Si Badalona hagués tingut una comissió de festes el concert d’ahir de Manel s’hagués desenvolupat en un espai més adeqüat, no hi haguéssin hagut cadires de per mig i a l’acabar, hi hagués hagut una barra de bar per fer una cerveseta tot comentant la jugada. I això no vol dir que la tan esperada comissió solucionarà el que no funciona per art de màgia, i tampoc vol dir que s’hagi dubtar per defecte de la feina dels tècnics municipals. Això vol dir el que vol dir, ni més, ni menys. Que les coses funcionen quan hi ha complicitat, que les decisions funcionen quan sumen. Si hi hagués hagut una comissió de festes, l’esborrany de programació s’hagués discutit en una taula àmplia i representativa, en la qual diverses persones haguéssin fet notar als tècnics municipals que programar el grup revelació de la música popular del país en un lloc tan petit i amb tantes dificultats d’accés no tenia gaire sentit, i que Manel actua generalment amb el públic dret i que esgota les entrades allà on va, i que en acabar un concert de festa major el mínim que s’ha de demanar és poder prendre alguna cosa, i més si el concert es dóna per acabat abans de les 11 de la nit. Alguns veuen l’impuls d’una comissió de festes com una pedra a la sabata, una complicació més en un escenari que ja és prou complicat. Malament, malament, malament. La comissió de festes significa la incorporació de més mirades, de més veus en la feina de fer festa. Més ulls que miren, més orelles que escolten… on és el problema? Al capdavall, la nova cultura emergent es basa, precisament, en compartir i col·laborar: en l’època dels google docs, resulta que a Badalona encara passem llista! Fer festa és una feina, una feina important, una feina de ciutat. “Participar no és només fer d’usuari ni de peó de l’engrenatge: és sentir-se part activa real, és exercir l’esperit crític, l’estat d’opinió, saber valorar el què aporten els altres, discutir, proposar, acordar…”, deia la Dolors Sabater aquest cap de setmana en un imprescindible apunt. Que la política sigui l’art de fer aflorar el talent… no el de normativitzar-lo.

Foto: Xavier Giró / Vilaweb Badalona.

El dia que en Jordi Ballesteros ens va explicar la idea del ‘Joc de Badalona‘, un taulell virtual amb preguntes diaries sobre la ciutat, ens vam mirar amb l’Ignasi Niubó, de la Sargantana, com dient… “ai!”. Però mira, han passat unes poques setmanes i tot un grup de gent molt entusiasta i eficient, articulada al voltant dels Amics de la Sargantana, s’ha posat a la feina i han aconseguit el que semblava impossible. ‘El joc de Badalona’ és el “tema” de les festes de maig: famílies, amics i coneguts discuteixen acaloradament respostes i preguntes i es troben amb sorpresa davant la façana del Círcol intentant esbrinar quins són els compositors presents en els serigrafiats de la façana lateral. Més de 1200 persones s’han llençat amb un entusiasme encomanadís a respondre les preguntes diàries enviades per correu electrònic i ho han fet perquè la idea és molt bona, perquè està molt ben executada (el disseny gràfic a càrrec d’en Carles Ballesteros i la Paloma Valdívia és notable) i perquè ha sabut generar complicitats amb un munt de gent. Fins i tot ha provocat un intent de ‘sabotatge’ a l’article del dimoni a la Viquipèdia! Tot plegat ha sortit de la mà de gent com nosaltres, al marge de programa oficial; de nou, lluny dels despatxos. Ha sortit per la cara. Ha sortit per la ciutat. I, de fet, diria que cada vegada són més explícites les senyals que indiquen que a la ciutat van naixent-li nous brots, d’un verd intens i que la nova saba s’obre camí malgrat els gestors de la mediocritat instal·lats a la casa de la vila, malgrat els advertiments del ‘tot està perdut’ dels vells patricis de l’opinió publicada més previsible incapaços de fer néixer res d’interessant del desànim i el cinisme. La tecnologia sense la idea és ben poca cosa, però una idea, avui, amb una bona adeqüació tecnològica… té resultats impressionants. És un deure explorar-los. En clau cívica, també. Aquesta és la lliçó del Joc de Badalona.

A vegades et trobes algú que, a la sortida d’un acte, t’agafa el braç buscant la teva complicitat i amb veu greu et diu: “¿però què no veieu que tot està molt malament, que tot és més difícil del que us penseu?”. És com si et revel·lés un secret valuosíssim, és com si li haguéssis d’agrair eternament la il·luminació d’una gran veritat que t’havia passat per alt. Però resulta que és precisament perquè tot està molt malament, perquè tot és més difícil del que sembla que tu fas les coses. No les fas perquè et penses que les coses són fàcils, sinó precisament perquè són incertes i complicades; i difícils, sí. Li dius això, però no li dius una altra cosa, que també penses, però que segurament no entendria –o bé es pensaria que li dones la raó… Que per canviar el que t’envolta, la innocència és millor aliada que el cinisme. La innocència necessària: ser capaç de mirar les coses per primera vegada, preguntar-se ‘i perquè no?’, emocionar-se amb el compromís i les aportacions dels altres… i poder pensar que el fracàs dels altres en aquesta mateixa empresa s’ha de relativitzar. Perquè altres potser no van poder arribar allà on volíen, però tu et serveixes dels seus passos, com altres es serviran dels teus. I si tu i les iniciatives a les quals dones suport no aconsegueixen tot allò que volíen en el fons importa poc. Tampoc ho esperes. Que ets un pas, no la carrera sencera. Aquesta setmana ha coincidit la presentació de dues iniciatives, una per l’establiment d’una taula de cultura a Badalona i l’altre per la cohesió social, el manifest Badalona som tots. 

Un post d’urgència, en forma de comparativa ràpida. Badalona celebra aquest mes de maig la seva festa major. L’ajuntament i les entitats que formen part de l’organització de la Festa Major Alternativa han posat en marxa aquests dies els webs en els quals apleguen les activitats que programen. L’ajuntament estrena domini festiu propi (una bona notícia), però cal dir que la festa major alternativa fa anys que el té en marxa. L’Ajuntament fa un intent d’aproximació a la xarxa (una bona notícia, també), però ho fa a mitges, massa prudentment, amb solucions antigues. Hi ha una correcta presentació gràfica però s’opta principalment per la publicació de pdf del programa i els horaris. Això vol dir que els continguts més importants no són navegables i presenten lectura complicada (cal descarregar el document) i amb una accessibilitat mal resolta. Hi ha dos apartats més (un d’institucional i un altre amb informació del mocador) que tenen un plantejament massa pla. Per hi ha una altra cara de la moneda, i que correspon a la societat civil. La gent de la festa major alternativa aporta visió i coneixement i, sense cobrar un duro, plantegen una pàgina web senzilla però molt ben resolta. Conté informació d’altres edicions, banners i cartells descarregables, integració amb google maps i una exemplar interrelació amb l’eina d’esdeveniments de facebook. No sempre són els diners, ja es veu. I aquesta lliçó és especialment eloqüent en aquest cas. La imaginació i la innovació es troben lluny de les institucions. Un nou exemple.

… ho veurem aquest dimecres a Sant Roc. S’hi presenta el manifest “Badalona som tots, per la cohesió social a la ciutat”. Serà a les 19.30h, al Centre Cívic de Sant Roc. Les entitats promotores són ARSIS, Fundació Ateneu de Sant Roc, La Rotllana, La Mussara, AMICS, Fundació Salut Alta, Espai Jove de Converses Interculturals, Naday-E-Pakistan, Associació Projecte Musivari i l’Associació Cultural Popular Xinesa i Òmnium Cultural. La primera consecució d’aquesta iniciativa ja es pot celebrar ara: és la llista de promotors que l’han impulsat –gent tan diversa, gent tan còmplice. El manifest que es farà conèixer aquest vespre estarà obert a adhesions després de l’acte. El document vol ajudar a treballar per una Badalona que afronti el repte dels nouvinguts de forma madura i responsable; que a partir del treball de discussió i difusió del text s’articuli un discurs humà, honrat i convincent que recondueixi les ‘solucions massa fàcils’ i desactivi les interessades demagògiques que fins al moment –sense anar més lluny en el ple d’aquest dimarts–han campat sense la resposta adequada. Un únic ‘però’: l’Ajuntament, a través de l’àrea de Cultura, ha decidit mantenir una convocatòria per un acte que coincideix amb la presentació del manifest en el dia i l’hora. L’acte es va convocar a posteriori del de Sant Roc, i els seus impulsors van saber de la coincidència amb prou temps per reaccionar (vegeu aquí el comentari de Jordi Albadalejo, president d’ERC a Badalona). Jo mateix, de fet, ho vaig dir a l’alcalde, als representants dels grups municipals i al director de l’àrea de cultura el dilluns passat, 10 dies abans. L’acte de Sant Roc no és un acte qualsevol. És una acte de ciutat. No mereixia ser contraprogramat. No ha estat mala fe. Ha estat falta de visió de conjunt. I em sembla que això és pitjor.