Estic on estava: per un projecte obert

Dilluns vaig tornar al plató de Televisió de Badalona, al 360 del Toni Forteza, aquesta vegada com a vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC, la meva nova responsabilitat dins el partit. Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera i aquí un breu vídeo. Aquí estic on estava: per un projecte obert, que representi el país, com ha de representar també Badalona.

Noves responsabilitats a ERC: ajudar a enfortir el projecte

“Ens enfortim per per seguir fent d’Esquerra Republicana una eina útil per a la ciutadania i per assolir la República catalana.” Així s’ha expressat la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, en l’inici del Consell Nacional dels republicans d’avui dissabte 19 de juny, que ha ratificat per àmplia majoria la proposta de renovació de l’Executiva Nacional. Així, des d’aquest migdia sóc el Vicesecretari general de Comunicació i Estratègia Electoral, i per tant membre de l’executiva i conseller nacional.

Més informació sobre la nova executiva aquí, i sobre la meva nova responsabilitat en aquest altre enllaç.

El fill del xofer… des de la perifèria

[Article publicat al Línia el 10.6.2021] He deixat reposar uns mesos aquestes notes personals sobre ‘El fill del xofer’, l’assaig literari de Jordi Amat sobre Alfons Quintà, publicat en català per Edicions 62. Tant és així que vaig llegir-lo quan el llibre just començava el camí de la segona edició i ara ja m’he descomptat pel que fa a les successives edicions d’aquesta ‘falsa’ biografia!

‘El fill del xofer’ desborda el personatge. En realitat, el llibre és un assaig –escrit amb eficient tècnica literària– sobre els tentacles i els vels que operen en qualsevol poder. El llibre és com una falsa biografia, deia, perquè funciona com a mirall del país i les seves febleses, i esdevé ben aviat una aproximació a l’omnipresent Jordi Pujol, l’altra part del puzzle Quintà.

Perquè en realitat ‘El fill del xofer’ és una crítica (àcida) a un moment fundacional. A mi m’ha suggerit un prec reeixit per a la relectura del passat recent que, en posar llum sobre un dels seus protagonistes, encara fa més imperativa la Continue reading →

Sobre els deportats (i deportades) als camps nazis i Badalona

Incorporo al #llegits (per fi) la magna ‘Els catalans als camps nazis’ de la Montserrat Roig en la magnífica edició del 40è aniversari (Edicions 62). Poques vegades a la vena una dosi tan potent de #periodisme i compromís cívic. La memòria històrica és instrument de present.

18 badalonins consten al cens del Memorial Democràtic, elaborat amb la col·laboració d’Amical Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra: accés a les dades, aquí. … però en van ser molts (i moltes) més: el Museu calcula que fins a una quarantena.

La Roig cita Bernat Garcia, “el primer a rebre Largo Caballero quan arriba a Sachsenhausen”, Antoni Valls, amb la cita “no ens en sortirem pas” i Josep Borràs, “un home en el millor sentit de la paraula” i autor d’una obra cabdal, recentment editada pel Museu (més informació sobre la publicació, aquí). Més noms citats al llibre en relació a la ciutat: el d’Antoni Blanco, aragonès que es considerava “català de #Badalona”, director de la Cros col·lectivitzada i home de confiança de Joan Peiró i Dídac (o Jaume) Sabater, de la direcció d’Estat Català i, així el cita l’autora, “fill d’alt funcionari a l’Ajuntament de Badalona”.

En el seu record i reivindicació, ERC treballa de fa temps perquè l’ajuntament de la ciutat col·loqui plaques o llambordes de memòria (#stolpersteine) a #Badalona. Hi ha una moció aprovada al #plebdn i el pressupost disponible. A què esperen?

No abaixem la guàrdia: #1000donacionsdiàries

Ep, donar sang és urgent. De fet, calen 1000 donacions diàries i portem alguns dies per sota d’aquesta xifra. Un recordatori oportú: és fàcil reservar l’hora i complir amb aquest deure ciutadà.

Aquesta setmana també ha estat actualitat:

  • el dia del Medi Ambient, a Badalona amb tants pendents, però també amb una societat civil cada vegada més ben organitzada.
  • Corrents de fons: una cinquantena d’alcaldesses i alcaldes de Catalunya per una gestió pública de l’aigua. Interessant com es van articulant alguns consensos en el municipalisme de clau republicana.
  • Un tema d’interés: Les dades avalen (per ara i amb el precari ‘permís’ del TC) l’èxit de la regulació dels lloguers. Un tema amb important implicació metropolitana.

I també:

Més sobre el resum de la setmana 22 de 2021, en la newsletter del dilluns.

Qui era Pedro Rovira? Raons per no deixar passar la nova expo del Museu

El Museu de Badalona commemora aquest any el centenari de Pere Rovira i Planas (Badalona 1921-Badalona 1978) amb una exposició i la publicació d’un llibre. Pedro Rovira (era com es donava a conèixer) es va formar a París i, en tornar el 1948, va fundar el seu propi taller d’alta costura a Barcelona, tot i que va continuar vivint a Badalona, i amb el temps esdevindria un dels grans de la costura a l’estat. A continuació cinc raons per no deixar-se perdre aquesta exposició:

  1. Perquè sempre està bé fer un lloc per les coses boniques: vestits guardats com tresors i passats de generació en generació, estampats i teles precioses que semblen haver atrapat discretament secrets i promeses… entre les peces de Pedro Rovira quasi és com si sentissis una brisa llunyana d’aquell temps en què cada cosa tenia el seu lloc… i cada lloc, la seva cosa. És veritat que tot plegat és un joc, un miratge, en el què per una estona ens plau jugar i per uns instants els maniquins sembla com si gairebé ens proposessin un ball… el món que ens mostra al Museu de Badalona és tan ideal com, de fet, idealitzat. Impossible, de fet.
  2. Però tan se val, perquè més enllà de la seductora artificialitat de la moda, el Museu continua fent molt bé i amb altíssim nivell el que s’espera d’un equipament cultural de proximitat: contribuir a educar la mirada, acompanyar-nos en la descoberta de persones i costums en tota la seva diversitat. I en aquesta ocasió se serveix de la moda i el tèxtil, explorant una via interessantíssima per saber més de qui som fent un viatge de fora a dins d’un armari.Tot plegat Continue reading →

Incerta glòria

El resum de la setmana amb la història d’un graffiti, d’un graffiti literari. L’art urbà convertit, de nou, com tantes altres vegades, en intervenció artística. Aquesta pintada, amb el títol del clàssic de Joan Sales, es pot observar al Torrent de Vallmajor (però també al lateral de l’autopista direcció Maresme, a l’altura de Coll i Pujol) i és obra de Martí Noy. Aquí podeu repescar el seu origen i sentit.

🖇 Més sobre la setmana 21 de 2021 al butlletí dels dilluns de Mailchimp. Accessible i subscrivible en aquest enllaç.

Dylan 80 anys

CeDum8PUUAAkF1-

My back pages. Serveixin aquestes llibretes de Dylan per homenatjar un dels grans artistes vius i que avui, tan esquiu com sempre, ha fet 80 anys. “Hi ha una frase molt bonica en una de les cançons de l’últim disc de Bob Dylan. ‘I’ve got the blood of the land in my voice’, tinc la sang de la terra en la meva veu. Correspon a ‘I feel a change coming on’ i es pot trobar a Together Through Life. És una frase bonica perquè evoca la idea del cantant que és en la mesura que és d’un lloc; el compromís invisible amb l’arrel, la terra i la sang. Però aquesta frase també explica bé qui és, o qui vol ser, Dylan, el rei dels trobadors. En l’enrogallada veu de l’artista trobem les ombres de tants i tants personatges: res més, insisteix ell sense que ningú l’escolti gaire, però també Continue reading →

De quan el risc funciona: el cas de Can Mercader

Fa uns dies, vam estar passejant amb l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas per Can Mercader, #Badalona. Ella avui diumenge ha fet aquest article tan bonic i interpel·lador al Diari ARA; d’una arquitectura que fa ciutat, fins i tot quan en trenca les línies previsibles. D’aquest ‘sub’barri a Casagemes, popularment se’n diu també els pisos de la Caixa, obra de Francesc Joan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira y Joan Antoni Padrós Galera i construïts entre els anys 1964-1975, aquí en podeu ampliar la informació sobre detalls constructius i altres. En aquest altre enllaç hi ha “Can Mercader, principis del moviment modern i la interbau aplicats a Badalona”, de Miquel Feliu (treball de final de màster per l’ETSA La Salle). Continue reading →