Una tauleta és alguna cosa més que un ordinador sense teclat o un smartphone amb la pantalla ampliada. És cert que aquesta mena de dispositiu ens permet emular la majoria de prestacions d’aquests dos equipaments, però el disseny i característiques de les tauletes determinen una experiència singular, de la qual podem extreure moltes potencialitats quant al seu ús com a eina de treball. En aquest article abordem els punts forts… i també els febles per a ajudar-vos a decidir. 
Acte de @BCNMobilitat, a Badalona.
El Park(ing) Day és un esdeveniment anual i global que aquest any també ha tingut lloc a Barcelona. S’hi han compromès més de 40 entitats, la meitat de les quals són membres de Barcelona + Sostenible. És una acció de caràcter simbòlic i efímer que obliga al ciutadà a mirar-se d’una altra manera la seva ciutat, que massa sovint dóna per descomptada, com si hagués oblidat que la ciutat en realitat és un instrument canviant, i que el construïm entre tots.
La cosa, certament, va més enllà de la simpàtica anècdota. El Parking Day exemplifica Continue reading
+ instagram.com/oriolllado
El Times de Londres ha fet públic un excèntric experiment, segurament més dissenyat a obtenir notorietat a la secció de notícies curioses que no pas als seus resultats concrets. Signe dels volàtils temps dels RT i ‘likes’.
Segons informava fa uns dies la Ràdio Pública Nordamericana en un dels seus blogs especialitzats en periodisme la direcció del diari de Murdoch ha instal·lat uns bafles a la redacció que quan s’apropa l’hora de tancament emeten el peculiar clac, clac, clac de les tecles de les velles màquines d’escriure. Remor de tecles per motivar periodistes.
Primera paradoxa. La idea és que el percuteig de les tecles, que anirà en crescendo a mesura que vagi passant el temps, convidi als periodistes a escriure més ràpid. El so vol evocar un suggerent ambient de treball (a la Mad Men), però segurament pot no ser més un molest soroll més en una professió cada vegada més precaritzada. En el millor dels casos, la Continue reading
#veigV
Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:
1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.
2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de Continue reading
Després de 22 anys ininterromputs en antena, el programa “El medi ambient” es deixarà d’emetre a partir del 8 de setembre.
— Xavier Duran (@xduran_e) September 1, 2014
D’aquesta manera el periodista Xavier Duran, tot un referent al nostre país!, comunicava fa una estona que El Medi Ambient el programa degà de la informació/educació ambiental a Catalunya no renovaria una nova temporada (en portava 22!). Un dia trist pel periodisme al nostre país, cada vegada amb una agenda més accelerada i superficial.
He recuperat aquest apunt que vaig fer al meu blog d’aleshores per reconèixer els 20 anys de programes:
“El 23 de març del 1992 es va emetre el primer programa d’El medi ambient. Aquesta setmana, Televisió de Catalunya celebra l’aniversari d’un dels seus programes més veterans. 4.700 reportatges elaborats per un equip rigorós, dirigit per Xavier Duran. Se m’acudeixen almenys 20 motius per felicitar-los
Dic felicitar-los i m’adono que és més apropiat dir ‘felicitar-nos’.
Pel tenaç i gens ingenu optimisme demostrat
Per voler/saber explicar-nos la transformació en clau de present
Pel rigor
Pel compromís
Per la professionalitat
Per haver esquivat dos temibles ‘ismes’: el victimisme i el catastrofisme
Per una enraonada visió sistèmica en la selecció dels temes
Per la diversitat en el tractament de les notícies
Per la diversitat de les localitzacions
Per la diversitat de les veus recollides
Per l’amabilitat exigent
Per ser pioners en parlar de les oportunitats d’una nova economia
Per ser dels primers en parlar d’internacionalització
Per fer una acurada atenció a la ciència i a la investigació
Per haver vist que calia reconèixer la tasca de tants ajuntaments
Per haver entès el més evident que no tot és verd, sinó gris, blau, vermell…
Per haver-nos presentat tanta gent que fa coses i tan bé
Per saber escoltar
Per saber explicar
Per ser allà.”
El nostre menú informatiu s’ha empobrit una mica més, avui. :-(
“Pels 25 anys d’un festival que s’ha guanyat, any rere any, el respecte dels aficionats i dels amants de les músiques d’arrel del planeta. Per l’encert d’una programació que ha
portat per primera vegada al nostre país artistes llegendaris que són uns referents en la història de la música. I per ser un festival pioner a casa nostra en el gènere del blues internacional que alhora ha obert la porta als artistes que practiquen tota mena d’estils de música d’arreu del món.” Amb aquest text el Festival Altaveu reconeixia el Blues i Ritmes de Badalona en l’edició 2014 dels seus prestigiosos premis. Un honor haver pogut contribuir a aquest festival els últims darrers anys amb Guillem Vidal i Jordi Pujol-Nadal! I un honor també poder treballar al costat de gent com en Daniel Gelabert, en Josep ‘Patxi’ Pascassi, la Maribel Picapiedra, la Naomi Daniels… i comptar amb complicitats tan valuosoes com les de l’Ignasi Vidal, en Jordi Turtós, en Cesc Sau, en Simon Berrill, en David Prat…
Aquí podeu descarregar l’especial que vam fer amb la col·laboració de la gent de Postdata (de qui és la foto) per celebrar els 25 anys del festival.
Aquesta és la presentació que avui comentaré a la Universitat Catalana d’Estiu 2014, dins el cicle organitzat per la Fundació Irla.
[slideshare id=38186703&doc=sessiopradaconflent-140820140733-phpapp02]
Reportatge publicat a Presència en el qual es destaca el meu blog a Vilaweb.
Crec que toca dir-ho, i que és un bon moment dir-ho ara. Vilaweb celebra aquests dies els seus deu anys del servei de blogs, un projecte fonamental en la consolidació de la ‘catosfera’, també clau per entendre una de les contribucions d’aquest mitjà al periodisme català dels darrers anys: la importància de la comunitat (complicitat + compromís) en qualsevol projecte periodístic que es valori com a tal.
El projecte de Vicent Partal i Assumpció Maresme s’ha avançat al llarg dels seus anys d’història en la definició sobre com han de ser avui les noves capçaleres periodístiques. De fet, s’han articulat al voltant de Vilaweb propostes que avui conformen la normalitat però que en el seu moment van despertar recels, incomprensions o indiferència.
Del seu model de blogs, bastit al voltant de la comunitat MesVilaweb, en podem extreure’n algunes lliçons:
– La conversió del lector en actor. El mitjà va ser dels primers en entendre que Continue reading
Ahir em va tocar fer de #tuitaireresident per a un dels mitjans que més admiro, el Núvol (i m’ho vaig passar molt bé!). Aquí teniu un storify amb el que va donar de sí la cosa.