V: escola de ciutadania

#veigV


#veigV

Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:

1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.

2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de Continue reading →

V: escola de ciutadania

#veigV

#veigV

Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:

1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.

2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de la demostració. La V serà estudiada per si mateixa com una inèdita acció política.

3. La festa començarà al matí, com va passar el 2012 (a Barcelona) i el 2013 (arreu) i perquè per a molts la Diada serà (també) un dia bonic, alegre i EMOCIONANT. Estem cansats, potser; però no hem perdut el bon humor, l’alè íntim de l’anticipació i una certa tendresa (que caldrà saber modular). El somriure i les ganes de sumar continuen sent, tres anys després, les nostres eines més poderoses. I de solvència contrastada. Vegeu: l’acte de Súmate el passat dissabte (aquesta foto ho explica per si sola) i la ironia com a resposta davant dels intents de manipulació o de guerra bruta amb l’ANC perpretats aquesta setmana.

4. En la V tornarem a trobar els múltiples accents del país, i malgrat bona part de la gernació serà dels grocs o els vermells (seguint la consigna del mosaic), hi haurà, segur una gran diversitat d’eslògans, motivacions… de tonalitats, vaja. Serà una bona notícia, perquè la singularitat de Catalunya és la seva diversitat. Fa unes poques hores Ada Colau i Guanyem han anunciat que, és clar, seran a la V, pel dret a decidir el model territorial del país (i tantes coses més).

5. Aquesta nova demostració ha requerit i requereix assajos i això implica entrentament, contrast, aprenentatge… organització a peu pla. Molts dels voluntaris d’Ara és l’hora és gent que ve d’associacions i partits, ben foguejats per tant; però molts no, molts participen activament per primer cop. Aquesta és una de les millors notícies.

Al voltant del procés s’articula una gran escola de ciutadania, de gent que, sortosament, ja no tornarà al sofà de casa. L’anomenat procés reflecteix el protagonisme creixent (qualitativament i quantitativament) de la gent. És això, no només el que digui un DNI, el que configurarà la nova república.

És d’això que va la V i per això és tan important ser dijous a Barcelona. Perquè ara som protagonistes i per què cal pronunciar-ho amb veu pròpia, en primera persona.

Ara és l’hora. Inscriu-te si encara no ho has fet i segueix les indicacions de la campanya.

Ens veiem a la V!

——

* En aquest enllaç he aplegat diferents recursos per a preparar bé la “V”: una guia pràctica de l’ARA, una recopil·lació de llocs on menjar i beure de Time Out, i consells per a connectar-se a internet.

Solucions justes més enllà del titular

badalona-imatge-general-ajb_mitja-jpgDos titulars a discutir proposats pel govern del PP a Badalona. Un sobre una subvenció a l’IBI per a aturats de llarga durada, insuficient i mal plantejada; l’altra sobre les beques menjador, incompleta i tramposa.

Al voltant de la primera, des d’ERC proposem algunes propostes que pensem que podrien permetre reenfocar aquesta qüestió de forma més justa i eficient. Podeu accedir al nostre comunicat, aquí.

De la segona n’hem denunciat, de nou, la falta d’ambició i profunditat.

‘El Medi Ambient’, punt i final

 

Captura de pantalla 2014-09-01 a les 16.28.02D’aquesta manera el periodista Xavier Duran, tot un referent al nostre país!, comunicava fa una estona que El Medi Ambient el programa degà de la informació/educació ambiental a Catalunya no renovaria una nova temporada (en portava 22!). Un dia trist pel periodisme al nostre país, cada vegada amb una agenda més accelerada i superficial.

He recuperat aquest apunt que vaig fer al meu blog d’aleshores per reconèixer els 20 anys de programes:

“El 23 de març del 1992 es va emetre el primer programa d’El medi ambient. Aquesta setmana, Televisió de Catalunya celebra l’aniversari d’un dels seus programes més veterans. 4.700 reportatges elaborats per un equip rigorós, dirigit per Xavier Duran. Se m’acudeixen almenys 20 motius per felicitar-los
Dic felicitar-los i m’adono que és més apropiat dir ‘felicitar-nos’.

Pel tenaç i gens ingenu optimisme demostrat
Per voler/saber explicar-nos la transformació en clau de present
Pel rigor
Pel compromís
Per la professionalitat
Per haver esquivat dos temibles ‘ismes’: el victimisme i el catastrofisme
Per una enraonada visió sistèmica en la selecció dels temes
Per la diversitat en el tractament de les notícies
Per la diversitat de les localitzacions
Per la diversitat de les veus recollides
Per l’amabilitat exigent
Per ser pioners en parlar de les oportunitats d’una nova economia
Per ser dels primers en parlar d’internacionalització
Per fer una acurada atenció a la ciència i a la investigació
Per haver vist que calia reconèixer la tasca de tants ajuntaments
Per haver entès el més evident que no tot és verd, sinó gris, blau, vermell…
Per haver-nos presentat tanta gent que fa coses i tan bé
Per saber escoltar
Per saber explicar
Per ser allà.”

El nostre menú informatiu s’ha empobrit una mica més, avui. :-(

Brillem quan ens projectem a fora

Foto: agnes_rotger

Foto: agnes_rotger

Dimarts es coneixia la notícia que el festival Blues i Ritmes, del qual he estat codirector artístic els darrers deu anys, era reconegut pels prestigiosos Premis Altaveu per l’encert de la programació, també pel seu caràcter pioner. Ahir Time Out Barcelona llistava 15 ‘coses a fer’ a Barcelona aquest estiu i la primera era… anar a Badalona a disfrutar del MalaVida, a la Donzella. Fa unes poques setmanes, el festival Cryptshow situava la ciutat, com cada any, de capital catalana del terror i el cinema fantàstic amb la combinació d’ambició i proximitat, marca de la casa i fins el 15 de setembre ofereix una innovadora versió online. Durant tot l’estiu, la sala Estraperlo ha anat atraient amb la seva programació única un públic heterogeni d’arreu del país.

Són 4 bones notícies petites de l’àmbit de la cultura… que m’interessen pel seu caràcter revelador i que, ja toca, també ens permeten un cert optimisme: la ciutat brilla quan es projecta sense complexos i amb bones propostes. Que ben sovint la millor manera de treballar per la ciutat és desbordar els límits del terme municipal. Badalona, si vol, és també capital.

Festivals que obren portes

Bv_yKifCEAAbAOx“Pels 25 anys d’un festival que s’ha guanyat, any rere any, el respecte dels aficionats i dels amants de les músiques d’arrel del planeta. Per l’encert d’una programació que ha
portat per primera vegada al nostre país artistes llegendaris que són uns referents en la història de la música. I per ser un festival pioner a casa nostra en el gènere del blues internacional que alhora ha obert la porta als artistes que practiquen tota mena d’estils de música d’arreu del món.” Amb aquest text el Festival Altaveu reconeixia el Blues i Ritmes de Badalona en l’edició 2014 dels seus prestigiosos premis. Un honor haver pogut contribuir a aquest festival els últims darrers anys amb Guillem Vidal i Jordi Pujol-Nadal! I un honor també poder treballar al costat de gent com en Daniel Gelabert, en Josep ‘Patxi’ Pascassi, la Maribel Picapiedra, la Naomi Daniels… i comptar amb complicitats tan valuosoes com les de l’Ignasi Vidal, en Jordi Turtós, en Cesc Sau, en Simon Berrill, en David Prat…

Aquí podeu descarregar l’especial que vam fer amb la col·laboració de la gent de Postdata (de qui és la foto) per celebrar els 25 anys del festival.

Control de danys (reflexions d'urgència sb el cas Pujol)

Aquest matí he fet aquestes quatre piulades a Twitter, a mode de valoració d’urgència de la confessió de Jordi Pujol i el seu frau fiscal.

  • “Trucant a control de danys, trucant a control de danys…”
  • El (diguem-ne) procés perd innocència però pot guanyar profunditat i ambició. Es reforcen ales més exigents amb nova governança.
  • Una part important del país haurà de gestionar un dol… Paciència, respecte i ànim i a seguir treballant, que #araéslhora.
  • … pq en el fons, estem allà on érem ahir. Intentant fer un país millor. I no només ens ho hem de repetir, ens ho hem de creure. #9N

Som-hi!

PS. D’altra banda, comparteixo al 100% l’editorial de Vicent Partal, i aquestes piulades d’Eduard Voltas, Agustí Bordas, David de Montserrat, Jose Rodríguez ‘Trinitro’… i Jordi Ballesteros.

 

Governar és triar… triar bé

Algunes notícies soltes sobre Badalona i el seu govern:

  • Al 2011, PSC+ERC+CiU van liderar un projecte de viver especialitzat en el sector sanitari i renovables a Can Bofill Vell. Ara el PP ho abandona i renuncia a subvenció per (diu) no poder fer l’aportació municipal. Governar és triar. I triar allò que genera valor afegit al nostre municipi i que el connecta amb innovació i nova economia és  obligat i mereix la màxima priorització. Nou error d’un govern curtplacista, massa ensimismat al seu mirall. Ho explica bé en Francesc Ribot en aquesta piulada.
  • Al #plebdn (http://ow.ly/zrblY) abans de l’agost s’hi tracta una modificació del planejament que ha de permetre impulsar el futur equipament Morera-Bufalà de la zona de la Focus (la    tan comentada Piscina Mireia Belmonte). Cal reajust x garantir retorn social a Badalona. A @ERCBadalona intentavem explicar la nostra visió sobre el tema aquí. Finalment, la ciutat es dotarà d’un cert temps per valorar i dimensionar bé un projecte estratègic que cal definir amb el màxim rigor, responsabilitat i realisme. Hem d’aprofitar bé aquest temps.
  • La Tèrmica del #Besòs. Cal ser ambiciosos i subratllar abast metropolità i nacional d’aq. futur equipament. http://ow.ly/zrb9H
  • Regidor no adscrit renuncia, i el PP a #Badalona torna als 11 regidors. El nou regidor representa l’ala més dura i inestable del projecte. Més informació, aquí.

Ah, i per cert: