Category Archives: Retalls
[Setmana 36/2018] Una Diada amb interferències a Badalona
[Setmanalment envio als meu canal de Telegram un resum de l’actualitat local des de la perspectiva del govern de Badalona i d’ERC, el partit que represento. Aquest és el contingut de la setmana 36 de 2018]
“Sense Pompeu Fabra no seríem qui som. És natural que el reivindiquem dins la Diada, i més des de #Badalona. Vida i obra al servei d’un projecte obert de país.” Aquestes paraules d’Ester Franquesa, DG de Política Lingüística, obrien dimecres passat els actes de la Diada a Badalona, en una xerrada coorganitzada per Òmnium i l’Ajuntament. Una demostració de normalitat (enmig de l’excepcionalitat democràtica que patim!), malauradament, espatllada per les prohibicions que han afectat la tasca de dues entitats a la ciutat (ÒC i ANC) i sobre les quals ERC Badalona ha demanat explicacions a la Guàrdia Urbana (📝 veure nota de premsa).
Més coses que han destacat aquesta setmana a Badalona:
➖La reunió amb el Department d’Ensenyament sobre l’inici de curs escolar i els reptes pendents a la ciutat que es va produir dimarts. Celebrem el compromís del conseller amb els reptes de la ciutat, però estarem molt a sobre de la molta feina pendent que tenim i dels tràmits que encara ha de fer el govern municipal. Aquí més informació i en aquest enllaç podeu repassar l’excel·lent reportatge que sobre el tema hi dedica l’Independent.
➖La licitació iniciada dijous per 124.000 euros del contracte de reposició de mobiliari urbà a Badalona, fruit d’una feina de mesos pel govern en què vam participar com a Continue reading
#llegits La collita de l’estiu 2018
Potser ha estat la calor, la toxicitat de TW o que els nens ja comencen a jugar més sols… però aquestes vacances he fet una bona esbandida de llibres. Per si algú li interessa i li pot servir… són aquests:
- “La memòria de l’arbre”, de la Tina Vallès, un llibre on l’aparent senzillesa no amaga una llengua treballada, història punyent q enllaça vellesa i infància.
- Una altra d’Anagrama: “Les possessions” de la Llúcia Ramis, àcida i lúcida, mirall d’ofici i generació.
- Ha caigut tb la tan comentada “Permagel” de l’Eva Baltasar, un bon cop al cap, i al cor, ben editada pel Club Editor; exercici torbador on finalment desborda la vida.
- Amb la memorable “Cançó de la Plana” he viatjat a Holt, per submergir-me en una música preciosa, en què calia parar bé l’orella. Kent Haruf, gran descoberta gràcies a l’editorial Periscopi. Per cert, un llibre que em resistia a acabar… fins descobrir q és la primera part d’una triologia i ja vaig relaxar-me en saber que aquells personatges no acabaven amb el volum.
- Del mateix segell, “La Teoria General de l’Oblit” de José Eduardo Agualusa: la guerra, qualsevol guerra, des de la mirada d’una víctima, que no pot ser qualsevol víctima… M’ha interessat més que m’ha agradat, però.
- Aquesta setmana, he passat “Una noche con Sabrina Love”, lleugera i vital roadmovie de Pedro Mairal, de Libros del Asteroide.
- Ara estic a mig “La mà que prenia la meva” de Maggie O’Farrell, editada per L’Altra Editorial. De moment pse, però ja us diré.
Tot i q ben pensat… sí q puc dir-vos, així a mode de síntesi, que són set llibres bonics, assequibles, molt ben editats i no gaire llargs. Històries aparentment petites: poca èpica, molta veritat. O moltes veritats, millor dit.
Ah, divendres comença La Setmana del Llibre en Català… excusa perfecta per reposar existències!
Una plaça Trafalgar que recupera itineraris de ciutat
Aquest mes d’agost s’ha començat a contractar la primera fase de reforma de la plaça Trafalgar (📍accediu al projecte), al cor de #Llefià. Una plaça més accessible i que millora la connexió entre la part baixa (Carretera Antiga de València) i alta (Torre Mena i Marquès de Sant Mori), recuperant ‘camí’ Santa Coloma.
La plaça Trafalgar és una de les places més vives i dinàmiques de #Badalona, i amb aquesta actuació guanya nous espais de relació (espai d’estada CAP, grada, zona jocs) i es connecta millor amb el barri. Aquí hi ha hagut un treball intens de l’Àrea d’Urbanisme que vaig dirigir fins al juny d’aquest any i el Districte 4, amb Dolors Sabater com a regidora especial, conjuntament amb el servei de projctes de l’AMB i la Comissió Urbanisme de #Llefià. Ara està en marxa la primera fase, amb pressupost de 1,5M, però s’ha treballat un projecte ampli que inclou altres fases. Va ser una de les prioritats del govern en q vam participar com a ERC junt Guanyem i ICV/EUiA a #Badalona. Estem contents que vagi fent camí. Continue reading
Young, gifted and black (DEP, Aretha Franklin)
Ha mort Aretha Franklin (obituari al NY Times), veu poderosa i immersible del rock’n’roll (versió soul), referent majúscul d’una doble presa de consciència, ajudant a assajar una nova manera de ser dona i de ser negra. Young, Gifted and Black, com en la cançó de Nina Simone, q ella tan bé versionà.
Per a molts és només la cantant del Respect però sense desmerèixer la cançó, l’Aretha és MOLT més. Té una llarga carrera discogràfica q es podria resumir en quatre (així, fent-ho ràpid):
1️⃣ Segell Columbia: endreçada i controlada etapa crooner, lligada tocs de gospel i jazz.
2️⃣ Els 13 anys amb l’Atlantic i Jerry Wexler, sense ni un disco dolent. Aquí va creixent l’artista i no només la intèrpret; al final de la dècada, produccions amb Quincy Jones i Curtis Mayfield, més agosarades. Entre les meves predileccions 67, 72, 73, 74 i 76.
3️⃣ L’etapa Arista, molt vuitantera, potser la menys personal, un pèl desorientada, molt sintetitzada (era l’època); però amb algun repunt (85, amb Who’s zoomin’ Who i 86 amb Aretha).
4️⃣ 90’s i actualitat: dispersa i més prescindible però amb tocs d’interès: 98, 03, 11.
L’Aretha no era només una veu bonica, era una ARTISTASSA. Indòmita, elegant, respectada i amb una mirada molt personal, com d’autora (encara que va composar poc; excepcions notables: Think, Spirit in the diari, Rock Steady o Day Dreaming…). És un pou (feliçment) sense fons.
“When you feelin’ real low
Here’s a great truth you should remember and know
That you’re young, gifted, and black
You got your soul intact, oh, and that’s a fact.” [vídeo]
Descansa en pau, Aretha Franklin.
Carretera de Can Ruti, més segura i amb espai pel vianant; contractació ja en marxa
Publicada la licitació del projecte de reforma de la carretera d’accés a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) a Badalona (📌 Anunci oficial). Són 1,5M d’euros que permetran recuperar el ferm, ara en molt mal estat i millorar la seguretat vianants i usuaris autobús. Es defineix un espai protegit pels que van a peu. Vam passar d’un projecte de ‘manteniment’ més o menys convencional, a una projecte que capgira el sentit d’aquest vial, fent-lo més amable, proper i ben connectat amb el gran capital natural i patrimonial de la nostra serralada de Marina.
La carretera de Can Ruti és un vial utilitzat diàriament per milers de persones i també és, de fa anys, un dels principals punts negres de la mobilitat a la ciutat. Les obres començarien entrat 2019, amb termini execució de 4 mesos. Les fotos, per cert, parlen per elles mateixes.
Com a govern (ERC, Guanyem, ICV-EUiA) vam prioritzar actuar-hi, anant més enllà del reasfaltat. Amb més detall, a continuació les solucions Continue reading
Sèrie d'estiu… en construcció
Al meu perfil de Twitter @oriolllado podeu anar repassant el més destacat del blog aquests darrers mesos, només cal que cliqueu en el tuit adjuntat en aquest post per accedir al fil que resumeix els apunts. És una llista en construcció que mira d’aprofitar aquests dies d’agost, més tranquils i potser més apropiats per al repàs i l’anàlisi reposada, per subratllar projectes i línies de treball en marxa a Badalona. Malaruadament, moltes interrompudes o afectades després de la moció de censura pactada per PSC, PP i C’s que va acabar amb el govern de progrés en què participavem com a ERC, junt amb Guanyem i ICV-EUiA.
https://twitter.com/oriolllado/status/1026768737117118464
Radiografia de la mobilitat a l'àrea metropolitana
Lleuger descens dels moviments dels residents a la ciutat mentre que el transport públic segueix guanyant quota al privat, segons l’última Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (📊 accedir a les dades). Al voltant d’aquestes dades, dos breus apunts:
Per a qui pensem les nostres ciutats? Anar a peu continua sent el mode de desplaçament majoritari, i el transport públic manté la línia de creixement respecte vehicle privat. Tenim marge per ser més valents quant a una #mobilitat més sostenible.
A la primera corona (on hi ha #Badalona) l’ús del vehicle privat és sensiblement superior que a la ciutat de Barcelona, i també hi ha una ocupació més gran via pública per aparcament. Cal continuar avançant per extensió metro i per regular millor estacionaments.
Tornem-hi amb el 12 d'octubre…
És com d’un altre temps (vist el q ha vingut després); i tanmateix aquí, en part, comença a assajar-se una interpretació profundament restrictiva de la llibertat d’expressió i els drets polítics.
Tornem-hi amb el 12 d’octubre. Ara la fiscalia ens demana 15 mesos d’inhabilitació i una multa. En aquests moments, estem preparant el nostre escrit de defensa, previ a que es designi el jutjat que portarà el nostre judici i la data en què haurem d’asseure’ns a la banqueta d’acusats.
Fiscalia demana que es condemni els 6 regidors de #Badalona que van obrir oficines de l'Ajuntament el 12 d'octubre a 15 mesos sense poder exercir de regidors o diputats i una multa a cadascun de 4.200 € https://t.co/E7U9B3O1X0 vía @elmundoes
— Jordi Ribalaygue (@JRibalaygue) August 5, 2018
De les estratègies divergents en l'independentisme, reflexions al vol

Això es va enviar a totes les cases, abans del #21d. És evident q no va agradar a molts, però el plantejament seguit, ratificat a la conferència nacional, ha estat públic i defensat sense equívocs. (Via @trinitro)
De de les controvertides accions dels CDR en diferents partits, en especial per la seva significació a la seu d’ERC (📰 notícia al diari ARA), un seguit de reflexions, inicialment compartides a Twitter. Aquí van:
L’ensulsiada d’octubre i les eleccions en estat de xoc van fer que les diferències estratègiques de l’independentisme NO es poguéssin comptar bé en les eleccions. El 155 i la repressió judicial van mantenir excepcionalitat. Guerra pel relat, encara.
L’independentisme, que tant va excel·lir (potser tb abusar) en la gestió de les emocions, es confronta avui al seu mirall invers, la gestió de la frustració. En part, els CDR surten d’aquí. Alguns creuen que poden ‘pescar’ en aquestes aigües barrejades. Irresponsables.
La ‘unitat’ com la vam viure no tornarà per molt temps; això no està al caure; calen acords fora del perímetre; la independència no és només qüestió de desitjar-la i la política espanyola és encara un camp on fer feina. Sí, costa de pair. I per molts és indigerible.
El que ha passat avui ha estat depriment, però segurament no és tan greu, o no és més greu del que ja fa dies que passa, també en Continue reading




