Una nova cimera del clima: llums (poques), ombres (massa)

Posted on November 21, 2022 by oriolllado

Fins aquí la COP27, la cimera del clima.

Pujant cap a Can Franquesa, a Santa Coloma. Foto: O.L.

Els resultats de la cimera (l’anàlisi en forma de fil de Didac Amat, un punyent article d’Andreu Escrivà, les valoracions informades d’Anna Perez i Olga Alcaraz i molt més), aquí.
Comença la trobada, les expectatives. En aquest enllaç podeu accedir a un breu recull de notícies i articles.
De tot plegat n’he parlat a TW recomanant diferents recursos i continguts, amb una mirada sobretot centrada en el tractament periodístic de la cimera i aquells enfocaments més originals. Ho podeu repescar aquí.
He actualitzat la meva llista a TW amb perfils de periodistes, científics, mitjans i institucions que habitualment piulen sobre crisi climàtica.
I finalment, al meu pinboard, podeu accedir a un llistat dels articles que he anat llegint sobre el tema i que m’han semblat interessants.

De quan et trobes l’ex

Posted on November 17, 2022 by oriolllado

En el capítol d’aquest mes de Cançons que expliquen al món, la meva col·laboració mensual al Badalona Matí de Ràdio Ciutat, convertirem l’estudi en consultori sentimental, almenys per una estona. Seguirem un camí de cançons, com sempre eclèctic, per aproximar-nos a una situació que tots plegats haurem viscut de més a prop o de més lluny… aquell moment, entre temut i esperat, entre imprevist i planificat en què ens trobem amb la nostra antiga parella pel carrer o en una festa.

Trobades amb regust de més, i amb ganes de brindis pels vells temps (aquí sonaran dues peces de dos grans escriptors del pop, Paul Simon i Ray Davies); moments d’alt dramatisme (aquí ningú superarà les marques de les llàgrimes de l’Smokey Robinson); venjances recargolades (made in La Casa Azul); mostres d’exhuberant empoderament postcrisi (amb l’apabullant Lizzo i el seu “Ja és refotuda hora”) o la virtuosa ‘En la que en Bernat se’t troba’ i el seu joc de punts de vista i un missatge a reivindicar per fer a una exparella: Gràcies!

En la secció d’avui, excepcionalment conduïda per la Tuti Garcia, per afonia de la Núria Rodríguez, no ens donat per gaire. Podeu recuperar el programa, accedir al guió i submergir-vos en la llista ampliada d’spotify.

Accedeix directament a la secció (10 minuts)
Llegeix el guió (que hem seguit, més o menys)
Submergeix-te en la llista d’spotify amb les cançons comentades (i algunes més)
Programa Celobert amb la mateixa temàtica (no coincideix cap cançó, però!)
Aquí podràs recuperar els altres programes

Ciutats que es donen l’esquena

Posted on November 2, 2022 by oriolllado

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Continue reading →

48h Open House, aparador d’arquitectura

Posted on October 24, 2022 by oriolllado

Aquest cap de setmana ha tingut lloc de nou el 48h Open House Barcelona #OHB22, el festival d’arquitectura a Barcelona, de nou amb seu a #Badalona (hi som des del 2016!). Són 10 propostes (dos itineraris i 8 edificis a visitar). Menys propostes que en altres edicions i cap novetat; però la cosa igualment ha tingut el seu interès. Aquí podeu accedir a diferents podcasts disponibles d’altres edicions i en aquest enllaç, conèixer el més destacat dels altres anys.

🧵 D’aquesta edició, algunes recomanacions, en clau Badalona.

1️⃣ El dipòsit de l’Estrella, amb capacitat per a 30 milions de litres d’aigua. Una infraestructura espectacular, també trist recordatori d’un pla de clavegaram local que cal actualitzar ja.

2️⃣ Un clàssic com Sant Jeroni de la Murtra. Especialment interpel.ladora la proximitat amb l’enorme i recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet (tb visitable), exemple eloqüent de patrimoni reinventat, viu i al dia. Tot un contrast.

Continue reading →

Discos dolents. Segur?

Posted on October 20, 2022 by oriolllado

El Cançons que expliquen el món d’aquest octubre proposa una breu selecció d’obres en què artistes sòlids i reputats no van estar en el seu millor moment, i per tant oferirem als oients una relació de discos que o bé van ser fallits, bé van ser incompresos i directament van ser ‘bandejats’ per l’afició i sovint pel mateix artista. Una llista que vol convidar a una reflexió que va més enllà. Visca les llistes, sí! Però que no t’impedeixin exercir el teu sentit crític… fins i tot en els pitjors discos pots trobar tresors… només visibles als teus ulls! La cosa va de Costello i el seu Goodbye Cruel World (“Congratulations, you have purchased my worst album”) al Selfportrait de Bob Dylan (“What is this shit?”) passant per Neil Young, Lou Reed, U2 o Bruce Springsteen. Per gustos, disgustos! I en els disgustos, a voltes, la sorpresa!

Escolteu l’espai en aquest enllaç.
I aquí escoltar les cançons.
En aquest link podeu repescar els altres programes.

Problematització de l’espai públic: sempre paguen els mateixos

Posted on October 10, 2022 by oriolllado

[Article publicat al Línia el dilluns 3 d’octubre]

En el primer mandat del govern del PP a Badalona es va practicar una estratègia urbana de problematització de l’espai públic. Tota una paradoxa, perquè allò que es propagava arreu i amb una certa complicitat veïnal era precisament el contrari. A Badalona es van convertir en sospitosos tots els espais que tinguessin un component comunitari. Un càlcul ben cínic per afavorir una resposta política que, més enllà de l’epidermis de l’aparent ràpida solució, va servir (i serveix) de ben poc. Eliminar els bancs on seure d’una plaça era la manera d’acabar amb el soroll d’aquell grup de joves que havien convertit l’espai en lloc de trobada en els llargs vespres d’estiu. Tancar l’aixeta de les fonts era la manera d’allunyar les persones amb dificultats per accedir a l’aigua corrent. Solució o trasllat del problema?

Badalona, en això també, feia punts de nou com a pionera de l’urbanisme hostil que, poc temps després, es practicaria contra les persones sense llar –per cert, avui ben vigent en ciutats de tot pelatge polític.

Cap d’aquestes preteses solucions serveix per a gaire res més que per traslladar o agreujar el problema. Un mal diagnòstic mai és un bon presagi. El problema no és el banc ni la font en si mateixos, ni el portal on aquella persona sense llar planta el Continue reading →

Himnes reinventats per a un setembre intens

Posted on September 22, 2022 by oriolllado

Reprenc la meva col·laboració amb Badalona Matí, aquesta temporada conduït per la Núria Rodriguez, amb una selecció de cançons polítiques, però no des de la perspectiva del cantautor i o el cantant protesta. En tindriem per triar i remenar, de Bob Dylan a Pink Floyd, passant per Public Enemy, Billy Bragg, Joan Baez, Woody Guthrie, Ani Di Franco, els Clash, Lluís Llach o Obrint Pas. Però avui us proposo un recorregut diferent. Artistes contemporanis que han versionat himnes nacionals o populars, oficials o oficiosos: anirem de Queen a Charlie Haden, fent parades a Randy Newman, Billy Bragg, Xesco Boix o Javier Álvarez.

Aquí podeu repescar el programa
Aquí consultar el guió
I en aquest enllaç accedir a una llista d’spotify amb les cançons comentades, i moltes propines!
I finalment, clicant en aquest link podeu recuperar els altres capítols.

Relleu, compromís i nova aposta professional

Posted on September 21, 2022 by oriolllado

Han estat uns mesos d’alta intensitat professional i política; avui dissabte 17 de setembre m’agafa el relleu en Marc Colomer q sabrà sumar amb l’equip de comunicació d’Esquerra Republicana de Catalunya (unes cracks! un gran projecte!). Aquesta setmana reprenc l’activitat professional, compromès com sempre amb el país. Som-hi!

👉🏻Notícia Consell Nacional d’avui.
👉🏻Notícia canvis a l’executiva.
👉🏻Recull premsa.
👉🏻Recull reaccions a TW.

I del camí que m’espera podeu seguir-ne pistes al meu linkedin (ja actualitzat) i als meus canals de telegram i newsletter. Ah, és clar, i a través d’aquest blog!

Drets grans per a ciutadans petits

Posted on September 16, 2022 by oriolllado

El meu darrer article al Línia Xarxa, amb referències a Tonucci (via Carles Capdevila) i la darrera enquesta de l’Institut de la Infància de Barcelona (IERMBCN).

Els infants són ciutadans de ‘ple dret’, però no sempre són tractats (i escoltats) com a tals. I és així com la ciutat perd l’oportunitat d’entendre i d’aprendre d’uns dels seus usuaris més avançats, exigents i imaginatius.

Fa uns dies, l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (més informació aquí) revelava algunes dades preocupants, fruit d’un treball molt interessant de l’Institut de la Infància de la capital. Les seves conclusions conviden a una reflexió que hauria d’interpel·lar també els municipis de l’àrea metropolitana.

Entre el 2017 i el 2021, el percentatge d’infants gens satisfets amb la seva vida a la ciutat s’ha quasi duplicat, i això que els nens i les nenes porten les ulleres de color de rosa gairebé de fàbrica. Hi ha una expressió tècnica (quasi poètica) que ho descriu: el biaix de Continue reading →

(És temps de) Kit Estiu 2022

Posted on August 1, 2022 by oriolllado

A continuació uns quants enllaços que us poden servir per fer-vos a la vostra mida i gust un itinerari de vacances, ara que per molts de nosaltres comença a córrer ja l’aire fresc de la desconnexió i tot convida a mirar-se les coses d’una altra manera.

El primer és un enllaç en construcció, on vaig aplegant diferents continguts ‘vacacionals’ de mitjans. Hi trobareu recomanacions diverses, propostes de sortida i alguna recepta d’aquelles típiques de ‘com fer el gaspatxo més original’.
El segon recull una llista personal de lectures per als que aquests dies estigueu pensant en quins llibres posar a la maleta. Si teniu algun dubte o voleu que afini alguna recomanació, feu-m’ho saber!
El tercer link és pels que tinguin ganes de submergir-se en l’actualitat i la reflexió. Hi trobareu els darrers articles publicats en diferents mitjans: sobre periodisme, urbanisme o àrea metropolitana. En aquest altre enllaç podeu ampliar alguns d’aquests temes (és un accés viu al meu pinboard).
També hi ha un espai de banda sonora. Al llarg d’aquest curs que acaba he anat fent a Ràdio Ciutat una secció sobre música una mica especial. Han estat mitja dotzena de programes de temàtica ben eclèctica (com la música que els ha posat l’ànima). Els podeu escoltar aquí i podreu fer un recorregut musical sobre l’urbanisme i l’arquitectura, cançons amb seqüela, versions que transformen la versió original, hits d’estiu…
I finalment, en clau Badalona: la programació de Viu l’Estiu i el programa de la Festa Major d’Agost.

oriolllado.cat

Category Archives: Retalls