Avui he respost un breu qüestionari que m’ha fet arribar la Gina de Tera, periodista. Es tracta d’una breu entrevista que sortirà, previsiblement, a El Tot Badalona de la setmana vinent. Repassem els més prop de 8 anys al capdavant d’Òmnium Cultural de Badalona. Acompanya aquestes línies el vídeo que es va projectar dimarts 11 de gener després de la meva darrera junta com a president, al llarg d’un sopar molt emotiu amb gent que ha format part de l’equip d’ÒC en els últims anys.

– Quan mires enrere i veus la feina feta en tots aquests anys, quins pensaments et venen al cap?
Que va ser un encert plantejar el ‘nou’ Òmnium amb ganes de sumar amb les persones que havien fet feina fins al moment. En aquest sentit, jo m’he sentit molt acompanyat de l’anterior president, en Carles Amat. És una persona molt generosa, amb un gran sentit de ciutat i de país. Tots plegats, hem pogut engrescar un equip ampli i jove, ric en coneixements, amb ganes i amb habilitats per ajudar a assentar l’entitat i transformar la ciutat. Quan miro enrera, penso que el gran capital de l’entitat és la seva gent. I que aquest capital ha estat renovat i que avui ha convertit Òmnium en una referència pel que fa a una manera de fer informada, ambiciosa i constructiva.

– Si et dic llengua, què em dius?
Et dic oportunitat, riquesa… conversa. Et dic que llengua és invitació, somriure, creativitat, troballa… plaça comuna. Per aconseguir-ho, però, calen moltes complicitats: l’acompanyament de la llei, el consens polític, el compromís ciutadà. Malauradament, ara és un moment (…)

(…) molt complicat. Pel compromís ciutadà no pateixo… pels altres dos aspectes, sí.

 – I País?
Catalunya viu avui una segona transició. Fa temps que ho dic. I cada vegada n’estic més convençut. Vivim un procés constituent: ha començat a sacsejar la societat civil. Ara ha d’arribar a la política. Òmnium té un espai important a jugar, aquí. Representa molt bé, crec, l’esperit del 10J: la necessitat de trobar els punts comuns, no només per defensar-nos millor, sinó per proposar i parlar de futur; no només volem ser un país normal, volem ser un país millor.

– I Cultura?
La cultura és l’eina. És el fil que cus el país, que el fa més crític i exigent. I també que el fa més feliç. Cal augmentar els diners que es destinen a aquest àmbit. En clau nacional i en clau local.

– Has estat el president del nou segle, quines línies marca aquest nou món?
Les associacions, avui, han de ser més àgils i flexibles. Han de programar activitats, però sobretot han de saber escoltar i després han de fer feina de discurs, han de tenir un paper de lideratge més actiu. A Òmnium hem mirat de treballar en aquesta línia.

– Era necessari que OC s’adaptes a les necessitats socials de Badalona (molt diferents a les d’altres ciutats catalanes)?
Una de les feines que hem tingut a Òmnium és adaptar la manera de fer de l’entitat a la realitat metropolitana. Això vol dir entendre que el treball per la cohesió social és prioritari. I això vol dir que cal entendre també que la nostra manera d’entendre la cultura no pot ser ‘a la defensiva’, sinó que hem de fer un esforç, tots plegats, per entendre la seva realitat necessàriament dinàmica. Ens queda molta feina a fer, però. Aquesta conversa tot just l’hem iniciada.

L’entrevista continua la aquí.

Fa uns dies que inverteixo hores (hores, sí, en serio) a parlar amb gent. Tinc una seu oficiosa al Cafè de les Antípodes i una altra a la Sargantana (naturalment). Amb un peu a Baix a Mar, l’altre a Dalt la Vila, ja ho veieu. Els explico, a aquesta gent amb qui em vaig trobant, que amb un grup de gent hem constituït un grup d’independents. Accent, ens diem. I estem debatent la manera d’incorporar-nos coaligadament amb ERC. La trobarem, la manera. Segur. Aportem gent preparada i compromesa, idees i habilitats per dur-les a terme i un compromís per una Badalona més eficient, més participativa, més ben cohesionada. En les pròximes setmanes anirem ampliant la base d’aquest projecte i el nostre menú d’idees. 

De moment, avui, El Punt en publica això:

Però tornem a les meves rondes de contactes. En saber de la notícia, molts reaccionen amb prevenció, d’altres intenten articular alguns consells, uns pocs més arriben fins i tot als advertiments. Ja us ho heu pensat bé? En aquest grup de persones pesa un aire de dol. Però n’hi ha d’altres. Altres que es prenen la nova d’una altra manera. Són la majoria, de fet. Em feliciten, ens feliciten. No pas perquè pensin votar l’opció amb la qual anirem a les eleccions (en algun cas, sí, clar). La felicitació ve, en tot cas, perquè entenen que aquest és un pas important, que ha estat ben meditat i que avui el país necessita això mateix a ERC i també en tots els espais ideològics. En Jordi Ballesteros ho explica molt bé, això, en el seu últim apunt al blog. 

M’agafo a ells, als que em feliciten, tot donant-los les gràcies per recordar-me, per recordar-nos, el que és significatiu, aquí. Que benvingudes siguin totes les noves incorporacions al debat polític. D’això es tracta, no? De treballar pel país, de continuar treballant pel país, preciso. De veus en calen moltes, en calen més. 

Ah, i no m’he cansat d’explicar-me davant d’un cafè ben negre (o d’una cervesa ben rossa). En parlem aviat. 

Va, sí, busquem un forat?

Foto: O.L.