El patriota accidental

Victus - Albert Sanchez Piñol“-¿La oyes? Mi padre inventó esta caja, él puso música dentro de una caja y escogió esta canción. ¿A que es bonita?
Nunca me ha gustado mentir a los enfermos, de modo que dije:
-La arreglaremos, ya verás.
-¡Martí! -se exaltó en su fiebre-. ¡Dime que la oyes!
No, no la oía. Solo era una caja escacharrada, un minúsculo resto entre millones de objetos más damnificados per el bombardeo enemigo. En vez de contestar, suspiré. Ella se dio cuenta, la fiebre alta puede hacernos muy lúcidos. Me miró con aquellos ojos abismales y dijo:
-¿Quieres saber algo, Martí? Tú eres tú porque no oyes esa música. Esa es tu virtud y al mismo tiempo tu limitación. Si quisieras oír nuestra música, la oirías. Pero no puedes, no crees en ella. Ni siquiera lo intentas. -Y siguió-: Has oído mil veces esa música. ¿Por qué no ahora? La caja solo es una caja, algún día tenía que romperse.”

Victus, el fabulós llibre d’Albert Sánchez Piñol, és la història d’un patriota a la cerca de país, esquiu reflex que el nostre protagonista buscarà en una paraula misteriosa (‘la palabra’ que el persegueix des de les primeres pàgines del volum) o que escoltarà sense ‘sentir’ en la caixa de música que serva com un tresor la seva estimada Amelis.

Martí Zubíria, el nostre patriota accidental, entén finalment, i de quina manera, amb sang i foc, que la pàtria és sacrifici, pertinença, llaç i futur. Que la pàtria són coses petites i potser incomprensibles -“has oído mil veces esa música”-, però que en ocasions, el capritx de la història conjura en alguna cosa que ens supera. La pàtria no són les banderes dels que manen, sinó “les espigues que cauen sense queixar-se”, grandesa dels dèbils i vulnerables. Sacrifici, pertinença, llaç i futur.

El llibre és una novel·la majúscula, amb ecos del millor Dumas i també un mirall deformat però revelador del nostre present. I una història d’amor. És també un prec, i potser també un sermó a la muntanya. Una invitació a la lluita que s’apropa, com si l’escriptor volgués cridar a files.

El lector promiscu

QUIOSCS¿S’imaginen un lector de llibres que només llegís obres publicades per una determinada editorial; o un afeccionat al rock que només seguís l’actualitat musical a partir dels discos editats per una sola discogràfica? Doncs al lector de premsa d’avui li demanem un ‘sacrifici’ semblant, o almenys li demanem a aquell que vol pagar per allò que consumeix (que encara és més greu).

La digitalització i l’acceleració de la informació ha portat a la creixent promiscuïtat de l’abans fidel comprador de diaris, que entès a la vella manera, és cada vegada més una figura en extinció. Tanmateix, aquell subscriptor de tota la vida conviu avui amb un superusuari que es mou amb rapidesa en el gran quiosc que és Twitter i que es reivindica com alguna cosa més que una adreça postal (o electrònica) de lliurament. Continue reading →

La creació constant

aravadebo1“Us n’adonareu de seguida: el disc és molt senzill. Un parell d’assaigs i a gravar s’ha dit. No hem pretès de fer filigranes, no volem que només se’ns escolti, volem que se’ns canti. El nostre intent és que les cançons siguin de participació. En algunes observareu que els infants o desafinen o fugen una mica de to. No podem dir que tant se val, però crec que el pitjor és que els infants no cantin”. (…) Tingueu presents aquestes coses: no us lligueu massa a les orientacions que us donem; sigueu creadors, inventeu nous jocs, nous mims, noves danses. No sigueu massa exigents a conservar intactes totes les lletres; el cant popular ens brinda l’oportunitat d’una creació constant; no en feu una simple còpia.”

Buscava uns versos per a la meva contribució al Dia de la poesia catalana a internet que es celebra avui i m’he topat amb Uni dori, un vell disc dels Ara va de bo. M’ha agradat llegir en Xesco Boix i les seves indicacions per als pares i mares que fa 40 anys es deien Jaume i Mercè; Dimes i Maria Carme i que avui es diuen Natalia i Oriol i Maria i Pere. Parla de cançons infantils. Però podria parlar de poesia. La “creació constant” es dóna en una cançó popular i en uns versos estimats, és la llarga cadena que d’aquí a uns anys, segur, seguríssim, continuaran en Miquel, en Dídac i en Martí… ;-)

Garcia Albiol… en tindrà prou amb el martirologi?

Un dels arguments contra el procés de canvi polític a Badalona que ara mateix s’està gestant a Badalona és que serà contraproduent i que pot afavorir el PP i el seu líder a Badalona, Xavier Garcia Albiol. “Ens veurem a les urnes”, diu falsament confiat el singular polític conservador, deixant entreveure que això el pot fer més fort, que ja li convé. Un pacte de perdedors, sostè; mentre interessadament passa de puntetes sobre el fet que el PSC, CiU i ICV-EUiA li treuen mitja dotzena de regidors i que des d’abans de la campanya les tres formacions havien deixat clar que en el cas que la ciutat ho necessités es podien posar d’acord per fer el que ara es plantegen fer. Més clar, l’aigua.

Així doncs, si la cosa va endavant, tindrem Garcia Albiol venent-se com a màrtir en 3, 2, 1… Aquest serà el relat, en efecte, atès que el domina a la perfecció (al capdavall ell ha excel·lit fent política de govern… a la defensiva, com si no hagués deixat la bancada de l’oposició), i també perquè en realitat no té cap altre sortida.

Se’n sortirà? Poca broma amb la intuïció política del llargarut –i sembla ser que per poc temps– alcalde. Avui en Toni Aira i l’Iu Forn apunten que no, que la moció de censura pot revitalitzar un Garcia Albiol, ara en hores baixes i que es troba bloquejat per la seva minoria al ple i assetjat per querelles i denúncies. Els dos analistes sostenen que és millor deixar que acabi de caure sol.

En cas contrari, argumenten, neix el Garcia Albiol màrtir, imbatible a les urnes. Certament, serà la seva resposta, però no està clar que li pugui sortir bé. O millor dit, no està clar que li sigui suficient. Discrepo, així, dels dos articulistes. Miro d’explicar-me.

Continue reading →

10 coses a fer pel nou govern a Badalona (una proposta)

A continuació comparteixo un seguit de reflexions sobre allò que, crec, hauria d’inspirar els primers mesos del complicat procés polític que aborda Badalona davant la probable moció de censura a l’actual equip de govern; una possibilitat, que no es pot donar per segura (atenció!), però que genera il·lusió i esperança a la major part de la ciutat (16 regidors sobre 11) i que, en tot cas, ens requerirà tenacitat, paciència i responsabilitat. 

Fa dies que em volten pel cap, aquestes idees; crec que avui és un bon dia per compartir-les, acabi com acabi el tema. És important no oblidar que no es tracta d’un canvi de cadires, sinó d’un canvi per fer coses, per transformar la ciutat. No només no és precipitat parlar de polítiques concretes, en aquesta fase. Ben al contrari, em sembla molt oportú.

El primer punt és el més important; ens hi juguem l’èxit del procés.

  • 1. Cal sumar a l’acord de govern un procés ciutadà i polític més ampli i ambiciós per definir un gran acord de ciutat, plasmat en un document curt, clar i públic que assenyali les línies polítiques bàsiques que han d’orientar l’acció del govern a sis anys vista. El document ha de definir el mínim comú denominador entre PSC, CiU i ICV-EUiA, però hauria de saber incloure, amb vista a garantir-ne la màxima representativitat, l’aportació de les altres forces polítiques actives a la ciutat (en especial d’ERC i la CUP) i també el punt de vista de la societat civil, que ha de tenir un paper coprotagonista. Aquest gran acord de ciutat hauria d’estar en línia amb les creixents (i justificades) demandes de transparència, participació, exigència i justícia social. Crec que és convenient que el futur equip de govern prevegui òrgans i protocols que garanteixin la fluïdesa entre allò que passa dins i fora del saló de plens.  

Pel que fa a aspectes més concrets i/o urgents, m’agradaria que entre les primeres accions el mateix hi haguéssin plantejaments que anéssin en les següents línies: 

  • 2. Garantir una major coordinació i complicitat amb les plataformes existents que treballen en l’àmbit de la nova pobresa, la cohesió social i els desnonaments. Això pasaria per suport jurídic i tècnic, i reforç de la feina de mediació, que ha de ser més eficient i transparent i també per l’impuls d’un pla de lloguer social rigurós i factible i d’una oficina o d’un secretariat per centralitzar les accions.
  • 3. Recuperació del projecte del triangle del coneixement que enllaça el Campus de la UPC del Besòs, el recinte de l’UB a Santa Coloma i la zona científicomèdica al voltant de Can Ruti. Badalona s’ha de reivindicar més i millor i ha d’apostar en la mesura del possible per afavorir experiències d’empreniduria, innovació i nova economia social, cridades a tenir un paper central en l’economia del futur estat català.
  • 4. Aposta decidida per la formació i reciclatge professional dels col·lectius de joves i de majors de 50 anys, coordinada amb els municipis veïns de Santa Coloma i Sant Adrià, amb vista a evitar duplicitats i amb l’ànim de buscar sinèrgies d’acord amb les necessitats de la zona. 
  • 5. Impuls d’una oficina de mecenatge i de captació de fons amb l’objectiu d’assegurar d’ajudar els àmbits del turisme i la cultura (amb un potencial de creixement interessant). Fer una finestreta única per a la nova activitat econòmica (permisos, llicències, inspecció, urbanisme). 
  • 6. Convocatòria dels òrgans de participació ciutadana (Consell Escolar, de Medi Ambient i de districtes), hivernats aquests primers mesos, i posada en marxa d’organs similars, com el de Cultura i Cohesió, de forma convinguda amb la societat civil. 
  • 7. Pla de cogestió en equipaments en cerca de reconeixement de la feina de les entitats i a la busca de major eficiència i estalvi. Revisió a fons de l’ordenança de participació ciutadana. Millora de la informació pública.
  • 8. Impuls d’un projecte ajustat i possible, i radicalment professional, als mitjans de comunicació municipals. 
  • 9. Revisió de projectes a Sant Jeroni, Port, i Mercat Maignon a la cerca d’un major consens.
  • 10. Redefinir l’estructura i els processos a la institució per assegurar la màxima eficàcia i transparència. Posar al dia el catàleg de llocs de treball per definir la retribució i les habilitats requerides per a cada lloc de treball. Replantejar a fons la tasca de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu d’acabar amb les males pràctiques d’abús.  

Dos articles meus anteriors sobre el #canvibdn:

Trobareu tota la informació sobre el #canvibdn en aquest #storify de Marc Ustrell.
 

Foto: O.L. Original, aquí.
 

10 coses a fer pel nou govern a Badalona (una proposta)

A continuació comparteixo un seguit de reflexions sobre allò que, crec, hauria d’inspirar els primers mesos del complicat procés polític que aborda Badalona davant la probable moció de censura a l’actual equip de govern; una possibilitat, que no es pot donar per segura (atenció!), però que genera il·lusió i esperança a la major part de la ciutat (16 regidors sobre 11) i que, en tot cas, ens requerirà tenacitat, paciència i responsabilitat.Fa dies que em volten pel cap, aquestes idees; crec que avui és un bon dia per compartir-les, acabi com acabi el tema. És important no oblidar que no es tracta d’un canvi de cadires, sinó d’un canvi per fer coses, per transformar la ciutat. No només no és precipitat parlar de polítiques concretes, en aquesta fase. Ben al contrari, em sembla molt oportú.

El primer punt és el més important; ens hi juguem l’èxit del procés. Continue reading →

Un mandat dins el mandat

Article publicat a El Periódico de Catalunya el 31 de gener de 2013:

El Govern del PP a Badalona, paralitzat i paralitzant, discutit i discutible, arriba al 2013 amb l’ombra de la sospita projectada per diferents denúncies i acusacions de corrupció, mentre la possibilitat d’una moció de censura guanya pes. ?Certament, la situació és insostenible en una ciutat com Badalona, on plou sobre mullat i on la crisi s’acarnissa amb especial virulència. La ciutat, que compta amb tanta gent compromesa i amb tantes iniciatives en positiu, no ha aconseguit trencar la seva ‘mala imatge’, metàfora d’una ciutat que, passats més de 30 anys de la recuperació de la democràcia, segueix sense acabar de trobar el seu lloc. 

Des del maig del 2011, quan el PP va rebre 26.890 vots, i la resta de forces que ara podrien articular l’alternativa, 43.484, la ciutadania ha viscut almenys 5 fases: tristesa, perplexitat, indignació, compromís i ara una precària esperança. Esperança, sí, malgrat tot. Els tres partits de l’oposició PSC (9), CiU (4) i ICV-EUiA (3) s’han posat mans a l’obra, encara que sense abordar de moment, l’autèntic ‘quid’ del procés de canvi. Qui ha d’ostentar l’alcaldia?
En tot cas, i previ a aquesta decisió (que malgrat tot, caldrà prendre), ara és el moment de començar a construir una proposta que necessàriament haurà de ser de reinvenció. Elrepte plantejat per la moció és enorme, però ens equivocarem si ho plantegem com un simple canvi de cadires. Mentre aquí discutim sobre les obres irregulars a la cuina d’un càrrec de confiança, a l’Hospitalet es postulen com el Brooklyn de Catalunya.
Per un altre costat, passen inexplicablement desapercebudes les notícies de nous descobriments al nostre particular Sylicon Valley de la salut, els centres de recerca vinculats amb l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti. Ja és hora que la ciutat deixi de mirar-se el melic.
En l’actual context de crisi, Badalona s’ha de reivindicar com el que és. Ha d’exercir (perquè pot, no ho oblidem) com una de les (principals) capitalitats de l’àrea metropolitana, peça clau en el que esperem aviat que sigui un nou estat a Europa. Per fer-ho disposa d’excel·lents serveis, d’una bona oferta cultural i científica, té centralitat, diversitat i un, no obstant, envejat activisme ciutadà i una tossuda voluntat de ser. Elements positius, malgrat el duríssim context.
¿Ens en sortirem, d’aquesta? Crec que sí. Em sembla imprescindible, de totes maneres, tenir en compte les consideracions següents:?

1. El pacte ha de desbordar el mateix pacte. Als tres partits de l’oposició correspon el seu impuls, però això només sortirà bé si aconsegueixen crear un marc de treball i participació més ampli que almenys ha d’incloure ERC i la CUP (que comparteixen la idea d’una ciutat inclusiva i respectuosa amb la diversitat), així com les entitats i les (per sort) emergents xarxes ciutadanes.?

2. El pacte ha d’anar més enllà del mateix mandat i traçar les línies bàsiques de la ciutat almenys a 6 anys vista, recuperant l’esperit d’aquelles taules de partit i sectorials habituals durant la Transició. El projecte posat en marxa ha de tenir continuïtat el pròxim mandat i cal assegurar que hi haurà una alternativa factible l’endemà de les pròximes eleccions (2015).

?3. El pacte ha de ser més que un front comú contra el PP. El nou projecte de ciutat no és una ‘resposta a’, és una ‘proposta per a’. Només la suma de projecte + novetat + futur podrà vèncer la previsible pulsió victimista del PP després de la moció de censura.?

4. El pacte ha de saber anar més enllà de la ‘vella política’. Malament anem si el nou govern pretén respondre al repte amb tres quarts del mateix, bé sigui amb una lleu pàtina de pintura. Hi ha més imaginació, més cogestió, més transparència, més ambició, més capacitat, més reconeixement, més valentia … i finalment, més compromís amb un nou país … un nou país que Badalona ha d’ajudar a garantir que serà per a tots.

Un mandat dins el mandat

Article publicat a El Periódico de Catalunya el 31 de gener de 2013:El Govern del PP a Badalona, paralitzat i paralitzant, discutit i discutible, arriba al 2013 amb l’ombra de la sospita projectada per diferents denúncies i acusacions de corrupció, mentre la possibilitat d’una moció de censura guanya pes. 
Certament, la situació és insostenible en una ciutat com Badalona, on plou sobre mullat i on la crisi s’acarnissa amb especial virulència. La ciutat, que compta amb tanta gent compromesa i amb tantes iniciatives en positiu, no ha aconseguit trencar la seva ‘mala imatge’, metàfora d’una ciutat que, passats més de 30 anys de la recuperació de la democràcia, segueix sense acabar de trobar el seu lloc. Continue reading →