La història del rock està plena d’adéus i cors trencats, de despit i revenges en forma de cançó. N’hem tingut un exemple recentment, ben públic i comentat, però en la secció d’avui buscarem un enfocament una mica diferent. Parlarem de ‘saber deixar’, a partir d’una selecció de cançons que expliquen que es pot ‘acabar bé’, fins i tot quan hi ha nens pel mig o temes d’addicció! Són cançons boniques i molt emotives que transiten un camí agredolç, en què brilla l’agraïment, el reconeixement, l’empatia, amanit tot plegat amb un punt d’humor i unes gotetes de ‘el temps ho cura tot’. Els protagonistes avui, a Cançons per explicar el món, la meva col·laboració mensual amb Badalona Matí, són Paul Simon, Dolly Parton, Els Pets, Amy Rigby, Loudon Wainwhright III, els Kinks, Manel, Frank Sinatra… i els Lake Street Dive. Que us vagi de gust i si creieu que m’he deixat alguna cançó que paga la pena incloure, feu-m’ho saber!

• Escolteu el programa, aquí.
• Llista amb les cançons a TIDAL i a Spotify.
• El guió que, més o menys, hem seguit avui.

Escolteu les col·laboracions d’altres mesos aquí.

En el capítol d’aquest mes de Cançons que expliquen al món, la meva col·laboració mensual al Badalona Matí de Ràdio Ciutat, convertirem l’estudi en consultori sentimental, almenys per una estona. Seguirem un camí de cançons, com sempre eclèctic, per aproximar-nos a una situació que tots plegats haurem viscut de més a prop o de més lluny… aquell moment, entre temut i esperat, entre imprevist i planificat en què ens trobem amb la nostra antiga parella pel carrer o en una festa. 

Trobades amb regust de més, i amb ganes de brindis pels vells temps (aquí sonaran dues peces de dos grans escriptors del pop, Paul Simon i Ray Davies); moments d’alt dramatisme (aquí ningú superarà les marques de les llàgrimes de l’Smokey Robinson); venjances recargolades (made in La Casa Azul); mostres d’exhuberant empoderament postcrisi (amb l’apabullant Lizzo i el seu “Ja és refotuda hora”) o la virtuosa ‘En la que en Bernat se’t troba’ i el seu joc de punts de vista i un missatge a reivindicar per fer a una exparella: Gràcies!

En la secció d’avui, excepcionalment conduïda per la Tuti Garcia, per afonia de la Núria Rodríguez, no ens donat per gaire. Podeu recuperar el programa, accedir al guió i submergir-vos en la llista ampliada d’spotify.

• Accedeix directament a la secció (10 minuts)
• Llegeix el guió (que hem seguit, més o menys)
• Submergeix-te en la llista d’spotify amb les cançons comentades (i algunes més)
• Programa Celobert amb la mateixa temàtica (no coincideix cap cançó, però!)
• Aquí podràs recuperar els altres programes

El Cançons que expliquen el món d’aquest octubre proposa una breu selecció d’obres en què artistes sòlids i reputats no van estar en el seu millor moment, i per tant oferirem als oients una relació de discos que o bé van ser fallits, bé van ser incompresos i directament van ser ‘bandejats’ per l’afició i sovint pel mateix artista. Una llista que vol convidar a una reflexió que va més enllà. Visca les llistes, sí! Però que no t’impedeixin exercir el teu sentit crític… fins i tot en els pitjors discos pots trobar tresors… només visibles als teus ulls! La cosa va de Costello i el seu Goodbye Cruel World (“Congratulations, you have purchased my worst album”) al Selfportrait de Bob Dylan (“What is this shit?”) passant per Neil Young, Lou Reed, U2 o Bruce Springsteen. Per gustos, disgustos! I en els disgustos, a voltes, la sorpresa!

• Escolteu l’espai en aquest enllaç.
• I aquí escoltar les cançons.
• En aquest link podeu repescar els altres programes.