Artistes parlant d'altres artistes a través de les seves cançons

La declaració d’amor dels Jayhawks a Victoria Williams; el pes de ser un “new Bob Dylan” lamentat per Loudon Wainwhright III; la crítica de Mary Lee’s Corvette a Elton John i les seves receptes d’amor que no sempre funcionen; la vacil·lada dels Sparks a Morrissey; el Roll over Beethoven ‘a l’anglesa’ de Richard Thompson, l’autocita de Bo Diddley i l’homenatge, entre la versió i la creació, dels Cowboy Junkies a l’Elvis Prestley. Aquest és el contingut del cinquè capítol de la meva col·laboració amb el magazine Badalona Matí de Carles Tornero.

Aquí el podeu escoltar (són 20 minuts).
Aquesta llista d’spotify recull les cançons comentades i moltes més!

I en aquest altre enllaç podeu recuperar la resta de programes.

Kit supervivència Sant Jordi'22

Aquesta és la collita de llibres a casa, 2022.

Torna Sant Jordi, aquesta vegada sense mascareta, i enmig d’una normalitat que es resisteix. La festa del llibre i la rosa no l’espatllarà ni l’incertesa ni quatre gotes, per sort. A continuació, alguns enllaços d’actualitat que recullen bona part dels especials dels mitjans amb el més destacat de l’edició 2022, i també amb algunes recomanacions persionals. S’inclouen també links en clau Badalona.

Recordeu, en tot cas, que a les llibreries Sant Jordi és… tot l’any!

 

 

Periodistes còmplices de ciutat

Va per tu, Marta Membrives (1971-2022)!

Té una agenda de telèfons ben peixada: el Pepe de l’associació de veïns del Turó, la Txell de la colla castellera nova, la Maria del bar de la Plaça Gran, l’Abdelkrim de l’AFA de l’escola de la Riera… Desendreçada, singular, aquesta agenda de telèfons és prèvia a l’arribada de Twitter i els DM; és un capital de gran valor… Però ben mirat potser tampoc és tan important. Perquè en el dia a dia de la periodista local moltes vegades no cal una trucada: el Pepe, la Txell, la Maria i l’Abdelkrim formen part d’una jornada laboral que en realitat no té horaris… Se’ls troba i hi parla a peu de carrer, davant del comerç, sortint de casa o passant per davant de la casa de la Vila.

De fet, la periodista va construint la notícia a partir d’una llarga conversa encadenada, plena de giragonses, i on les peces disperses van cobrant sentit a mesura que van encaixant. Indicadors de la bona feina feta? El desgast de la sola de la sabata i l’habilitat per parar bé l’orella. El subtil art de teixir un moment tranquil que convidi a la confidència. I la mirada curiosa i afinada per detectar un petit moviment rere la façana patrimonial on sembla que podrien començar unes obres, un cartell que Continue reading

Cançons que són una lliçó sobre teoria urbana

Música ‘urbana’ per un diumenge a la tarda. Cada mes i poc faig una col·laboració a la ràdio del meu poble (ejem), Ràdio Ciutat de Badalona. Enllaço algunes cançons que m’agraden a partir d’un fil conductor i aquest passat dilluns va tocar el torn d’una temàtica que potser us interessa als subscriptors d’aquest canal. El fet urbà, un divertimento que, amb les cançons de Mecano, Ry Cooder, Sisa, David Bowie o Arcade Fire entre altres em permet repassar/reflexionar sobre espai públic, gentrificació, sprawl…

La secció (són una mica menys de 20 minuts) i la podeu escoltar aquí directament.

I una llista a spotify, amb moltes més cançons també sobre la temàtica.

En aquest altre enllaç, la resta de programes anteriors. 

Cinc preguntes sobre el futur de l'autopista C31 a Badalona

Aquest és l’article que em van demanar els companys de l’Associació de Veïns de Dalt de la Vila a Badalona sobre un els grans temes candents a la ciutat. L’han publicat a la seva revista, la Costa del Meco. Aquí podeu llegir-ne la versió original.

Quan parlem del futur de l’autopista C31 és relativament fàcil posar-se d’acord en 1) el greuge que la va imposar (aquell urbanisme tardofranquista que inundava de ciment el cor de ciutats senceres sense ni tan sols preguntar als seus veïns i veïnes, com descriu bé un article recent de Francesc Alfambra a l’Independent); 2) la diagnosi sobre el seu impacte passat i actual (estan ben documentats els perjudicis sobre la vertebració urbana i la salut pública que ha provocat aquestes darreres dècades) i 3) un mínim consens al voltant dels objectius a atendre (acabar amb la fractura i l’amenaça ambiental i a la salut pública que suposa).

No és poca cosa. Però és insuficient.

Més enllà del greuge inicial, la diagnosi i l’acord en què alguna cosa cal fer amb la C31 hi ha algunes preguntes incòmodes que no hauríem de passar per alt.

Quina utilitat donem a l’espai recuperat? Quan diem que volem l’autopista fora el que estem dient en realitat –penso– és que no volem una via ràpida enmig de la ciutat que priorizi només el vehicle privat… Però més enllà d’aquest primer punt d’acord, tan genèric… què fem amb l’espai ‘alliberat’? Un passeig? Una zona d’equipaments? O bé ha Continue reading

Eix Besòs: transformacions de fons que no només són urbanístiques

[ARTICLE PUBLICAT AL LÍNIA XARXA]

Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.

Una i altra notícia subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que ha sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.

Que el govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica; i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà, en un govern de canvi format per Continue reading

Arpilleres, teixint comunitat

El Línia Xarxa em publica aquest elogi/reivindicació de les arpilleres, alguna cosa més que una tècnica tèxtil. Fil i trama que teixeix comunitat, per exemple des de l’Ateneu de Sant Roc. Tot aquest febrer al local d’Òmnium Badalona s’hi pot visitar una mostra molt i molt recomanable.

Continue reading

Repàs d'urgència: Soler i Amigó, llegat a Badalona

Del Joan Soler i Amigó i el seu llegat a Badalona i arreu… Alguns apunts solts:

A banda de l’obituari que vaig publicar a La Vanguardia el 3 de gener aquest dilluns m’entrevistaven a Ràdio Ciutat de Badalona per parlar de la seva petja a la ciutat. Podeu repescar-ho aquí:

D’altra banda, aquests dies, l’Enric Juliana i l’Albert Ibàñez també han escrit sobre en Joan. I finalment, dissabte passat es va fer una cerimònia a l’església de Santa Maria, emotiu i just, del qual podeu revisar-ne alguns moments aquí.

"Trobarem a faltar el teu somriure": reconeixement a Joan Soler i Amigó

+ Obituari publicat a La Vanguardia de dilluns 3 de gener de 2022; i en aquest altre enllaç un recull de reaccions a les xarxes. També és molt recomanable l’article de Guillem Vidal a El Punt Avui.

“Em cansa una mica parlar molt d’arrels. Penso que hem de pensar més en les llavors. Quin sentit tenen les arrels si l’arbre no creix i no fa fruits i ningú els aprofita?” Una frase punyent que sintetitza la singular manera d’entendre la cultura de Joan Soler i Amigó, escriptor, pedagog i folklorista –com ell encara es reivindicava– i que va morir ahir a Badalona als 80 anys. La cultura popular com una eina per fer país, per fer ciutat… des de les aules, des dels centre cívics o des de les festes populars; la tradició com un acte d’intercanvi, un exercici continu de crear i recrear.

Soler i Amigó va ser guardonat amb diferents reconeixements al llarg de la seva trajectòria: el 2006 va rebre el premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu monumental “Tradicionari”, compendi enciclopèdic en 10 volums, un autèntic referent en la matèria; i el 2018 va ser distingit amb Continue reading

El (meu) 2021 vist en una mica més d'una dotzena d'articles

Un any intens políticament des d’un punt de vista personal. El 6 d’abril passat feia pública la meva renúncia a l’acta de regidor d’ERC a Badalona (aquí podeu recuperar els arguments) després d’un llarg procés de reflexió política amb un allunyament progressiu de la línia política de l’executiva local. El meu compromís republicà agafava una nova derivada uns dos mesos més tard amb la meva incorporació a la direcció nacional d’ERC com a vicesecretari general de comunicació i estratègia electoral.

Hi ha moltes maneres de resumir l’any que acaba… a continuació els 13 articles que he publicat aquests darrers mesos a publicacions com Línia (la majoria), Público o l’Independent. És una bona manera de repassar com he vist les coses en un any en què la inestabilitat política ha continuat (i de quina manera!) a la meva ciutat i en què els grans reptes urbans han mantingut la seva urgència (l’habitatge, la desigualtat, el repte climàtic, el debat metropolità). Aquí els podeu llegir!

I des d’un punt de vista cultural, a continuació teniu els meus llistats del més destacat quant a: