Dotze mesos del Glòria, i la ciutat encara empantenagada

[RESUM DEL 16 AL 22 DE GENER DE 2021] Aquesta setmana ha fet un any just que el Glòria impactava a Badalona: front marítim arrasat i una important esquerda en la política local. Dotze mesos després, la inestabilitat política es manté i l’Ajuntament de Badalona no ha adreçat canvis estructurals d’adaptació crisi climàtica. Per cert, dels riscos associats amb el futur de les nostres ciutats –d’allò que en diem #laciutatqueensespera– en parla aquest article a El Periódico. Fenòmens extrems que posaran el litoral (més) al límit.

Però no és només el litoral que està al límit. En una ciutat com #Badalona, amb més de 57.000 conciutadans en situació de vulnerabilitat extrema totes les polítiques de millora urbana i social als barris són necessàries i urgents. Catalunya necessita un nou pla de barris. Ho explica bé l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) en el nou número de la seva publicació Papers. Per cert, que dels reptes urbanístics (i més) en parlava en aquest article publicat al Línia Badalona aquest mateix dijous.

I l’alcalde de Badalona, què?

Des d’ERC-Avancem ho tenim clar. Al govern del PP a #Badalona els demanem, ras i curt que: es posin les piles! … perquè la ciutat està empantenagada i sense horitzó de futur clar.

Dimecres Àlex Montornès ho deia a Badalona 360 i l’endemà la presidenta del grup municipal Anna Lara hi tornava (fil i resum de la intervenció). Aquest vídeo ho resumeix prou bé:

Algunes notícies més: aquest mes de gener s’inicien les obres de construcció del nou CAP del Gorg de Badalona. Els veïns fa més de 10 anys que esperen aquest equipament, que donarà resposta a les necessitats i al Continue reading →

El cor darrere la pedra: per un urbanisme a escala humana

Sobre model de ciutat i en defensa d’un #urbanisme a escala humana… aquí van aquestes reflexions que en forma d’article em publica el Línia Xarxa aquest dijous. Agafen el fil del debat proposat per Restarting BDN fa uns dies. Espero que us interessi:

Fa uns dies l’associació Restarting BDN (rbdn.cat) va organitzar un debat al voltant de la projecció de la ciutat de Badalona i de com el municipi pot i ha de lligar urbanisme i innovació per reinventar-se. Articulat sobretot al voltant de les oportunitats que s’entreveuen en els processos de transformació en marxa amb l’autopista C-31 i en el sector de les Tres Xemeneies, en el debat diferents ponents van obrir el Continue reading →

Del vigent 'llegat Maragall' i altres temes d'interès local

[RESUM DEL 9 AL 15 DE GENER DE 2021] “El nostre patriotisme és el de la dignitat efectiva, reconeguda allà on compta, en el barri, en l’escola, en la malaltia, en la joventut…”

La Montserrat Tura recull part del discurs de possessió de Pasqual Maragall, tan vigent!, en un article imprescindible en els 80 anys del president que ha centrat l’actualitat informativa aquests dies. És molt estimulant, de fet, anar a les fonts originals. El discurs complet ressenyat en la imatge que acompanya aquest apunt el podeu repescar aquí i de propina (i si teniu una estona) podeu revisar el discurs d’investidura que va fer uns dies abans al Parlament en aquest altre recurs.

“… els sentiments de pàtria més profunds han nascut o de la resposta a una agressió exterior o de l’obtenció per a tothom de nous drets i d’una nova dignitat. El segon tipus ha resultat més fort que el primer; més fort, més resistent, més civil, més compartit, més republicà.” “No demano peixet, demano crítica, però demano també visió panoràmica, visió general.” Quina Continue reading →

Cultura maltractada? sí i no

L’art urbà, tan present, tan oblidat. Aquí al Turó d’en Carig.

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

  • la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
  • l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
  • l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
  • el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
  • la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

  • la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
  • la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
  • les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
  • la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
  • i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

  • tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
  • una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i les Continue reading →

Sis raons per comprar el darrer llibre de Joan Tardà

  1. Per la pedagògica autoritat amb què Arnaldo Otegui explica en el pròleg que obre el llibre com les línies rectes no existeixen en política: i sí, en canvi, hi ha camins, correrols, creuaments, bifurcacions, marrades… i, fet i fet, ben poques dreceres. “En la meva militància –escriu el líder basc– he hagut de superar moltes contradiccions, algunes de molt greus. En permetreu que us digui que el problema no és que hi hagi contradiccions, sempre n’hi haurà si el procés política ja no avui, si no gestionar les de la manera més intel·ligent i menys costosa pels interessos dels nostres pobles. Hem de detectar aquestes contradiccions, analitzar-les, aïllar les i sotmetre’s a un criteri constructiu, a fi que no ens penalitzen i ens divideixen gestionem les per al nostre interès col·lectiu, amb la certesa que, si aquestes contradiccions ens porten a un combat entre nosaltres, hi haurà un salt guanyador: L’Estat”.”On és escrit que s’hagi de guanyar a la primera?” es pregunta l’autor a la pàgina 92. Ja ho veieu, ‘En defensa pròpia’ és més un manual de resistència, més que un tractat de màgia.
  2. Perquè, de fet, el llibre comença amb dos exemples que podrien invalidar la mateixa tesi de l’autor al voltant de la conveniència d’una ‘convergència de les esquerres’ que desbordi els actuals blocs de la política catalana. Els dos exemples són el fracàs de l’acord ERC-Comuns a Barcelona; i la investidura fallida a Badalona, que va portar a l’alcalia a Xavier Garcia Albiol… Però l’elecció dels dos exemples en realitat no debilita sinó que dona més sentit al plantejament de Tardà. Dos fracassos sonors que no condemnen sinó que animen a continuar lluitant, no des de l’autocomplaença sinó a través del reconeixement de les dificultats. És un llibre per als que piquen pedra. 100% Tardà, ja ho veieu, perquè de fet pocs com ell han obert tant de camí, aquí hi ha allà, en clau de fraternitat i república.
  3. Perquè s’afegeix i reforça, per bé que des de la seva singularitat política, l’esforç col·lectiu del partit republicà per “pensar i repensar tot el que hem viscut” des de l’1o… ‘En defensa pròpia’ és un bon complement, així doncs, al llibre Tornarem a Vèncer, de l’Oriol Junqueras i la Marta Rivera, i a les aproximacions que han fet en els seus llibres Raül Romeva, Carles Mundó o Dolors Bassa. Lluny de les proclames voluntarioses, de les fórmules placebo, del fullderutisme i del llenguatge inflamat… tindreu a les mans un text sec, crític i autocrític, sincer i lúcid… i tanmateix fèrtil en Continue reading →

Objectiu vacuna, fred de moltes pobreses i projectes 'nostres' encara

[RESUM DEL 29 DE DESEMBRE DE 2020 AL 8 DE GENER DE 2021] Que aquest mapa d’entitats de l’#economiasolidària del Barcelonès Nord elaborat per l’Ateneu Cooperatiu serveixi per il·lustrar el primer apunt de l’any al blog. Inclou tot el que tot el que necessites i més per poder començar l’any fent un consum responsable i de proximitat!

Aquest apunt serveix també com a recopil·lació de les darreres entrades al blog:

I també per apuntar algunes de les novetats en clau Badalona aquestes darreres setmanes ‘festives’.

El 2021 ha arribat amb dues notícies: el reforç de la campanya de vacunació (rècords sucessius de vacunacions diàries aquests darrers dies de la setmana, també a Badalona) i les baixes temperatures. Fred que ha mostrat una de les pobreseses que s’acumulen al nostre municipi. Ho explica bé aquest article al diari ARA: “Sant Roc es Continue reading →

2020: el millor i el pitjor de Badalona

L’any va començar amb el temporal Glòria, que no només va trencar el pont del Petroli, símbol de la sempre precària autoestima badalonina, sinó que feia tremolar els fonaments de la política municipal d’una manera que alguns van veure ja com un avís del que havia de venir en pocs mesos. El mandat a Badalona havia començat el juny de 2019 amb un xantatge (el PSC va fer valer el seu o jo o Albiol, davant la força d’esquerres que l’havia superat en vots formada per la unió de Guanyem i ERC) i en poc temps havia de fracassar davant d’una potent prova d’estrès després de la detenció de l’alcalde del PSC per saltar-se ebri el confinament. Una notícia xocant que va revelar les esquerdes irreconciliables (?) entre les forces polítiques de progrés a la ciutat alhora de defensar que la candidata de la principal força d’esquerres al plenari tingués l’alcaldia. Badalona, abocada al tercer ple d’investidura en dos anys assistia estupefacta al retorn de Xavier Garcia Albiol i les seves polítiques intolerants a l’alcaldia. Tornava així en primer terme de l’agenda local l’alarmisme i l’assenyalament del pobre… ingredient principal de la fórmula populista del PP a l’àrea metropolitana.

En realitat, però, la notícia era (és, encara, de fet) una altra. Amb la nova investidura, la ciutat sumava inestabilitat política a la inestabilitat política que ja patia… i ho feia en Continue reading →