Del #25M al maig de 2015 passant pel #9N a Badalona

Anàlisi en dos temps sobre els resultats de les eleccions europees a Badalona:

El #9N

A cinc mesos del #9N, Badalona, la la tercera ciutat del país el bloc format per ERC, ICV+EUiA i CiU obté excel·lents resultats i guanya amb claredat al bloc format per PSC, PP (que té l’alcaldia), C’s i UPyD. 31,975 vots vs. 27.845. 
El PP patina, bé que sense un gran terrabastall i C’s només aconsegueix la meitat dels vots de les darreres eleccions. El PSC, per la seva banda, continua guanyant en termes absoluts, però perd catastròficament quasi 11.000 sufragis.

El -diguem-ne- unionisme no ha mobilitzat, a menys de mig any de la consulta per la independència, malgrat la bandera anti-consulta ha estat visiblement aixecada a la ciutat per la força que avui detenta l’alcaldia. En les darreres setmanes han visitat el municipi bona part dels pesos pesants del partit nacionalista espanyol: d’Alfonso Alonso, Jorge Fernández-Díaz, Soraya Saenz de Santa María i Estaban González Pons. Pobres resultats, finalment. Pocs han vist el fum de l’incendi pretesament declarat al bell mig de la societat catalana.

 

No és prudent (ni segurament factible) fer una interpretació d’aquestes dades de cara al 9N, la participació ha estat massa desigual i hi ha massa variables a considerar. Tanmateix, podem concloure que: 
  • Badalona no viu el procés amb el mateix dramatisme que els líders de PP, C’s i PSC i que el debat sobre el model d’estat es porta amb naturalitat. Crispació? Exemplar naturalitat.
  • Els espectaculars resultats d’ERC en barris del districte 3 i 5 i els bons resultats d’ICV-EUiA fora del districte 1 mostren que el Dret a Decidir s’eixampla i es fa més ric (complex) i és cada cop més un tema de ciutat. 
  • L’emergència d’una força com Podemos a molts dels barris de Badalona implica que una part de la població que viu el debat sobiranista amb més distància emocional reivindica una mirada més respectuosa i audaç al tema, de plantejaments federals però amb cristal·lina radicalitat democràtica. Tota una lliçó, de la que el PSC segurament hauria de prendre nota.
  • Es mantenen zones de la ciutat on els plantejaments de transformació de l’actual model territorial entren encara amb massa dificultat: el districte 4 i 6, on el PP, de fet, es fortifica i C’s escala posicions. Són barris molt poblats. Són barris clau. Els partits a favor de votar el #9N hi milloren resultats, però encara tenen (molt de) camp per créixer.
Les #municipals2015
Han corregut per la xarxa les projeccions dels resultats de les eleccions de diumenge amb les properes municipals. L’Ismael Peña López ha fet els càlculs a partir de l’aplicació de la llei d’Hondt. 
Ja ho veuen, debacle del PP i ERC segona força, a tocar de la primera, el PSC. Un escenari que fa vertígen i que ens serveix només (subratllo) com a pista per detectar algunes tendències que caldrà veure (i estudiar) si tenen prou consistència. Per ara és un exercici més lúdic que pràctic.

És difícil fer projeccions amb una participació deu punts inferior (42%) de la del 2011 (52%); un esforç que es complica si tenim en compte la desigual distribució de l’abstenció als barris. La mobilització del votant sobiranista i/o crític ha estat evident, penso, vistos els resultats d’ERC, ICV o Podemos. Difícilment d’aquí un repetirem aquesta pauta tan desigual.

Tanmateix, les eleccions marquen algunes línies molt i molt interessants: 
  • ERC esdevé una força central, i fa dos fronteres molt reveladores: al districte 1, amb CiU i en bona part dels districtes 3 i 5, amb el PSC. L’oferta del partit republicà és atractiva en els dos pòls de la -dita i per sort ja superada- sociovergència. El projecte creix -i guanya- en barris ex-socialistes, crec que donant sentit a l’aposta de centralitat de la direcció de Junqueras i el treball amb la gent de NEC. Caldrà veure si es consolida la tendència, però de moment a ERC ja sabem que aquests barris caldrà trepitjar-los molt més. Això ho explica molt bé la Marina Porras en aquest article. 
  • ERC i ICV-EUiA obtenen un creixement molt important. El seu creixement, junt amb l’entrada de Podemos (caldrà veure si aquesta formació es presenta el 2015 i fins a quin punt el seu votant es pot sentir atret per la CUP, diria que ara només parcialment) certifica un cert tomb cap a l’esquerra. Veurem si es consolida de cara el 2015. A la ciutat circulen veus que reclamen una candidatura àmplia. Caldrà estudiar-ho amb deteniment, i amb la màxima fredor possible. De moment, per separat, els dos projectes demostren un bon estat de vigor i una capacitat -per ara provada- d’arribar a sectors diferents. Sumarien o restarien en cas d’anar plegadades? 
  • CiU, seguint la tendència nacional, guanya vots, però de forma moderada (vist el context, és un resultat estimable) i veu com el seu contrincant als barris que dominava és una ERC amb qui no es neutralitza i no pas el PSC. En tot cas, CiU continua sent una força molt important a Badalona, i ha de participar en el debat dels grans temes de ciutat i en la definició d’alternatives de govern. … i no només “perquè sinó els números no surten”.
  • El PSC aguanta com a primera força, però amb una dramàtica sagnia de vots, molts dels quals es van quedar a casa… o van saltar a ICV, ERC o Podemos. Vistos els resultats de C’s a Badalona, diria que ben pocs van apostar pel partit de Rivera and  Co.
  • El PP a Badalona perd més de 8 punts (del 20.56% del 2009 al 12.36%) i passa de ser la segona força a la quarta en un moment en el qual el govern del PP a Badalona ha forçat la màquina augmentant escandalosament l’exposició de l’alcalde en la comunicació institucional (sobre això, el PP a la ciutat ha rebut tres requeriments de la Junta Electoral en les darreres setmanes). En Xavier Garcia Albiol sap que per tenir alguna possibilitat d’èxit ha de deslligar-se de la marca que li fa de paraigua. Ho sap tan bé que el tancament de la campanya electoral del PP es va anunciar a Badalona com un acte en solitari de l’alcalde amb el logo del partit minusculitzat, malgrat comptar de convidats amb Saenz de Santamaría, González Pons i Camacho. Se’n sortirà? En un context de crisi evident, en la polarització creixent del debat sobiranista…el PP de Badalona es podrà mantenir com el partit d’en Xavi? Té prous arguments? Crec que no.
Les eleccions de diumenge ens conviden a un prudent optimisme (i en el cas del partit del qual sóc candidat, a una justa celebració), però també revelen ombres i vulnerabilitats. Ens toca estudiar els resultats amb més detall… i continuar treballant.

A continuació teniu un recull de piulades sobre la nit electoral i l’endemà. Valoracions a vol de Twitter. ;-)

[<a href=”//storify.com/oriolllado/una-nit-historica” target=”_blank”>View the story “Una nit històrica” on Storify</a>]

[<a href=”//storify.com/oriolllado/una-nit-historica” target=”_blank”>View the story “Una nit històrica” on Storify</a>]

Aquells badalonins ‘desafiants’

“La festa literària de la Nit de Santa Llúcia –la diada més important de les lletres catalanes– es celebrarà enguany a la ciutat de Badalona. I es celebrarà a Badalona per dos motius fontamentals: perquè fa cinquanta anys aquí es fundaren les Edicions Proa –de tant bona memòria– i perquè els badalonins d’avui han estat capaços d’organitzar aquesta festa a casa nostra.”

“(…) Cal que la festa d’aquesta nit no sigui una celebració figissera. Cal que Badalona, avui, es plantegi de nou si vol tornar a ser aquell centre de cultura viva, popular, catalana, que fou; la ciutat capdavantera que sabia fer revistes com ‘Gent Nova’ o ‘Joia’, entre tantes d’altres mostres de vitalitat. Aquells badalonins que fa cinquanta anys iniciaven la singladura arriscada de les Edicions Proa, desafien, cordialment, els badalonins d’avui a seguir lluitant per a assolir una ciutat més viva, més culta i més lliure.”

Aquest text de Josep Maria Ainaud de Lasarte obria l’especial que la Revista de Badalona dedicava a aquest esdeveniment nacional el desembre de 1978. A continuació, l’exemplar escanejat d’aquella publicació, original facilitat per Joan Soler i Amigó i que aquesta setmana ha tornat a l’actualitat el Joc de Badalona.

[slideshare id=34896312&doc=revistadebadalona-santallucia1978-140520052629-phpapp01&type=d]

 

Per cert, l’any 2004 Badalona va tornar a acollir l’esdeveniment, que vaig viure molt directament com a president d’Òmnium Badalona.

Posicionaments de ciutat (participació, participació, participació)

Què pensa ERC de la piscina de Bufalà-Morera, coneguda com Piscina Mireia Belmonte? I del projecte de transformació del Mercat Maignon? I de les festes de maig? Què cal fer per ajudar l’escola pública a Badalona? A continuació enllaço alguns dels nostres posicionaments… veureu que posem l’accent sobretot en qüestions de mètode: com prenem les decisions? Escoltem els que més en saben? I la ciutadania, què hi té a dir? La participació és clau pel nostre projecte de ciutat. 
 
Llegiu-los a continuació: 

+ També hem fet un comunicat en defensa de l’escola pública a Badalona.   

 

I finalment, dimarts passat 13 de maig vam fer l’acte de campanya de les Europees a Badalona. Aquí en teniu un resum: 

[<a href=”//storify.com/oriolllado/europanova-al-blas-infante-badalona” target=”_blank”>View the story “#EuropaNova al Blas Infante, Badalona” on Storify</a>]

 

Decidir més i millor, entre tots

Captura de pantalla 2014-04-22 a les 17.27.03

Podem conjugar participació amb innovació i facturació, també amb motivació. La participació entesa com el motor de les empreses i organitzacions que avui aprofiten tots els seus recursos humans per fer la seva feina. Les cooperatives tenen una avantatge de partida per assegurar una cultura de treball més participada?

Article publicat a Coop. 2014.

Continue reading →

El PP prem l'accelerador a Badalona

Abril-Maig de 2014, després d’aprovar uns pressupostos en que consignava un augment del 55% la partida de publicitat institucional, el govern conservador presenta la seva ‘campanya’ al límit. Falta prop d’un any per les municipals. I van fent, com si tinguéssin majoria absoluta (i no la tenen).

<br>[&lt;a href=”//storify.com/oriolllado/el-pp-prem-l-accelerador-a-badalona” target=”_blank”&gt;View the story “El #PP prem l’accelerador a Badalona” on Storify&lt;/a&gt;]

Reivindicació de Badalona; del Badiu a la plaça Roja

El primer diumenge de maig Badalona mostra la seva millor cara i el millor lloc on veure-la (i viure-la) és a Can Solei i a la plaça Roja de Sant Roc. A un lloc s’hi celebra la Festa del Badiu, convocada per l’AV. de Centre; i a l’altre la Fira d’Artesania i d’entitats, convocada per la Fundació Ateneu de Sant Roc. Les anomenades ‘dues Badalones’ es presenten en singular, com un sol poble; i m’agrada molt, la veritat, que la festa major arrenqui així, amb tant de nervi cívic i amb l’eloqüent reivindicació de la diversa, propera, justa… de tots.

Hi pensava avui fent el camí entre les dues amb la L2 del metro, tres parades, tan sols 10 minuts… Quatre són les característiques que expliquen l’èxit d’una i altra festa, que en el fons són les dues cares d’una mateixa moneda.  

  • Una i altra són festes arrelades al territori i que, amb tot, es projecten a la ciutat sense complexos… conscients que allò que passa al barri està connectat amb allò que passa al barri del costat; i que la cosa va de ciutadania, no només de veïnatge; que del que es tracta, sobretot, és de teixir.
  • La reivindicació i el sentit crític són altres qualitats presents en una i altra cita. No hi trobem, però, l’estridència del megàfon, sinó moltes ganes de parlar i intercanviar informació, de jugar i de mirar-se les coses amb una certa ironia. No són les festes del ’NO’, sinó del ‘perquè’. Hi ha arreu una munió de parades amb associacions explicant i explicant-se a través de fulletons, jocs i activitats molt diverses. Aquest any, la major part ben compromeses amb el dret a decidir (gens casualment, em sembla). Per cert, que Òmnium Badalona, àgil i afinada, com sempre, hi ha presentat el seu mocador de festes: “En #unpaísnormal el dimoni també vol votar”. 
  • En les dues convocatòries trobem una aposta clara pels més joves; en especial a la del Badiu, però també a la Fira d’Artesania de Sant Roc. Aquí no hi regna l’’anunciado en TV’, sinó el ‘fes-t’ho tu mateix’. Experimentar, tocar, provar… la ciutadania crítica es comença bastir des dels infants.
  • Són autogestionades, encara, i tants anys després! El Badiu en té més de 50  i la fira de Sant Roc arribava a la 34ena edició aquest any. Mantenen un model organitzatiu obert, ben trabat en el voluntariat i en la incorporació i complicitat de nous nodes ciutadans o nous grups generacionals. Sempre obertes a sumar, sempre obertes al canvi.

Una i altra activitat han aplegat avui milers de badalonins, la major part dels quals s’ho ha passat d’allò més bé. Però més que això, les persones que les han fet possibles avui han tornat a explicar que hi ha una Badalona que no es conforma, i que no ha deixat mai d’articular-se. I que, n’estic convençut, ho tornarà a fer quan calgui amb més vigor encara.

Font de la foto: AV. del Centre i twitter de @festadelbadiu. + info.

La Fira de Sant Jordi a Badalona, bon i mal exemple

El model de fira de Sant Jordi del PP a Badalona, que prioritza marques comercials a entitats culturals ha propiciat una protesta d’Òmnium finalment multada per la policia local. M’agradaria centrar en aquest apunt tres aspectes que em semblen rellevants:

1. La necessitat de revisar a fons l’actual model de cultura i participació a la ciutat.
2. L’error tàctic del PP a Badalona tensant la corda amb una entitat com Òmnium Cultural.
3. La feina rigorosa, tenaç i valenta d’Òmnium Cultural a Badalona.

A continuació un #storify intenta resumir la qüestió.

 

[<a href=”//storify.com/oriolllado/stjordibdn-2014″ target=”_blank”>View the story “#StJordiBDN 2014” on Storify</a>]

Joan Blanch, in memoriam

Recull brevíssim de piulades arran de la mort del que va ser alcalde de #Badalona durant 16 anys i una sintètica valoració personal:

[<a href=”//storify.com/oriolllado/joan-blanch-in-memoriam” target=”_blank”>View the story “Joan Blanch, in memoriam” on Storify</a>]

 

[<a href=”//storify.com/oriolllado/joan-blanch-in-memoriam” target=”_blank”>View the story “Joan Blanch, in memoriam” on Storify</a>]

Foto-llibreria de butxaca

llibreriesAvui és dia de llibres i llibreries, potser també d’alguna biblioteca, de bona part dels escriptors no misàntrops i dels llibreters que no han posat punt i final al seu ofici. Demà i cada jornada d’ara fins l’any vinent, el proper 23 d’abril, més discretament que solemnement, serà el nostre dia, viatgers de tinta, lletraferits… lectors.

Aquí podeu accedir a una selecció de fotografies meves sobre la temàtica –llocs bonics on triar i remenar llibres–. En aquest altre enllaç podeu accedir a un #storify amb recomanacions de la campanya d’aquest any, #wishlist i altres recursos.

Continue reading →