Segones parts que sí que són bones

Captura de Pantalla 2021-09-27 a les 16.47.24

Primera capítol de la col·laboració que he encetat amb el magazín matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Carles Tornero. Amb una periodicitat variable, però que estarà entre les tres i quatre setmanes, aniré desgranant per espai de vint minuts diferents llistes de cançons amb temàtiques i enfocaments diferents. He començat aquest dilluns amb aquest primer capítol dedicat a les cançons amb seqüèl·la.

Què va passar amb Pedro Navaja realment? És possible que el seu ‘diente de oro’ tornés a ‘iluminar toda la avenida’? Quines serien les paraules de Luka ja gran, al girar la vista a la seva vida passada? Quina és la darrera parada del Malson per entregues de Serrat, i perquè és un dels seus millors i més personals temes? Com va acabar la Judy, la noia que va robar el novio a la cantant de It’s my party? Tot això, més la la participació del Major Tom de Bowie i la Peggy Sue de Buddy Holly, en un capítol que té també propina en forma de llista d’spotify (se’ns va fer curt!). Que el disfruteu!

Aquí podeu ampliar informació:

El Sant Josep com a símptoma

[Article publicat al Línia Xarxa el 21 de setembre de 2021]

Uns nens i nenes entrenen a bàsquet a la plaça de la vila de Badalona. Una imatge bonica, captada per les càmeres i gaudida també per molts passavolants. Ja s’ho poden imaginar: és un lloc cèntric, d’un potent simbolisme i, sense saber-ne el context, tot convida a un cert optimisme. Un entrenament a peu de carrer que reivindica aquella Badalona confiada i satisfeta, la del bressol del basquetbol.

I, tanmateix, és una imatge trista. L’entrenament a l’aire lliure és l’indicador eloqüent d’un fracàs col·lectiu. A la ciutat de les cistelles, cada vegada és més difícil trobar-ne una en condicions (el vandalisme i la desatenció en el manteniment ofereixen avui un panorama descoratjador) i un dels seus clubs històrics –el CB Sant Josep– es troba atrapat en un entramat jurídic kafkià, propiciat per un enrevessat històric entre entitat i propietari (església) complicat encara més per una operació immobiliària en marxa i una administració frívola i erràtica. Fruit d’això, el Sant Josep ha de tancar el seu camp. La gent del club es queixa amb energia, imaginació i responsabilitat (han invertit 30.000 euros en arranjar el camp seguint les indicacions municipals), però topa, impotent, davant d’una situació de bloqueig, malauradament ben coneguda al municipi.

De fet, aquest article no va del cas del Sant Josep, sinó dels Sant Joseps que conviuen a la ciutat. I per fer-ho, és important posar el focus en les debilitats estructurals que han propiciat el cas, perquè podríem parlar també de la Mobba, de Continue reading →

Enllaços penjats en un suro virtual

Al meu ‘pinboard’ (que es podria traduir per ‘suro’) vaig penjant diferents notícies sobre temes diversos que em semblen rellevants o interessants (que les pengi no vol dir que les comparteixi, senzillament que per una raó o altra en el seu contingut trobo algun punt d’interés). Des de l’època de l’enyorat ‘delicious’ m’agrada compartir continguts i sumar en una xarxa que també és plaça d’intercanvi (no només de retret i insult). Espero que aquest menú us desperti la gana de saber més.

+ En relació l’habitatge.
+ En relació a l’urbanisme o a la manera com ens organitzem.
+ En relació a la cultura, a les xarxes o a la política catalana…

… i aquests dies, un link per descobrir algunes de les lectures que ens esperen a la tardor que comença i un altre també ben actual al voltant de la reforma de l’aeroport.

Calidoscopi de lluites compartides

A favor sempre de les #lluitescompartides. En els darrers dies han coincidit diferents articles sobre la qüestió a diferents mitjans i a les xarxes. Per si voleu estirar el fil:

  1. “L’alternativa és la paràlisi dels blocs enfrontats i incomunicats, que és precisament on es troben còmodes els i les que aquests dies blasmaven les lluites compartides.” Article de Jordi Muñoz.
  2. Interessant com es complementava (dialoguen, d’alguna manera, malgrat, segur, alguns punts de discrepància) l’article del Jordi Muñoz a l’ARA amb aquest altre del Marc Andreu a El País.
  3. Un article que suscitava un breu fil de resposta del Jordi Lon.
  4. “Acceptar la diversitat, buscar objectius que puguin ser desitjats per diferents tipus de perfils i col·lectius, construir la lluita de manera inclusiva i democràtica…” Interessant contrapunt de Jordi Mir al Nació Digital.
  5. Un article meu de principis de 2013, que apuntava ja la idea de les lluites compartides, des d’una perspectiva metropolitana.

Continue reading →

#RockANDllibres: viatge entre lletres i músiques

Disseny de Sonia Pulido per a l'FNAC.

Disseny de Sonia Pulido per a l’FNAC.

L’estiu passat vaig fer aquest fil de tuits durant el mes d’agost. Cada vespre una cançó que enllaça rock i llibres. Aquí les teniu aplegades:

  1. Carson’s Blues. “Cause nothing that is human | Is alien to me | I talk to strangers, strangers, strangers | One at a time.” An evening with Carson McCullers, un disc de 2016, basat en una obra de 2011 escrita per Suzanne Vega.
  2. Shakespeare’s Sister. Morrissey i les seves trampes. El Shakespeare de la cançó en realitat, amb el permís de la Woolf, fa referència a un personatge de Figuretes de vidre de Tennesse Williams. Single de 1985 que va donar nom al grup de pop Shakespears Sister.
  3. Writer’s Minor Holiday. “Where the plot lines are like dead ends”… un verset del Continue reading →

Llibres viatgers (llista de llistes)

Eiko Ojala | The Guardian

+ I a la llibreria de confiança, El Saltamartí, també aquest llistat amb recomanacions estivals de literatura infantil.

Una escola per 'gestionar' la realitat

Presentació a Espai Abacus, 15 de juliol. Foto: Marc Puig.

Ho diu bé l’Abla Alfageme, prologuista del darrer llibre d’Oriol Junqueras: l’Oriol és un narrador d’històries. I d’històries va Contra l’Adversitat, disperses amb murrieria en un petit volum que és una peça molt singular d’entre els seus darrers llibres, i que se situa a una distànica del que habitualment es coneix com els llibres del procés (tanmateix, hi ha comptades, per bé que sucoses i afilades incursions en el comentari d’actualitat per exemple en l’apunt titulat ‘Només dialoguen quan s’hi veuen obligats’, de la pàgina 115 o ‘Per l’amnistia’, a la pàgina 172).

En realitat el llibre funciona més enllà del procés, tot i que aquesta és en bona part l’adversitat personal que a través de la condemna injusta sobre la seva persona fa de fil conductor de les reflexions de l’historiador i polític.

Hi ha diverses capes en les prop de dues centes pàgines del llibre editat per Ara Llibres, i que funciona a la vegada com un compendi de reflexions, un original exercici memorialístic, un recull epistolar, un aiguabarreig d’anècdotes i un homenatge, que és també una mica una reivindicació: als llibres –tan presents al Continue reading →

Dels molts consensos necessaris per ‘fer país’

Consensos que són urgències. Del necessari enfortiment de l’agenda nacional de polítiques socials. Escenari prometedor, que continua requerint molta generositat, visió i voluntat política. Aquest és l’article que avui em publica el Línia Xarxa. Continue reading →