Piles de papers, piles de bits

3hKUFIG_2RWAaS9FhFAKYBQg7D0lqk6rgGA4ztFSQRM

Jo era un gran retallador d’articles i fotos al final de l’adolescència i també en els primers anys de l’ofici, quan el periodisme era sinònim d’acumulació de papers i el periodista es defensava pels seus contactes i per la informació ‘guardada’ a casa o a la redacció. Era el temps de la informació tangible i dels dits bruts de tinta.

La majoria de periodistes amb qui he treballat s’aproximaven -i s’aproximen- a la informació amb impaciència i un cert desordre, o dit de forma més benevolent, tot esperant el toc màgic del caos creatiu, l’espurna a partir de la qual s’encén un bon tema.

Retalls d’articles, informes, transcripcions, fotografies, notes de premsa, actes, expedients… paperam aixecat en forma de torres, fars al costat de cada periodista a la redacció. Domesticavem així l’horror al buit del periodista que comença i eren igualment la Continue reading →

7 consells per a Community Managers

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 17.56.29

De la persona o persones que gestionen les xarxes socials de les nostres organitzacions en diem Community Managers. Més enllà del nom – discutit – són peces clau en la nostra estratègia: parlen i escolten per nosaltres. Hauríen d’estar al nucli del nostre posicionament com a empresa. A continuació, alguns consells per a enfocar aquesta tasca.  Continue reading →

La bona salut d’un vell conegut, el butlletí electrònic

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 17.44.28

Les newsletters, avui. Tenen sentit? Quines solucions hi ha al mercat per fer-les atractives i eficients? Article publicat al número 187 de Theknos, la revista del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB). Clica a més informació per llegir-lo. Continue reading →

Missatgeria instantània i imprescindible:

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 17.51.27
És difícil imaginar-se avui la gestió d’un grup de treball o un despatx professional sense l’ús d’aquestes eines ràpides i àgils. Mal utilitzades ens omplen el telèfon de soroll i distracció… però poden ser un instrument d’eficiència. T’expliquem com. Article publicat al número 185 de Theknos, la revista del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB).

Les tauletes a la feina, un instrument útil

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 17.53.13Una tauleta és alguna cosa més que un ordinador sense teclat o un smartphone amb la pantalla ampliada. És cert que aquesta mena de dispositiu ens permet emular la majoria de prestacions d’aquests dos equipaments, però el disseny i característiques de les tauletes determinen una experiència singular, de la qual podem extreure moltes potencialitats quant al seu ús com a eina de treball. En aquest article abordem els punts forts… i també els febles per a ajudar-vos a decidir. 
Article publicat al número 183 de Theknos, la revista del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB). Clica a més informació per llegir-lo. Continue reading →

Lliçons del Park(ing) Day

 Acte de @BCNMobilitat, a Badalona.

Acte de @BCNMobilitat, a Badalona.

El Park(ing) Day és un esdeveniment anual i global que aquest any també ha tingut lloc a Barcelona. S’hi han compromès més de 40 entitats, la meitat de les quals són membres de Barcelona + Sostenible. És una acció de caràcter simbòlic i efímer que obliga al ciutadà a mirar-se d’una altra manera la seva ciutat, que massa sovint dóna per descomptada, com si hagués oblidat que la ciutat en realitat és un instrument canviant, i que el construïm entre tots.

La cosa, certament, va més enllà de la simpàtica anècdota. El Parking Day exemplifica Continue reading →

Remor de tecles

http://www.instagram.com/oriolllado


+ instagram.com/oriolllado

El Times de Londres ha fet públic un excèntric experiment, segurament més dissenyat a obtenir notorietat a la secció de notícies curioses que no pas als seus resultats concrets. Signe dels volàtils temps dels RT i ‘likes’.

Segons informava fa uns dies la Ràdio Pública Nordamericana en un dels seus blogs especialitzats en periodisme la direcció del diari de Murdoch ha instal·lat uns bafles a la redacció que quan s’apropa l’hora de tancament emeten el peculiar clac, clac, clac de les tecles de les velles màquines d’escriure. Remor de tecles per motivar periodistes.

Primera paradoxa. La idea és que el percuteig de les tecles, que anirà en crescendo a mesura que vagi passant el temps, convidi als periodistes a escriure més ràpid. El so vol evocar un suggerent ambient de treball (a la Mad Men), però segurament pot no ser més un molest soroll més en una professió cada vegada més precaritzada.  En el millor dels casos, la Continue reading →

V: escola de ciutadania

#veigV


#veigV

Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:

1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.

2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de Continue reading →

‘El Medi Ambient’, punt i final

 

Captura de pantalla 2014-09-01 a les 16.28.02D’aquesta manera el periodista Xavier Duran, tot un referent al nostre país!, comunicava fa una estona que El Medi Ambient el programa degà de la informació/educació ambiental a Catalunya no renovaria una nova temporada (en portava 22!). Un dia trist pel periodisme al nostre país, cada vegada amb una agenda més accelerada i superficial.

He recuperat aquest apunt que vaig fer al meu blog d’aleshores per reconèixer els 20 anys de programes:

“El 23 de març del 1992 es va emetre el primer programa d’El medi ambient. Aquesta setmana, Televisió de Catalunya celebra l’aniversari d’un dels seus programes més veterans. 4.700 reportatges elaborats per un equip rigorós, dirigit per Xavier Duran. Se m’acudeixen almenys 20 motius per felicitar-los
Dic felicitar-los i m’adono que és més apropiat dir ‘felicitar-nos’.

Pel tenaç i gens ingenu optimisme demostrat
Per voler/saber explicar-nos la transformació en clau de present
Pel rigor
Pel compromís
Per la professionalitat
Per haver esquivat dos temibles ‘ismes’: el victimisme i el catastrofisme
Per una enraonada visió sistèmica en la selecció dels temes
Per la diversitat en el tractament de les notícies
Per la diversitat de les localitzacions
Per la diversitat de les veus recollides
Per l’amabilitat exigent
Per ser pioners en parlar de les oportunitats d’una nova economia
Per ser dels primers en parlar d’internacionalització
Per fer una acurada atenció a la ciència i a la investigació
Per haver vist que calia reconèixer la tasca de tants ajuntaments
Per haver entès el més evident que no tot és verd, sinó gris, blau, vermell…
Per haver-nos presentat tanta gent que fa coses i tan bé
Per saber escoltar
Per saber explicar
Per ser allà.”

El nostre menú informatiu s’ha empobrit una mica més, avui. :-(