• Escolta el pòdcast aquí.
• Recupera en aquest enllaç els altres capítols.

Hi ha moments vitals que canvien per sempre la manera com mirem el món. Passar de fill a pare o mare n’és un. La maternitat és un punt d’inflexió que sacseja rutines, prioritats i llenguatges i també és (o pot ser) motor creatiu. Reprenc una nova temporada a Badalona Matí del meu espai mensual ‘Cançons per explicar el món’, amb quatre discos que comparteixen aquest fil conductor: àlbums concebuts després que les seves autores esdevinguessin mares i que, d’una manera o altra, reflecteixen l’impacte d’aquesta nova condició. Quatre veus molt diferents —Laura Marling, Anna Andreu, Natalie Merchant i U.S. Girls—, però travessades per una mateixa experiència: la maternitat com a inspiració i mirada artística.

• Laura Marling – Patterns in Repeat (2023): La cantautora anglesa va escriure aquest disc després del naixement de la seva primera filla. És una obra íntima (podríem dir fins i tot domèstica) que parla del cicle de la vida, de les rutines i de les herències emocionals. En una de les cançons, Marling canta: “Tenir els teus fills, el teu ramat d’ocells / La teva branca entre el bosc… Un patró que es repeteix i mai no s’acaba”. La música esdevé aquí un relat sobre com allò més quotidià pot adquirir dimensió poètica, i com ser mare o pare és també, d’alguna manera, repetició i connexió amb la llarga cadena de les generacions. (continua)

• Escolta’l a spotify aquí.
• Recupera les cançons en aquest altre enllaç.
• I si vols descobrir la resta de programes, només has de fer click en aquest vincle.

A ritme de cuplet, reprenem la secció Cançons per explicar el Món, espai mensual a Badalona Matí, tot explorant la vida veïnal des de diverses perspectives. Comencem amb “Les Porteres”, una cançó de 1970 inclosa al disc El cuplet de Barcelona, on Núria Feliu retrata amb sarcasme l’ull d’escala ple d’ulls que tot ho observen. És una mirada humorística a les xafarderies i el control social, amb la gràcia i intel·ligència (sí!) que caracteritzava l’artista. 

Seguim amb “Marlene, la vecina del ártico” de Love of Lesbian, un tema del disc Maniobras de Escapismo (2005). En aquesta història increïble i melancòlica, Santi Balmes ens parla de la solitud, la desconnexió emocional i el flirteig entre veïns, amb un toc irònic inconfusible. 

Amb “The Neighbors” de Jonathan Richman, canviem de registre per gaudir d’una cançó divertida i teatral que aborda les crítiques i els malentesos entre veïns. Aquest tema del disc Jonathan Sings! (1983) és un cant a viure sense preocupar-se pel que pensen els altres, tot recreant una escena d’un veïnat amb carrers amples i grans arbres 100% made in USA. (continua)

Un episodi molt centrat en l’actualitat, Randy Newman i el seu retrat de les inundacions que van negar Louisiana l’any 1927 (i en què, a més de la pluja va ser clau la negligència política) ens serveixen per connectar amb la Dana i el País Valencia. El gruix del programa, però, es dedica a repassar, a partir de diferents cançons, els Estats Units que tindran, de nou, Trump de president. A tribe called Quest i Kid Rock coincideixen en el nom de la cançó, We the people, però en res més. El seu és un retrat del país més poderós del món que no pot ser més diferent: inclusió vs. exclusió. També hi sonen altres artistes, com Steve Earle, Taylor Swift o els Lake Street Dive.

• Escolta’l a spotify i a iVoox
• Escolta la llista a spotify
• Reescolteu altres episodis de Cançons per explicar el món