#llegits Paul Auster, les infinites carreteres de la vida… i el periodisme!

portada_4-3-2-1_paul-auster_201706131809

4, 3, 2, 1. Paul Auster. Traducció Albert Nolla. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí). 2017 (publicat en català 2018)

La (necessària) distància del periodista
“Treballar en un diari comportava alhora un compromís amb el món i una retirada del món. Si en Ferguson volia fer bé la feina, llavors hauria d’acceptar els dos elements de la paradoxa i aprendre a viure en un estat de duplicitat (…). Ser periodista volia dir que no podies ser mai la persona que llençava el maó a la finestra que començava la revolució. Podies mirar com algú llançava el maó, podies intentar entendre per què l’havia llançat, podies explicar als altres la importància que aquell maó havia tingut en l’inici de la revolució, però tu mateix no podies llançar-lo mai, ni tan sols posar-te entre la gentada que animava a fer-ho. En Ferguson no era dels que llançava maons. Era, esperava, una persona més o menys raonable, però els dies que vivien eren tan agitats que els motius per no llançar maons començaven a semblar cada cop menys raonables, i quan per fi arribés el moment de llançar el primer, les simpaties d’en Ferguson estarien amb el maó i no pas amb la finestra.” Pàgina 535.

Les bombolles informatives, també abans de les xarxes socials
“(…) unes publicacions tan esbojarrades i poc convencionals que feien que el Village Voice semblés tan avorrit com el vell Herald Tribune, potser vlaia la penaq ue volorés si li Continue reading →

#llegits Records dels meus pares, absents presències

978841701629Entre ells dos. Records dels meus pares – Richard Ford. Traducció de Josefina Caball. Editat per Empúries Narrativa. Primera edició gener 2018

(Un llibre ambiciós… i caut)
“El fet que sovint les vides i les morts passin inadvertides ha inspirat d’una manera especial aquest petit llibre sobre els meus pares i n’ha determinat l’objectiu. La vida dels nostres pares, fins i tot aquelles vides envoltades d’obscuritat, és la primaera prova que ens demostra que les accions humanes tenen conseqüències. Som aquí, al capdavall. El futur és imprevisible i atzarós, però les vides dels nostres pares ens representen i ajuden a diferenciar-nos. (…) …escriure sobre ells no apartar-me’n, no és tan sols una manera de posar remei al meu enyor imaginant-los a prop meu, sinó també de dirigir-me cap a aquella realitat, que, com he dit, és on comença, al meu entendre, el que és important.” Pàgina 144

“Jo, però, he procurat no fer grans reivindicacions sobre els meus pares. En tot cas, he mirat de ser caut, per tal que la descripció que faig d’ells i de la seva influència en mi Continue reading →

#llegits Zweig i (de nou) els móns que s’acaben

mendel-el-de-los-libros-416x649Mendel el de los libros. Stefan Zweig – Traducció de Berta Vias Mahou. Publicat a Acantilado. Cuadernos del Acantilado, 33. Edició 2009, llibre publicat el 1929.

Una obra que no havia llegit de l’Stefan Zweig, una carta d’amor al món del llibre. Dels móns que s’acaben, de nou; dels móns que, en el fons, no moren del tot. Qui són els Jacob Mendel d’avui?

“Y tal vez también el hecho de que en Viena y en el extranjero hubiera una docena de personas que respetaban sus conocimientos y los necesitaban. En cada uno de esos toscos conglomerados formados por millones de seres que llamamos metópolis, ha siempre, diseminadas en unos pocos puntos, algunas pequeñas facetas que en una minúscula superficie reflejan uno y el mismo universo, invisible para la mayoría, precioso tan sólo Continue reading →

#llegits Les guerres d’avui… són com les d’ahir


c8064c45334c8b70cdee2c556aadebe40a7005b3Un día más con vida. Ryszard Kapuscinski. Traducció Agata Orzezek Crónicas Anagrama. Edició 2003, llibre publicat el 1976.

Cap guerra té sentit, tampoc les d’avui (o les d’ahir). Un text que apunta igualment a les ‘noves’ guerres del terror.

“En Europa me enseñaron, prosiguió, que el frente significa trincheras y alambradas que marcan una línea clara y nítida. A lo largo del río, de un camino o entre una aldea y otra. Frentes así se pueden dibujar con lápiz sobre un mapa, se pueden señalar con el dedo sobre el terreno. Aquí, sin embargo, el frente está en todas partes y en ninguna. Esta tierra es demasiado vasta y los hombres son demasiado pocos para que exista una línea de frente. Es un mundo salvaje y sin ordenar, (…). Así que nuestro frente no forma líneas sino puntos, que además son móviles. Hay cientos de frentes porque hay cientos de destacamentos. Cada uno de esos destacamentos puede convertirse en un frente, en un frente en potencia.(…) Es tan posible recorrer este país de punta a punta y salir indemne como lo es morir abatido por una bala al dar un paso. Esto no se rige por ningún principio, ningún método. Todo depende de la suerte y de la casualidad.” (Pàgines 96-97)

De la indiferència, de la construcció de la mentida i la manipulació (armes de guerra, també).

“La gente se despierta sin pensar que tal vez ése sea el último día de su vida. Una sensación maravillosa, pero que se ha vuelto tan ordinaria que nadie le presta atención. Segundo tras segundo, trabajan cientos, si no miles, de emisoras de radio, Continue reading →

#llegits Kruso, una mar on pots ofegar-te sense morir


9788473292122Kruso. Lutz Seiler – Traducció de Joan Ferrarons. Publicat a Club Editor. Primera edició, 2017, llibre publicat el 2014.

(Tots som nàufrags fugint d’una mort en vida… camí d’una illa)

“… per no parlar dels nàufrags i els sense sostre que aniran arribant durant qui sap quant de temps, llançats a aquestes costes per una mar plena de perills, una mar on pots ofegar-te sense morir.” Pàgina 346

(Els que no renuncien, malgrat tot: l’illa de les estranyeses mútues, guardades en un poema)

“Hi ha moltes menes de captiveri, Ed. La por, els malsons, el desfici, l’apatia. I a més l’escòria, la sempiterna escòria, que se’ns arrapa per tota la vida. Un precipitat d’ambició, poder, cobdícia, possessió, escòria rovellada, metzinosa, cendrosa. Segur que de vegades l’arrel ja està podrirda o resseca. Són gent perduda, criatures de l’obscuritat, persones que han renunciat. Però no és el seu cas, Ed. Si no, no haurien vingut a l’illa. Ells senten l’arrel.” Pàgina 259.

“Era més que familiaritat i més que confiança. En el fons, la seva amistat es basava en una estranyesa mútua. Que els resultés impossible parlar del que més els pesava a l’ànima semblava que els unís més que qualsevol confessió. I és que no hi havia paraules, i entendre volia dir no enganyar-s’hi. De tota manera, no es podia arreglar res. La seva tristor (i el que marcava la seva manera d’actuar) estava més ben guardada en un poema.” Pàgina 215.

(Els meus) discos del 2017

Screen Shot 2017-12-30 at 19.14.59No sé si són els millors discos de l’any; són, en tot cas, discos d’aquest 2017 que acaba que he escoltat entre molt i moltíssim…

  1. Waiting on a song –  Dan Auerbach (de quan els discos es pensaven en 45rpm)
  2. Beast Epic – Iron & Wine (folk per a postes de sol)
  3. Colors – Beck (en Beck viatja als seus primers discos)
  4. Damn. – Kendrick Lamar (crònica d’actualitat a ritme de hip hop)
  5. New Lore – Sean Rowe (música per buscar tresors)
  6. Sleep Well Beast – The National (rock en blanc i negre)
  7. The Nashville Sound – Jason Isbell (country panoràmic)
  8. Escuela de Capataces – Miqui Puig (pop per saber fer-se gran)
  9. Dark matter – Randy Newman (crònica d’actualitat)
  10. Tribute to to – Jim James (música per escoltar amb el volum baixet)
  11. Transilvania – Josele Santiago (música d’hivern)
  12. Thrum – Joe Henry (música en vers)
  13. Painted Ruins – Grizzly Bear (música en paisatges)
  14. Heartworms – The Shins (pop lisèrgic)
  15. 50 song memoir – The magnetic field (diari personal)
  16. The order of time – Valerie June (soul d’avui)
  17. Freedom highway – Rhiannon Giddens (soul d’avui)
  18. Bobby Fuller Died For your Sins – Chuck Prophet (rock com hauria de sonar el rock)
  19. London Southern – Jim Lauderdale (música per portar trajo i camperes)
  20. The Lonely, the Lonsome & The Gone –  Lee Ann Womack (country de femme fatale)
  21. Crooked Calypso – Dan Heaton & Jaqui Abbot (pop cínic)
  22. Lindsey Buckingham & Christine McVie – Lindsey Buckingham & Christine McVie (Fleetwood Mac)
  23. Roll with the punches – Van Morrison (sons sense edat)
  24. A kind revolution – Paul Weller (disc amb un gran títol)
  25. Automatic for the people (reedició 25 aniversari ) – R.E.M (música clàssica)

Altres discos:
Prisioner – Ryan Adams | Leadbelly, baby – Dan Zanes | Not dark yet – Allison Moorer i Shelby Lynne | Dragonfly – Kasey Chambers | Americana – Ray Davies | Life is fine – Paul Kelly | Poor David’s Almanack – David Rawlings | Country Hustle – Jeb Loy Nichols | So you wanna be an outlaw – Steve Earle | Together at last – Jeff Tweedy

Accediu aquí a una relació amb altres seleccions del millor del 2017 segons diferents mitjans d’aquí i d’arreu.

Altres anys:

(Els meus) discos del 2016

North Lexington Avenue, Asheville, NC.Aquests són els 32 discos que més he escoltat aquests darrers mesos, d’entre els que s’han publicat aquest 2016. No els he relacionat en forma de llista, sinó a partir d’un possible diàleg entre ells a partir del que m’han inspirat o suggerit. És una manera diferent de recomanar o compartir la música que m’ha ajudat i interessat aquest any.

Viatge
Dos viatges en forma de disc, el que conformen “Shine a light: field recordings from the great american railroad” de Billy Bragg i Joe Henry i “The ghost of Highway 20” de Lucinda Williams. El primer enregistrat dalt del tren i en estacions entre Chicago i L.A, singular reivindicació del cançoner nordamericà amb el ferrocarril com a fil conductor. El segon, un nou disc majúscul de la Williams, un road trip emocional resseguint Continue reading →

Els meus discos del 2015

bestof2015

Discos de 2015 que he disfrutat molt, llista amb un cert ordre de preferència (variable i canviant, això sí).

  • Nashville Obsolete, The Dave Rawlings Machine
  • Irredempt, Roger Mas
  • To Pimp a Butterfly, Kendrick Lamar
  • Carrie & Lowell, Sufjan Stevens
  • Tomorrow is my turn, Rhiannon Giddens
  • Heartbreak Pass, Giant Sand
  • Something more than free, Jason Isbell
  • Natalie Prass, Natalie Prass
  • Still, Richard Thompson
  • Sing into my mouth, Iron & Wine + Ben Bridwell
  • HWY62, Peter Case
  • Songs to play, Robert Forster
  • Fresh Blood, Matthew E. White
  • Wisdom, Laughter and Lines, Paul Heaton
  • Solo: songs and collaborations, Tracey Thorn
  • Carnival, Natalie Merchant
  • I can’t imagine, Shelby Lynne
  • La clau de girar el taller, Adrià Puntí
  • Duets, Van Morrison
  • Pageant Material, Kacey Musgraves
  • Live at the Rock Room, Greg Trooper
  • Saturn Patterns, Paul Weller
  • Gates of Gold, Los Lobos
  • The Bad Plus Joshua Redman, The Bad Plus and Joshua Redman
  • Terraplane, Steve Earle
  • Sermon on the rocks, Josh Ritter
  • Shadows in the night, Bob Dylan

Pendents d’escolta (detallada) els nous de: Richard Hawley, The Waterboys, Patty Griffin, Shawn Colvin, Calexico, The Bottle Rockets, The New Raemon, Low, Soleá Morente, Ryan Adams, Adele, My Morning Jacquet, Jasmine Sullivan, Tachenko, Bikimel…

+ Recull personal de ‘best of’ diversos repescats d’altres mitjans.

+ El meu 2015 a Spotify.

Discos de l’any, selecció provisional (#bestof2014)

bestof2014

  1. Black Messiah – D’Angelo (soul majúscul)
  2. If roses don’t kill us – Christopher Denny (gospel fora borda)
  3. Morning Phase – Beck (pop perfeccionista)
  4. Everyday Robots – Damon Albarn (pop de càmara amb màquines)
  5. Comet, come to me – Meshell Ndegéocello (soul majúscul)
  6. Strong Feelings – Doug Paisley (pop perfeccionista)
  7. Terms of my surrender – John Hiatt (blues d’autor)
  8. Lazaretto – Jack White (rock mainstream benentès)
  9. Down where the spirit meets the bone – Lucinda  Williams (blues d’autor)
  10. The Voyager – Jenny Lewis (rock mainstream benentès)
  11. Festival – Sanjosex (rock feliç)
  12. The Man upstairs – Robyn Hitchcock (folk lletraferit)
  13. Brothers and sisters of the eternal son – Damien Jurado (pop elèctric)
  14. Moustique – Geraint Waitkins (pop de cabells blancs)
  15. Storytone – Neil Young (pop de càmera amb molts violins)
  16. Popular Demons – Leonard Cohen (pop de cabells blancs)
  17. Night Surfer – Chuck Prophet (rock feliç)
  18. Brill Bruisers – The New Pornographers (pop de tota la vida)
  19. Benji – Sun kill moon (pop perfeccionista)
  20. Shattered – Reigning Sound (rock a l’americana)
  21. The River and the Threat – Rosanne Cash (folk lletraferit)
  22. World peace is not of our busniess – Morrissey (rock en singular)
  23. Natalie Merchant – Natalie Merchant (folk lletraferit)
  24. The invisible Hour – Joe Henry (pop de càmara)
  25. My favorite faded fantasy – Damien Rice (pop perfeccionista)
  26. Somewhere under wonderland – Countring Crows (rock a l’americana)
  27. St. Vincent – St. Vincent (pop perfeccionista)
  28. Blank Project – Neneh Cherry (pop de càmara amb màquines)
  29. What have we become – Paul Heaton i Jacqui Abbott (country a l’anglesa)
  30. MENCIÓ ESPECIAL, al disc més escoltat a casa aquest any: Tauró a la Vista, d’Oriol Canals, editat també aquest any i que hem ballat i cantat infinitament, com infinita és la pena per la mort recent de l’insustituïble artista.

Festivals que obren portes

Bv_yKifCEAAbAOx“Pels 25 anys d’un festival que s’ha guanyat, any rere any, el respecte dels aficionats i dels amants de les músiques d’arrel del planeta. Per l’encert d’una programació que ha
portat per primera vegada al nostre país artistes llegendaris que són uns referents en la història de la música. I per ser un festival pioner a casa nostra en el gènere del blues internacional que alhora ha obert la porta als artistes que practiquen tota mena d’estils de música d’arreu del món.” Amb aquest text el Festival Altaveu reconeixia el Blues i Ritmes de Badalona en l’edició 2014 dels seus prestigiosos premis. Un honor haver pogut contribuir a aquest festival els últims darrers anys amb Guillem Vidal i Jordi Pujol-Nadal! I un honor també poder treballar al costat de gent com en Daniel Gelabert, en Josep ‘Patxi’ Pascassi, la Maribel Picapiedra, la Naomi Daniels… i comptar amb complicitats tan valuosoes com les de l’Ignasi Vidal, en Jordi Turtós, en Cesc Sau, en Simon Berrill, en David Prat…

Aquí podeu descarregar l’especial que vam fer amb la col·laboració de la gent de Postdata (de qui és la foto) per celebrar els 25 anys del festival.