📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós.
L’anomenada perifèria no descriu un territori de segona per si mateix sinó la relació de subordinació que un determinat indret té en una mirada determinada. Perifèria en relació a quin centre? A partir de quins criteris, o millor dit a partir de quines quotes de poder i influència, definim allò que va primer o va segon? No és ni neutral ni objectiu. A qui descriu la perifèria, per tant? Potser ens diu més coses del desconeixement o les prejudicis de la persona que l’empra, que d’aquella realitat que vol explicar.
Santa Coloma o Badalona són perifèria? Sí i no. Ho són en la mesura que se situen massa sovint al marge del relat principal i que la manera com són explicats és esquemàtica o estigmatitzadora, però no ho són en relació al seu pes o interès en la realitat d’un país.
Per sort, cada vegada és més difícil adduir desconeixement de la realitat diversa i potent del projecte col·lectiu en moviment que som; i, sembla evident, perquè així ens hi convida la realitat quan parem uns segons per observar-la, que el que hi ha són altres centralitats possibles; que tot és una qüestió de punts de vista, i quan més calidoscòpica sigui la nostra mirada més ric allò que hi veiem.
Tres bones notícies recents, en aquest exercici (perquè és un exercici) de treure’ns mandra i llocs comuns per mirar d’una altra manera la realitat que ens envolta. (continua)
Entrevista sobre els reptes de l’#EixBesòs a L’Espiell, de Ràdio Barberà, un programa singular a l’#àreametropolitana sobre ciutats i drets socials. Són una mica més de 20 minuts, si us interessa el tema crec que us interessarà. Hem parlat de desigualtats, eines que podrien servir de més (Consorci del Besòs), el repte de la governança i el gran repte de dir les coses pel seu nom, i l’oportunitat (malgrat tot) del Catalunya Media City al sector de les Tres Xemeneies. Un plaer l’entrevista, Òscar Blanco!
De l’oportunitat que suposa el projecte del Hub de l’Audiovisual per #Badalona (i pel país) i sobre la necessitat d’enfortir el Consorci del Besòs (i reconstruir el consens al seu voltant). Enfilo algunes reflexions en aquest article al Línia Xarxa. Es tracta d’un recorregut pels acords polítics que l’any 2016 van portar al rellançament del Consorci del Besòs com a eina per ajudar la transformació del territori que enllaça Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Barcelona, sumant una mirada urbanística i social. Un consens a reconstruir avui, després del bloqueig de la seva ampliació, viscut aquests dies al ple de Badalona. A les Tres Xemeneies, l’Eix Besòs s’hi juga tant! Es comença a perfilar un gran projecte de país, el hub audiovisual, que és una oportunitat que no podem deixar passar i que entre tots hem de treballar perquè connecti de veritat amb les necessitats i la realitat dels municipis on s’enclavarà. Hi ha temps, hi ha feina! També el podeu llegir a Continue reading →
Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.
Una i altra notícia subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que ha sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.
Que el govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica; i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà, en un govern de canvi format per Continue reading →
[RESUM DE LA PRIMERA SETMANA DE FEBRER DE 2021] Entre els 27 projectes catalans emblemàtics per optar als fons Next Generation EU, tres són de Badalona (més informació en aquest enllaç). S’han escollit entre més de 542 propostes presentades per administracions públiques, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector. Les iniciatives s’orienten a transformar l’actual model productiu català en un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible. Per a Badalona són una oportunitat irrepetible:
@Esquerra_ERC ens comprometem a impulsar el Hub del Coneixement de les Tres Xemeneies al programa electoral. Si no vols les solucions de sempre, la teva opció és Esquerra Republicana. Compromís amb el Baix Besòs, compromís amb #Badalona. #AlCostatDeLaGentpic.twitter.com/VcQhrFlEqv
I una altra bona notícia del Govern dimarts en forma d’acord: el Departament de Territori participarà en un 50% en l’empresa pública que gestiona el Port de Badalona. Objectiu: fer d’aquesta infraestructura un actor més sòlid de reactivació econòmica i obrir-lo més i millor a Badalona.
El desenvolupament de les #3X canviarà #Badalona i és molt positiu que es reforci el caràcter públic de l’operació, que ara ja és molt més q una operació immobiliària més. De fet, lliga amb el capital innovador de la comarca (energia, alimentació, salut) i és una oportunitat crucial per repensar-nos com a territori.
El que ha passat avui és fruit d’una aposta sostinguda en el temps i en la qual hem participat en clau republicana: convertir una operació immobiliària (que és el que hi havia el 2015) en una aposta amb un percentatge molt significatiu de sòl destinat a activitat econòmica i a equipaments; i amb una governança interna amb més pes públic (a través del Consorci del Besòs, un procés participatiu que ja va concloure la necessitat de situar-hi un gran equpament vinculat amb la ciència, i amb la implicació del govern de la Generalitat a través del PDU). D’aquest procés per situar el tema en clau estratègica en podeu ampliar la informació en aquest apunt al blog de fa uns mesos.
⬇️ A continuació l’apunt com va ser escrit el febrer de 2020:
L’àrea de les Tres Xemeneies, àrea emplaçada entre Sant Adrià de Besòs i Badalona, té una escala i un valor estratègic enorme al nord de l’àrea metropolitana de Barcelona. Són més de 30 hectàrees ara qualificades d’industrial i que contenen un conjunt arquitectònic formidable, l’antiga central tèrmica de Fecsa, declarada pels dos municipis bé d’interés local (📄 fitxa de la viquipèdia). El que passi en aquest espai determinarà el futur de Sant Adrià i en bona part també el de Badalona, i pot ser una carta interessant també en clau regional i nacional.
Com hem arribat fins aquí?
El consens al territori era i és que ja no té sentit un ús industrial en aquest espai tan valuós i que per tant toca plantejar la seva transformació urbanística. Entre l’opció d’expropiació (compra, urbanització i equipaments a costa del pressupost públic) i la de transformació del sòl (la urbanització i equipació i increment habitatge públic van a costa de la plusvàlua generada amb el canvi d’ús) es va acabar optant per la via de la transformació… això sí, defensant i reforçant l’interès públic.
I en efecte, amb l’actual proposta damunt la taula (🗞 article d’El País), prèvia a l’aprovació incial a través d’un pla director urbanístic (❓ recursos pedagòtics: què és un PDU? + glossari), amb la ‘transformació’, els espais lliures passen del 15% al 31%, els equipaments del 9% a l’11% i el sostre passa d’industrial a residencial i Continue reading →