“Internet aportarà les properes festes de maig una de les iniciatives més innovadores en el programa oficiós. Es tracta d’El Joc de Badalona, una competició impulsada pel col·lectiu La Sargantana per promocionar el coneixement sobre el patrimoni, la història, els esports, el comerç, la cultura i els personatges de la nostra ciutat. La competició està plantejada com un concurs de preguntes multiresposta en línia. Des del dia 4 de maig fins el 29 del mateix mes, cada dia, -llevat dels diumenges-, tots els participants que s’hagin inscrit, -gratuïtament -rebran, a la 1 de la matinada, 3 preguntes, de dificultat diversa, sobre la ciutat de Badalona. Caldrà que les responguin abans de les 12 de la nit del mateix dia, assenyalant d?entre les tres alternatives, la correcta. No serà fins el 20 d’abril que s’obriran les inscripcions i es podran conèixer els premis i bases detallades.” Això ho deia Vilaweb fa uns dies. Les inscripcions s’obren demà, dilluns. Estigueu al cas!

Aquest passat dissabte va tenir lloc a Dalt de la Vila la segona trobada de blocaires de la ciutat. Una quinzena de persones van trobar-se a la seu d’Òmnium Cultural en aquest barri per compartir, tot veient-se les cares, algunes de les qüestions que els ocupen en els seus diaris personals a internet. Hi ha qui diu que sempre és una incògnita, una trobada de blocaires. Que una cosa és el món virtual, i l’altra el món ‘real’. Deixant de banda que la virtualitat és ben real –i que per tant no té gaire sentit distingir de forma absoluta entre un i altre món–, crec que en general aquesta mena de trobades van bé. I van bé, perquè al capdavall apleguen gent interessada en les coses, acostumada a conversar i a debatre, gent que practica la ‘curiositat’. La trobada va començar fent un cercle i va acabar al voltant d’una taula, al pis inferior, a la imprescindible Sargantana. La masia del carrer de la Costa, on també té la seu el Centre Excursionista de Badalona, oferia així una mostra del potencial present com a dinamitzador d’un barri massa temps oblidat. (.. continua..) 

Dissabte passat vam trobar-nos a Dalt de la Vila una trentena de persones en representació d’entitats i col·lectius diversos.  L’objectiu era vague i a la vegada urgent (i si algú s’ho pregunta… si, hi ha coses que són vagues i urgents a la vegada, són les coses difícils).  Què podem fer amb la cultura a Badalona? Vet aquí la pregunta que ens ocupava. Un tema recurrent, ja ho veuen, segur que els sona força… De la trobada, però, diria que no en vam sortir amb el pessimisme habitual, sinó amb una flameta -precària encara, d’acord, però significativa, crec- que indicava que es comença a obrir una manera més madura de veure les coses. La cita sortia de dues associacions, Òmnium i Bataneu, i discorria de tu a tu, amb la resta de convidats, situats en una rotllana de cadires. No hi havia –no havíen estat convidats– els representants municipals. (… continua …)

A vegades penso que els badalonins som la quintaessència dels catalans: tenim aquella habilitat quasi artística per convertir la necessitat d’acció en infinites discussions concèntriques, perfectes coartades per no acabar fent res. Però ni els catalans ni els badalonins som així, en realitat: si ens creguéssim que és això el que ens defineix finalment ja hauríem plegat veles fa temps, no? Així, de la trobada, que va tenir lloc a la nova seu d’Òmnium al barri, en va sortir un compromís concret: continuar parlant amb l’ànim d’establir una mena de taula de gent de la cultura que mirés de coordinar visions i pràctiques i que servís per plantejar debats i propostes de forma més eficient, de forma més sòlida. Hi ha ganes de treballar plegats, d’aconseguir junts allò que, separats, no arribem a assolir. A hores d’ara, una comissió treballa en la concreció d’algunes de les qüestions proposades, amb la idea de, en unes setmanes, constituir ja alguna cosa menys etèria. Potser algú pensa que és un nou vaixell de paper que salpa en el mar de les bones intencions. Potser si, mira. 

Però dissabte, el debat va tenir nivell: no van sortir els temes de sempre, ni la gent va escombrar cap a casa… va haver-hi ganes d’escoltar l’altre, de veure-s’hi reflectit, de trobar els punts de suport… es va parlar de noves tecnologies, de cohesió social, de participació, de la participació de veritat. I es va fer autocrítica. La discussió sobre la capital cultural del 2010 va ser prou interessant, per exigent, per informada, per legítima. En seguirem parlant. 

Veurem com va la cosa… de moment s’ha preferit no arrencar com un cavall, més que res per evitar-nos aquelles clàssiques i tan descoratjadores ‘parades de burro’. A poc a poc, però sense parar. A vegades, ja ho diu la cançó, ens en sortim. O no? 

ARTICLE PER A EL TOT BADALONA. 

Foto: Ferran Sancho.

La masia que hi ha a la confluència del carrer de la Costa amb el carrer Sant Sebastià, en un dels indrets més carismàtics del nucli històric de la ciutat, està cridada a ser un dels protagonistes d’aquest 2009 que comença, a Badalona. Fa unes poques setmanes, la Sargantana (web provisional) va obrir-hi el seu nou local, ostensiblement millorat i ampliat. Ben aviat, hi faran cap les entitats Òmnium Cultural i Centre Excursionista de Badalona, que ocuparan el primer pis.

Un i altre espai -planta baixa, el restaurant; i primer pis, de les entitats- funcionaran de forma independent, però plegats conformen una oferta conjunta de gran significació ciutadana. Són una aposta ambiciosa –i per tant plena d’expectatives– per a Dalt de la Vila, però també per la ciutat en el seu conjunt. La qualitat culinària va de bracet d’uns plantejaments d’activitat interessants, perfectament homologables al territori nacional tal i com han constatat les desenes de convidats que han participat de les activitats (de la gent de Polònia, a Jordi Barbeta, passant per Vicent Sanchis, Mathew Tree, Ramon Solsona, Mingus B. Formentor, Màrius Serra…). (CONTINUA)

La nova Sargantana representa una oportunitat enorme, per bé que em dóna la sensació que algunes persones de l’Ajuntament no ho han acabat d’entendre del tot. És preocupant: com si en aquesta ciutat tinguéssim tanta gent com l’Ignasi Niubó i l’Anna Abellán, els propietaris del restaurant, disposats a invertir en un negoci que és més que un negoci, en un barri que és més que un barri. Sigui com sigui, la Sargantana ha obert les portes finalment, amb una interessant col·laboració amb Marfil Alella, i aquesta és, naturalment, la notícia que compta.

En el procés per fer possible aquesta aventura hi ha hagut tota una colla de gent que ha ajudat a l’Anna i l’Ignasi, posant temps (i algunes coses més): en Toni Oriol, en Joan Oliveras, la Laura Garcia o jo mateix; i en un primer moment també l’Oleguer Serra, en Ferran Sancho o en Jaume Lladó, entre d’altres. D’entre tots, però, destaca sense discussió la feina de l’imprescindible Jordi Ballesteros, un patriota badaloní de pedra picada. 

Fotos del nou local, aquí.

Falten uns minuts per les onze de la nit. És el dia de Reis, a fora hi fa un fred que pela. Tot és ben tancat, a casa: les persianes abaixades i la manteta al sofà, la meva segona pell aquest vespre. I en aquestes que arriba un tuit de Daniel Julià que alerta als seus contactes de Twitter que està nevant a can Ruti. Mira, em dic, mentre vaig cap a la finestra. A Morera també, veus. Faig una foto amb l’iphone i la penjo al twitter i al Facebook i seguidament vaig a donar un cop d’ull al que diu la gent al veïnat digital. En Carles Carvajal exclama entusiasmat en el seu estatus: Neva a Badalona!!!! (així, amb quatre signes d’exclamació) i l’emblemàtic Jaume García dedica el seu a un hilarant ‘Let it snow in el barrio de Pomar’. Ben aviat la Cristina Casellas respon al meu propi post: també neva al carrer de la Conquista. Però jo ja estic preparant un sms per despertar alguna gent: “Neva a casa vostra? -dic en el missatge-, recordeu que podeu fer servir el Facebook i el twitter per explicar-ho”. En Marcel Mauri, l’Anna Estany, en Josep Duran, l’Imma Casals o en Carlos Casado van fent el mapa virtual de la ‘tímida’ nevada al Barcelonès Nord, mentre en Xavi Giró situa en el seu estatus un escuet però indiscutible ‘snowed’, la Mar Grífol diu que neva a baix a mar, però que no qualla i l’Oleguer Serra informa des del Progrés que a les 23:33 al Progrés encara no, però que ‘estem impacients’. És emocionant, tot plegat: la nevada, –malgrat sigui tímida i certament ridícula mirada en termes nacionals–, però també la manera com la informació va corrent, absent als canals habituals, a cop de tecla. El Facebook, al final, acaba revelant-se com un lloc gens virtual. Aquesta nit és més aviat com la plaça d’un poble on la gent s’apropa per comentar i compartir, per informar-se de les últimes noves… i per participar.