Category Archives: Retalls

Un disc de Nadal diferent

Posted on by
Reply

Tinsel & Lights, de la Tracey Thorn (Everything but the girl) és un dels millors discos de Nadal ever, tant que també és indicat per als que aquestes festes… pse. Intel·ligència i sensibilitat sense sucres afegits. Darrer espai del 2024 a Badalona Matí. El podeu escoltar aquí.

Conté dos temes propis amb fusta d’estàndard, i versions exquisides de Magnetic Fields, Ron Sexsmith, Low, Randy Newman, The White Stripes, Dolly Parton, Sufjan Stevens i Joni Mitchell. En aquest enllaç ella mateixa explica el sentit del disco.

No és un disc molt alegre, cert, però és un autèntic tresor… amb lloc destacat en el meu TOP personal de christmas album conjuntament amb els de Nick Lowe, Phil Spector, Vince Guaraldi, Sufjan Stevens, Beach Boys, Andrew Bird, Ella Fitzerald… Els podeu recuperar en aquest programa de fa un parell d’anys.

Si voleu recuperar altres capítols de Cançons per explicar el món a @BadalonaMati amb Núria Rodríguez, podeu triar i remenar en aquest link.

Punt i final feliç al ‘cas antenes’

Posted on by
Reply

El ministeri fiscal ha retirat la seva acusació en el cas de les antenes a #Badalona. Punt i final en un tema que mai hagués hagut d’arribar fins a la sala de vistes. Quatre reflexions, comparties a xarxes just es va conèixer la notícia (el vídeo és de l’entrevista telefònica que m’han fet aquest matí):

  • Estic molt content, el judici ha servit per demostrar (encara amb més claredat) quin va ser el meu paper en aquest assumpte i fiscalia ha respost retirant l’acusació. Punt i final.
  • També estic enfadat, pel llarg temps en què l’acusació s’ha mantingut dempeus, amb importants efectes en la meva vida política i professional. És una pena avançada que a la vista de la precarietat dels fets de que se m’acusava resulta particularment injusta.
  • Un agraïment a tota la gent que m’ha acompanyat durant tot aquest temps: al meu advocat, l’Andreu van den Eynde; a amics i amigues, a la família, i als companys del govern 2015-18 a Badalona. El convenciment en la innocència de Josep Duran (una abraçada, Josep!).
  • Malgrat el regust agredolç que deixa tota aquesta causa, el servei públic val la pena! Jo vaig tenir la sort de servir la meva ciutat sis anys des del govern municipal, temps durant el qual vaig comprometre’m, en representació d’ERC, amb una altra manera de fer política, al servei de la gent. Vaig (vam) intentar-ho! Que ningú deixi d’intentar-ho!

L’Uri Soler a eldiario.es ho explica prou bé en aquest article. El Periódico o el Nacional n’han fet també seguiment diari i, naturalment, Badalona Comunicació.

‘X’ vs. Bluesky: arreu fins que calgui

Posted on by
Reply

Fins ara, la meva experiència a X –és a dir, al Twitter de l’època Musk– ha estat prou satisfactòria, almenys si m’ho miro des d’un punt de vista personal. He receptat silenci generosament a alguns comptes i n’he blocat d’altres ocasionalment, diria que gran part de les vegades de manera merescuda. Vaig saltant entre diferents llistes, pròpies i d’altres, privades i públiques, i miro de ser exigent a l’hora de seguir perfils. Intento no submergir-me en els abismes d’alguns fils de comentaris ni, en general, passar gaire estona fent scroll. X encara és, la majoria dels dies, un lloc mínimament interessant, i encara forma part de la meva recepta quotidiana per estar informat, explicar les coses que faig professionalment i participar en alguns debats que, segurament perquè tenen lloc a la meva pròpia bombolla, són, ben mirat, prou constructius.

Això és així avui, malgrat tot. I això és així… per ara. (continua)

Continue reading →

Contrastos musicals en l’era Trump

Posted on by
Reply

Un episodi molt centrat en l’actualitat, Randy Newman i el seu retrat de les inundacions que van negar Louisiana l’any 1927 (i en què, a més de la pluja va ser clau la negligència política) ens serveixen per connectar amb la Dana i el País Valencia. El gruix del programa, però, es dedica a repassar, a partir de diferents cançons, els Estats Units que tindran, de nou, Trump de president. A tribe called Quest i Kid Rock coincideixen en el nom de la cançó, We the people, però en res més. El seu és un retrat del país més poderós del món que no pot ser més diferent: inclusió vs. exclusió. També hi sonen altres artistes, com Steve Earle, Taylor Swift o els Lake Street Dive.

Música sobre el 7è art

Posted on by
Reply

Aprofitem la celebració del Filmets 50 anys per dedicar el Cançons per Explicar el Món al setè art. Ho farem amb Joe Jackson i el seu Happy Ending (perquè tothom vol un final feliç de pel·lícula a la seva història d’amor!) i la Song of the End of The Movie, una cançó preciosa de Joan Baez, i que ens parla al contrari de la que l’ha precedida de ‘mals finals’. També sonen That’s Why God Made the Movies de Paul Simon (el gran himne al cine com a ‘refugi’ emocional) i Los Fantasmas del Roxy de Joan Manuel Serrat (dels esperits del vell Hollywood que es resisteixen a morir). A l’episodi podreu escoltar igualment la Carly Simon i el seu You’re So Vain (dedicada a Warren Beatty), My Girl dels Temptations (representant al programa de la cançó que acaba donant nom a una peli), You Can Leave Your Hat On (dels temes que es fan famosos gràcies a un film, i que acaben sent conegudes com ‘aquella cançó que sonava en aquella peli, recordes?) o Highway Patrolman, de Bruce Sprinsteen (que va servir per inspirar el primer llargmetratge de Sean Penn, the Indian Runner).

Continue reading →

Quan la TV local incomoda

Posted on by
Reply

Hi ha un fals dilema implícit en la polèmica que avui afecta els mitjans públics locals de Badalona (més en aquesta notícia del Línia). El govern del PP a la ciutat ha decidit retallar més de la meitat de la durada del magazine de tarda, el referent Badalona Tres60, i deixar-lo sense una de les seves característiques més rellevants, l’efervescent directe… i substituir-lo per una cara franquícia especialitzada en el debat crispat (ells en diuen divers) i sense un arrelament a la ciutat (ni pel que fa als professionals ni pel que fa a la temàtica). Estem parlant d’OpinaCat, amb Carlos Fuentes, precisament l’espai en què Xavier Garcia Albiol tan es va foguejar dialècticament abans de ser alcalde i que ell mateix va premiar en el seu primer període a l’alcaldia (quines casualitats!); l’espai que, sembla, ara també el tindrà d’alcalde-tertulià. L’argument esgrimit pel govern conservador actual és que és una qüestió d’audiència i que, és clar, qui es pot dir no a tenir més audiència?

Però és un fals dilema, deia al principi de l’article. 

Per començar, Badalona Tres60 tenia en la seva franja i en la repetició una audiència estimable, molt per sobre altres produccions de televisions locals equivalents a Catalunya, i un impacte molt destacat en les desconnexions i material produït per a la Xarxa de Televisions Locals i que assegurava la projecció de la ciutat més enllà del terme municipal. I ho feia (continua)

Continue reading →

Música amb segell postal

Posted on by
Reply

Avui he fet de carter a Cançons per explicar el món del magazine de Ràdio Ciutat Badalona Matí. Hi he parlat de cartes, postals i felicitacions de nadal: material en vies d’extinció? No, almenys si és per l’Stevie Wonder, les Marvelettes, la Michelle Shocked, Tom Waits, Joan Manuel Serrat, els Who, els Box Tops o Bruce Springsteen…

Viure sense cotxe propi? Una experiència personal

Posted on by
Reply

Viure sense cotxe propi?, es preguntava fa uns dies aquest article d’El País. Fa un any que és el nostre cas. I estem contents. A continuació els nostres condicionants que ens han permès fer funcionar (i recomanar) l’aposta:

1️⃣ Som una família amb 2 nens de 9 i 12, jugadors federats de bàsquet (és a dir, que ens toca moure’ns pel país un parells de cop al mes) 2️⃣ Vivim a #Badalona, a 20m del però molt ben comunicats amb bus 3️⃣ Treballem a BCN i/o a casa (freelance) 4️⃣ Som socis de la cooperativa Som Mobilitat, tenim un vehicle elèctric compartit disponible a 10m de casa (una sort!), on hem pagat una mitjana de 200 euros al mes 5️⃣ Quasi no hem gastat en combustible (en el gruix de recorreguts no hem esgotat la càrrega de partida) i hem estalviat molts diners al mes: pàrquing, assegurança, benzina, manteniment… per no parlar del cost prorratejat d’haver comprat un nou cotxe o de les reparacions recurrents del que teníem (amb prop de 10 anys a les rodes) 6️⃣ Hem agafat més taxis dels que acostumavem, sí, i hem tingut la sort de tenir a disposició un segon cotxe petit dels meus pares, que hem utilitzat en (pocs) moments puntuals 7️⃣ Les vacances d’agost és el gran repte i on hem hagut de renunciar a l’electromobilitat compartida: fem un viatge anual a Galícia i hem hagut de llogar un cotxe convencional de benzina (el primer any) o que algú ens deixés el seu durant 15 dies (aquest estiu). No te teníem alternatives factibles (de moment) 8️⃣ Ens hem trobat molt poques vegades amb què ‘no teníem vehicle’: a #Badalona hi ha 4 cotxes disponibles (per ara, suficient!) però, això sí, en algun moment (molt puntual, però estressant) hem patit amb l’estat i desplegament de la xarxa d’electrolineres 9️⃣ No ens penedim de la decisió, però tenim clar que els nostres condicionants l’han fet possible; si més endavant les nostres vides o feines canvien, potser també ens tocarà reconsiderar-la. Ja veurem. 🔟Hem fet ‘comunitat’ amb la resta d’usuaris en els dos nuclis presents a la (meva) ciutat.

Entrenar la mirada

Posted on by
1

L’anomenada perifèria no descriu un territori de segona per si mateix sinó la relació de subordinació que un determinat indret té en una mirada determinada. Perifèria en relació a quin centre? A partir de quins criteris, o millor dit a partir de quines quotes de poder i influència, definim allò que va primer o va segon? No és ni neutral ni objectiu. A qui descriu la perifèria, per tant? Potser ens diu més coses del desconeixement o les prejudicis de la persona que l’empra, que d’aquella realitat que vol explicar.

Santa Coloma o Badalona són perifèria? Sí i no. Ho són en la mesura que se situen massa sovint al marge del relat principal i que la manera com són explicats és esquemàtica o estigmatitzadora, però no ho són en relació al seu pes o interès en la realitat d’un país. 

Per sort, cada vegada és més difícil adduir desconeixement de la realitat diversa i potent del projecte col·lectiu en moviment que som; i, sembla evident, perquè així ens hi convida la realitat quan parem uns segons per observar-la, que el que hi ha són altres centralitats possibles; que tot és una qüestió de punts de vista, i quan més calidoscòpica sigui la nostra mirada més ric allò que hi veiem.

Tres bones notícies recents, en aquest exercici (perquè és un exercici) de treure’ns mandra i llocs comuns per mirar d’una altra manera la realitat que ens envolta. (continua)

Continue reading →

El petit miracle de cada estiu

Posted on by
Reply

Un altre juliol. Toca agrair i reconèixer la tasca i el compromís de tantes monitores i monitors q un estiu més han assegurat casals, colònies i campaments divertits i enriquidors! Jovent + voluntariat, una estructura d’estat, q caldria fer més accessible (l’educació en el lleure és, tristament encara, un factor de desigualtat).

Gràcies, per la part q ens ha tocat, a l’equipàs increïble de l’esplai Cra-Crac de Badalona!