Ahir em va tocar fer de #tuitaireresident per a un dels mitjans que més admiro, el Núvol (i m’ho vaig passar molt bé!). Aquí teniu un storify amb el que va donar de sí la cosa.
Category Archives: Cultura
10 anys dels blogs de Vilaweb
En Roger Cassany i companyia em van preguntar fa uns dies sobre els blogs a Vilaweb, que aquest juny han celebrat un remarcable desè aniversari. Aquest és el vídeo que recull part de les meves reflexions sobre el servei en concret i el món dels blogs més en general. El vídeo val molt la pena per desvirtualitzar bloggers i compartir pensaments al voltant de l’anomenada ‘catosfera’, passat, present… i futur. Per molts anys!
10 anys Blocs VilaWeb per vilawebtv
+ Per cert, aquest és el meu blog a Vilaweb, encara actiu… després de tot aquest temps!
Aquells badalonins ‘desafiants’
“La festa literària de la Nit de Santa Llúcia –la diada més important de les lletres catalanes– es celebrarà enguany a la ciutat de Badalona. I es celebrarà a Badalona per dos motius fontamentals: perquè fa cinquanta anys aquí es fundaren les Edicions Proa –de tant bona memòria– i perquè els badalonins d’avui han estat capaços d’organitzar aquesta festa a casa nostra.”
“(…) Cal que la festa d’aquesta nit no sigui una celebració figissera. Cal que Badalona, avui, es plantegi de nou si vol tornar a ser aquell centre de cultura viva, popular, catalana, que fou; la ciutat capdavantera que sabia fer revistes com ‘Gent Nova’ o ‘Joia’, entre tantes d’altres mostres de vitalitat. Aquells badalonins que fa cinquanta anys iniciaven la singladura arriscada de les Edicions Proa, desafien, cordialment, els badalonins d’avui a seguir lluitant per a assolir una ciutat més viva, més culta i més lliure.”
Aquest text de Josep Maria Ainaud de Lasarte obria l’especial que la Revista de Badalona dedicava a aquest esdeveniment nacional el desembre de 1978. A continuació, l’exemplar escanejat d’aquella publicació, original facilitat per Joan Soler i Amigó i que aquesta setmana ha tornat a l’actualitat el Joc de Badalona.
[slideshare id=34896312&doc=revistadebadalona-santallucia1978-140520052629-phpapp01&type=d]
Per cert, l’any 2004 Badalona va tornar a acollir l’esdeveniment, que vaig viure molt directament com a president d’Òmnium Badalona.
Foto-llibreria de butxaca
Avui és dia de llibres i llibreries, potser també d’alguna biblioteca, de bona part dels escriptors no misàntrops i dels llibreters que no han posat punt i final al seu ofici. Demà i cada jornada d’ara fins l’any vinent, el proper 23 d’abril, més discretament que solemnement, serà el nostre dia, viatgers de tinta, lletraferits… lectors.
Aquí podeu accedir a una selecció de fotografies meves sobre la temàtica –llocs bonics on triar i remenar llibres–. En aquest altre enllaç podeu accedir a un #storify amb recomanacions de la campanya d’aquest any, #wishlist i altres recursos.
#Newsonomics, més enllà de l’etiqueta
Els gurús de la nova comunicació fan servir la paraula #newsonomics per referir-se a l’emergència d’un nou tipus de mitjans: més petits i àgils, més ben connectats amb els lectors, més independents i desperts… Recentment, n’han parlat al referencial Nieman Journalism Lab i també David Carr, al seu The Media Equation, al NY Times. És interessant seguir el debat, sí… i acceptar la invitació de respondre la pregunta que s’hi associa i de la qual no sabem (encara) la resposta: es tracta d’una (nova) bombolla? O aquesta tendència ha arribat per quedar-se? Certament, l’anomenat periodisme 2.0 ha vist com anaven madurant els models de negoci i com diferents millores en la programació i paramtetrització de la publicitat anaven oferint noves oportunitats.
És difícil traspassar aquest debat al nostre país, immers en el context d’una crisi profunda que ha comportat i comporta dramàtiques retallades, i amb massa reconversions pendents al sector. L’ecosistema informatiu dels EUA és massa singular per a fer aquest exercici com una traducció automàtica. Tanmateix, sí que Continue reading
Pete Seeger (1919-2014) #storify
Recull d’articles, vídeos, cançons i recursos diversos. Amb una especial atenció a l’empremta que va deixar als Països Catalans el cantautor nordamericà… universal. Continue reading
Cuiner a la cerca de pàtria
“Em va commoure la vida d’algú que no és dels seus ni tampoc dels altres, d’algú que vol ser membre d’una comunitat però que no per això renuncia al seu esperit crític, d’algú que vol ser jueu però
a la seva manera. No sé ben bé per què, quan ja ens acomiadàvem, mentre l’Alex m’allargava la seva mà afectuosa, vaig pensar en la Mercè i la seva abraçada feble que després va ser molt forta i trista i em va saber molt de greu haver deixat la mare i el pare sense saber res de mi durant tants anys. Em sembla que ara he entès que no puc tornar a Barcelona perquè ja no sóc de la ciutat que em va veure néixer,. Suposo que no sóc d’enlloc ni ho seré mai. Encara que maldi per ser d’aquí, perquè és on visc.”
Cafè Barcelona, el nou llibre de Joan Carreras, Janquim, són en realitat quatre novel·les (Arjen, Annabel, Greetge i Siscu) que conflueixen en una història estranya que costa classificar; alguns hi han vist la reivindicació dels nous comançaments i sí, en part sí. Jo hi he vist, una original aproximació a la road-movie, amb aquells personatges que fugint, arriben; i aquelles trames que se serveixen del canvi de paisatge per en realitat no moure’s de lloc per què la culpa allarga l’ombra fatalment, i tan se val els quilòmetres que hi posis pel mig. És interessant, també, una de les subtrames, una interpel·ladora (i subtil) reflexió sobre la identitat: què és ser d’un lloc? Interessantíssim, suggerent (i segurament actual) el que per a mi és el personatge principal, el narrador de la novel·la, el cuiner català establert a Amsterdam, a la cerca de la pàtria impossible. “M’agraden les bufandes de les noies que passen amb bibcicleta, sembla que facin onejar banderes de llana”. Una frase potent, perdurable, quasi un vers, que diu molt d’aquesta novel·la elegant, punyent i tossudament distanciada.
Els meus discos del 2013

- Ghost on Ghost, d’Iron & Wine
- Imitations, de Mark Lanegan
- Crimson/Red, de Prefab Sprout
- Pushin Against a Stone, de Valerie June
- Another Self Portrait (reissue), de Bob Dylan
- Dream River, de Bill Callahan
- La figura del buit, El Petit de Cal Eril
- Liquid Spirit, de Gregory Porter
- Overgrown, de James Blake
- Farrera, Can Sons, D.O, de Bikimel
- Tooth and Nail, de Billy Bragg
- The Jazz Age, de la Bryan Ferry Orchestra
- Push the sky away, de Nick Cave and the Bad Seeds
- Wake up ghost, de Elvis Costello & The Roots
- Fade, de Yo la Tengo
- Nomad, de Bambino
- Mosques de colors, de Pau Riba i Pascal Comelade
- Modern Vampires of The City, de Vampire Weekend
- Muchacho, de Phosphorescent
- Electric, de Richard Thompson
- Quality Street, de Nick Lowe
- Santa Alegria, de la Troba Kung Fu
- Bruja, de Mala Rodríguez
- Beautiful Africa, de Rokia Traore
- Southeastern, de Jason Isbell
- Incident on Willow Street, de Greg Trooper
- The Next Day, de David Bowie
+ Llista a Spotify (hi falta Prefab Sprout i Bill Callahan, inaccessibles).
I Met Jesus in a Bar
(recull de no-nadales)
El nadal és a estar a prop i lluny a la vegada, com explica sense paraules aquesta peça dels Beach Boys (circa 1969), The Nearest Faraway Place. El lloc més a prop dels llocs llunyans, una porta al misteri quotidià i que té forma d’escala de cargol en l’Aiguanaf (2007) de Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle: “avui saltarem des del trampolí d’una peixera”. Aiguanaf i gesamí. Les místiques domèstiques.
En aquest recull atípic de cançons que no són de nadal (però que podríen ser-ho) és el torn d’un himne petit, dedicat als que s’amaguen i callen. En un racó de la taula brillant i guarnida hi ha algú que canta per dins “as we hide ourselves in the last of the melting snow” (2009) amb el pop de manual dels The Leisure Society. Mentrestant, al costat, a un altre li brillen els ulls amb una Atención encandilada (2009), de Maderita: “La belleza del mundo es tan frecuente, tan desinteresada.” Avui podria ser el primer dia de la teva vida, eslògan i mantra. First Day of My Life (2005) dels Bright Eyes.
La festa nadalenca continua en el ball d’una parella que es parla a l’orella amb la seva llengua pròpia, però no intraduïble. Jesse Winchester (2009) descodificava les seves paraules d’amor: “Sham-a-ling-dong-ding means sweetheart, Sham-a-ling-dant-gong does too.” No importa el Continue reading
L’acceleració de la història
Hi ha una tristesa penetrant en les Nits Fredes que Ba Jin, fixa en forma de novel·la i que ara podem llegir gràcies a la traducció catalana d’Eulàlia Jardí per a El Cercle de Viena. L’avenç del front de la guerra xino-japonesa (1937-1945) sobre una ciutat de províncies hi esdevé l’aspra metàfora de la violenta dialèctica que el segle XX va descarregar en l’esquena dels seus contemporanis. Wang Wenxuan és aquí la víctima perfecta vinclada pel conflicte armat (el latent avenç de les tropes imperials), el xoc generacional (les relacions familiars en crua transició en la Xina de l’emergent comunisme) i pel canvi cultural que es comença a aventurar a la segona Continue reading