Category Archives: Retalls

Mirant la ciutat (bon 2024!)

Posted on by
Reply

I d’altra banda, aquí una mena de balanç personal de l’any que ha acabat:

Han passat moltes coses en el meu 2023:

  1. he reactivat la meva carrera com a professional per compte propi, ja amb alguns projectes xulos en camí;
  2. he acabat el màster de l’Institut Metròpoli i he après a entendre millor la ciutat;
  3. he tornat a escriure anàlisi periodística (gràcies Sentit Crític);
  4. he continuat fent ràdio amb cançons per explicar el món a Badalona Matí;
  5. m’he reenganxat a Òmnium, mirant de trobar el meu espai per ajudar ciutat (#Badalona) i país;
  6. m’he tornat a aficionar a llegir el diari en paper i una mica com tots m’he sentit impotent amb tanta injustícia i tanta violència a prop i lluny de casa…
  7. Ah, i he vist molt de bàsquet amb el Círcol i la Penya;
  8. he fet un munt de fotos;
  9. he escoltat molta música;
  10. he llegit tot el que he pogut, fent un lloc a la novel·la gràfica;
  11. a casa hem jubilat el cotxe i ens hem passat a amb Som Mobilitat, per allò de que els petits canvis són poderosos.

Però m’han quedat un munt de coses per fer! Hola 2024! I que vingui la pluja!

Els meus discos de 2023

Posted on by
1
  1. The returner – Allison Russell (Fantasy)
  2. Keep your courage – Natalie Merchant (Nonesuch)
  3. I/o – Peter Gabriel (Real World Records)
  4. The Feminine Divine – Dexys (100% Records)
  5. Everything Harmony – The Lemon Twigs (Captured Tracks)
  6. You’re the One – Rhiannon Giddens (Nonesuch)
  7. The age of pleasure – Janelle Monáe (Atlantic)
  8. Seven psalms – Paul Simon (Sony)
  9. Real – Kirsty MacColl (Universal)
  10. Toda la vida, un día – Sílvia Pérez Cruz (Sony)
  11. Relentless – Pretenders (Parlophone)
  12. Multitudes – Feist (Universal)
  13. My back was a bridge for you to cross – Anohni and the Johnsons (Rough Trade)
  14. The ballad of darren – Blur (Parlophone)
  15. *Long way from home – JD Clayton (Mulberry Records)
  16. All the eye can see  – Joe Henry (Edel)
  17. Nothing lasts forever – Teenage Fanclub (PEMA)
  18. The 5th dimension – Meshell Ndegeocello (UMG)
  19. Moving on skiffle – Van Morrison (Exile)
  20. *Cap mal – Súper Gegant (Súper Gegant)
  21. Late developers – Belle and Sebastian (Matador)
  22. *Your mother should know – Brad Mehldau (Nonesuch)
  23. A symphonic Celebration – Joe Hisaishi (Deutsche Grammophon)
  24. Midnights – Taylor Swift (Republic Records)
  25. *Henry St. – The tallest man on earth (Anti)
  26. Folkocracy – Rufus Wainwright (BMG)
  27. Cousin – Wilco (dBpm Records)
  28. Fuse – Everything but the girl (Verve)
  29. *The wreckage – Sweet Baboo (Amazing tapes from Canton)
  30. Last chance to learn the twist – Graham Parker (Big Stir Records)

Altres també escoltats i prou gaudits!

  • *That! Feels good – Jessie Ware (Universal)
  • *Javelin – Sufjan Stevens (Ashmattic Kitty Records)
  • *Joy’All – Jenny Lewis (UMG)
  • *On pain – Lloyd Cole (Ear Music)
  • *Say what you like – Doug Paisley (Outside music)
  • *Smalltown Stardust – King Tuff (Sub Pop)
  • *The vivian line – Ron Sexshmith (Cooking Vinyl)
  • *Such ferocious beauty – Cowboy Junkies (Cooking Vinyl)
  • *Haunted Mountain – Jolie Holland (Cinquefoil Records)
  • *Summer of no light – The Natvral (Dirty Bingo)
  • *Bird Machine – Sparklehorese (Anti)
  • *She belongs to me – Cat Power (Domino)
  • *Grand Salami Time – The baseball project (Omnivore)
  • *A river running to your hearts – Fruit Bats (Merge)

No he pogut escoltar prou:

  • Yo la tengo
  • Rolling Stones
  • PJ Harvey
  • Boygenius
  • John Mellencamp
  • Madness
  • Ludwig Band

En record de Kirsty MacColl

Posted on by
Reply

Kirsty MacColl va morir sobtadament fa 23 anys, una mort que va trencar la singular carrera qu aquesta intèrpret i compositora, filla de la llegenda del folk britànic Ewan MacColl i elogiada i revindincada per grans noms com David Byrne, Bono o Billy Bragg, havia començat a finals dels setanta sota el paraigua de la millor new wave. La seva veu és molt coneguda –és la contrapart de Shane MacGowan a Fairytale in NY i el seu tema In this shoes? sonava a Sexo en Nueva York i ha viscut recentment una segona vida a Tiktok– però el seu llegat continua sent un dels secrets més ben guardats del pop, malgrat els esforços de gent com Guille Milkyway de La Casa Azul, que reivindicava el seu nom a Ellas cantan para mi, junt amb els de Nina Simone o Dusty Sprinfield. Al darrer Cançons per explicar el món, l’espai mensual a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, fa la seva contribució en record de Kirsty MacColl, a través d’una selecció de 4 cançons descobrirem perquè era una excel·lent compositora, una brillant lletrista i una intèrpret inoblidable.

Kit especial per seguir la #COP28

Posted on by
Reply
📷 Flickr COP28 / Mahmoud Khaled

“Protegim-nos front la decepció per tal de garantir-nos la capacitat de seguir treballant.”

Aquesta frase de l’article d’Andreu Escrivà a El Periódico del passat 29 de novembre obre aquest breu apunt que intenta aplegar algunes notícies i recursos d’interés per la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic de Dubai, la COP28, esdeveniment que resumeix a la perfecció el periodista de La Vanguardia Antonio Cerrillo aquí.

D’altra banda, també teniu aquest recull en construcció de notícies sobre la conferència, i aquesta llista d’X, l’antiga Twitter, amb més de 170 referències de periodistes, institucions i organitzacions que habitualment parlen de #crisiclimàtica.

Itinerari per la Badalona flamenca

Posted on by
Reply

Amb l’excusa del Dia Mundial del Flamenc, l’especial Cançons per explicar el món, a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, se centra aquest mes en aquesta expressió artística i la petja que ha deixat a la ciutat. Un itinerari en què descobrirem com Rosalía tenia com a referent el fons de flamenc de la Biblioteca de Sant Roc o els milers de persones que van acomiadar Camarón de la Isla en les seves darreres hores al voltant de l’Hospital Germans Trias i Pujol on va morir, un juliol de 1992. Hi ha un ecosistema a la ciutat –format per hermandades, peñas, tertúlias, aficionats, periodistes i, és clar, artistes!– que han generat un terreny molt fèrtil del qual han sortit grans noms com Miguel Poveda, el Yiyo o Jesús Carmona. Això i molt més al programa:

La ciutat sota el ‘relat’

Posted on by
Reply

– Article publicat al Línia.

Abans de començar, una advertència obligada. Aquest és el típic article en què un critica que es parli (massa) d’un determinat tema… parlant d’aquest tema (precisament). Però la cosa té, o hauria de tenir una dispensa, en la mesura que les línies que venen a continuació volen (ajudar a) plantejar una alternativa, un mecanisme de resposta a la pregunta que es va plantejant a la ciutat de Badalona en els darrers mesos: hi ha ciutat més enllà del que dicta la factoria de titulars de l’alcalde absolutíssim del municipi? 

La resposta és sí, que hi ha ciutat i no amb pocs problemes! I hi és, la ciutat, encara que la realitat del debat públic a les xarxes, als mitjans i fins i tot al plenari municipal s’entesti per terra mar i ‘X’ a convèncer-nos que no, que no hi ha ciutat més enllà de l’hegemonia de relat del PP i la seva capacitat per catalitzar tota discussió en còmodes i afavoridores (per ells) disjuntives: les darreres de les quals es conjuguen amb accent nadalenc: arbre gegant sí/no; tornemis sí/no. (continua llegint)

Continue reading →

Cançons sobre el quart poder

Posted on by
Reply

De la minuciosa lectura del diari dominical (“Well, it’s tuesday and I’m still not done”) de Loudon Wainwright III, entranyable reivindicació del temps en què el periodisme escrit ‘escrivia’ la manera de veure i interpretar el món; a la lliçó de Billy Bragg i el seu ‘It says here’, recordatori del pes dels interessos en els mitjans (i els seus propietaris); passant per Gil Scott Heron i el seu ‘The revolution will not be televised’, tan interessant encara per molts debats vigents. En el segon capítol de Cançons per explicar el món al magazine de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, dedicat al periodisme… temps també per als Rolling Stones i ‘Yesterday’s Papers’ –el periodisme aquí com a metàfora de l’amor passat– i per Ruben Blades que en el seu cas fa servir el titular d’un hipotètic diari com a element retòric per fer avançar una història –sempre excel·lent narrador–. I finalment, el camí a la inversa: la cançó que comença en un pentagrama i acaba convertida en article d’opinió. És el cas de ‘A few words in defense of our country’, de Randy Newman, i que el New York Times va publicar en la seva versió impresa pocs dies després de ser presentada en un concert al Carnegie Hall.

Nou focus per parlar d’ocupacions

Posted on by
Reply

Parlavem de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). No és un canvi de focus menor o innocent. Els darrers mesos hem viscut una mena de competició política a veure qui demanava més canvis legislatius o es dotava de més eines per fer front a l’emergència habitacional, però amb un estudiat (i descoratjador) canvi de subjecte a objecte. S’han promogut textos legislatius i diferents ajuntaments han posat en marxa unitats de resposta i fins i tot han definit regidories específiques. L’objectiu, però, no ha estat –ni és– el d’abordar el drama humà vinculat amb la dificultat d’un nombre cada vegada més gran dels nostres veïns i veïnes a un habitatge en condicions, sinó el de simplificar aquest repte colossal en una crua qüestió de seguretat al voltant de la gestió i conservació d’unes propietats. L’habitatge vist com una mercaderia, un capital, no pas com un dret. Doncs sí: vam començar parlant de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). 

Però no només això. Veiem cada vegada més com passem de puntetes per les raons estructurals que expliquen la crisi habitacional (la falta d’un parc de vivenda social, el col·lapse dels serveis socials, l’encariment de l’habitatge i els lloguers, les dificultats de regularització a que sotmetem una part de la ciutadania, la precarietat laboral que afecta en especial dones i joves…), mentre s’imposa un frívol seguidisme de les estratègies incendiàries de l’extrema dreta i els interessos empresarials de fons d’inversió i fabricants d’alarmes i que, a còpia, de tik tok han acabat arrossegant un ampli espectre polític. (continua)

Continue reading →

Un Garcia Albiol amb moltes vides

Posted on by
Reply

La gent de ‘Política i Prosa’ em van encarregar un perfil sobre l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol. No va ser una feina fàcil (aconseguir la distància necessària, un repte); si en voleu llegir el resultat, aquí el teniu. Brillant com sempre la caricatura de Luis Grañena.

Per raons d’espai no va poder ‘entrar’ la seguent postdata:

Conec Xavier Garcia Albiol personalment: l’he tractat com a periodista (si fa o no fa
ell va començar en política en el mateix moment que jo entrava al periodisme local) i
políticament hem estat adversaris alguns anys. Durant molt de temps, vam ser veïns
del barri de la Morera. No he escrit aquest article com a expolític o des d’una òptica
partidista, sinó amb l’ànim d’entendre i situar el personatge per a la gent de dins i
fora la ciutat on visc, Badalona. Espero haver-me’n ensortit.

Continue reading →

Itinerari gens patriòtic per no-llocs

Posted on by
Reply

Tornem-hi amb la secció Cançons per explicar el món, aquesta vegada amb un recorregut eclèctic i un pèl arriscat per vuit cançons que ens permeten reflexionar sobre la identitat i la pertienença a partir del no-lloc: del país inventat per Bert Kalmar i els germans Marxa amb Freedonia, al paisatge idealitzat dels inoblidables Family al “país de los sueños polares”, a l’utopia amb camisa hawaiana del Margaritaville de Jimmy Buffet o a l’Atlàntida d’Iggy Pop, tan mítica i tan llunyana. També el ‘no-lloc’ per antonomàsia, el Everybody knows this is nowhere de Neil Young, al lloc que podria ser qualsevol lloc d’Ani Di Franco i el seu clàssic Little Plastic Castle. Enmig, parades amb bons amfitrions com Joan Manuel Serrat o Elvis Prestley… que ens recorda que tots els ideals xoquen a vegades amb ‘adreces desconegudes’. Per cruel que sigui el ‘Return to sender’ no deixarem de buscar ideals –tinguin forma de país o de ciutat– fins a fer-los realitat.