Cançons sobre ‘saber deixar’

La història del rock està plena d’adéus i cors trencats, de despit i revenges en forma de cançó. N’hem tingut un exemple recentment, ben públic i comentat, però en la secció d’avui buscarem un enfocament una mica diferent. Parlarem de ‘saber deixar’, a partir d’una selecció de cançons que expliquen que es pot ‘acabar bé’, fins i tot quan hi ha nens pel mig o temes d’addicció! Són cançons boniques i molt emotives que transiten un camí agredolç, en què brilla l’agraïment, el reconeixement, l’empatia, amanit tot plegat amb un punt d’humor i unes gotetes de ‘el temps ho cura tot’. Els protagonistes avui, a Cançons per explicar el món, la meva col·laboració mensual amb Badalona Matí, són Paul Simon, Dolly Parton, Els Pets, Amy Rigby, Loudon Wainwhright III, els Kinks, Manel, Frank Sinatra… i els Lake Street Dive. Que us vagi de gust i si creieu que m’he deixat alguna cançó que paga la pena incloure, feu-m’ho saber!

  • Escolteu el programa, aquí.
  • Llista amb les cançons a TIDAL i a Spotify.
  • El guió que, més o menys, hem seguit avui.

Escolteu les col·laboracions d’altres mesos aquí.

No-obvietats amb el petit comerç

* Article publicat al diari Línia, i que ha coincidit amb l’excel·lent notícia que s’ha conegut aquest dilluns: Barcelona fa un pas de gegant per ser la captial europea del comerç de proximitat.

Resulta que hi ha un servei que t’estalvia la despesa d’enviament i que no t’obliga a estar amb l’ai al cor, pendent d’una ruta de repartiment que sembla jugar al gat i a la rata amb tu. Una proposta comercial que no et cobra recàrrec a l’hora d’embolicar regals, que supera qualsevol algoritme de suggeriment amb el coneixement personal i que ofereix experiència i ofici en lloc d’inacabables tutorials de YouTube o manuals per descarregar amb un codi QR que mai s’acaba de carregar bé. Una marca que s’empesca packs regal amb gràcia i originalitat que desborden l’IA, que assegura als artesans i artistes de la zona marges de benefici dignes i que no necessita arrodonir per a cap projecte solidari perquè la implicació amb el veïnat i la ciutat la té de sèrie: no se’n pot desentendre perquè és on i des d’on treballa.

No és ni una nova app reinventant la sopa d’all ni una start-up que amaga la falta d’originalitat rere un lluent nom en anglès: és el comerç de tota la vida. El comerç amb noms i cognoms que ajuda a teixir el nostre dia a dia i que, passat l’estrès de la campanya de Nadal, com ha pogut i ha sabut, aixeca una bandera que no hauria de passar desapercebuda: estic aquí, al vostre servei! (Continua)

Continue reading

Discos que he fet girar aquest 2022

Són novetats: per tant, discos editats aquest 2022 (en algun cas en les darreres setmanes de 2021) i que he escoltat i disfrutat molt. La majoria els tinc en format físic (65% CD i 35% vinils), i mitja dotzena els he escoltat en streaming (perquè eren edicions limitades a preus molt alts, com el de la Yaya Bey o el del Robyn Hitchcock; perquè encara no s’han editat en format físic, com el de Wilco; o perquè espero que baixin de preu, com el de la Beyoncé o la Lizzo).

Aquí els teniu!
  1. Inside problems – Andrew Bird (Loma Vista / Universal)
  2. Dragon new warm mountain I belive in you – Big Thief (4AD)
  3. The boy named if – Elvis Costello (EMI)
  4. Cold Streams – The Sadies (Yep Roc)
  5. Motomami – Rosalía (Columbia)
  6. Mundos inmóviles derrumbándose – Nacho Vegas (Oso Polita / Last Tour)
  7. I ran down every dream – Tommy Mclain (Yep Roc)
  8. Back on the road to you – Freddy Johnston (Forty Below Records)
  9. 12th of june – Lyle Lovett (Verve)
  10. * Yaya Bey – Remember your north star (Big Dada)
  11. Big Time – Angel Olsen (Jagjaguwar)
  12. Heartmind – Cass McCombs (Anti)
  13. Only the strong survive – Bruce Springsteen (Columbia)
  14. * Shufflemania – Robyn Hitchcock (Tiny Ghost)
  15. Vol.7 – Miqui Puig (Primavera Labels)
  16. * Renaissance – Beyoncé (Columbia)
  17. * Special – Lizzo (Nice Life / Atlantic)
  18. Ses entranyes – Xarim Arasté (RGB)
  19. ‘Flicted – Bruce Hornsby (Thirsty Tigers)
  20. Lucifer on the sofa – Spoon (Matador Records)
  21. Midnights – Taylor Swift (Republic Records)
  22. N.K. Pop – Paul Heaton & Jacqui Abott (EMI)
  23. World Record – Neil Young (Reprise)
  24. Fun Machine vol. II – Lake Street Dive (Fantasy)
  25. Jerry Jeff – Steve Earle (New West)
  26. * Cruel Country – Wilco (dBpm)
  27. A bit of previous – Belle and Sebastian (Matador Records)
  28. Tres golpes – Perrate (Lovemonk)
  29. Strictly a one-eyed Jack – John Mellencamp (Republic Records)
  30. 1963 – Els pets (RGB)
  31. Un minut estroboscòpica – Antonia Font (Primavera Labels)

* Escoltat en streaming

Continue reading

Els meus ‘llegits’ del 2022

Aquest són els meus llibres de 2022, bàsicament novetats, bàsicament ficció, bàsicament (de nou) veus femenines… però no només. Ah, que consti que no és un llistat dels ‘millors’ ni té cap voluntat d’exhaustivitat més enllà que resumeix d’alguna manera allò que durant aquests 365 dies més m’ha interpel·lat, entretingut, divertit i interessat en forma d’aquest màgic objecte tecnològic que no necessita carregar bateries.

Tots aquests llibres els he anat comentant també a Twitter i a Instagram amb l’etiqueta #llegits.

Façana de la llibreria Couceiro, de Santiago de Compostela, aquest agost.

Menció al meu principal subministrador, la Saltamartí de Badalona, amb accéssit especial a la Mitja Mosca de la mateixa ciutat i a la Vitèl.lia de l’Escala, a l’Alt Empordà.

Vet aquí la llista, en principi situats amb un cert (i tanmateix reversible) ordre:

Continue reading

10 cançons que expliquen Serrat

És molt difícil aproximar-se a l’obra colossal d’aquest artista. I vista l’enorme pes en qualitat i quantitat de la seva obra… m’he decidit per un impossible. Trobar 10 cançons que, explicades, donaran algunes claus d’interpretació per entendre aquest artista majúscul… que, diria, que de tant proper, de tant que el coneixem, de tant familiar que s’ha fet en la llar dels nostres sentiments i records… és també, a estones, tot un desconegut. Aquest és el capítol de Cançons per explicar el món de Badalona Matí a Ràdio Ciutat, i que coincideix, amb l’adéu de Serrat dels escenaris.

I sobre Serrat, aquest fil que he anat fent a Twitter potser us interessa.

Cartografies des de baix

Parlo de cartografies alternatives, a partir de les experiències ‘des de baix’ del #camíLila del Grup de Dones de Llefià, de la iniciativa que vol recuperar el bàsquet al carrer a Badalona, dels mapes de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i de la Taula sense Llar. És el meu article al Línia d’aquest mes:

Hi ha una falsa cultura de l’abundància. Ni tota la música és a Spotify, ni tots els llibres es troben a Amazon ni el Google Maps ens porta a tot arreu. Per omnipresents i poderosos que siguin els tentacles d’aquests grans nodes d’informació privats, hi ha un coneixement que requereix –sempre requerirà, de fet– la participació activa i en primera persona. Hi ha cartografies que descriuen les nostres ciutats i que s’han creat des d’aquesta perspectiva singular, lluny del corrent principal i de les seves brillants trampes (i no tan evidents omissions). Hi ha mapes, doncs, que no són fruit d’un algoritme sinó d’un compromís col·lectiu, continuat i tenaç per fer aflorar totes les realitats i problemàtiques.

Continue reading

Una nova cimera del clima: llums (poques), ombres (massa)

Fins aquí la COP27, la cimera del clima.

Pujant cap a Can Franquesa, a Santa Coloma. Foto: O.L.
  • Els resultats de la cimera (l’anàlisi en forma de fil de Didac Amat, un punyent article d’Andreu Escrivà, les valoracions informades d’Anna Perez i Olga Alcaraz i molt més), aquí.
  • Comença la trobada, les expectatives. En aquest enllaç podeu accedir a un breu recull de notícies i articles.
  • De tot plegat n’he parlat a TW recomanant diferents recursos i continguts, amb una mirada sobretot centrada en el tractament periodístic de la cimera i aquells enfocaments més originals. Ho podeu repescar aquí.
  • He actualitzat la meva llista a TW amb perfils de periodistes, científics, mitjans i institucions que habitualment piulen sobre crisi climàtica.
  • I finalment, al meu pinboard, podeu accedir a un llistat dels articles que he anat llegint sobre el tema i que m’han semblat interessants.


De quan et trobes l’ex

En el capítol d’aquest mes de Cançons que expliquen al món, la meva col·laboració mensual al Badalona Matí de Ràdio Ciutat, convertirem l’estudi en consultori sentimental, almenys per una estona. Seguirem un camí de cançons, com sempre eclèctic, per aproximar-nos a una situació que tots plegats haurem viscut de més a prop o de més lluny… aquell moment, entre temut i esperat, entre imprevist i planificat en què ens trobem amb la nostra antiga parella pel carrer o en una festa. 

Trobades amb regust de més, i amb ganes de brindis pels vells temps (aquí sonaran dues peces de dos grans escriptors del pop, Paul Simon i Ray Davies); moments d’alt dramatisme (aquí ningú superarà les marques de les llàgrimes de l’Smokey Robinson); venjances recargolades (made in La Casa Azul); mostres d’exhuberant empoderament postcrisi (amb l’apabullant Lizzo i el seu “Ja és refotuda hora”) o la virtuosa ‘En la que en Bernat se’t troba’ i el seu joc de punts de vista i un missatge a reivindicar per fer a una exparella: Gràcies!

En la secció d’avui, excepcionalment conduïda per la Tuti Garcia, per afonia de la Núria Rodríguez, no ens donat per gaire. Podeu recuperar el programa, accedir al guió i submergir-vos en la llista ampliada d’spotify.

Ciutats que es donen l’esquena

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Continue reading

48h Open House, aparador d’arquitectura

Aquest cap de setmana ha tingut lloc de nou el 48h Open House Barcelona #OHB22, el festival d’arquitectura a Barcelona, de nou amb seu a #Badalona (hi som des del 2016!). Són 10 propostes (dos itineraris i 8 edificis a visitar). Menys propostes que en altres edicions i cap novetat; però la cosa igualment ha tingut el seu interès. Aquí podeu accedir a diferents podcasts disponibles d’altres edicions i en aquest enllaç, conèixer el més destacat dels altres anys.

🧵 D’aquesta edició, algunes recomanacions, en clau Badalona.

1️⃣ El dipòsit de l’Estrella, amb capacitat per a 30 milions de litres d’aigua. Una infraestructura espectacular, també trist recordatori d’un pla de clavegaram local que cal actualitzar ja. 

2️⃣ Un clàssic com Sant Jeroni de la Murtra. Especialment interpel.ladora la proximitat amb l’enorme i recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet (tb visitable), exemple eloqüent de patrimoni reinventat, viu i al dia. Tot un contrast.

Continue reading