutat i això, creiem, mereix que l’Ajuntament en ple revisi avui allò que va acordar fa uns mesos.

Gràcies per tot i en seguim parlant!”

És un tema aparentment menor. Però només aparentment. El govern del PP ho pot disfressar (i ho disfressa així, de fet) com una qüestió merament logística, de recursos humans, un tema estrictament provisional. I no. 

Resulta que des de fa uns mesos, dos districtes de Badalona disposen d’una deficient atenció ciutadana que fa que el veïnat no pugui contrastar dubtes i propostes amb els seus representants, ni, d’altra banda, fer determinades gestions de forma descentralitzada. Això no es deu a una raó conjuntural, sinó estructural.

És el reflex d’una política que cortocircuita intencionadament tots els mecanismes existents de participació ciutadana (ja dèbils de per si, i francament millorables, per bé que això seria una altra qüestió). Així, en surt perjudicada l’atenció ciutadana a les oficines de districte, i també la feina dels avui adormits consells de districte i d’altres òrgans que fins fa pocs anys afavorien espais de treball endreçats i ben reglats entre el govern municipal, les associacions de veïns, les entitats i la ciutadania.

Tot plegat s’ha substituït intencionadament per accions que no obliguen ningú (que depenen de la bona voluntat o no del polític, per tant) i que no estan regulats (cosa que deixa en situació d’indefensió al ciutadà). No es convoca un consell de districte, però es fa una reunió en un bar, no es respon una queixa al programa consensus, però es fa un ‘reply’ a Twitter. És evident que la interacció del polític en entorns diferents, sigui en la informalitat d’un establiment o a la xarxa és útil i interessant; però ha de ser complementària, no subsitutòria.

El govern del PP a Badalona ven com a proximitat aquesta mena de ‘trobades’ i interaccions, mentre menysté els espais que de veritat ofereixen garanties i estabilitat al debat i la transformació ciutadana. Una falsa ‘proximitat’, en realitat accions d’hàbil maquillatge.

Que des de fa mesos dos districtes de la ciutat no tinguin el personal d’atenció al ciutadà no és casual. Reflecteix una visió de la participació ciutadana personalista, arbitrària i sense un retorn ni uns objectius clars. 

Per això mateix ERC ha reclamat que les oficines es dotin del personal necessari, tot insistint (de nou) en un punt recurrent: cal posar al dia del reglament de participació ciutadana per adaptar-lo a la realitat actual, on trobem, per sort, una ciutadania molt compromesa i que reclama la cogestió, més transparència, l’impuls de polítiques més innovadores i acords més vinculants.

Participar no és estar informat, participar és decidir. Per això cal un marc ambiciós i valent, consensuat, públic i estable i uns instruments sòlids i perdurables, que no depenguin de l’humor i l’agenda d’un alcalde per veure quan té un moment per reunir-se amb uns veïns… en un bar. És massa important el que ens juguem. Tenim diferents oficines de districte al territori i la urgència de fer servir totes opcions disponibles per a un govern més proper i eficient.

El PP de #Badalona fa servir la comunicació-institucional (q paguem tots) per criticar l’oposició. …com si tinguéssin majoria absoluta. “30 anys esperant…”, com si no s’hagués fet res, com si tota la ciutat hagués quedat suspesa a l’espera de l’enderroc (menor) d’uns local desocupats de fa temps i de la reforma d’un carrer. Inauguracions-espectacle ‘venudes’ a glòria d l’alcalde.

Anàlisi en dos temps sobre els resultats de les eleccions europees a Badalona:

El #9N

Què pensa ERC de la piscina de Bufalà-Morera, coneguda com Piscina Mireia Belmonte? I del projecte de transformació del Mercat Maignon? I de les festes de maig? Què cal fer per ajudar l’escola pública a Badalona? A continuació enllaço alguns dels nostres posicionaments… veureu que posem l’accent sobretot en qüestions de mètode: com prenem les decisions? Escoltem els que més en saben? I la ciutadania, què hi té a dir? La participació és clau pel nostre projecte de ciutat. 
 
Llegiu-los a continuació: 

+ També hem fet un comunicat en defensa de l’escola pública a Badalona.   

 

El model de fira de Sant Jordi del PP a Badalona, que prioritza marques comercials a entitats culturals ha propiciat una protesta d’Òmnium finalment multada per la policia local. M’agradaria centrar en aquest apunt tres aspectes que em semblen rellevants:

1. La necessitat de revisar a fons l’actual model de cultura i participació a la ciutat.
2. L’error tàctic del PP a Badalona tensant la corda amb una entitat com Òmnium Cultural.
3. La feina rigorosa, tenaç i valenta d’Òmnium Cultural a Badalona.

A continuació un #storify intenta resumir la qüestió.