Nou focus per parlar d’ocupacions

Parlavem de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). No és un canvi de focus menor o innocent. Els darrers mesos hem viscut una mena de competició política a veure qui demanava més canvis legislatius o es dotava de més eines per fer front a l’emergència habitacional, però amb un estudiat (i descoratjador) canvi de subjecte a objecte. S’han promogut textos legislatius i diferents ajuntaments han posat en marxa unitats de resposta i fins i tot han definit regidories específiques. L’objectiu, però, no ha estat –ni és– el d’abordar el drama humà vinculat amb la dificultat d’un nombre cada vegada més gran dels nostres veïns i veïnes a un habitatge en condicions, sinó el de simplificar aquest repte colossal en una crua qüestió de seguretat al voltant de la gestió i conservació d’unes propietats. L’habitatge vist com una mercaderia, un capital, no pas com un dret. Doncs sí: vam començar parlant de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). 

Però no només això. Veiem cada vegada més com passem de puntetes per les raons estructurals que expliquen la crisi habitacional (la falta d’un parc de vivenda social, el col·lapse dels serveis socials, l’encariment de l’habitatge i els lloguers, les dificultats de regularització a que sotmetem una part de la ciutadania, la precarietat laboral que afecta en especial dones i joves…), mentre s’imposa un frívol seguidisme de les estratègies incendiàries de l’extrema dreta i els interessos empresarials de fons d’inversió i fabricants d’alarmes i que, a còpia, de tik tok han acabat arrossegant un ampli espectre polític. (continua)

Continue reading

Un Garcia Albiol amb moltes vides

La gent de ‘Política i Prosa’ em van encarregar un perfil sobre l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol. No va ser una feina fàcil (aconseguir la distància necessària, un repte); si en voleu llegir el resultat, aquí el teniu. Brillant com sempre la caricatura de Luis Grañena.

Per raons d’espai no va poder ‘entrar’ la seguent postdata:

Conec Xavier Garcia Albiol personalment: l’he tractat com a periodista (si fa o no fa
ell va començar en política en el mateix moment que jo entrava al periodisme local) i
políticament hem estat adversaris alguns anys. Durant molt de temps, vam ser veïns
del barri de la Morera. No he escrit aquest article com a expolític o des d’una òptica
partidista, sinó amb l’ànim d’entendre i situar el personatge per a la gent de dins i
fora la ciutat on visc, Badalona. Espero haver-me’n ensortit.

Continue reading

Itinerari gens patriòtic per no-llocs

Tornem-hi amb la secció Cançons per explicar el món, aquesta vegada amb un recorregut eclèctic i un pèl arriscat per vuit cançons que ens permeten reflexionar sobre la identitat i la pertienença a partir del no-lloc: del país inventat per Bert Kalmar i els germans Marxa amb Freedonia, al paisatge idealitzat dels inoblidables Family al “país de los sueños polares”, a l’utopia amb camisa hawaiana del Margaritaville de Jimmy Buffet o a l’Atlàntida d’Iggy Pop, tan mítica i tan llunyana. També el ‘no-lloc’ per antonomàsia, el Everybody knows this is nowhere de Neil Young, al lloc que podria ser qualsevol lloc d’Ani Di Franco i el seu clàssic Little Plastic Castle. Enmig, parades amb bons amfitrions com Joan Manuel Serrat o Elvis Prestley… que ens recorda que tots els ideals xoquen a vegades amb ‘adreces desconegudes’. Per cruel que sigui el ‘Return to sender’ no deixarem de buscar ideals –tinguin forma de país o de ciutat– fins a fer-los realitat.

L’estiu agreuja el col·lapse a Badalona

[ Article publicat a Línia Nord ]

Un 18,73% de la població de Badalona viu en zones altament vulnerables al canvi climàtic, i en especial a l’impacte de la calor. L’alta densitat de l’espai urbà, l’urbanisme desarticulat, el parc immobiliari envellit i precari i unes rendes en caiguda lliure i que afecten en especial col·lectius ja molt vulnerables (gent gran, famílies monoparentals…) expliquen una situació greu, especialment candent als districtes 4 i 6 (en què veiem barris com la Salut o Sant Roc). Són dades de l’estudi “La calor en un futur: Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Metròpoli i finançat per l’Àrea Metropolitana. La ciutat que ens espera haurà de saber donar una resposta a una realitat física cada vegada més hostil i amb un major impacte en la salut dels nostres veïns i veïnes.

Aquest estiu, en què la calor ha pulveritzat rècords a Catalunya, i també a la nostra ciutat, el termòmetre ha esdevingut el més cruel dit acusador per mostrar les vergonyes d’unes polítiques públiques insuficients, i que a Badalona s’han mostrat de nou a la ratlla del col·lapse i la fallida tècnica. (continua)

Continue reading

Els drets dels infants, tema crític

Badalona se la juga amb la infància els propers 4 anys. La gran tasca d’entitats com l’Ateneu de Sant Roc, el Centre Sant Jaume, la Salut Alta, la Fundació Germina, el Casal dels Infants, la Rotllana o ISOM cal que estigui emmarcada en una política municipal forta, que pugui articular i dotar de recursos temes tan crítics com els vinculats amb l’educació, l’habitatge, el lleure, la salut mental, l’alimentació… en definitiva, amb els drets dels infants.

El dels #dretsdelsinfants és un dels grans temes de mandat; no és en cap cas un tema més. Defugir l’assistencialisme i anar a les raons estructurals (serà clau escoltar tots els actors, Consell de la Joventut, Consell dels Infants… i sobretot la Taula de la Infància i l’Adolescència de Badalona, que endreça i promou una mirada estratratègica a reforçar. Caldrà seguir d’a prop el govern del PP a la ciutat.

Dues notícies recents:

👉Casals amb entrada lliure: el refugi de l’estiu per als nens del carrer (un tema d’Elisenda Colell per a El Periódico).
👉Oportunitats pels més vulnerables (un reportatge de Lorena Ferro per a La Vanguardia).

L’educació i el lleure educatiu són claus per una ciutat més justa. Es pot fer més.

I per ampliar el fil, fa uns mesos vaig fer aquest article (Drets grans per a ciutadans petits). . També podeu seguir tot el que fa i publica l’Institut de la Infància, les campanyes de la Fundació Bofilll o les accions de Fampas Badalona.

Màrius Díaz, més enllà dels elogis fàcils

Màrius Díaz, més enllà dels elogis fàcils. Imprescindible entendre i reivindicar críticament la seva petjada amb tota la seva complexitat.

Continue reading

Post 28M a Badalona

L’impacte de les eleccions municipals a Badalona encara és massa recent per fer les valoracions reposades que l’escenari polític que n’emergeix demana, però aquests primers dies diferents mitjans m’han demanat una valoració. Són les següents:

Un mapa blau Gènova a Badalona (Crític, 30/5/23) + La Badalona que ens espera (Línia Xarxa, 7/6/23)

D’altra banda, al voltant del 28M també podeu estirar el fil en els següents enllaços:

Rock fora de diccionari

A vegades l’artista no en té prou amb el diccionari i ha de tirar d’inventiva: paraules i expressions inventades, onomatopeies impossibles. Un recorregut per les cançons on les paraules són el de menys… o el de més! Darrer capítol de la temporada de Cançons per a explicar el món per a Badalona Matí (aquí els pots escoltar tots), amb les aparicions de Mary Poppins, les Crystals, Otis Redding, Gene Vincent, Little Richard i… Tom Waits. De regal una de les cançons més boniques dels darrers temps, cortesia de Jesse Winchester.

Badalona després de la campanya

👉 Article publicat al Línia (7.6.2023) I quan va despertar de la campanya, la ideologia, tossuda, indiferent, seguia allà. El primer aprenentatge en la Badalona de l’endemà del tsunami PP a la ciutat serà entendre que una cosa és la campanya articulada al voltant de l’amigable i exitós ’badalonisme’ (un artefacte útil en la seva ambigüitat) i l’altra el que passarà a partir d’ara quan passem dels eslògans als fets. 

El Partit Popular ha aconseguit per encerts propis —i també per incompareixença dels altres— quadrar un cercle impossible: haver governat la ciutat quasi sis dels anys que van del 2011 fins l’actualitat i, en canvi, presentar-se a la ciutadania com una ‘nova solució’, sense assumir cap responsabilitat en l’actual col·lapse municipal. Més encara: el PP ha fet que el seu perfil gestor (que mai ha estat acompanyat per resultats tangibles, per cert) i l’agenda estudiadament multicolor dels darrers mesos amagui la realitat d’un discurs polític molt menys amable en termes socials i comunitaris i aquest sí, sense tantes floretes; un discurs que ha anat penetrant, lluny de la mirada d’analistes i politòlegs. (continua)

Continue reading

Un mapa blau Gènova a Badalona

👇 Article publicat a Crític el 30 de maig de 2023

La campanya multicolor Xavier Garcia Albiol i el seu eslògan ‘de bon rotllo’ (quin cínic contrast amb el Limpiando Badalona) s’ha transformat en qüestió d’hores en un prepotent i aclaparador blau Gènova imprès al mapa de la ciutat, almenys durant els propers quatre anys. El PP té des d’ahir el doble de regidors que tota l’oposició sumada i s’ha imposat en tots els barris de la ciutat. De fet, en 23 dels 28 barris electorals (administrativament la ciutat està dividida en 34 barris) el polític populista ha situat el seu hàbil ‘Badalonisme’ per sobre del 50% dels vots, pulveritzant totes les prediccions i enquestes publicades.

Tres dels cinc barris per sota de l’omnipresent 50% conservador són al cor de l’anomenat centre de Badalona (Casagemes, Centre i Dalt de la Vila), zona zero del sobiranisme a la ciutat, i on tanmateix el PP ha aconseguit situar el seu projecte per sobre 30% tot obtenint, sí, la fita simbòlica de ser-hi primera força. Als barris del Centre de Badalona, Garcia Albiol duplica el percentatge respecte 2019: és el cas de Casagemes, el gran graner independentista de la ciutat, en què passa del 14,02 al 32,70%

Són les dues Badalones que tant han explicat la política a la ciutat durant tants anys i que (continua)

Continue reading