Els (meus) discos del 2019

photo_2019-12-22_16-57-12

  1. The father of the bride – Vampire Weekend
  2. (vinil) Western stars – Bruce Springsteen
  3. (vinil) Per la bona gent – Manel
  4. (vinil) Years to burn – Calexico | Iron & Wine
  5. (vinil) Capitalist Blues – Leyla McCalla
  6. (vinil) Jamie – Brittany Howard
  7. (vinil) Guesswork – Lloyd Cole
  8. 15 canciones de amor, Barro y motocicletes, Miqui Puig
  9. Lover – Taylor Swift
  10. (vinil) Three chords and the truth – Van Morrison
  11. (vinil) Kiwanuka – Michael Kiwanuka
  12. Absolute zero – Bruce Hornsby
  13. Closer than together – Avett Brothers
  14. Shepherd in a sheepskin – Bill Callahan
  15. Ghosteen – Nick Cave
  16. (vinil) This (is what I wanted to tell you) – Lambchop
  17. I am easy to find – The National
  18. (vinil) Ode to joy – Wilco
  19. On the line – Jenny Lewis
  20. Guy – Steve Earle
  21. The new adventures of… PP. Arnold
  22. Everything hits at once – Spoon
  23. Psychedelic country soul – The Continue reading

10 llibres del 2019

República llibreria. Llibertat al Saltamartí de Badalona (Òmnium).

República llibreria. Llibertat al Saltamartí de Badalona (Òmnium).

1. La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
2. Les formes del verb anar – Jenny Erpenbeck (Angle)
3. Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín Domaine (Club Editor)
4. Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà (Anagrama)
5. Claus i Lucas – Agata Kristof (Amsterdam)
6. L’estrangera – Sergei Dovlatov (Labreu)
7. Màquines com som – Ian McEwan (Anagrama)
8. Lamento lo ocurrido – Richard Ford (Anagrama)
9. Visc, i visc i visc – Maggie O’Farrell (L’altra)
10. Sis nits d’agost – Jordi Lara (1984)

Llista completa de #llegits aquest any aquí:

#llegits a la tardor de 2019

IMG_0830

  • “-¿Qué?- pregunté. -¿Sigues ahí? -No. Ya me he ido. -Bien. –Era todo sonrisas– Es posible que yo también.” “Esta canción me recuerda a mí” de Joe Pernice, editat per Blackie Books.
  • “En cualquier caso, el ‘aquí’ no era nunca el lugar q alcanzabas (una idea q a menudo se recordaba a sí mismo), sino el punto en el que ya te encontrabas, solo q no te dabas cuenta. ¿Era eso lo q significaba el destino?” “Lamento lo ocurrido”, de Richard Ford, editat per Anagrama.
  • “Ningú no pot ser completament independent dels altres; per tant, per què no renunciar a intentar-ho?, —va pensar—, per què no arrencar a córrer en l’altra direcció?” ‘La gent normal’ de Continue reading

50 anys Anagrama, editorial-brúixola

EFbUCYoWwAEBb7T

A la foto, llibres d’Anagrama que m’han agradat molt(íssim), espigolats a les tantes de la llibreria de casa. Però seguint el fil d’alguns altres companys a les xarxes… faig el meu particular i personalíssim top-10:

  1. El dia de la independencia. Richard Ford.
  2. 31 canciones. Nick Hornby.
  3. Tren de nit. Martin Amis.
  4. Catedral. Raymond Carver.
  5. En la orilla. Rafael Chirbes.
  6. El país de las últimas cosas. Paul Auster.
  7. Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà.
  8. Qualsevol de PG. Wodehouse.
  9. Las cartas de Groucho. Groucho Marx.
  10. Un día más con vida. Ryszard Kapuscinski.

Quatre i mig, #llegits de l’agost de 2019

Captura de Pantalla 2019-08-30 a les 14.00.35

Aquest són els meus #llegits del mes d’agost. A l’espera de ‘No cerramos en agosto’ d’Eduard Palomares (Libros Asteroide), —que tot just he començat—, quatre cites que esperen convidar la gana de lletra.

“On abans només hi havia una casa, una vorera, una quotidianitat berlinesa, sorgeix de cop una frontera, brota entre l’herba, invisible, com una malaltia.” Les formes del verb anar. Jenny Erpenbeck. Angle Editorial. Traducció Marta Pera.

“Vine, mare, que cantarem | melodies per fer adormir els plors, | tonades per consolar els goigs, | cançons per fer ballar els morts.” Canto jo i la muntanya balla, Irene Solà. Anagrama.

“Clar que m’ha servit per pagar la hipoteca i la universitat als fills, però això era de més a més. Ho he fet per aquella excitació especial. He escrit per l’alegria que em dona.” Escriure, Stephen King. L’Altra Editorial. Traducció Martí Sales.

“I potser seguirà així per sempre. Ara soc un viatger, algú que no para mai de viatjar. Ja m’he expatriat, de fet. He emigrat als Ferrocarils del Reich Alemany. Ja no sóc a Alemanya. Soc en trens que recorren Alemanya.” El viatger, Ulrich Alexander Boschwitz. L’Altra Editorial. Traducció Carlota Gurt.

#llegits Maig, juny i juliol de 2019

Captura de Pantalla 2019-08-30 a les 13.03.34

  1. “Sis dies d’agost”, de Jordi Lara (Edicons 1984). “El vespre del diumenge cinc d’agost del 2007, quan la senyora Remei va veure llum a la cuina del veí del tercer, no podia saber que l’home ja feia almenys dos dies que dejunava i tenia altra feina que fer-se el sopar. Ella era una septuagenària desvagada i observadora, més per avorriment que per tafaneria li endevinava el tragí domèstic pels llums del celobert; ell era un veí tan reservat que mai no necessitava re i la saludava amb la correcció justa quan ensopegaven en l’estretor de l’escala. Xirinacs ho preparava tot a consciència, i el més probable és que dediqués aquell vespre a acabar d’endreçar un piset de quaranta metres quadrats que era més una cel·la ben aprofitada que una llar.”
  2. “Una casa amb rodes” d’Ivan Jablonka (Llibres Anagrama, traduït per Marta Marfany): “Les pasejades que fèiem em mostraven, sobretot, que la història no és només una lliçó en un manual escolar, sinó una excursió entre la pols, una cerca sota el sol entre les columnes de temples en ruïnes, a la recerca de bocins, de plantes, de fíbules i de ferralla que esdevindran proves en un raonament. Passejar-se, llegir, escriure: la vida ideal. L’historiador és algú que  viatja tant en l’espai com en el temps.”
  3. “Claus i Lucas” d’Agata Kristof (Amsterdam, traduït per Sergi Pàmies): “Ella diu: ‘És clar. Hi ha vides que són encara més tristes que els llibres més tristos’. Dic: ‘Exacte. Un llibre, encara que sigui molt trist, mai no serà tan trist com Continue reading

De Sant Jordi a Sant Jordi, un #top10 molt personal

D7388074-08B9-490E-8D9E-1C9C171833F8

  1. Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín-Domine (Club Editor).
  2. La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
  3. La mesura dels nostres dies – Charlotte Delbo (Club Editor)
  4. Entre ells dos – Richard Ford (l’Altra Editorial)
  5. Aprendre a parlar amb les plantes – Marta Orriols (Ed. Periscopi)
  6. Permagel – Eva Baltasar (Club Editor)
  7. El tumor – Toni Soler (Anagrama)
  8. El barri de la plata – Julià Guillamón (Avenç)
  9. Los asquerosos – Santiago Lorenzo (Blackie Books)
  10. La cançó de la plana i Capvespre, els dos primers de la trilogia de Holt – Kent Haruf (Ed. Periscopi)
  • El tinc a mig acabar, però ja apunta maneres: Sis dies d’agost – Jordi Lara (Edicions 1984)
  • Llegits aquest any (malgrat ser de 2017) i que m’han flipat: 4, 3, 2, 1 de Paul Auster (Ed. 62), Taxi de Carlos Zanón (Salamandra). Altres llibres llegits aquests darrers mesos, aquí.
  • Llegits també aquest any dos llibres d’assaig/testimoni, els d‘Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Llista a Twitter amb periodistes culturals, editorials i llibreries.
Enllaços amb recomanacions Sant Jordi 2019.

Els primers quatre mesos de 2019, llibre a llibre

89BAD864-F947-4198-BB6B-0DF2C10C0950De gener a abril:

1️⃣ Los Asquerosos – Santiago Lorenzo a Blackie Books. Desembre-gener. Les primeres pàgines són un tobogan fantàstic on et sembla que llegeixes una llengua nova. No pots deixar de llegir ni de riure, malgrat que el llibre es va desinflant un pelet, per reiteratiu i, al final, per pecar de previsible; és una novel·la molt i molt recomanable, una mena de robinson al cor de la España Vacía.

2️⃣ Canteu, esperits, canteu – Jeremyn Ward a Edicions del Periscopi. Gener. Una road movie polsosa, duríssima… a la perifèria del sistema, on els fantasmes de tantes marginacions es solapen en aquest mirall deformat (i així més real) del somni americà.

3️⃣ La dansa del rellotge – Anne Tyler a Edicions 62. Gener-febrer. Història humana en un fresc temporal en que es reivindica la sororitat comprensible Continue reading

Els (meus) millors discos de l’any 2018

photo_2019-01-09_15-02-00

Discos publicats el 2018 i que he escoltat força i que m’han agradat suficentment com per figurar en aquesta llista. Agafo prestat del Fernando Navarro aquesta reflexió sobre el caràcter sempre ‘provisional’ de qualsevol llista.

  1. Look now – Elvis Costello
  2. Warm – Jeff Tweedy
  3. Record – Tracey Thorn
  4. In the blue light – Paul Simon
  5. Uniform Distortion – Jim James
  6. An american treasure – Tom Petty
  7. True meanings – Paul Weller
  8. American Utopia – David Byrne
  9. Broken politics – Neneh Cherry
  10. Dirty computer – Janelle Monae
  11. Versatile – Van Morrison
  12. Blanc – Ferran Palau
  13. El mal querer – Rosalía
  14. The horizon just laughed- Damien Jurado
  15. Ventriloquism – Meshell Ndegeocello
  16. God’s favourite costumer – Father John Misty
  17. Cloud symbols – Graham Parker
  18. 13 rivers – Richard Thompson
  19. Lamp it prose – Dirty Projectors
  20. Vanished Gardens – Lucinda Williams + Charles Lloyd and The Continue reading

Un dia a L.A.

[Aquest estiu, els meus pares van fer un viatge als Parcs d’Arizona i Califòrnia i feien estada un dia a Los Angeles. Em van demanar que els proposer alguns llocs destacats i aquest va ser el resultat. El comparteixo al blog, pq potser a algú li és d’utilitat. Los Angeles és una ciutat molt ‘incompresa’ on no és estrany fer breus estades en forma d’escala o de parada tècnica]

Fotos: O.L. (2005)

Fotos: O.L. (2005)

Matí:
Downtown L.A + Little Tokyo

  • Esmorzar a Grand Central Market (per exemple a l’http://eggslut.com/, obert a partir de les 8h). Si teniu temps hi està obert, entreu al Bradbury Building, un edifici victorià d’oficines que té un atri molt bonic.
  • Pujar passant per Pershing Square (heu de baixar una mica per tornar a pujar) fins a California Plaza, on hi ha la zona amb el Walt Disney Auditorium (Frank Ghery), el Museum of Contemporary Art (MOCA). Una mica més amunt hi ha la catedral de Our Lady of the Angels, de Moneo, que és interessant de veure. Entre un punt i un altre són uns 20/30 minuts.
  • Agafeu taxi fins a El Pueblo (mercat a peu de carrer amb artesania, el lloc on hi ha la primera església de la ciutat i l’Avila Adobe, la primera casa de Los Angeles), per passejar una estona. Aneu fins a l’estació de Union Station a peu.
  • Agafeu taxi (o aneu a peu, pq són uns 30 minuts) fins al Japanese American National Museum on podeu provar d’anar al Komasa Sushi (està a tocar). Sinó podeu fer cap a la Japanese Village Plaza, on hi ha molts restaurants. Un de popular és el Kula Sushi (hi ha cua, però van a preu fet).

Després de dinar:
West Hollywood i Sunset Boulevard

  • Després de dinar, agafeu taxi fins a Chinese Theatre i camineu una estona pel passeig de les estrelles fins a La Brea Avenue, on heu de tirar avall fins a Sunset Boulevard (són uns 15 minuts). Allà podeu passejar una estona i veure, per exemple, el Continue reading