Aviat farà una setmana que ha començat la campanya i només una candidatura té el programa accessible al web. Se n’adonava fa uns dies en Jordi Crisol i avui en Pep Mita també se’n feia ressò. El programa de la coalició independentista Fem-ho plegats es pot descarregar des de fa almenys 10 dies. No és que les altres forces no hagin fet propostes per la ciutat: i ara! se n’han fet un fart; i, la veritat, n’hi ha hagut de ben interessants: les idees sobre educació d’ICV-EUiA o algunes accions contingudes en el document sobre reactivació econòmica de CiU, per posar dos exemples. Segur que també hi ha moltes coses valuoses en les propostes que farà la CUP en el seu, de programa, i més sorgint d’un singular procés de participació. 

Només que… ¿no els sembla que ara, precisament ara, és el moment en el qual el ciutadà hauria de poder mirar-se amb calma (i un cert marge per a la reflexió) les propostes dels partits que votarà el 22 de maig? Bé, encara queden uns dies per a publicar el programa. Estarem atents.

Hi ha qui diu, tot mirant-nos amb una certa suficiència, que el ‘programa’ no se’l mira ningú. Nosaltres no n’estem tan segurs.

Amb c, no pas amb g. Un bloc de butxaca, dels de tota la vida, de paper. També un llapis, amb la punta afilada, o un boli, o algú a qui poder-lo demanar. Et caldrà apuntar alguns telèfons, el nom d’un carrer, d’una persona o d’una botiga o una associació. Referències críptiques que caldrà descodificar, després. Amb puntual disciplina. El bloc serà la crossa imprescindible quan la conversa muta en combat d’idees: avançar arguments, definir les rèpliques el full de ruta del debat. Però finalment, el més important de tot serà quan miris el bloc i descobreixis que, malgrat tot el que hi apuntes, les pàgines en blanc són majoria. Sabràs que vas pel bon camí si més que les teves idees, que també, s’hi van fent un lloc les idees dels altres.

* Més informació sobre la campanya en la qual em trobo immers, aquí. 

Avui acaba aquesta llarga i elèctrica precampanya electoral. Aquesta nit es pengen els cartells (aquell ritual, sí) i a les 00.00h comença un compte enrere amb resultat incert.

La candidatura Fem-ho plegats!, en la qual participa Accent juntament amb ERC, Reagrupament i les JERC, ha fet bandera aquests darrers dies de la necessitat d’arribar a acords de ciutat, una aposta oberta que en realitat és molt més que el tan comentat ‘front comú’ per fer front al PP. En efecte, és important impedir els plantejaments que desafien la convivència no arribin a tenir l’oportunitat de convertir-se en accions concretes (i aquí la nostra aposta per impedir un govern que doni validesa a aquests plantejaments és inequívoca); però encara és més important trobar la clau de volta que ens permeti trobar entre tots un model de ciutat que pugui convèncer i implicar moltes de les persones que avui donen suport a la intolerància. El repte no és ‘parar’ el PP, el repte és trobar la manera de respondre amb raons i il·lusió a la por i l’odi llaurats amb tanta cura i professionalitat per l’equip de Xavier Garcia Albiol.

Aquest model de ciutat és el projecte comú, que, ja veieu, és molt més que un front comú. És per això que nosaltres demanem un govern ampli, generós, que sàpiga treballar amb la societat civil… tenim molt clar que no hi ha cap partit, ni cap col·lectiu ciutada, que pugui trobar la resposta per ell sol. Nous problemes? –diu l’Agnès Rotger en l’spot de campanya– Noves solucions!.

En aquesta precampanya, no és perquè sí que hem parlat, principalment, de projectes de futur i d’idees factibles i sensibles amb totes les realitats d’una ciutat com la nostra, on sempre acostuma a ploure sobre mullat. Fins i tot alhora d’elaborar el nostre programa hem fet un esforç previ de trobar les zones de consens. I encara més: hem elogiat les propostes d’altres partits i n’hem fet difusió, quan ens semblava que calia; també ens hem fet un fart de parlar, al twitter o a peu de carrer (que ve a ser el mateix, no ho dubteu).

Demà, primer dia de campanya, comencen uns dies complicats: no serà fàcil fer arribar aquest missatge, que potser és massa complex, que reconeix les dificultats i que demana tanta generositat; una proposta, en definitiva, que reclama una altra manera de fer política. Una manera de fer sobre la qual tenim moltes intuïcions, però que encara hem de saber transformar en instrument de canvi… real. Em sembla que cada vegada tenim més còmplices, en aquest objectiu… a la cerca del projecte comú, ja ho veieu. Com qui diu, fa quatre dies que ens presentavem amb aquesta carta… i avui ja queden només dues setmanes pel 22 de maig.  

Fa dies que ho volia fer. Vet aquí els apunts que vaig preparar per al debat sobre cultura que va tenir lloc al Museu de Badalona el passat dijous 28 d’abril. Jo hi era en representació de la candidatura Fem-ho plegats!, formada per ERC, Accent, RCat i les JERC. Per veure les notes, heu de clicar en aquest enllaç. Hi trobareu també els eixos estratègics del nostre programa sobre cultura i diferents propostes concretes.

Les línies principals de la meva intervenció es van centrar en la necessitat de 1) treballar junts més i millor: l’accent posat en la participació i en la visió estratègica més enllà d’un mandat, 2) fer més amb menys tot aprofitant recursos existents: finançar els millors projectes, política fiscal intencionada a ajudar la cultura i la innovació, 3) repensar el mapa de la ciutat: especialització de centres cívics i coordinació comarcal en la programació, i 4) comunicar millor: compliciatat dels mitjans públics i creació d’una agenda. En definitiva, la cultura entesa com un actiu de ciutat, un instrument clau per a la reactivació econòmica i per abordar el nostre principal repte, el de la cohesió social.

Al debat hi va haver molts consensos (excepte el cas del PP). “Ja no hi ha excuses perquè el pròxim mandat no abordem aquest tema com es mereix, i més quan la societat civil, a través de la Taula de Cultura, ja fa temps que treballa buscant acords”.

Si cliqueu en aquest enllaç podreu accedir al programa electoral de la coalició independentista formada per ERC, Accent (grup que encapçalo), Reagrupament i les JERC. Aquest document és (o vol ser) una guia per una ciutat possible i no és (o almenys no vol ser) cap carta als reis a destemps, tan habituals quan s’apropen les eleccions. Aquí hem procurat substituir les promeses vagues pel realisme. Perquè hi ha evidències molt preocupants que interpel·len, tossudes, a tots els que estem compromesos amb la transformació i millora de la nostra ciutat. Les hem tingudes en compte. “Com podem mantenir els mateixos serveis i millorar-ne l’eficiència en un context greu de crisi econòmica? Caldran altres polítiques, caldrà organitzar-nos millor. Nous problemes? Noves solucions!”. El document proposa el canvi de diferents dinàmiques per tal d’abordar millor el repte que tenim com a ciutat: increment de l’eficiència municipal i de la visió estratègica; priorització dels ajuts als projectes amb compromís social; formules de cogestió en equipaments municipals; increment de la participació; i foment de polítiques imaginatives.

Ni aquestes són unes eleccions més, ni el mandat que començarà el 23 de maig s’assemblarà gaire al que hem tingut en un passat recent. L’endemà de les eleccions comença un camí difícil però inexcusable, el camí dels consensos.

La nostra candidatura parla sovint de garantir acords amplis. Això no vol dir només parlar d’acords de govern, sinó que vol dir posar l’accent en la necessitat de garantir els espais de trobada per dissenyar la Badalona de demà. Espais que, per ser útils i potents, hauran de saber incorporar el màxim nombre de forces polítiques i d’entiats i col·lectius. Hem fet un esforç per avançar alguns d’aquests consensos, en la pròpia elaboració programàtica.

Aquest document, digueu-ne programa, mostra les nostres prioritats de treball, però és alguna cosa més. També vol ser un document vàlid per quan la campanya s’hagi acabat, que és quan comença de debò la política.

Cultura és cadascun dels carrers de la ciutat, cultura és una infinitat d’arguments, de personatges, tots els colors, tots els accents… Cultura és Badalona, una ciutat fantàstica, que no te l’acabes; i, tota vegada, Badalona és també cadascun dels 23 llibres repartatits arreu del municipi aquest Sant Jordi per Fem-ho plegats!, la candidadura independentista formada per ERC, Accent, Reagrupament i les JERC que es presenta a Badalona aquestes eleccions municipals. La coalició ha presentat el seu programa sobre cultura amb un ‘bookcrossing’ (correllibres, si som normatius), com una invitació oberta, un joc que, necessàriament, requereix més jugadors per tenir èxit. S’han repartit 23 llibres en diferents punts de la ciutat, cadascun del quals du a dins un parell de propostes en forma de punt de llibre (les presentem el dimecres vinent, però en podeu llegir un tastet aquí). En una sola acció s’uneixen, per tant, cultura, ciutat i innovació. Lletres, pètals i idees per a la ciutat. Bona Diada! 

* En aquest enllaç podeu veure el mapa amb els llibres repartits.

Surto en una caricatura política. Concretament, a la “Casa de la Vila”, la imprescindible vinyeta dibuixada per l’Avi i pensada amb sana malícia per l’Andreu Mas. És a l’últim número de la nova Revista de Badalona, (aquesta secció, però, és un clàssic recent de la publicació badalonina i s’arrossega ben bé des de dues de les seves darreres ‘èpoques’). Al dibuix en qüestió, se’m reconeix a la teulada del número 1 de la Plaça de la Vila, amb un ordinador al davant. D’acord, no és el meu MacBook, però vaja, per la resta la cosa és bastant exacta: les ulleres, la barbeta, algun quilet de mes (ejem!). A la samarreta hi surt un Accent, clar. 

M’ha sobtat, descobrir-me caricutaritzat. Recordo, amb un cert vertígen, quan feia de periodista a la ciutat i rebia a l’Avi a la redacció. Portava les il·lustracions encarregadades, sempre puntual, sempre amb temps per fer-la petar.

En un relatiu poc temps, jo he passat d’un cantó a l’altre de la taula de redacció. I res, que la cosa encara em sorprèn una mica.

Fa dos anys, escrivia aquestes línies al meu blog. Encara són oportunes. Podríem dir, fins i tot, que avui encara són més pertinents que aquell 21 d’abril de 2009. “Ara sabem –deia aleshores– que la ciutat per la qual treballem és la que diumenge va ‘ocupar’ la plaça de la Vila per parlar moltes llengües, però que feia servir el català per passar d’una a l’altre, amb accents ben diversos; la Badalona en la qual una guitarra flamenca dóna pas a un poema d’un menorquí, Pons Ponç. La Badalona que aprèn a reconèixer-se en pells i cares que no són les dels avis i que té coses per explicar-se i versos per compartir en una rotllana. Els pessimistes diran que l'”A tota veu” és un oasi, una excepció. Naturalment. Però som idealistes, no enzes. Perquè… si va funcionar una vegada… per quina llei no escrita no hauria de funcionar-ne més? L'”A tota veu” de diumenge va servir per això mateix: per mostrar-nos que una Badalona com la que ens imaginem no només ‘pot funcionar’, sinó que… funciona!.” 

Ja són quatre edicions de l’A tota veu. Lletres del món, promoguda per l’Espai Jove de Converses Interculturals i organitzada per Òmnium Cultural. 

Ahir jo vaig tenir el plaer de llegir un poema de la Nadia Ghulam, guanyadora amb Agnès Rotger de l’últim Prudenci Bertrana per ‘El secret del meu turbant’. Només quatre versos, però amb quina força, i què oportuns!, llegits, ella en pashtu i jo en català. 

Són aquests: 

‎”No vull tant menjar, papa
?Vull llibreta i llapis
?No vull fer altra feina?
Fora d’escriure i llegir.”

En Jordi Crisol ha publicat un article a El Tot Badalona titulat ‘Jo no vull fer-ho plegats’. És una aportació interessant, que m’interpel·la i ens interpel·la. En Jordi es pregunta sobre quina és la millor manera de treballar pel canvi des de Badalona. Ens agrada estrirar el fil del debat. Ho ha fet l’Agnès Rotger, candidata 2 d’Accent en aquest apunt i jo mateix, cap de llista d’Accent i número 2 a la llista amb ERC+Accent+RCat+JERC.

A continuació, reprodueixo el comentari que ahir li vaig fer al seu article:
 
“Jordi, gràcies per la reflexió. Compartim, ja ho saps, moltes coses.

A continuació, algunes idees que m’ha despertat la lectura del teu article:

– El canvi vindrà per moltes accions simultànies, impulsades des de sectors, col·lectius i partits diferents. Nosaltres contribuïm a això des de l’espai que ens és més proper. Acceptem (i reconeixem) que en aquest procés de transformació hi ha més actors. Ho vaig reconèixer explícitament en el meu discurs al Círcol.

– Ho dius bé: el repte és enorme. Però… em sembla que la clau no la trobarem si cerquem només ‘idees boniques, perfectes i pures’, sinó si sabem fer camí amb la gent que té capacitat per posar-les a la pràctica, amb els que saben generar els consensos necessaris, els que estan per canviar els marcs de referència… Aquí és on volem ajudar nosaltres. Tenim ganes d’incidir en les polítiques públiques, de tenir-hi responsabilitats, no ens fa por equivocar-nos, tenim paciència i tenacitat…

– Que no som els únics que tenim això? És clar. Nosaltres ens hem situat en l’àmbit ideològic en el qual creiem que podem servir millor a l’objectiu de tenir un país just, obert i interessant i sobirà. Que aquest espai (aquesta eina) no és la teva? És clar, també. Que creus que hi ha un espai més transformador, més a l’esquerra, que pot fer això millor? És evident. És d’aquesta sana dialèctica que surt aquest debat tan suggerent i necessari.

– Quina serà la força que tindrà més pes en l’impuls d’aquest canvi? Tu dius que segur que no serà el centre esquerra nacional. Jo no ho tinc tan clar.

Però insisteixo que el repte és tan gran que el ‘canvi’ vindrà per la suma de molts canvis, de moltes feines simultànies que convergiran en uns mínims (aquí hi ha la feina, en definir-los). Uns mínims per aconseguir un màxim: el consens per a un país socialment més just i que exerceix, #perquèlidónalagana, la sobirania (sigui per ‘marxar’, sigui per ‘quedar-se’, que això dependrà de tots).

I al final (o al principi) serà la ciutadania la que, exercint el vot, dirà qui juga un paper més trascendent en tot el procés.

Gràcies i seguim parlant. Sempre un plaer.

Ah! També et convido a llegir, abans que res, el que hi ha en aquest enllaç. Correspon a l’espai del nostre web dit ‘Preguntes més freqüents’: una sèrie de respostes que vam preparar el gener passat al nostre web. Intentem explicar alguns dels dubtes que se’t plantegen.”