El desallotjament de la solidaritat

“El desallotjament més gran de la història” o el fracàs social més gran de la política?

Convertir un drama humà en gasolina electoral no soluciona cap problema, només el desplaça i l’agreuja. Desallotjar persones sense oferir alternatives és protegir la desigualtat estructural. No acceptem marcs que ens volen petits i dividits; el futur es construeix des de la col·lectivitat.

Article d’urgència publicat avui al Línia:

Continue reading

Política i salut mental: preguntes que incomoden

La reaparició de l’exalcalde de Badalona, Àlex Pastor, trencant el silenci sobre la seva abrupta sortida de la política arran de la seva detenció l’abril del 2020, ha posat sobre la taula un debat pendent i incòmode. Les seves dures confessions sobre la depressió i l’addicció a l’alcohol que patia, i la consegüent reducció a un simple estereotip per part de la societat, no només generen interès per la història personal, sinó que obliguen a una reflexió més profunda i necessària sobre la salut mental en el món polític.

Llegeix l’article publicat al diari Línia a continuació.

Continue reading

Cançons sense fronteres

Cada mes, el pòdcast “Cançons per explicar el món” convida a fer una trobada entre l’actualitat i les melodies que li donen veu. En el darrer episodi, ens endinsem en el camí més antic i valent de la humanitat: la recerca d’una vida millor, una història d’immigració o potser millor dit d’immigracions. Vet aquí un mosaic sonor d’esperança, amargor i, sobretot, de lluita per la dignitat i els drets humans… que ha coincidit amb el ‘Turn de volume up’ de Zohran Mamdani, tot just elegit futur alcalde de Nova York, unes poques hores abans de l’emissió en directe de Badalona Matí (94.4 FM), conduït per Núria Rodríguez.

Continue reading

La instrumentalització d’una crisi: el cas B9 a Badalona

[ Article publicat al Línia ]

El cas del B9 a Badalona, l’antic institut en desús que des de fa dos anys acull en un precari assentament diversos centenars de persones migrades en situació irregular, és la manifestació eloqüent d’una política de ciutadania fallida. Aquesta crisi humana la podem analitzar des de dues perspectives: la primera, des de la crua realitat del seu impacte dramàtic en la vida d’unes persones; i la segona, a partir de l’explotació política que se’n fa.

L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.

L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.

Aquest article se centra en aquest darrer angle i intenta ser una dissecció de l’estratègia comunicativa del govern del PP a Badalona, en un tema de gran pes en el seu projecte de ciutat (i en sintonia al relat de les noves dretes extremes a l’ús). Al voltant del campament al B9 trobem desplegat tot un seguit d’accions orientades a maximitzar beneficis polítics (no pas a solucionar res).

A continuació, algunes claus per entendre com funciona, a la manera d’un (hipotètic) manual:

Continue reading

Cançons darrera el ‘sí, vull’

El “Sí, ho vull” amaga en realitat moltes capes de significat. En la darrera edició de Cançons per explicar el món a Badalona Matí (94,4 FM), el programa conduït per Núria Rodríguez, situem el focus en un dels rituals socials més antics i analitzats: el matrimoni. Però no des de la perspectiva de la lluna de mel, sinó de tot allò que s’hi pot amagar al darrere. Casar-se esdevé a voltes un mirall de les nostres pors i desitjos, i fins i tot pot esdevenir el termòmetre de l’estat de salut de la nostra societat.

Continue reading

García Albiol, el gra i la palla

García Albiol, el bastó i la pastanaga, en expressió de Francesc Valls a El País, ha tornat a tenir els focus de l’actualitat nacional en les darreres setmanes. No ha estat el tardeo –exhibició de fast cultura per a les multituds marca de la casa– ni l’enèsima andanada contra l’immigrant pobre –amb què salpebra les seves xarxes socials–, sinó les entrevistes que va oferir a les dues ràdios públiques del país i en què, entre moltes altres qüestions, va reconèixer que el català mereix protecció perquè està en una situació complicada, i que ell està a favor de mesures per promocionar-lo. Es tracta d’un posicionament calculat? D’un error comunicatiu? D’una cínica frivolitat? (continua)

Continue reading

Cultura en disputa, alguns apunts breus

Els joves volen més cultura, la volen en català, arreu del país i accedir-hi sense barreres econòmiques. Molt interessant l’estudi encarregat per l’Escola de Formació Guillem Agulló i Òmnium i amb un títol que ho diu tot (i bé): Cultura en Disputa. A continuació uns breus apunts (i l’enllaç per descarregar l’enquesta).

Continue reading

Nou ‘univers’ informatiu, aposta de país

Cada vegada més, les audiències que segueixen l’actualitat són menys conscients del mitjà concret del qual obtenen la informació: la identificació amb una capçalera perd força davant la voluntat —i també la necessitat— de trobar continguts allà on passem més temps. Plataformes globals d’entreteniment quotidià, com Instagram o TikTok, s’han convertit en espais centrals de consum informatiu, tot i que no estan subjectes a cap codi deontològic i operen amb algoritmes opacs i interessats. El panorama és encara més complex: conviuen avui dues tendències aparentment oposades, però complementàries. D’una banda, la conversió de la notícia en arma de combat ideològica i de desgast polític (les notícies falses circulen arreu, també en canals de missatgeria fora del radar; molt interessant la unitat 3CatInfoVerifica en aquest punt, per cert). De l’altra, la saturació informativa que empeny molts ciutadans a desconnectar deliberadament de l’actualitat, autorestringint-se el volum de notícies que reben. (continua)

Continue reading

Quatre àlbums per després de ser mares

Hi ha moments vitals que canvien per sempre la manera com mirem el món. Passar de fill a pare o mare n’és un. La maternitat és un punt d’inflexió que sacseja rutines, prioritats i llenguatges i també és (o pot ser) motor creatiu. Reprenc una nova temporada a Badalona Matí del meu espai mensual ‘Cançons per explicar el món’, amb quatre discos que comparteixen aquest fil conductor: àlbums concebuts després que les seves autores esdevinguessin mares i que, d’una manera o altra, reflecteixen l’impacte d’aquesta nova condició. Quatre veus molt diferents —Laura Marling, Anna Andreu, Natalie Merchant i U.S. Girls—, però travessades per una mateixa experiència: la maternitat com a inspiració i mirada artística.

  • Laura Marling – Patterns in Repeat (2023): La cantautora anglesa va escriure aquest disc després del naixement de la seva primera filla. És una obra íntima (podríem dir fins i tot domèstica) que parla del cicle de la vida, de les rutines i de les herències emocionals. En una de les cançons, Marling canta: “Tenir els teus fills, el teu ramat d’ocells / La teva branca entre el bosc… Un patró que es repeteix i mai no s’acaba”. La música esdevé aquí un relat sobre com allò més quotidià pot adquirir dimensió poètica, i com ser mare o pare és també, d’alguna manera, repetició i connexió amb la llarga cadena de les generacions. (continua)
Continue reading