El fet literari en 9 cançons

Nou cançons que com en un recull de relats s’apropen al fet d’escriure des de diferents perspectives: fer el badoc en una llibreria, enamorar-se d’una bibliotecària, discutir-se amb un autor, elogiar el llibre que NO estàs llegint, barallar-se pel sentit d’una coma, reescriure la pròpia vida o fer un disco al costat d’un escriptor. Paul Simon, Morrissey, Ron Sexsmith, Talking Heads, Vampire Weekend i Brighton 64 entre altres. És el primer programa que aquest mes d’abril dedicaré en el programa de Ràdio Ciutat conduït per la Núria Rodríguez (94,4) al pop i els llibres. El següents seran el 13 d’abril amb cançons dedicades a escriptors i escriptores i el 25 d’abril amb adaptacions literàries que tenen a veure amb Badalona.


Continue reading

Cançons sobre ‘saber deixar’

La història del rock està plena d’adéus i cors trencats, de despit i revenges en forma de cançó. N’hem tingut un exemple recentment, ben públic i comentat, però en la secció d’avui buscarem un enfocament una mica diferent. Parlarem de ‘saber deixar’, a partir d’una selecció de cançons que expliquen que es pot ‘acabar bé’, fins i tot quan hi ha nens pel mig o temes d’addicció! Són cançons boniques i molt emotives que transiten un camí agredolç, en què brilla l’agraïment, el reconeixement, l’empatia, amanit tot plegat amb un punt d’humor i unes gotetes de ‘el temps ho cura tot’. Els protagonistes avui, a Cançons per explicar el món, la meva col·laboració mensual amb Badalona Matí, són Paul Simon, Dolly Parton, Els Pets, Amy Rigby, Loudon Wainwhright III, els Kinks, Manel, Frank Sinatra… i els Lake Street Dive. Que us vagi de gust i si creieu que m’he deixat alguna cançó que paga la pena incloure, feu-m’ho saber!

  • Escolteu el programa, aquí.
  • Llista amb les cançons a TIDAL i a Spotify.
  • El guió que, més o menys, hem seguit avui.

Escolteu les col·laboracions d’altres mesos aquí.

Discos que he fet girar aquest 2022

Són novetats: per tant, discos editats aquest 2022 (en algun cas en les darreres setmanes de 2021) i que he escoltat i disfrutat molt. La majoria els tinc en format físic (65% CD i 35% vinils), i mitja dotzena els he escoltat en streaming (perquè eren edicions limitades a preus molt alts, com el de la Yaya Bey o el del Robyn Hitchcock; perquè encara no s’han editat en format físic, com el de Wilco; o perquè espero que baixin de preu, com el de la Beyoncé o la Lizzo).

Aquí els teniu!
  1. Inside problems – Andrew Bird (Loma Vista / Universal)
  2. Dragon new warm mountain I belive in you – Big Thief (4AD)
  3. The boy named if – Elvis Costello (EMI)
  4. Cold Streams – The Sadies (Yep Roc)
  5. Motomami – Rosalía (Columbia)
  6. Mundos inmóviles derrumbándose – Nacho Vegas (Oso Polita / Last Tour)
  7. I ran down every dream – Tommy Mclain (Yep Roc)
  8. Back on the road to you – Freddy Johnston (Forty Below Records)
  9. 12th of june – Lyle Lovett (Verve)
  10. * Yaya Bey – Remember your north star (Big Dada)
  11. Big Time – Angel Olsen (Jagjaguwar)
  12. Heartmind – Cass McCombs (Anti)
  13. Only the strong survive – Bruce Springsteen (Columbia)
  14. * Shufflemania – Robyn Hitchcock (Tiny Ghost)
  15. Vol.7 – Miqui Puig (Primavera Labels)
  16. * Renaissance – Beyoncé (Columbia)
  17. * Special – Lizzo (Nice Life / Atlantic)
  18. Ses entranyes – Xarim Arasté (RGB)
  19. ‘Flicted – Bruce Hornsby (Thirsty Tigers)
  20. Lucifer on the sofa – Spoon (Matador Records)
  21. Midnights – Taylor Swift (Republic Records)
  22. N.K. Pop – Paul Heaton & Jacqui Abott (EMI)
  23. World Record – Neil Young (Reprise)
  24. Fun Machine vol. II – Lake Street Dive (Fantasy)
  25. Jerry Jeff – Steve Earle (New West)
  26. * Cruel Country – Wilco (dBpm)
  27. A bit of previous – Belle and Sebastian (Matador Records)
  28. Tres golpes – Perrate (Lovemonk)
  29. Strictly a one-eyed Jack – John Mellencamp (Republic Records)
  30. 1963 – Els pets (RGB)
  31. Un minut estroboscòpica – Antonia Font (Primavera Labels)

* Escoltat en streaming

Continue reading

De quan et trobes l’ex

En el capítol d’aquest mes de Cançons que expliquen al món, la meva col·laboració mensual al Badalona Matí de Ràdio Ciutat, convertirem l’estudi en consultori sentimental, almenys per una estona. Seguirem un camí de cançons, com sempre eclèctic, per aproximar-nos a una situació que tots plegats haurem viscut de més a prop o de més lluny… aquell moment, entre temut i esperat, entre imprevist i planificat en què ens trobem amb la nostra antiga parella pel carrer o en una festa. 

Trobades amb regust de més, i amb ganes de brindis pels vells temps (aquí sonaran dues peces de dos grans escriptors del pop, Paul Simon i Ray Davies); moments d’alt dramatisme (aquí ningú superarà les marques de les llàgrimes de l’Smokey Robinson); venjances recargolades (made in La Casa Azul); mostres d’exhuberant empoderament postcrisi (amb l’apabullant Lizzo i el seu “Ja és refotuda hora”) o la virtuosa ‘En la que en Bernat se’t troba’ i el seu joc de punts de vista i un missatge a reivindicar per fer a una exparella: Gràcies!

En la secció d’avui, excepcionalment conduïda per la Tuti Garcia, per afonia de la Núria Rodríguez, no ens donat per gaire. Podeu recuperar el programa, accedir al guió i submergir-vos en la llista ampliada d’spotify.

Discos dolents. Segur?

El Cançons que expliquen el món d’aquest octubre proposa una breu selecció d’obres en què artistes sòlids i reputats no van estar en el seu millor moment, i per tant oferirem als oients una relació de discos que o bé van ser fallits, bé van ser incompresos i directament van ser ‘bandejats’ per l’afició i sovint pel mateix artista. Una llista que vol convidar a una reflexió que va més enllà. Visca les llistes, sí! Però que no t’impedeixin exercir el teu sentit crític… fins i tot en els pitjors discos pots trobar tresors… només visibles als teus ulls! La cosa va de Costello i el seu Goodbye Cruel World (“Congratulations, you have purchased my worst album”) al Selfportrait de Bob Dylan (“What is this shit?”) passant per Neil Young, Lou Reed, U2 o Bruce Springsteen. Per gustos, disgustos! I en els disgustos, a voltes, la sorpresa!

Himnes reinventats per a un setembre intens

Reprenc la meva col·laboració amb Badalona Matí, aquesta temporada conduït per la Núria Rodriguez, amb una selecció de cançons polítiques, però no des de la perspectiva del cantautor i o el cantant protesta. En tindriem per triar i remenar, de Bob Dylan a Pink Floyd, passant per Public Enemy, Billy Bragg, Joan Baez, Woody Guthrie, Ani Di Franco, els Clash, Lluís Llach o Obrint Pas. Però avui us proposo un recorregut diferent. Artistes contemporanis que han versionat himnes nacionals o populars, oficials o oficiosos: anirem de Queen a Charlie Haden, fent parades a Randy Newman, Billy Bragg, Xesco Boix o Javier Álvarez.

Summer in the city (cançons amb ventilador)

Darrer capítol de la primera temporada de les cançons explicades, l’especial que un cop cada mes i poc faig al magazine Badalona Matí de Carles Tornero. En aquesta ocasió sobre cançons amb regust d’estiu: del Bello Verano de Family a un Summertime Blues reinventat per l’Springsteen. Postals amb ventilador, amb originals i versions. Hi ressonen els Brian Wilson, Quincy Jones, Zoo, Joe Hisashi, Jonathan Richman, Lovin Spoonful, Loudon Wainwhright III, Everything but the Girl, Elvis Costello, Nacha Pop… i un poema de Stevie Smith!

+ Escolta el programa
+ Llista a spotify (amb més cançons)
+ Llistat de programes emesos

Artistes parlant d'altres artistes a través de les seves cançons

La declaració d’amor dels Jayhawks a Victoria Williams; el pes de ser un “new Bob Dylan” lamentat per Loudon Wainwhright III; la crítica de Mary Lee’s Corvette a Elton John i les seves receptes d’amor que no sempre funcionen; la vacil·lada dels Sparks a Morrissey; el Roll over Beethoven ‘a l’anglesa’ de Richard Thompson, l’autocita de Bo Diddley i l’homenatge, entre la versió i la creació, dels Cowboy Junkies a l’Elvis Prestley. Aquest és el contingut del cinquè capítol de la meva col·laboració amb el magazine Badalona Matí de Carles Tornero.

Aquí el podeu escoltar (són 20 minuts).
Aquesta llista d’spotify recull les cançons comentades i moltes més!

I en aquest altre enllaç podeu recuperar la resta de programes.

Segones parts que sí que són bones

Primera capítol de la col·laboració que he encetat amb el magazín matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Carles Tornero. Amb una periodicitat variable, però que estarà entre les tres i quatre setmanes, aniré desgranant per espai de vint minuts diferents llistes de cançons amb temàtiques i enfocaments diferents. He començat aquest dilluns amb aquest primer capítol dedicat a les cançons amb seqüèla.

Què va passar amb Pedro Navaja realment? És possible que el seu ‘diente de oro’ tornés a ‘iluminar toda la avenida’? Quines serien les paraules de Luka ja gran, al girar la vista a la seva vida passada? Quina és la darrera parada del Malson per entregues de Serrat, i perquè és un dels seus millors i més personals temes? Com va acabar la Judy, la noia que va robar el novio a la cantant de It’s my party? Tot això, més la la participació del Major Tom de Bowie i la Peggy Sue de Buddy Holly, en un capítol que té també propina en forma de llista d’spotify (se’ns va fer curt!). Que el disfruteu!

Aquí podeu ampliar informació:

Llibertat x3 (d'acord amb Billy Bragg)

Les tres dimensions de la llibertat: (re)connectar l’autonomia personal, igualtat i responsabilitat de retre comptes. Interessant assaig de Billy Bragg publicat per Més Llibres, traduït per Ricard Vela i amb pròleg d’Antoni Baños.

La tercera dimensió de la llibertat: “si hem de ser lliures de debò, aleshores cal que l’autonomia personal i la igualtat creixin amb la incorporació d’una tercera dimensió: la obligació de retre comptes. Mentre que l’autonomia personal empodera a l’individu i la igualtat exigeix reciprocitat, l’obligació de retre comptes combina aquestes dues característiques per generar un entorn en que la llibertat ja no estigui divorciada de la responsabilitat.” (…) “La responsabilitat de retre comptes ens ofereix un punt de suport amb el qual tornar a calibrar l’equilibri del poder.” Pàgina 19

Sobre la idea de llibertat i individualisme: “la clau per a una societat cohesiva és l’equilibri entre la capacitat de decisió i la coacció, i un consens sobre on es troba aquest equilibri. ” “en la seva accepció més benigne, la llibertat aboca a l’emancipació; en la més perillosa, la impunitat.” Pàgina 26

La gestió de la impotència, El terreny fèrtil de tot populisme: “la capacitat de la democràcia per revertir les polítiques que ens han portat a aquesta situació està sobrepassada a tot arreu pel poder dels mercats. Des de la fallida financera del 2008, la gent ha necessitat desesperadament un canvi, però el sistema continua oferint simplement més del Continue reading