A “Cançons per explicar el món”, la meva secció mensual al programa Badalona Matí, conduït per la Núria Rodríguez, repassem aquest gener diferents aproximacions al món de l’esport, des d’un punt de vista cultural, social i crític. Un breu repàs amb temes de Zoo, John Fogerty, Kurtis Blow, Joan Manuel Serrat o Bob Dylan.
🎧 Escolta’l en format podcast a Spotify i a Ivoox.
📻 Altres programes emesos.
Altres també escoltats i prou gaudits!
No he pogut escoltar prou:
Kirsty MacColl va morir sobtadament fa 23 anys, una mort que va trencar la singular carrera qu aquesta intèrpret i compositora, filla de la llegenda del folk britànic Ewan MacColl i elogiada i revindincada per grans noms com David Byrne, Bono o Billy Bragg, havia començat a finals dels setanta sota el paraigua de la millor new wave. La seva veu és molt coneguda –és la contrapart de Shane MacGowan a Fairytale in NY i el seu tema In this shoes? sonava a Sexo en Nueva York i ha viscut recentment una segona vida a Tiktok– però el seu llegat continua sent un dels secrets més ben guardats del pop, malgrat els esforços de gent com Guille Milkyway de La Casa Azul, que reivindicava el seu nom a Ellas cantan para mi, junt amb els de Nina Simone o Dusty Sprinfield. Al darrer Cançons per explicar el món, l’espai mensual a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, fa la seva contribució en record de Kirsty MacColl, a través d’una selecció de 4 cançons descobrirem perquè era una excel·lent compositora, una brillant lletrista i una intèrpret inoblidable.
Amb l’excusa del Dia Mundial del Flamenc, l’especial Cançons per explicar el món, a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, se centra aquest mes en aquesta expressió artística i la petja que ha deixat a la ciutat. Un itinerari en què descobrirem com Rosalía tenia com a referent el fons de flamenc de la Biblioteca de Sant Roc o els milers de persones que van acomiadar Camarón de la Isla en les seves darreres hores al voltant de l’Hospital Germans Trias i Pujol on va morir, un juliol de 1992. Hi ha un ecosistema a la ciutat –format per hermandades, peñas, tertúlias, aficionats, periodistes i, és clar, artistes!– que han generat un terreny molt fèrtil del qual han sortit grans noms com Miguel Poveda, el Yiyo o Jesús Carmona. Això i molt més al programa:
De la minuciosa lectura del diari dominical (“Well, it’s tuesday and I’m still not done”) de Loudon Wainwright III, entranyable reivindicació del temps en què el periodisme escrit ‘escrivia’ la manera de veure i interpretar el món; a la lliçó de Billy Bragg i el seu ‘It says here’, recordatori del pes dels interessos en els mitjans (i els seus propietaris); passant per Gil Scott Heron i el seu ‘The revolution will not be televised’, tan interessant encara per molts debats vigents. En el segon capítol de Cançons per explicar el món al magazine de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, dedicat al periodisme… temps també per als Rolling Stones i ‘Yesterday’s Papers’ –el periodisme aquí com a metàfora de l’amor passat– i per Ruben Blades que en el seu cas fa servir el titular d’un hipotètic diari com a element retòric per fer avançar una història –sempre excel·lent narrador–. I finalment, el camí a la inversa: la cançó que comença en un pentagrama i acaba convertida en article d’opinió. És el cas de ‘A few words in defense of our country’, de Randy Newman, i que el New York Times va publicar en la seva versió impresa pocs dies després de ser presentada en un concert al Carnegie Hall.
Tornem-hi amb la secció Cançons per explicar el món, aquesta vegada amb un recorregut eclèctic i un pèl arriscat per vuit cançons que ens permeten reflexionar sobre la identitat i la pertienença a partir del no-lloc: del país inventat per Bert Kalmar i els germans Marxa amb Freedonia, al paisatge idealitzat dels inoblidables Family al “país de los sueños polares”, a l’utopia amb camisa hawaiana del Margaritaville de Jimmy Buffet o a l’Atlàntida d’Iggy Pop, tan mítica i tan llunyana. També el ‘no-lloc’ per antonomàsia, el Everybody knows this is nowhere de Neil Young, al lloc que podria ser qualsevol lloc d’Ani Di Franco i el seu clàssic Little Plastic Castle. Enmig, parades amb bons amfitrions com Joan Manuel Serrat o Elvis Prestley… que ens recorda que tots els ideals xoquen a vegades amb ‘adreces desconegudes’. Per cruel que sigui el ‘Return to sender’ no deixarem de buscar ideals –tinguin forma de país o de ciutat– fins a fer-los realitat.
A vegades l’artista no en té prou amb el diccionari i ha de tirar d’inventiva: paraules i expressions inventades, onomatopeies impossibles. Un recorregut per les cançons on les paraules són el de menys… o el de més! Darrer capítol de la temporada de Cançons per a explicar el món per a Badalona Matí (aquí els pots escoltar tots), amb les aparicions de Mary Poppins, les Crystals, Otis Redding, Gene Vincent, Little Richard i… Tom Waits. De regal una de les cançons més boniques dels darrers temps, cortesia de Jesse Winchester.
Els dubtes de Lou Reed sobre l’aventura de tenir un fill, el peregrinatge iniciàtic de Paul Simon i el seu ‘nine years old boy’ a Graceland, els gegants de Sanjosex, el noi batejat com a Sue de Johnny Cash, els mapes llençats de Josele Santiago, el pijama del petit de Paul Weller i altres maneres de viure la paternitat en una cançó, amb el permís de la família Wainwright, avui al magazine matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Núria Rodríguez.
Amb el permís de l’estimada audiència, un episodi dedicat al Marcel i en Zuber i el seu petit tresor Gabriel!
Segon capítol de la sèrie especial de Cançons per a explicar el món dedicada al món del llibre (aquí podeu recuperar el primer capítol). Avui cançons sobre escriptors i personatges literaris… dels Smiths a Green Day, passant per Springsteen, Astrud, Amy Rigby, 10.000 Maniacs… Hi veurem l’hipotètic correu que Philip Roth va enviar a Bob Dylan quan va saber que havia guanyat el Nobel; la carta que la mare de Jack Keruac hagués pogut escriure al seu fill, un dels ‘herois maleïts’ de la Beat Generation; l’enamorament impossible que els Astrud es van empescar entre Noam Chomsky d’una estudiant valenciana 55 anys més jove i moltes altres històries molt literàries. Tot això i més en un capítol d’una mica menys de 15 minuts!
Nou cançons que com en un recull de relats s’apropen al fet d’escriure des de diferents perspectives: fer el badoc en una llibreria, enamorar-se d’una bibliotecària, discutir-se amb un autor, elogiar el llibre que NO estàs llegint, barallar-se pel sentit d’una coma, reescriure la pròpia vida o fer un disco al costat d’un escriptor. Paul Simon, Morrissey, Ron Sexsmith, Talking Heads, Vampire Weekend i Brighton 64 entre altres. És el primer programa que aquest mes d’abril dedicaré en el programa de Ràdio Ciutat conduït per la Núria Rodríguez (94,4) al pop i els llibres. El següents seran el 13 d’abril amb cançons dedicades a escriptors i escriptores i el 25 d’abril amb adaptacions literàries que tenen a veure amb Badalona.
