L’impacte de les eleccions municipals a Badalona encara és massa recent per fer les valoracions reposades que l’escenari polític que n’emergeix demana, però aquests primers dies diferents mitjans m’han demanat una valoració. Són les següents:
A vegades l’artista no en té prou amb el diccionari i ha de tirar d’inventiva: paraules i expressions inventades, onomatopeies impossibles. Un recorregut per les cançons on les paraules són el de menys… o el de més! Darrer capítol de la temporada de Cançons per a explicar el món per a Badalona Matí (aquí els pots escoltar tots), amb les aparicions de Mary Poppins, les Crystals, Otis Redding, Gene Vincent, Little Richard i… Tom Waits. De regal una de les cançons més boniques dels darrers temps, cortesia de Jesse Winchester.
👉 Article publicat al Línia (7.6.2023) I quan va despertar de la campanya, la ideologia, tossuda, indiferent, seguia allà. El primer aprenentatge en la Badalona de l’endemà del tsunami PP a la ciutat serà entendre que una cosa és la campanya articulada al voltant de l’amigable i exitós ’badalonisme’ (un artefacte útil en la seva ambigüitat) i l’altra el que passarà a partir d’ara quan passem dels eslògans als fets.
El Partit Popular ha aconseguit per encerts propis —i també per incompareixença dels altres— quadrar un cercle impossible: haver governat la ciutat quasi sis dels anys que van del 2011 fins l’actualitat i, en canvi, presentar-se a la ciutadania com una ‘nova solució’, sense assumir cap responsabilitat en l’actual col·lapse municipal. Més encara: el PP ha fet que el seu perfil gestor (que mai ha estat acompanyat per resultats tangibles, per cert) i l’agenda estudiadament multicolor dels darrers mesos amagui la realitat d’un discurs polític molt menys amable en termes socials i comunitaris i aquest sí, sense tantes floretes; un discurs que ha anat penetrant, lluny de la mirada d’analistes i politòlegs. (continua)
La campanya multicolor Xavier Garcia Albiol i el seu eslògan ‘de bon rotllo’ (quin cínic contrast amb el Limpiando Badalona) s’ha transformat en qüestió d’hores en un prepotent i aclaparador blau Gènova imprès al mapa de la ciutat, almenys durant els propers quatre anys. El PP té des d’ahir el doble de regidors que tota l’oposició sumada i s’ha imposat en tots els barris de la ciutat. De fet, en 23 dels 28 barris electorals (administrativament la ciutat està dividida en 34 barris) el polític populista ha situat el seu hàbil ‘Badalonisme’ per sobre del 50% dels vots, pulveritzant totes les prediccions i enquestes publicades.
Tres dels cinc barris per sota de l’omnipresent 50% conservador són al cor de l’anomenat centre de Badalona (Casagemes, Centre i Dalt de la Vila), zona zero del sobiranisme a la ciutat, i on tanmateix el PP ha aconseguit situar el seu projecte per sobre 30% tot obtenint, sí, la fita simbòlica de ser-hi primera força. Als barris del Centre de Badalona, Garcia Albiol duplica el percentatge respecte 2019: és el cas de Casagemes, el gran graner independentista de la ciutat, en què passa del 14,02 al 32,70%
Són les dues Badalones que tant han explicat la política a la ciutat durant tants anys i que (continua)
És alleujador comprovar com les propostes de les entitats civils per les eleccions municipals 2023 estan lluny de la subhasta dels partits d”a veure qui promet més’ i se centren, principalment, en exigir polítiques públiques de qualitat, planificades, ben dotades i sostingudes en el temps.
A continuació el recull que he anat fent amb aquestes propostes més enllà de l’efímera realitat de la campanya:
Habitatge i pobresa energètica
En clau habitatge, les nou mesures del Sindicat de Llogateres. D’altra banda, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona va elaborar aquest document amb el títol ‘Com garantir l’habitatge a Barcelona? Propostes per garantir el dret a una llar des del municipi’.
El de l’habitatge ha estat un dels grans temes de campanya i ha propiciat un debat prou interessant. Aquest convocat per la Xarxa d’Economia Social, l’Observatori DESC i altres entitats i del qual Crític va fer-ne un bon resum.
L’Aliança contra la pobresa energètica ha treballat un document amb propostes sobre un dels grans temes ‘tapats’ en l’agenda municipal. En relació al mateix tema, la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) té una proposta municipalista. És aquesta.
“La nostra activitat no ens permet parar a reflexionar, sempre anem d’una emergència cap a una altra. Tot aquest treball que s’ha fet ens permetrà, a partir d’aquí, veure i contrastar coses.” Aquestes paraules de Carles Sagués de Sant Roc som Badalona serveixen per contextualitzar l’informe sobre habitatge a Badalona que, amb una mirada molt centrada a la zona sud de la ciutat, intenta donar elements de diagnosi i apuntar propostes de futur en clau vivenda. Un document, encarregat i promogut dins el grup d’habitatge de la Comunalitat Badalona Sud, en què he pogut treballar, i que vol ser un punt de partida que sumi per què Badalona tingui les polítiques públiques en relació a l’habitatge que mereix… i que necessita!
La foto que il·lustra aquest article té tot just una setmana. Mostra el panell informatiu que hi ha a l’entrada de la biblioteca de Lloreda, a Badalona, i en el qual, sota el títol de Les biblioteques de la zona, es mostren les dades bàsiques dels centres de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Són equipaments de diferents municipis que operen en el gran continu urbà –dens, complex i sovint oblidat– al nord de Barcelona i que darrerament hem batejat com a Baix Besòs.
La imatge subratlla la lògica territorial dels equipaments metropolitans que, com es veu a la imatge, conformen un conjunt de nodes que desborden els límits municipals. En aquests dies de precampanya electoral en què la mirada urbana es perd entre promeses efímeres, el llistat de biblioteques interpel·la a revisar el nostre paisatge quotidià. És, aquesta, una invitació oportuna a reivindicar una realitat urbana en forma de xarxa i que és plena d’oportunitats.
I, tanmateix, la foto mostra un potencial més que no pas una realitat. (Continua)
Els dubtes de Lou Reed sobre l’aventura de tenir un fill, el peregrinatge iniciàtic de Paul Simon i el seu ‘nine years old boy’ a Graceland, els gegants de Sanjosex, el noi batejat com a Sue de Johnny Cash, els mapes llençats de Josele Santiago, el pijama del petit de Paul Weller i altres maneres de viure la paternitat en una cançó, amb el permís de la família Wainwright, avui al magazine matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Núria Rodríguez.
Amb el permís de l’estimada audiència, un episodi dedicat al Marcel i en Zuber i el seu petit tresor Gabriel!
Avui tanquem la sèrie de tres capítols de Cançons per explicar el món dedicades al món literari. Vam començar escoltat nou cançons sobre el fet literari –que anaven des d’un elogi a les llibreries, a una carta d’amor a una bibliotecària, a l’ús controvertit d’una coma o a la relació entre autor i lector–… i així vam passar de Ron Sexshmith a Paul Simon, passant per Patti Griffith, els Brighton 64 o els Vampire Weekend. La setmana passada vam recórrer les ‘biografies’ de diferents autors, a través de les cançons que diferents autors els havien dedicat: Green Red, Amy Rigby, Bruce Springsteen, Astrud, Els Amics de les Arts o els Smiths, que ara escoltavem.
I avui continuem aquest fil de lletres i ens centrarem en intèrprets badalonins que han adaptat poemes d’altres autors, o intèrprets d’altres llocs del país que s’han fet seves paraules i versons d’artistes d’aquí. Un recorregut per Maria Arnal, Miguel Poveda, Pau Riba, Teresa Rebull, Raimon… i amb una estrena una mica especial, cortesia de Martí Serra.