No serà per recomanacions: #SantJordidEstiu

10 llibres del 2019

República llibreria. Llibertat al Saltamartí de Badalona (Òmnium).

República llibreria. Llibertat al Saltamartí de Badalona (Òmnium).

1. La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
2. Les formes del verb anar – Jenny Erpenbeck (Angle)
3. Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín Domaine (Club Editor)
4. Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà (Anagrama)
5. Claus i Lucas – Agata Kristof (Amsterdam)
6. L’estrangera – Sergei Dovlatov (Labreu)
7. Màquines com som – Ian McEwan (Anagrama)
8. Lamento lo ocurrido – Richard Ford (Anagrama)
9. Visc, i visc i visc – Maggie O’Farrell (L’altra)
10. Sis nits d’agost – Jordi Lara (1984)

Llista completa de #llegits aquest any aquí:

50 anys Anagrama, editorial-brúixola

EFbUCYoWwAEBb7T

A la foto, llibres d’Anagrama que m’han agradat molt(íssim), espigolats a les tantes de la llibreria de casa. Però seguint el fil d’alguns altres companys a les xarxes… faig el meu particular i personalíssim top-10:

  1. El dia de la independencia. Richard Ford.
  2. 31 canciones. Nick Hornby.
  3. Tren de nit. Martin Amis.
  4. Catedral. Raymond Carver.
  5. En la orilla. Rafael Chirbes.
  6. El país de las últimas cosas. Paul Auster.
  7. Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà.
  8. Qualsevol de PG. Wodehouse.
  9. Las cartas de Groucho. Groucho Marx.
  10. Un día más con vida. Ryszard Kapuscinski.

Kit bàsic #SantJordi2019

❗️ Recomanacions en clau #Badalona: http://ow.ly/UCJQ30ovvlo
✒️ Crònica 2.0 del dia: http://ow.ly/TAc230oxOjQ
🗓 Agenda actes: http://bit.ly/2URF42V
📱 Llista d’editorials, llibreries, etc de Twitter: http://ow.ly/SEsa30osJSW
🔗 Recull d’enllaços: http://ow.ly/n3rt30osJOL
🔎 El meu #top10: http://ow.ly/zXLX30ouvHL

De Sant Jordi a Sant Jordi, un #top10 molt personal

D7388074-08B9-490E-8D9E-1C9C171833F8

  1. Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín-Domine (Club Editor).
  2. La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
  3. La mesura dels nostres dies – Charlotte Delbo (Club Editor)
  4. Entre ells dos – Richard Ford (l’Altra Editorial)
  5. Aprendre a parlar amb les plantes – Marta Orriols (Ed. Periscopi)
  6. Permagel – Eva Baltasar (Club Editor)
  7. El tumor – Toni Soler (Anagrama)
  8. El barri de la plata – Julià Guillamón (Avenç)
  9. Los asquerosos – Santiago Lorenzo (Blackie Books)
  10. La cançó de la plana i Capvespre, els dos primers de la trilogia de Holt – Kent Haruf (Ed. Periscopi)
  • El tinc a mig acabar, però ja apunta maneres: Sis dies d’agost – Jordi Lara (Edicions 1984)
  • Llegits aquest any (malgrat ser de 2017) i que m’han flipat: 4, 3, 2, 1 de Paul Auster (Ed. 62), Taxi de Carlos Zanón (Salamandra). Altres llibres llegits aquests darrers mesos, aquí.
  • Llegits també aquest any dos llibres d’assaig/testimoni, els d‘Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Llista a Twitter amb periodistes culturals, editorials i llibreries.
Enllaços amb recomanacions Sant Jordi 2019.

Els primers quatre mesos de 2019, llibre a llibre

89BAD864-F947-4198-BB6B-0DF2C10C0950De gener a abril:

1️⃣ Los Asquerosos – Santiago Lorenzo a Blackie Books. Desembre-gener. Les primeres pàgines són un tobogan fantàstic on et sembla que llegeixes una llengua nova. No pots deixar de llegir ni de riure, malgrat que el llibre es va desinflant un pelet, per reiteratiu i, al final, per pecar de previsible; és una novel·la molt i molt recomanable, una mena de robinson al cor de la España Vacía.

2️⃣ Canteu, esperits, canteu – Jeremyn Ward a Edicions del Periscopi. Gener. Una road movie polsosa, duríssima… a la perifèria del sistema, on els fantasmes de tantes marginacions es solapen en aquest mirall deformat (i així més real) del somni americà.

3️⃣ La dansa del rellotge – Anne Tyler a Edicions 62. Gener-febrer. Història humana en un fresc temporal en que es reivindica la sororitat comprensible Continue reading

Ningú pot tombar un Saltamartí: crònica d'una llibreria, amb 15 anys de diferència

Brindis pels 15 anys del Saltamartí, aquest dissabte.

Brindis pels 15 anys del Saltamartí, aquest dissabte.

Ningú pot tombar un saltamartí. Fa 15 anys, en Gerard i la Sílvia inauguraven El Saltamartí, la llibreria del carrer d’en Cueta; referent de la cultura a Badalona i arreu. En aquest temps, –són dades fetes públiques avui–, en l’establiment s’han venut 600.000 llibres!

⬇️ Aleshores en vaig fer aquesta crònica per a Òmnium Badalona, republicada a Vilaweb:

“Bona part del món cultural badaloní es va trobar divendres passat a l’antiga impremta Novell, per celebrar el naixement d’una nova llibreria a la ciutat, Saltamartí Llibres (Canonge Baranera, 78), regentada per Silvia Continue reading

#llegits Zweig i (de nou) els móns que s’acaben

mendel-el-de-los-libros-416x649Mendel el de los libros. Stefan Zweig – Traducció de Berta Vias Mahou. Publicat a Acantilado. Cuadernos del Acantilado, 33. Edició 2009, llibre publicat el 1929.

Una obra que no havia llegit de l’Stefan Zweig, una carta d’amor al món del llibre. Dels móns que s’acaben, de nou; dels móns que, en el fons, no moren del tot. Qui són els Jacob Mendel d’avui?

“Y tal vez también el hecho de que en Viena y en el extranjero hubiera una docena de personas que respetaban sus conocimientos y los necesitaban. En cada uno de esos toscos conglomerados formados por millones de seres que llamamos metópolis, ha siempre, diseminadas en unos pocos puntos, algunas pequeñas facetas que en una minúscula superficie reflejan uno y el mismo universo, invisible para la mayoría, precioso tan sólo Continue reading

#llegits Les guerres d’avui… són com les d’ahir


c8064c45334c8b70cdee2c556aadebe40a7005b3Un día más con vida. Ryszard Kapuscinski. Traducció Agata Orzezek Crónicas Anagrama. Edició 2003, llibre publicat el 1976.

Cap guerra té sentit, tampoc les d’avui (o les d’ahir). Un text que apunta igualment a les ‘noves’ guerres del terror.

“En Europa me enseñaron, prosiguió, que el frente significa trincheras y alambradas que marcan una línea clara y nítida. A lo largo del río, de un camino o entre una aldea y otra. Frentes así se pueden dibujar con lápiz sobre un mapa, se pueden señalar con el dedo sobre el terreno. Aquí, sin embargo, el frente está en todas partes y en ninguna. Esta tierra es demasiado vasta y los hombres son demasiado pocos para que exista una línea de frente. Es un mundo salvaje y sin ordenar, (…). Así que nuestro frente no forma líneas sino puntos, que además son móviles. Hay cientos de frentes porque hay cientos de destacamentos. Cada uno de esos destacamentos puede convertirse en un frente, en un frente en potencia.(…) Es tan posible recorrer este país de punta a punta y salir indemne como lo es morir abatido por una bala al dar un paso. Esto no se rige por ningún principio, ningún método. Todo depende de la suerte y de la casualidad.” (Pàgines 96-97)

De la indiferència, de la construcció de la mentida i la manipulació (armes de guerra, també).

“La gente se despierta sin pensar que tal vez ése sea el último día de su vida. Una sensación maravillosa, pero que se ha vuelto tan ordinaria que nadie le presta atención. Segundo tras segundo, trabajan cientos, si no miles, de emisoras de radio, Continue reading